Un «pou sense fons»? Com llegir La mort i la primavera de Mercè Rodoreda (original) (raw)
Related papers
Com si la terra respires Una lectura ecocritica de La mort i la primavera
JOCS, 2023
Aquest article proposa una interpretació del medi natural a La mort i la primavera des d'una perspectiva ecocrítica. A la seva novel•la pòstuma, Rodoreda no només s'hi inventa un poble primitiu amb rituals i costums atàvics, sinó que imagina també tot un ecosistema. Mitjançant una lectura atenta del text, analitzaré com el medi natural participa de la dialèctica entre mort i renaixement, abjecció i bellesa, que recorre tota la trama de la novel•la. D'una banda, faré notar el paral•lelisme entre els rituals d'opressió de la comunitat i la morfologia del paisatge-que en tant que gran cos natural duplica la crueltat infringida als cossos individuals que l'habiten. D'altra banda, demostraré que l'obra transmet una sensibilitat ecològica que es palpa en la interacció del protagonista amb l'alteritat no-humana i en la seva descripció de la veu de la terra com un batec xifrat o un sospir inintel•ligible que es resisteix a la ideologia assassina dels vilatans. Per últim, abordaré en quina mesura la ficció pòstuma de Rodoreda s'avança a la manera en què ja hem començat a experimentar la natura en temps de canvi climàtic: amb un sentiment sinistre. Mots clau Mercè Rodoreda; La mort i la primavera; ecocrítica; sinistre; medi ambient.
Algunes claus per arribar a algunes fonts de Mercè Rodoreda
This paper examines some sources of the work of Mercè Rodoreda, revisits some quotations which the author included in her text —explicit or not—, reveals an erudite reference to Plutarch in the story "Paràlisi", and finally suggests a possible connection with the work of Madame de Staël.
Estudis Romànics, 2019
Resumen: El presente estudio tiene como objetivo analizar la construcción del modo gótico en la novela La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, quien, basándose en su personalísima praxis estética, plantea la enigmática atracción que ejerce lo extraño y lo desconocido. El gótico rodorediano —construido como una composición multiangular, donde un amplio espectro de simbología tiene cabida— oculta una doble intencionalidad: por un lado, (des)marcar lo excéntrico y, por otro, vislumbrar la relación marginal con la sociedad hegemónica, contraponiendo las convenciones realistas e investigando nuevas dimensiones de lo imaginario. De dicha configuración poliédrica se discierne el gótico de La mort i la primavera como una experiencia que se revela a un mismo tiempo matriz y abismo; abriendo así un espacio donde confluyen vida y muerte, creación y destrucción. Y entonces se descubre, desde los territorios de lo insólito, la inquietante y asombrosa naturaleza del ser humano. Palabras clave: gótico, horror, identidad, subversión, simbolismo. Resum: L’objectiu principal del present estudi és l’anàlisi de la construcció del mode gòtic en la novel·la La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, qui, tot basant-se en la seva praxi estètica tan personal, planteja l’enigmàtica atracció que desperta tot allò que és estrany i desconegut. El gòtic rodoredià —construït com una composició multiangular, en què es fa palès un espectre de simbologia ben ampli— amaga una intencionalitat doble: d’una banda, (des)marcar l’excèntric i, d’una altra, entreveure la relació marginal amb la societat hegemònica, tot contraposant les convencions realistes i investigant noves dimensions de l’imaginari. D’aquesta configuració polièdrica es discerneix el gòtic de La mort i la primavera com una experiència que es revela alhora matriu i abisme; s’obre així un espai on conflueixen vida i mort, creació i destrucció. I és aleshores que es descobreix, des dels territoris de l’insòlit, la naturalesa inquietant i esbalaïdora de l’ésser humà. Mots clau: gòtic, horror, identitat, subversió, simbolisme. Abstract: The present study’s aim is to analyse the construction of the Gothic mode in the novel La mort i la primavera by Mercè Rodoreda, who, on the basis of an extremely personal aesthetical practice, examines the enigmatic attraction exerted by both the uncanny and the unknown. Rodoredian Gothic —a multiangular composition in which a broad symbolic spectrum finds its own place— hides a twofold intentionality: on the one hand, its purpose is to (de)limit the eccentric and, on the other hand, it pursues to envisage the marginal relationship with the hegemonic society, by means of countering the realist conventions, and by investigating the new dimensions of the imaginary. It is from this polyhedral structure that La mort i la primavera’s Gothic is seen as an experience which reveals itself as simultaneously matrix and abysm; thus opening up a space of confluence between life and death, creation and destruction. It is there when, from the unwonted’s territory, the disquieting and amazing nature of the human is unveiled. Key Words: Gothic, horror, identity, subversion, symbolism.
Mercè Rodoreda i Maria Teresa León: dos exilis i dues literatures amb veu de dona
Interacciones entre las literaturas ibéricas, 2010
L'article s'apropa a la narrativa breu produïda en temps d'exili de dues autores contemporànies, la catalana Mercè Rodoreda i la burgalesa M. Teresa León. Ambdues escriptores se serveixen de records de la infantesa per a establir vincles, des d'una terra aliena, amb allò que els ha estat arravatat. Al mateix temps, totes dues fan evolucionar aquests records que permeten identificar els personatges dels seus textos amb les mateixes autores, cap a un posiconament psiconarratiu en primera persona que les ajuda a explicitar la pròpia emotivitat.
Scientia Traductionis
http://dx.doi.org/10.5007/1980-4237.2014n16p79Com a conseqüència del punt de vista narratiu escollit per Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967) és, sens dubte, l’obra amb més força fraseològica de l’autora. Aquest fet, inevitablement, hagué de complicar la tasca de traduir la novel·la al castellà a Joan Francesc Vidal i Jové, traducció que va ser publicada el 1975 per l’editorial Planeta amb el títol Jardín junto al mar. Donada l’escassa atenció que la crítica especialitzada ha prestat a aquesta obra i la mancança d’estudis que analitzen l’ús que Mercè Rodoreda fa de la llengua a les seues obres, en aquest article, ens plantegem dos objectius: d’una banda, analitzar l’ús que Mercè Rodoreda fa de les unitats fraseològiques a la novel·la; i de l’altra, comprovar quina ha estat la variació fraseològica duta a terme en la traducció al castellà de l’obra.ABSTRACT Because of the narrative point of view chosen by Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967) is, undoubtedly, the work with mor...