Galenisme i medicaments en els sermons de sant Vicent Ferrer (original) (raw)
Related papers
It is well known that Vincent Ferrer was a fervent supporter of rigorous penitential practices such as fasting, vigil, and especially the discipline to bloodshed. The company that followed him practiced all these penances, with the instructions of the preacher. It was particularly significant and controversial his adherence to spiritual virtues of the scourge and sackcloth, used by himself and his followers. Faced with demands and protests, especially by clerics, about the damage to health of these practices, Ferrer used a series of medical and philosophical arguments inspired in Galenism and Aristotelism, to justify penance as an element that, far from harm, produced physical and spiritual health benefits for the Christian.
SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 2014
Resum: És ben conegut que Vicent Ferrer va ser un fervorós partidari de pràctiques penitencials rigoroses, com ara els dejunis, la vigília i, sobretot, la disciplina fins l’efusió de sang. La companyia que el seguia practicava totes aquestes penitències, seguint les instruccions del predicador. Especialment significativa i polèmica era la seua adhesió a les virtuts espirituals del cilici i el flagell, utilitzats per ell mateix i pels seus seguidors. Enfront de les demandes i protestes, especialment de clergues, pel dany per a la salut que aquestes pràctiques suposaven, Ferrer va utilitzar tot un seguit d’arguments mèdics i filosòfics inspirats en el galenisme i l’aristotelisme, per tal de justificar la penitència com a un element que, lluny de perjudicar, beneficiava la salut espiritual i corporal del cristià. Paraules clau: sermons, Vicent Ferrer, galenisme, aliments, penitència : It is well known that Vincent Ferrer was a fervent supporter of rigorous penitential practices such a...
L’espiritualitat de sant Vicent Ferrer en el context de la seua època
SCRIPTA. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna
Resum: L’objectiu de l’article és situar l’espiritualitat de sant Vicent Ferrer en el context crític de la seua época, i mostrar com eaquell context condiciona la major part de les característiques de la seua espiritualitat, que té en la predicació de l’Evangeli el seu tret més característic i que aglutina tota la seua vida i la seua doctrina.Paraules clau: espiritualitat tardomedieval, sant Vicent Ferrer, context històric.: The aim of this article is to analyze the spirituality of Saint Vicent Ferrer within the crisis context of his time, and to show how this context influenced most properties of his spirituality; particulary, as his most relevant characteristic, his evangelic preaching, which summarizes his life and doctrine.Keywords: late medieval spirituality, saint Vincent Ferrer, historical context.
Els cavallers i l’estament militar en els sermons de fra Vicent Ferrer
Revista valenciana de filología, 2019
Sant Vicent Ferrer, immers en una societat urbana i cavalleresca, adornava els sermons amb imatges i metàfores cavalleresques. Així mateix, i amb afany moralitzant, presentava una imatge estereotipada del cavaller: ufanós, iracund, luxuriós. Tot i respectar el paper de l'estament cavalleresc com un dels pilars de la cristiandat, arremetia contra els milites viciosos i pecadors del 1400, alhora que cooperava amb el patriciat urbà de València en la pacificació de les enquistades bandositats. El seu paper en el Compromís de Casp, on propicià l'entronització de Ferran I, contribuiria-mitjançant les reformes impulsades pel nou sobirà en l'elecció d'oficis municipals-a despolititzar les bandositats.
Els medicaments servits a la real botica del hospital de S.Fernando (novembre, 1809)
Gimbernat Revista Catalana D Historia De La Medicina I De La Ciencia, 1994
S a M o r Rodríguez-Cortelles i Mariínez L'objectiu d'aquest treball 6s fer una petita aportació a I'estudi dels medicaments utilitzats en l'hmbit hospitalari, per mitjh de l'anhlisi dels medicaments que es subministraven a les apotecaries dels hospitals, tot partint de la llista dels medicaments que l'apotecari Antonio Estevan Faxardo vengu6 a la Real Botica de l'Hospita1 de S. Fernando, en el mes de novembre del 1809 (1). Es farh una anaisi individual de cadascun dels onze medicaments de la llista (2)' d'acord amb aquesta pauta: primer s'indagarh en les dues edicions de la Pharmacopoeia Matritensis llur grau &oficialitat, d'acord amb la denominació de la font; en segon lioc la recerca se centrarh en la bibliografia contemporhnia de solvtncia científica; &aquesta manera es veurh l'opinió científica sobre aquests medicaments. Cerato de saturno Aquesta denominació no s'ha trobat en cap de les dues edicions de la Pharmacopoeia Matritensis, en canvi si hi 6s el Plumbum o Saturnus, del qut ens diu que tenia virtuts dessecatives, refrigerants, astringents i resolutives, tot administrant-se en emplastres, ungiients i medicaments similars. &s per aixb que el nostre cerat de saturn es pot identificar amb l'unguentum plumbi &ambdues farmacopees, compost de pólvores de plom dessecat, litargiri, cerussa preparada, antimoni preparat, oli rosat i cera. El cerat de saturn s'ha trobat en la bibliografia (3); Plenck diu que és refrigerant, antiflogístic, resolutiu i el recomana per als tumors inflamatoris; Jourdan assenyala que les diferents formes recollides-cerats, emplastres, ungüents, liniments i pomades-tan sols es diferencien en la consistbncia, així com que han perdut predicament per al tractament de les úlceres i les nafres.
Déu cura i el metge cobra: quan la fe fa miracles
1998
Este ensayo tiene el propósito de analizar el poder enigmático que emana del objeto escénico en las obras de Teatro de formas animadas. Enigma que estaría marcado por las intermitencias producidas entre la presencia y la ausencia, la vida y la muerte y los vínculos que acontecen entre objetos escénicos y cuerpos humanos. Estos aspectos serán aplicados a la obra Chaika de Tita Iacobelli y Natacha Belova, en la cual el cuerpo de la actriz se hibrida con el de una marioneta en la técnica marote.
Anuario de Estudios Medievales 49 (1), 2019
En els sermons de sant Vicent Ferrer, les referències a qüestions filosòfiques ocupen un lloc secundari i subordinat al missatge moral. No obstant això, són prou freqüents i posen de manifest l’alta formació escolàstica del predicador valencià. En un dels sermons trobem un incís que explica una aparent anomalia gramatical en un passatge bíblic; una breu explicació que cobra sentit a partir del contingut del tractat sobre les suposicions dels termes escrit per sant Vicent en els seus anys de formació com a mestre de lògica. Una prova que els seus sermons no es poden entendre plenament sense tenir present les doctrines filosòfiques que sostenen el discurs teològic.
Estudio bíblico-farmacéutico sobre algunos medicamentos en la Sagrada Escritura
Estudio bíblico-farmacéutico sobre algunos medicamentos en la Sagrada Escritura, 2021
El siguiente artículo presenta un estudio bíblico-farmacéutico sobre algunos de los medicamentos que aparecen en la Sagrada Escritura, ofreciendo un conocimiento histórico-farmacéutico básico, sólido y con fundamento científico. Se analizarán solamente las drogas que se utilizaban con una finalidad terapéutica, específicamente: el vino, el aceite, la sal, el higo, la bilis de pescado y se señalarán otras menciones menores (mandrágora, colirio, etc). En cada caso, se llevará a cabo un trabajo de comparación con antiguas farmacopeas de diversas procedencias. Finalmente, se presentarán brevemente algunos términos relacionados a la farmacia.