Exorcisms Research Papers - Academia.edu (original) (raw)

Coordenades d’aquest treball De sempre la fe catòlica, com en la majoria de religions, prestà una atenció especial al desemparament de la població, especialment al món rural, davant les inclemències del temps, les plagues, la salut, les... more

Coordenades d’aquest treball

De sempre la fe catòlica, com en la majoria de religions, prestà una atenció especial al desemparament de la població, especialment al món rural, davant les inclemències del temps, les plagues, la salut, les guerres i la fam duent
a terme exorcismes, oracions i altres pràctiques en ocasions programades i, molt especialment, quan la malvestat
amenaçava el benestar i la supervivència de les comunitats. Però no fou fins tancat el Concili de Trento —1545-
1563— que aquesta pràctica no va prendre rang litúrgic i se li van assignar espais concrets, ben definits i ritualitzats.
Durant més de sis segles, fins a mitjan segle XX, aquests ritus (que inicialment es practicaven a l’aire lliure) es van anar establint i consolidant en espais coberts, especialment els de conjurar el mal temps quan aquest
amenaçava. I, per això, sempre amb el màxim de visió als quatre punts cardinals o, si més no, una ampla vista en
la direcció que solien venir les tempestes. Els bisbes post-tridentins insistien que els ritus es duguessin a terme
tan a prop de les campanes com fos possible. En general es van aprofitar o aixecar espais dedicats en la mateixa
planta de les campanes o en les de sobre o sota als campanars, o sobre les façanes, teulades i segones torres, o aprofitant aixecaments de murs i terrabastalls, però en alguns casos, especialment com més al nord anem de Catalunya, Aragó i Navarra, es va anar a buscar l’aixopluc en unes petites construccions separades o adossades al costat
del temple per protegir de la tempesta l’oficiant i els assistents. En tots els casos, a partir del Concili, amb el nom
de comunidors, conjuradors, exconchuradors o qualsevol dels seus nombrosos sinònims (es coneixen amb molts
altres noms, segons època, idiomes i àrees geogràfiques).
El temps i el desús irremeiable d’aquestes pràctiques han fet que moltes de les construccions s’anessin
abandonant o destinant a altres usos. Hi ha hagut darrerament un bon afany de recuperació i algunes reconstruccions notables, però són molts els comunidors que han quedat oblidats i només en resten runes quan no han desaparegut del tot.
En aquest treball de recopilació, inicial i incomplet, pretenc recuperar la memòria de tants comunidors com
pugui, vius o morts. No seran pas tots, en soc ben conscient. I potser n’hi haurà algun que mai no ha servit per
comunir. Al llarg de molts anys he anat seguint pistes fent tasca de col·leccionista i tinc un recull considerable de
referències. De molts en tinc informació i fotografies abundants, d’altres només indicis. Ara els poso tots en el
catàleg amb la informació més rellevant. Més endavant, mentre tingui salut, aniré incorporant i afegint tanta
informació, documentació, fotografies, vincles i referències com en pugui disposar.
No cal dir que estic plenament obert a estudiar i afegir o corregir qualsevol comunicació que se’m faci arribar i, d’aquesta manera, aconseguir confegir un catàleg complet i exhaustiu de la vida i miracles dels comunidors,
els germans petits (o pobres, com diuen alguns) dels campanars.

Coordinates of this work

The Catholic faith, like most religions, has always paid special attention to the helplessness of the population,
especially in the rural world, in the face of inclement weather, plagues, health, wars and famine by carrying out
exorcisms, prayers and other practices on scheduled occasions and, most especially, when disaster threatened the
well-being and survival of communities. But it was not until the closing of the Council of Trent —1545-1563—
that this practice did not take on liturgical rank and concrete, well-defined and ritualized spaces were assigned to
it. For more than six centuries, until the middle of the twentieth century, these rites (which were initially practiced outdoors) were established and consolidated in covered spaces, especially those to ward off bad weather when
it threatened. And, therefore, always with the maximum vision at the four cardinal points or, at least, a wide
view in the direction that the storms used to come. The post-tridentine bishops insisted that the rites be carried
out as close to the bells as possible. Dedicated spaces were generally used or erected on the same floor of the bells
or on those above or below on the bell towers, or on the facades, roofs and second towers, or taking advantage of
lifting walls and attics, but in some cases, especially the further north we go from Catalonia, Aragon and Navarre, they went to seek shelter in small separate or terraced buildings next to the temple to protect from the
storm the officiant and attendees. In all cases, from the finish of the Council, with the name of ‘comunidors’, ‘conjuradors’, ‘exconchuradors’ or any of his numerous synonyms (they are known with many other names, according to time, languages and geographic areas).
The time and irremediable disuse of these practices have caused many of the constructions to be abandoned
or allocated to other uses. Lately there has been a good desire for recovery and some remarkable reconstructions,
but many ‘comunidors’ have been forgotten and only debris remains or they have completely disappeared.
In this compilation work, initial and incomplete, I intend to recover the memory of as many ‘comunidors’
as I can, alive or dead. Not all of them, I am well aware. And maybe there are some that have never been used to
conjure (‘comunir’). Over many years I have been following tracks doing collector work and I have a considerable
collection of references. Of many I have abundant information and photographs, others just hints. Now I put
them all in the catalog with the most relevant information. Later, as long as I am healthy, I will incorporate and
add as much information, documentation, photographs, links and references as I can have.
Needless to say, I am fully open to studying and adding or correcting any communication that is sent to
me and, in this way, to make a complete and exhaustive catalogue of the life and miracles of the ‘comunidors’, the
younger (or poor, as some say) brothers of the bell towers.