Enric Arderiu i Valls i la historiografia lleidatana noucentista (original) (raw)

2021

Fins a l’aparició, a finals del segle XIX, dels arxivers Enric Arderiu i Valls i el seu amic Rafael Gras Esteva, la historiografia lleidatana del XIX havia navegat entre l’historicisme clerical del pare agustí José de La Canal i el clergue Pedro Sainz de Baranda, autors dels volums 46 i 47 dedicats a la Diòcesi de Lleida en la seva España Sagrada (1836 i 1850), i el romanticisme poètic de Josep Pleyan de Porta (Lleida, 1841-1891) i Lluís Roca i Florejachs (Lleida, 1830-1882). D’aquests corrents escaparen, tot i que no concretaren el seu treball en cap monografia publicada, Marià Olives i Roca (Lleida, 1787-1845), autor del manuscrit Colección de Noticias ó sea Memorias para formar la historia de la antiquísima y nobilísima Ciudad de Lérida (1840), publicat pòstumament el 2009, i Miquel Ferrer Garcés (Aitona, 1816-Lleida, 1896), professor d’història de l’Institut de Secundària i diputat republicà demòcrata federal el 1854 i el 1869 (CASALS, 2010). D’una altra banda, Gras i Arderiu va...