Camins Tradicionals Research Papers - Academia.edu (original) (raw)

La passejada per la plana de la Selva que ofereix la toponímia relacionada amb els camins i l’aigua dóna una petita impressió de la immensa lluita de generacions d’homes i dones des de l’edat mitjana, com a mínim, per ocupar, conrear i explotar
unes terres ocupades permanentment o molt sovint per les aigües. Potser per aquest punt de partida, l’ocupació de la plana de la Selva no hauria coincidit en el temps amb la de l’Empordà; potser per aquest motiu el nombre de vil·les romanes és menor; potser per això hi ha un gruix de topònims majors de la plana que fan referència a les aigües i a les rieres que la creuen. Hi ha molts interrogants que només una anàlisi comparada de les dades geogràfiques, històriques i toponímiques, combinada amb les cada vegada més nombroses intervencions arqueològiques, permetria començar a resoldre.
A la vegada, la xarxa de camins, articulada a través d’uns de principals que creuaven la comarca en totes direccions, però sobretot dirigits cap a la ciutat de Girona, i d’uns camins secundaris que unien cada mas aïllat amb cada cellera —el nucli eclesial de la parròquia— i cada cellera amb els camins més importants. L’anàlisi i la representació cartogràfica dels hostals permeten constatar quins eren, durant
l’edat mitjana i l’època moderna, els camins principals de la Selva. En contrast, l’inventari provisional dels camins fondos i «xarrabascos» que es coneixen dóna compte, potser, de quines eren les vies més antigues. En aquestes, l’aigua ha contribuït
a modelar-los, fent-los més incòmodes per als viatgers que han preferit altres rutes més noves i modernes. Igualment, l’aigua s’ha acabat enduent uns quants ponts que s’hi havien construït. Potser és en aquest punt, en la lluita secular per extreure l’aigua d’una plana on sovint quedava embassada, que calgui cercar l’especificitat d’una de les tres grans comarques de Girona, la de la Selva.