Gust musical, inautenticitat i classe social. Sobre com es signifiquen les jerarquies socials malgrat l�aparent fluïdesa de la cultura popular contemporània (original) (raw)
Related papers
No sense la meva música: la música com a fet social
Tot reconeixent que la societat no és la mera suma d'individus sinó el resultat d'individus interactuant, i els individus són així mateix el resultat de la seva interacció, l'article pren com a punt de partença la idea que aquesta interacció que ens construeix com a individus es produeix entre d'altres molts recursos mitjançant la música. La importància que té la música a la tasca de fer societat es posa especialment de manifest en el paper que juga en tres paràmetres bàsics de la lògica social: la identitat, l'ordre social i la necessitat de l'intercanvi. Però no és tan sols que la persona sigui incomprensible sense el constant intercanvi amb altres individus; sense moltes de les coses que l'envolten, ontològicament, tampoc podria ésser. I la música, en aquest sentit, en tant que tecnologia, pot arribar a entendre's així mateix como una veritable extensió del nostre cos (McLuhan).
Maria del Mar Valls Fusté mariadelmar.valls@urv.cat Universitat Rovira i Virgili ressenya a raül sanchis Francés & Francesc Massip (eds.), La dansa deLs aLtres. IdentItat I aLterItat en La festa popuLar, catarroja/Barcelona, aFers, 2017, 376 pp. isBn: 978-84-16260-42-3. reView to raül sanchis Francés & Francesc Massip (eds.), La dansa deLs aLtres. IdentItat I aLterItat en La festa popuLar, catarroja/Barcelona, aFers, 2017, 376 pp. isBn: 978-84-16260-42-3.
Nòtula sobre un repertori teatral i una tradició teatral mal coneguts
Alguns professors de la UAB van convocar una jornada de reflexió que pretenia reunir estudiosos de l'àmbit acadèmic, crítics, dramaturgs, programadors i professionals de l'escena teatral, amb la intenció d'esperonar el debat sobre la situació del patrimoni teatral comú, sobre el repertori i sobre com podem tenir una relació més fluïda els diversos estaments que més de prop, més de lluny, treballem en la dramatúrgia catalana o al seu voltant. El seminari, com va quedar palés durant les sessions diverses, era pertinent i això són algunes notes sobre la impressió que en vaig traure, barrejades amb altres preocupacions que, com a valencià i historiador del teatre, em vénen al cap quan parlem de teatre català i de repertori.
La cultura en nom del poble? Cap a una tipologia del populisme i la cultura
Debats, 2019
Durant les últimes dècades, el populisme ha estat àmpliament estudiat, tot i que des d'una perspectiva majoritàriament política. Les contribucions en aquest camp se centren sobretot en l'anàlisi del populisme com a fenomen sociopolític en el context històric i global. Una altra àrea d'estudi es refereix al suport popular dels partits populistes. Aquesta qüestió, a més de ser de la màxima actualitat, revela les imperfeccions de la democràcia liberal. Tot i que s'ha dedicat un gran esforç acadèmic a proporcionar una definició de populisme i les raons de l'èxit que té, encara queda per aclarir en quines creences culturals es basen els seus arguments populistes que empren una falsa dicotomia entre «nosaltres» i «ells». Per aquesta raó, després de fer un breu resum del treball acadèmic que s'ha fet fins avui en les disciplines de la ciència política i els estudis culturals, intentarem presentar una tipologia de la cultura i el populisme, que ens ajudarà a entendre per què els diferents aspectes de la cultura (com ara la cultura popular, les imatges culturals i les obres literàries) són de capital importància en la construcció populista del «nosaltres» i l'«ells». La tipologia es basa en els exemples de França i Holanda (dos països amb importants partits de dreta populista) per a distingir entre sociofacts, mentifacts i artifacts (Huxley) i l'ús que tenen en l'apropiació dels actors populistes. L'última categoria es compon d'allò que anomenarem «autors orgànics» i «autors apropiats», en la terminologia emprada per Gramsci. La diferència entre les dues, com es demostrarà, rau en la identificació de l'autor amb un tipus determinat d'idees, així com en l'articulació d'aquestes. Paraules clau: estudis culturals, populisme, identitat cultural, França, Països Baixos.
Ensenyament musical i sensibilitat pluricultural
En els darrers anys, observem un interès creixent per tot el que envolta la idea de cultura. A més del fet de què cada cop són més les publicacions i estudis teòrics que presten atenció a aquest concepte i a tota la problemàtica que implica, només cal recordar l'ampli ressò que va experimentar anys enrera aquell controvertit llibre del conservador nord-americà Samuel P. Huntington, The clash of civilizations and the remaking of world order, o el fet de què la ciutat de Barcelona estigui preparant amb una considerable assignació de recursos econòmics el Fòrum de les Cultures. Tal com afirmà Terry Eagleton, "... la cultura adquireix importància intel⋅lectual quan es transforma en una força amb la qual s'ha de comptar políticament" 1 , i és que, de fet, "el debat sobre la cultura ha tornat a ser polític" 2 .
Ensenyament musical i sensibilitat
2002
Actes de les IV Jornades de Musica. Organitzacio: Institut de Ciencies de l'Educacio. Universitat de Barcelona. Comite cientific: Araceli Vines, Sonia Vives i Cristina Fuertes. Organitzacio i Coordinacio: Jordi Caja i Cristina Fuertes. Tractament Informatic de la Documentacio: Cristina Fuertes. Barcelona 4-5 de setembre de 2002.