Els sons de les Germanies: mostres, crides i processons en un temps convuls (original) (raw)

Germanies i Comunidades, cinc-cents anys després

L'IO. Lecturas del Instituto Obrero, 2021

Benigno ha expresado esto mismo de una manera bastante más sintética: «… la interpretación clásica de la revolución (presenta tres notas) fundamentales: la definición social de la revolución, su carácter necesario y su significado progresivo». BENIGNO, Francesco.

Anàlisi dels somatismes del subcorpus alemany-català

. Bracho, Llum (ed.): El corpus COVALT. Un observatori de fraseologia traduïda. Aachen: Shaker. 267-294., 2013

Seguint la línia de treball de l'anàlisi del subcorpus anglès-català, aquest capítol aspira a ser una altra contribució als estudis empírics basats en corpus electrònics i té com a finalitat la descripció de les solucions traductores d'unitats fraseològiques per intentar traure'n conclusions sobre la conducta traductora respecte a aquestes unitats. Ens basem, doncs, en la presència d'unitats fraseològiques (UF) en els textos narratius originals en alemany (TO) i comparem els fragments on apareixen amb els fragments respectius de les traduccions o textos meta (TM). Realitzarem una anàlisi quantitativa i una de qualitativa, en què també comentarem problemes de tipus contrastiu, si convé. Com que es tracta de textos literaris (originals i traduïts), on l'ús de fraseologismes pot respondre a motius diversos (vid. l'apartat 12 de Lawick, en aquest volum), intentarem donar compte, d'una banda, del grau d'activitat fraseològica en els textos comparats (Phraseoaktivität: Grèciano, 1994) i, d'una altra, dels possibles motius que podrien explicar l'opció per unes solucions traductores o unes altres, agrupant-les segons tècniques de traducció i basant-nos en uns criteris de comparació exposats més avall. 2 El subcorpus alemany-català  En l'estat actual, el subcorpus alemany-català de COVALT conté 18 textos narratius originals en alemany juntament amb les respectives traduccions al català. Com els altres dos subcorpus (anglès-català i francès-català), també aquest es va recopilar tenint en compte el marc geogràfic i temporal de les traduccions: en formen part aquelles traduccions que s'han publicat per editorials valencianes durant la dècada establerta per a tot el corpus, de 1990 a 2000, que en aquest cas s'ha allargat fins al 2007 per poder incloure

Els temps del testimoniatge. El testimoniatge en el temps

Temps i espais de memòria, 2021

Els temps del testimoniatge. El testimoniatge en el temps Resum Aquest text focalitza l'atenció en dos aspectes clau dels testimonis personals en la construcció de memòries socials. D'una banda, la historicitat de la paraula, és a dir, el moment en què es pren la paraula o es tria el silenci. D'altra banda, els contextos específics en què això passa, en funció dels marcs institucionals i de les condicions de qui rep o escolta aquestes veus.

Interpretació amb baixó de les Lamentacions a la Mallorca dels segles XVIII i XIX

2015

Aquest treball es centra en les lamentacions de Setmana Santa escrites a Mallorca durant els segles XVIII i XIX i el possible us del baixo en la seva execucio. La recerca sobretot te un objectiu practic: aquest estudi permetra fer una proposta d'interpretacio amb el baixo d'una de les lamentacions monodiques trobada a la Catedral de Mallorca a partir de les informacions que es desprenen d'aquest i d'altres contextos similars.

Sons de les festes reials hispàniques en l'edat moderna: els jorns de les entrades de Felip III i Margarida d'Àustria a València (1599)

Revista Catalana de Musicologia, 2019

El 1599, la ciutat de València fou l’escenari de la ratificació de les dobles noces de Felip III amb Margarida d’Àustria i de la infanta Isabel amb l’arxiduc Albert. Els nous monarques hispànics foren rebuts a la ciutat amb sengles solemnes entrades reials perquè era la primera vegada que hi arribaven. Entre les nombroses cròniques d’aquells dies festius, excel·leix per la riquesa descriptiva l’escrita pel ciutadà valencià Felip de Gauna. Prenent com a font principal la relació de Gauna, aquest article es focalitzarà en l’element sonor, fonamentalment musical, que inundà la ciutat durant els jorns de les entrades reials. El material descriptiu servirà, d’una banda, per a estudiar els diversos tipus d’expressions i conjunts musicals, així com el seu lloc en els esdeveniments polítics i socials analitzats. De l’altra, permetrà observar usos socials de l’època amb relació a la música. In 1599, the city of Valencia was the scene of the ratification of the double wedding of Phillip III with Margaret of Austria and of the Infanta Isabella with the Archduke Albert VII. The new Spanish monarchs were received in Valencia with two solemn royal entries as it was the first time they had come to the city. Among the many chronicles of the celebrations, the one written by the Valencian citizen Felip de Gauna stands out for its descriptive richness. Taking Gauna’s text as our main source, this paper focuses on the mainly musical sounds that flooded the city on the days of the royal entries. The descriptive material will serve on the one hand to study the various types of musical expressions and ensembles and their place in the political and social events dealt with here, and on the other hand, it will allow us to observe the social practices of the times in relation to music.