Arxius i didáctica de la historia al Baix Llobregat (original) (raw)
Related papers
Des de principis dels anys 1990 el Museu d’Història de Sabadell, en col·laboració amb Arqueolític, ha dut a terme una intensa tasca de difusió del patrimoni sabadellenc. Al llarg de 25 anys s’han desenvolupat propostes fonamentades en un tipus d’aprenentatge que preconitza la participació i l’experiència. Es tracta de propostes adreçades fonamentalment al públic escolar, però que no han oblidat el públic general i familiar, i que han permès a una bona part de la població escolar del municipi descobrir la història del seu territori. Ha estat una descoberta activa a través de la seva participació en un ampli ventall de visites guiades i tallers que s’han ampliat i diversificat al llarg d’aquest quart de segle. Són i han estat propostes pioneres en el context dels equipaments museístics del nostre país i que han arrelat com a fórmula d’èxit per a difondre el nostre passat.
Arxius i fons documentals per a la Història de Catalunya del segle XX
2016
Edificis per a persones que no disposen d'habitatges 2.3. Família i relacions personals 2.3.1. Família i/o altres formes de convivència quotidiana: organització, composició, activitats, relacions i rols... 2.3.1.1. Legislació sobre la família 2.3.1.1.1. Legislació civil 2.3.1.1.2. Legislació religiosa 2.3.1.2. Autoritat familiar 2.3.1.3. Composició de les famílies: activitats, relacions i rols 2.3.1.3.1. Rol de la mare 2.3.1.3.2. Rol del pare 2.3.1.3.3. Rols dels fills 2.3.1.3.4. Rols de les filles 2.3.1.3.5. Rols de les persones grans 2.3.1.3.6. Rols segons consanguinitat 2.3.1.3.7. Rols de persones assalariades vinculades a la família 2.3.1.4. Activitats dels membres de la família en cada fase de la vida, remunerades o no 2.3.1.5. Altres formes de convivència quotidiana: organització, composició i rols 2.3.1.6. Xarxes familiars o de convivència extenses 2.3.2. Amistats i altres relacions personals 2.
Història de les biblioteques i arxius a catalunya (2018-2019)
Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, 2020
En aquest article es presenten les principals publicacions, estudis i activitats al voltant de la història de les biblioteques i dels arxius, així com les que parlen de les seves col·leccions i fons, editades a Catalunya el 2018 i 2019 o que tracten sobre Catalunya. S’hi inclouen tant les monografies com els articles, tesis i treballs de recerca que s’han publicat; també es recullen les conferències i els congressos duts a terme i la docència relacionada.
Arqueologia pública, iconografia didàctica i memòria de la batalla de l’Ebre
Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, 2019
Resumen La Batalla de l'Ebre (1938) va ser el darrer gran combat de la Guerra Civil espanyola. Al llarg de 116 dies, soldats i màquines es van enfrontar assajant noves tècniques, tecnologies i tàctiques de combat que tindrien un paper principal en el conflicte mundial imminent. La utilització de trinxeres, tancs i aviació amb nous criteris va fer capgirar les concepcions quan a manera de fer la guerra. El present treball recull la experiència del grup de recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni) entre el 2009 i el 2019 a l'entorn de la Batalla de l'Ebre tot assajant enfocaments de recerca transversal i holística a l'entorn de la història, l'arqueologia i l'antropologia, amb una praxis de socialització dels sabers generats a partir de la museografia i la iconografia didàctica, i amb una voluntat paral•lela de promoure accions de memòria democràtica.
Arxius i fons documentals per a la Història de Catalunya del segle XX : inventari i valoració
L’objectiu d’aquesta investigació és fer una recerca exhaustiva dels arxius catalans i els seus fons documentals pertanyents a la Història del segle XX. Amb això es podran conèixer els dipòsits d’arxius més importants, l’accessibilitat dels seus documents i les col·leccions presents dins seu que puguin contribuir al projecte “Ciutadania Plural”. Aquest projecte pretén crear una plataforma web d’Història de la Comunicació Social, de la Catalunya del segle XX, que sigui inclusiva i no-androcèntrica. En aquesta es valoraran i fomentaran les aportacions d’usuaris aliens al grup d’investigació, creant així una font de coneixement col·lectiu que incorporarà les històries de vida i les experiències personals.
Arxius i arxivística a les comarques gironines
Annals De L Institut D Estudis Gironins, 1994
És raonable de pensar que els primers arxius-entesos com un conjunt de documents-neixen espontàniament paral•lelament a la gènesi i evolució de les institucions públiques-laiques i eclesiàstiques-de les nostres comarques. Per tant, la creació de documents és una necessitat consubstancial i indestriable de l'activitat pública i privada-constatable d'ençà de les primeres civilitzacions-, i la seva preservació obeeix a la voluntat que els documents esdevinguin la garantia d'uns drets (generalment de propietat) i un instrument de prova i d'ostentació de l'autoritat'. En aquest sentit, les institucions públiques apleguen ben aviat els seus documents originals en uns espais físics concrets-els arxius-, adopten un seguit de disposicions per garantir-ne la conservació mitjançant la transcripció-duplicació i hi restringeixen l'accés perquè hom els atorga una funció marcadament administrativa i jurídica amb l'objectiu de garantir-ne la legalitat i constituir-se en dipositaris exclusius dels documents conceptuats com a autèntics. A casa nostra, la consolidació dels municipis i de les institucions eclesiàstiques es produeix durant l'alta edat mitjana, i és a partir del segle XII que els sobirans, els senyors i els primers òrgans de direcció col•legiada-les ' L'evolució històrica dels arxius queda ben reflectida en els següents treballs: BAUTIER, Robert-Henri: "La phase cruciale de l'histoire des archives: la constitution des dépòts d'archives et la naissance de l'archivistique (XVIème debut du XIXème siècle)",
Recurs al passat i modalitats historiogràfiques a Barcelona
Barcelona Quaderns d'Història, 20, 2014
El plantejament del XII Congrés d'Història de Barcelona s'originà en el decurs de la sessió final de l'encontre anterior, el dia 3 de desembre de 2009. En aquella sessió havíem ofert una síntesi del procés i els resultats dels deu primers congressos, celebrats entre 1982 i 2007; síntesi que ha quedat expressada amb més detall en el volum d'actes. 1 En el debat entre els congressistes presents que seguí aquella exposició oral, van confluir diverses opinions a l'entorn de la historiografia barcelonina com a bagatge específic, no sempre assumit pels investigadors moderns amb prou capacitat d'aprofitament crític i consciència de la seva densitat.