Rubio Vela, Agustín (2010): Joanot Martorell y el condado de Dénia. Una clave en el Tirant. València (edició de l'autor, no venal), 124 p (original) (raw)

Dedicat al doctor Martí de Riquer i als dos fills de l'autor, aquest nou estudi de l'historiador medievalista Agustín Rubio sustenta una tesi com a punt central: Joanot Martorell (València ca. 1410-1465), el gran novel•lista de la literatura catalana del segle xv, va escriure la seua obra els darrers anys de la seua vida, com és generalment admés, però ho féu-i açò és la novetat-en un ambient i circumstància concrets, durant l'exercici del càrrec de procurador del comte de Dénia en aquesta vila de la Marina en els anys 1460 a 1463. En això s'aparta d'una altra tesi que ve defensant el professor Jaume Torró, de la Universitat de Girona, el qual identifica l'escriptor valencià amb un personatge homònim que va formar part de la cort de l'infant Carles d'Aragó, príncep de Viana, a Barcelona, a l'època de la sublevació de Catalunya contra el rei Joan II. Rubio Vela comença per subratllar el trastamarisme dels Martorell, antecedents familiars i biogràfics de Joanot que no s'adiuen amb un canvi de partit a favor de l'infant, primogènit d'Aragó i de Navarra, en contra del seu progenitor-tot i que no s'ha d'oblidar que era un membre de la mateixa dinastia, enfrontat amb el rei per la successió navarresa. El pare de Joanot, Francesc Martorell, cavaller, fou jurat de València en el primer govern municipal (1412) format per la facció antequerista encapçalada pels Centelles després de la cruenta desfeta de l'urgellisme valencià a la batalla de Morvedre. El secretari d'Alfons el Magnànim a Nàpols Francesc Martorell era parent seu amb molta probabilitat, i el mateix escriptor formà part de la cort napolitana els anys de 1450, amb el càrrec palatí de cambrer del rei. El novel•lista mantenia bones relacions amb l'infant Enric d'Aragó, mestre de Santiago a Castella, i amb el mateix Joan de Navarra, futur rei Joan II, germans tots dos del Magnànim, i rebia un tracte de favor de la reina Maria, lloctinent del regne, en el litigi de la família Martorell per conservar els dominis de la vall de Xaló (1442). Sintetitzem la posició de Torró, exposada en un article de L'Avenç (núm. 273, octubre de 2002). Quan els moderns estudiosos de la biografia de Martorell, J. Villalmanzo i J. Chiner, creuen que el cavaller valencià degué tornar de Nàpols en morir el rei Alfons (1458), residint a la ciutat de València, en la casa dels seus germans Damiata i Jaume, els últims anys, el professor de Girona afirma diferentment que passà a integrar-se en el seguici del príncep Carles, acollit a la cort napolitana pel seu oncle, i que es traslladà d'ençà de la mort del monarca a Sicília i després a Barcelona: un Joan Martorell, identificat per ell amb l'escriptor, hi ocupava el càrrec d'escrivà de ració i l'ofici cortesà de trinxant del primogènit, com documenta als registres de Cancelleria d'aquest. És cert-argumenta Rubio-que la documentació al•lusiva al dit Martorell en l'entorn de l'infant Carles en cap cas expressa la condició jurídica de cavaller del personatge, el que resulta incomprensible en el nostre novel•lista; havia estat elevat al rang militar almenys ja el 1440, i feia ostentació d'un exacerbat orgull de classe que ja va ressaltar Riquer. En una ocasió, aquest Joan Martorell, quan actuava a Barcelona en qualitat de procurador del príncep, és mencionat contràriament com a ciutadà de Valèn-brought to you by CO metadata, citation and similar papers at core.ac.uk provided by Hemeroteca Cientifica Cata 1. Respeto el uso de la mayúscula tras dos puntos en este y en otros epígrafes de la obra.