Entrevista amb Isidre Prunés (original) (raw)
Related papers
Conversación con Josep-Ignasi Saranyana
Anuario De Historia De La Iglesia, 2011
Cuando acudo a entrevistar al profesor Saranyana en marzo de 2010, lleva ya unos días desalojando el despacho. Desde que organizó su traslado a Barcelona, ha ido regularmente a la Facultad de Teología con un carro de la compra que vuelve a casa cargado de muchos libros en alemán, latín, portugués, francés... También acarrea otros volúmenes encuadernados de manera un tanto extraña, porque debajo de unas tapas convencionales hay más libros, de distintos tamaños.
ENTREVISTA A Mª PAZ PRENDES-ESPINOSA
Revista Panorâmica, 2020
¿Nos puede explicar en qué consiste su trabajo como docente e investigadora de la Universidad de Murcia? Pues es un poco complicado de resumir, pero podríamos decir que como docente imparto asignaturas del ámbito de la Tecnología Educativa y la mayor parte de mi docencia se concentra en el grado de Pedagogía. También imparto clase en el máster de Tecnología Educativa y en el máster de formación de profesorado de secundaria. Coordino el programa de doctorado en Tecnología Educativa en mi universidad, es un programa interuniversitario y en modalidad virtual. Además, dirijo el Grupo de Investigación en Tecnología Educativa de mi universidad, con una ya larga y consolidada trayectoria, y dirijo una revista sobre Tecnología Educativa (RIITE). También dirijo en estos momentos dos proyectos, uno internacional Erasmus+ (AROSE) y otro financiado por la Fundación Séneca (EmDigital), y participo como investigadora en otros dos proyectos internacionales (GEM y OuRoute) y uno nacional (sobre Ecologías de Aprendizaje) financiado por el Gobierno de España. ¿Qué importancia tiene la Competencia Digital para la ciudadanía del Siglo XXI? Pues mucha, como así se reconoce específicamente en los documentos de la Comisión Europea, que llevan años trabajando en este tema junto con otros organismos internacionales como la OCDE o la UNESCO. Hace unos años era un tema de discusión si había que usar o no las tecnologías, si deshumanizaban, que si la tecnocracia,... Pero estos temas que ocuparon gran parte de nuestro tiempo en las últimas décadas del siglo pasado, ya han dejado de ser discutidos, pues de forma generalizada se asume que las tecnologías forman parte de nuestra realidad y por tanto hay que saber usarlas. La competencia digital de la ciudadanía redundará, sin duda alguna, en beneficio de nuestro desarrollo y nuestro bienestar, pues no solamente es una cuestión de que esta competencia es demandada por el mercado laboral, sino que es una cuestión educativa, ética y social.
Entrevista a Albert Sànchez Piñol
abril 2013 -Entrevistes -Autor/s: Oriol Illa -1 comment L'Albert Sànchez Piñol neix a Barcelona el 1965. És conegut, sobretot, com a novel·lista d'èxit -la seva novel·la La pell freda ha tingut un munt de reedicions i traduccions a moltes llengües-, tot i que la seva formació és la d'antropòleg… Antropòleg, africanista -és membre del Centre d'estudis africans-i escriptor en el que trobem un magnètic i potent enllaç entre la literatura i la història, ben capaç de seduir lectors de diversíssimes sensibilitats… En el conjunt de la seva obra podem destacar, també, Pandora al Congo, l'assaig Pallassos i monstres, i la seva primera novel·la en castellà, Victus, nomenada novel·la de l'any 2012 pel diari El Periódico.
Enhevista a ANGELS RIBE, per Assumpta Bassas Vila Sembrar (percebre, rebre, imaginar, desitjar), germinar (idear, projectar), regar (metode, coneixement, disciplina), fecundar (crear, estructurar, articular, relacionar), créixer (fer), florir (produir, proposar), donar fruit (oferir, mostrar), madurar (observar, actuar), recol.lectar (exposar, vendre, regalar), pansir (esperar), podar (recordar), plantar ... Per ~n g e l s Ribe els processos naturals integren els processos creatius. Els processos creatius eclosionen en llenguatges molt diversos pero, són, finalment, processos de germinació creixement, pautats en el ritme del dia i la nit, en el discorre del sol i les llunes. Processos que demanen, com els mateixos conreus, romandre a cobert, o, de vegades, mantenirse al ras de la nit mes crua. Parlem de moltes coses abans de comenqar una entrevista que ja havíem assajat per correu electronic sense massa fortuna perque, al cap i a la fi, la relació en viu es, en aquest cas, millor terra per a que la paraula desvetlli la paraula viva entre les dues. ~n g e l s Ribe reclama amb contundencia parlar del present i en present continu, un temps difícil de conjugar en I'escriptura. La proposta em desconcerta d'entrada, especialment com a historiadora, perque m'hauria agradat presentar-vos la interessant trajectoria artistica que ~n g e l s Ribé inicia a finals dels anys seixanta entre Barcelona, Paris, Chicago i Nova York, i continua en la decada dels setanta, en un dels moments difícils pero rics en iniciatives i pensament per I1art a Catalunya. En un
Comunicació Educativa, 2017
Enric Prats Gil was awarded his doctorate in Pedagogy by the Universitat de Barcelona and is currently professor of International Pedagogy and a member of the GREPPS (the Catalan initials of the Research Group in Pedagogical and Social Thinking). He is also a member of the MIF programme (Improvement and Innovation in Teacher Training), which seeks to improve the initial training of teachers in Catalan universities. Senior editor of the journal Temps d'Educació, he has worked in particular on issues relating to ethics, citizens' education and teacher training, through comparative studies with other European systems. Of particular note among his publications are the books L'escola importa (2019), Aprendre de lletres. Literatura i pedagogia, vides paral•leles (2016), L'educació, una qüestió d'estat. Una mirada a Europa (2013), Diversidad y complejidad en la educación secundaria (2013), Multiculturalismo y educación para la equidad (2006), Ètica de la informació (2004) and Racismo en tiempos de globalización (2001).
2009
Rosa Peralta:-Pep Duran és escenògraf i és artista. No és un artista que a vegades fa escenografies o un escenògraf que de tant en tant crea, o fa escultures, vídeoinstal•lacions… En Pep Duran les dues trajectòries estan força consolidades: té moltes exposicions individuals i col•lectives, obres en museus i col•leccions privades de mig món i, com a escenògraf, una activitat sense interrupció-reconeguda amb diversos guardons-amb els millors directors de teatre i cine actuals. Per tant, és pot dir amb seguretat que Pep Duran és artista. Això pesa molt en la vostra manera de fer escenografia? Pep Duran:-Bé es una pregunta bastant complexa per contestar-la en dos minuts, i parlar de l'obra d'un mateix és complicat perquè no hi ha la distància suficient, però intentaré dir-ho d'una manera entenedora. Per una banda, he aconseguit amb molts esforços i, també, amb alguns disgustos, intentar que el meu treball plàstic no estigui desvinculat del teatre, per dir-ho d'alguna forma, o que
Una conversa inèdita amb Pere Grases
Del Penedes, 2004
RESUM Al mes de juny de l'any 1986, tot aprofitant una de les estades estiuenques del doctor Pere Grases a terres catalanes, vam enregistrar una conversa amb ell-de caire genèric i divulgatiu, com es podrà veure-que es va emetre de forma sols parcial aquell mateix mes a l'espai "Gent del Penedès" de l'emissora radiofònica Antena 3 del Penedès. La sovintejada presència de Pere Grases a Vilafranca, on deia que venia a cercar la serenor per a treballar, sense compromisos erudits o socials, va ser motiu per a altres entrevistes escrites que van deixar inèdit en paper imprès l'enregistrament que ara recuperem com a reconeixement en esdevenir-se el seu traspàs aquest estiu. Les imatges que acompanyen l'entrevista ens mostren Pere Grases l'any 1998 a la seva casa, la "Quinta Vilafranca", al barri de la Castellana, a Caraques, i van ser publicades a la revista veneçolana "Bigott" la tardor d'aquell mateix any. ABSTRACT I In June 1986, AA/hile Doctor Pere Grases was spending one of his summer holidays in Cataionia, we recorded a conversation witl•i him in which, as it will be seen, discussions were on inforj mation and general subjects. This was broadcasted only in part that same month by Antena 3-Penedès radio station through its "Penedès People" programme. The freqüent presence of Pere Grases in Vilafi-anca, where be said he came to in search of calmness to work far from erudite or social engagements, led to other written interviews which made the current recording remain unpublished on printed paper. We now recuperate it in acknowledgement to him on the occasion of his passing iast summer. The pictures that come with the interview show us Pere Grases in 1998 in his house "Quinta Vilafranca", in the Castellana neighbourhood, Caracas, which were published by the Venezuelan magazine "Bigott" in autumn that same year. Jn intentar una aproximació a la vida i l'obra de Pere Grases el primer que es remarca, que en destaca, és l'extraordinari volum de la seva labor en l'àmbit de les diverses disciplines que componen allò que en diem les humanitats. Des d'abans dels vint anys en publicacions vilafranquines, com es remarca en la conversa que segueix, fins més enllà dels noranta, són més de setanta anys de recerca i investigació erudita, vint-i-un volums-en el moment de la conversa, el 1986, eren sols setze-de les seves obres completes (encara en procés d'edició pel que fa a la seva correspondència, que estudia i publica a Veneçuela la fundació que porta el seu nom), és a dir, milers de pàgines. Tot plegat certifica una incansable capacitat de treball si tenim en compte, a més, que va preparar nombroses edicions de textos dels grans prohoms de l'Amèrica Llatina, com és el cas d'Andrés Bello, Miranda o Bolívar. Certament es tracta de la vida i l'obra d'un humanista impas-^ sible.
Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2014
Sobre l'obra de Mireia Feliu / Conversa amb Maia Creus quaderndelesidees.press/sobre-lobra-de-mireia-feliu-conversa-amb-maia-creus/ Mireia Feliu és doctora en Belles Arts i es defineix com a artista multimèdia. Al final dels anys noranta, triar la via de l'artista com a productor no era fàcil en un moment històric en què, al nostre país, la tecnologia digital i Internet tot just començaven. El perill era que la fascinació pels nous mitjans tecnològics s'endugués tot el protagonisme i tornar a caure en aquell esgotador i estèril debat entre forma i contingut. Un debat que mai ha interessat a Mireia Feliu, precisament perquè sap que el mitjà escollit sempre forma part de l'embrió de l'obra. I l'embrió de tot el seu recorregut creatiu fins avui, es basa en aquell voler relacionar Art i Vida que ens ha llegat la històrica generació conceptual dels anys setanta. El nexe vital de Mireia Feliu amb el llenguatge videogràfic es desplega al voltant del viatge, l'errància, el nomadisme com a experiència estètica que esdevé una voluntat ètica. El treball d'investigació i creació de llarg recorregut aplegat en la sèrie d'obres audiovisuals In-Quietuds ha significat una intensa reflexió entorn dels paràmetres de l'autoria artística, el descentrament de la mirada, l'autoritat del llenguatge, les dimensions d'una subjectivitat nòmada.
Entrevista con Eduardo Devés Valdés
Exceto onde especificado diferentemente, a matéria publicada neste periódico é licenciada sob forma de uma licença Creative Commons-Atribuição 4.0 Internacional.
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Related papers
Entrevista con el profesor Ilán Stavans
Cuadernos CANELA: Revista anual de Literatura, Pensamiento e Historia, Metodología de la Enseñanza del Español como Lengua Extranjera y Lingüística de la Confederación Académica Nipona, Española y Latinoamericana, 2010
Polifonías. Revista de Educación. Buenos Aires, Argentina: Universidad Nacional de Luján. Vol. 13, n.° 26, noviembre, pp. 219-227, 2024