Medieval Catalan Literature Research Papers (original) (raw)

2025

CAPÍTULO II. Regnum et sacerdotium. Ficciones políticas del reinado de Luis IX: guerra, paz y justicia .

2025

Το Χρονικό με το οποίο ασχολούμαστε γράφτηκε γύρω στα
1325-1328. Συγγραφέας του είναι ο Καταλανός Ραμόν Μουντανέρ που κατείχε σημαντική θέση στο σώμα των Αλμογάβαρων μισθοφόρων (Καταλανική Κομπανία) το οποίο έδρασε στην Ανατολία και τη Ρωμανία από τις αρχές του 14ου αι., κατόπιν σχετικής πρόσκλησης από τον Αυτοκράτορα Ανδρόνικο Β΄ τον Παλαιολόγο, προκειμένου να τον συνδράμει στον αγώνα του κατά των Τούρκων. Ένα σημαντικό μέρος του Χρονικού, συνολικά το ένα έκτο του, καλύπτει τα παραπάνω γεγονότα και αποτελεί το «ελληνικό τμήμα» του.
Η συμβολή μας επικεντρώνεται στους γεωγραφικούς όρους της Θράκης οι οποίοι κατονομάζονται στο Χρονικό. Μεγάλο μέρος της δράσης των
Καταλανών και Αραγονέζων μισθοφόρων της Καταλανικής Κομπανίας διαδραματίζεται στην περιοχή μεταξύ της Κωνσταντινούπολης και της Χριστούπολης και ως εκ τούτου οι σχετικές γεωγραφικές αναφορές στο έργο είναι συχνότατες.
Στην εισήγηση καταγράφονται όλες αυτές οι αναφορές κι εξετάζεται η
ακρίβειά τους καθώς και ο ρόλος τους στο Χρονικό. Μας ενδιαφέρει, επίσης, με ποιον τρόπο εξυπηρετούν τις στοχεύσεις του χρονικογράφου. Ως βασική μας πηγή χρησιμοποιείται η πρόσφατη (2016) δίγλωσση έκδοση (ελληνικά-καταλανικά) του «ελληνικού τμήματος» του Χρονικού (κεφ. CXCIV-CCXLIV) σε συνεργασία του γράφοντος με Καθηγητές του Πανεπιστημίου της Βαλένθια στο πλαίσιο σχετικού ερευνητικού προγράμματος.
Το κείμενό μας κλείνει με τη συνόψιση συμπερασμάτων και το παράρτημα γεωγραφικών όρων.

2025

La sección de <<Hojas» o «Papeles Sueltos» del Archivo Histórico de Protocolos Notariales de Zaragoza (A.H.I?Z.) reúne la más heterogénea colección de documentos, del siglo XIV en adelante, de la más variada temática y matriz. La mayoría, obviamente, remite a actos notariales, pero no es difícil encontrarse documentación judicial y concejil, e incluso, mucho más raramente, con papeles de indudable origen privado, cartas, memoriales de la más diversa naturaleza, genealogías y hasta piezas litararias. Una de éstas, un fragmento mutilado de un relato de los últimos siglos del Medievo, es la que nos ocupa. El soporte es un bifolio de papel verjurado de 320 x 220 mm., plegado en formato infolio, desprendido de un cuaderno, ilocalizable hoy día, si es que todavía existe, del que originalmente formaba parte y que estaba cosido -pueden observarse todavía los agujeros por donde pasó el hilo-. El texto, por tanto, aparte de carecer de principio y final, tiene una laguna justo en el medio, donde la narración continuaba en el/los siguientes 1. Por intermedio del Dr. Cacho Blecua, cuya amabilidad c intcrér agradezco sinccramcntc. 2. Analizo crte texto por extensa, d ~s d c un punta dc vista cxclusivamcnre histórico -lo que cr el campo de mis conocimientos-, en cl volumcn de la rcvistaAragón en la Edad Media, dedicado A la profesora Maria Lnira Ledeima en Homenaje Acadehico editado pqr cl Dcpartamcnro dc Hirtoria Medieval, Ciencias y Técnicas Historiagráficas y Esrudios Araber e Isl5mieos de la Universidad de Zaragoza, (1993). 3. Briqucr, Charlcr M., Lesfiligr~~nei: Dicrionnair~ historique der marques d . papier,

2025, Renaissance Quarterly

In Alone Together, Henry Berlin examines the "explosion of literature that was not just sentimental but about sentiment as such" against the backdrop of political turmoil that characterized fifteenth-century Iberia (3). Moralists, poets, and authors of sentimental fiction from the crowns of Portugal, Castile, and Aragon created a shared lexicon of emotions with which to negotiate their individual selves and interpersonal relationships, to foster communication, and to build community through the practice of friendship and the pursuit of unity. Alone Together consists of an introduction followed by seven chapters divided into two parts and a conclusion. Two points made in the introduction are fundamental to Berlin's hermeneutic framework. First, it is evident that the writers in question understood their works as "a response to the ongoing factional conflict whose violent burden they often bore" (4). Second, "the meanings of even apparently foundational terms such as 'passion,' 'affect,' 'sentiment,' 'feeling,' and 'emotion' are notoriously hard to pin down," which complicates "a critical starting point" (10). Part 1, "Friendship and Pleasure," is divided into three chapters. The first lays bare the role of Ciceronian and Senecan Stoicism and Christian ascetic monasticism in the philosophical and moral "conflict between reason and the passions" (27). Through a close reading of four treatises-the anonymous Tratado de la comunidad, Diego de Valera's Doctrinal de príncipes and Exortación de la pas, the Infante Pedro of Portugal's Livro da vertuosa benfeytoria, and

2025, «Medioevo romanzo», 48/2 (2024), pp. 289-315

The manuscript London, British Library, Additional 40619-40620 is a late thirteenth-century Anglo-Norman copy of the so-called Bible du XIIIe siècle. It is the sole extant witness of this Old French version of the Latin Vulgate to preserve the Apocalypse of Ezra (or 4 Ezra), for which no other attestations of a French or Romance translation exist. This article examines this previously unpublished text and explores the reasons for its inclusion in the London manuscript, which may reflect a distinctive insular interest in the figure of Ezra.
Beyond analyzing its sources, language, and translation techniques, the article presents the first scholarly edition of the Old French translation of the Apocalypse of Ezra.
************************
Il manoscritto London, British Library, Additional 40619-40620 è un testimone anglo-normanno, databile alla fine del XIII secolo, della cosiddetta Bible du XIIIe siècle. Si tratta dell’unico manoscritto di questa versione antico-francese della Vulgata a conservare l’Apocalisse di Esdra (o 4 Esdra), di cui non sono note altre traduzioni francesi né romanze. L’articolo prende in esame il testo, finora inedito, come anche le ragioni della sua inclusione nel manoscritto di Londra, da ricondurre forse a uno specifico interesse insulare per la figura di Esdra.
Insieme a uno studio delle fonti, della lingua e delle tecniche di traduzione, si fornisce la prima edizione critica del volgarizzamento antico-francese dell’Apocalisse di Esdra.

2025, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins

Al segle XIV, Vic era el centre econòmic i comercial de la Plana, era seu episcopal i al llarg del segle XIII experimentà un creixement demogràfic que es reflectí en una expansió urbanística. Tot i que no sabem en quin moment els jueus s'estableixen a Vic, les primeres referències documentals ens situen a la segona meitat del segle XIII, en aquest context de creixement de la ciutat. L'aljama de jueus de Vic es relaciona amb altres aljames de jueus: Manresa, Barcelona, Berga i Girona, entre altres. Les relacions amb la comunitat jueva de Girona són les més documentades. Aquestes relacions es troben en l'àmbit fiscal, econòmic i familiar. Els jueus i els musulmans eren considerats cofre i tresor del senyor rei. Que els jueus fossin cojfre e tresor del rei implica que depenien exclusivament del poder reial, i que se'ls considerava una font de rendes a canvi de protecció. Aquesta minoria havia de pagar diferents tipus de contribucions: trahut ' Per elaborar aquest treball he consultat els següents Libri ludeorum que es conserven a l'

2025

Con motivo de la aparición de una nueva ketubá en el Arxiu Històric de Girona, en este artículo se incorpora su trascripción y traducción y se actualiza el listado de las ketubot catalanas halladas hasta la fecha, ahondando en su tipología, cláusulas y contribuciones económicas. Asimismo, se aporta un estudio históricodocumental de la ketubá de Girona 3 en relación con el hallazgo de otros documentos hebreos custodiados en los archivos catalanes, en especial varios pergaminos conservados actualmente en el Arxiu Diocesà de Girona, que en su momento fueron dados a conocer por Isidore Loeb y Josep Maria Millàs i Vallicrosa. El análisis de los documentos seleccionados revela la estrecha relación mantenida entre diversos individuos de las aljamas judías de Girona y Besalú a finales del siglo xiii e inicios del siglo xiv. manuscritos hebreos; contratos; matrimonio; patrimonio familiar; Castelló d'Empúries; Peralada. Título traducido: Pieces of the Jewish past in Catalonia: the ketubah of Girona 3 in its historical and documentary context. On the occasion of the appearance of a new ketubah in the Historical Archive of Girona, this article incorporates its transcription and translation and updates the list of the Catalan ketubot found to the date, delving into their typology, clauses, and economic contributions. Likewise, a historical-documentary study of the ketubah of Girona 3 is provided, in relation to other Hebrew documents kept in the Catalan archives. Specially, several Hebrew parchments, currently kept in the Diocesan Archive of Girona, which at the time were published by Isidore Loeb and Josep Maria Millàs i Vallicrosa. The analysis of the selected documents reveals the close relationship maintained between different individuals of the Jewish aljamas of Girona and Besalú at the end of the 13 th century and the beginning of the 14 th century. Hebrew manuscripts; legal contracts; marriage; familial estate; Castelló d'Empúries; Peralada.

2025, Sefarad

2025, Quadern de les idees, les arts i les lletres

2025, Vinyes i vins: mil anys d'Història, coord. E.Giralt, Univ.Barcelona, t.1, pp. 431-442.

Actes i Comunicacions del m Col•loqui d'Història Agrària sobre mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcohòliques als Països Catalans. Febrer del 1990.

2025

The difference between a historian and a poet is not that one writes in prose and the other in verse –indeed the writings of Herodotus could be put into verse and yet would still be a kind of history, whether written in metre or not. The real difference is this, that one tells what happened and the other what might happen. That is why poetry is more philosophical than, and superior to, history –for poetry tends to speak of universals, but history particulars. Aristotle, Poetics. Book IX, 1451b (Armstrong, 447-455)

2025, Estudis Romanics

Trobada Internacional d'especialistes en l'obra narrativa de Carme Riera (Barcelona 7/8-XI-2000). Amb motiu de la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la publicació del recull Te deix, amor, la mar com a penyora (1975), de l'escriptora Carme Riera (Palma, 1948), tingué lloc a Barcelona un encontre internacional d'estudiosos de l'obra de ficció de la narradora mallorquina. Si bé l'organització va anar oficialment a càrrec del

2025

tat convidat com a Gastprofessor a la Universitat de Münster (Alemanya) durant tot el semestre d'estiu de 2001. La seua tasca docent s'ha centrat en la literatura catalana de l'exili i el Modernisme català, assignatures que s'emmarquen... more

2025

Fins ara coneixíem el mallorquí Sebastià Perelló (Costitx, 1963) pel volum de narracions Exercicis de desaparició (Di7 Edició, 2000), un aplec que fou molt ben rebut, sobretot per la crítica illenca, i que anunciava la bona fusta d'un nou escriptor. Ara, quatre anys més tard, n'ha publi cat un nou recull, Mans plegades (Empúries, 2004), que confirma les esperances dipositades en l'autor. Una llicenciada en clàssiques a l'atur, un metge molt qualificat, la gerent d'una empresa de material d'ortopèdia o una cal•lígrafa que escriu cartes per als seus clients són alguns dels personatges que protagonitzen aquestes vuit narracions: personatges desorientats, ambigus, difusos, personatges conscients de la fugacitat de la vida i de les seues limitacions. Dones -moltes dones-marcades per la mort del pare, perquè la figura paterna hi és present amb la seua absència, la seua mort, però sense fer referència explícita al dolor que genera. El dolor es percep, s'ensuma, però no s'esmenta. La presència obsessiva de la mort, espiritual, o corporal. La mort com una part integrant de la vida, i no la seua antítesi: si hi ha vida és perquè hi ha mort. La dualitat vida/mort s'hi multiplica, tots dos elements es necessiten i es complementen: individualment, la vida no és més que el camí cap a la mort, que s'ac-

2025, Estudis d'història agrària

Senyors i pagesos a Mallorca (1718-1860/70)* per Isabel Moll i 'Jaume Suau L'estructura agraria 1 de Mallorca els segles XVIII-XIX no ha estat ohjecte d'estudis específics,2 pero sí que ho ha estat de manipulacions i deformacions per part de la historiografia que ha tractat d'aquests segles. Així, és freqüent, quan es vol destacar algun suposat procés o esdeveniment, de recórrer al recurs d'acréixer el caire antagonie del moment o període que el va precedir, i/o succeir, tot i desconeixer la seva natura; és a dir, es fan aNusions i referencies a un imaginat passat instrumentalitzant-Io. En el cas concret de la historia agraria, que és el que aquí ens interessa, hi ha hagut manipulacions d'aquest tipus, des del moment que l'estructura agraria no és aliena a la historia general, sinó que, evidentment, forma part del passat aíxí desfai~onat. En aquest sentit, s'ha acudít (amh la idea de fer sohresortir la importancia de determinats «canvis» o «creixements» ocorreguts el segle XIX) al topie de la immutabilitat de les estructures socio-economiques de l'illa des del segle XV al XIX, pretenent que no esdevingueren canvís substancials, amb * Volem donar les gracies a la marquesa Vda. des Palmer, a D. Francesc Villalonga i Blanes i a D. Felip VilIalonga i Fuster de Puigdorfila per la seva gentilesa en deixarnos consultar els seus arxius, sobre els quals s'ha basat una gran part de la nostra recerca. 1. Per estructura agraria entenem un determinat sistema de relacions socials que és resultat del procés historie global de la formació social, mitjan~ant el qual la classe dominant extreu un excedent a la pagesia; aquest sistema de relacions socials condiciona el desenvolupament de l'agricultura (tecnica agrícola) i de la població agraria. BIs elements del conjunt agrari (sistemes i tipus de conreu, habitat rural, demografia, ramaderia, mode de vida, clima, relleu, sol -tots estretament interrelacionats, de tal manera que la seva separació tan soIs pot ésser valida a efectes d'analisi-) són imprescindibles per a la completa comprensió de qualsevol fet agrari; en aquest sentit no poden ésser menyspreats o considerats inerts o passius; el que creiem és que, sensc perdre de vista la seva importancia, no se'ls pot considerar detenninants. Per al paper clau de l'estructura de classe en relació amb el creixement economic i el desenvolupament historie, vid. R. BRENNER, Agrarian class strueture and eeonomie development in pre-industrial Europe, «Past and Prescnb (1976), ps. 31-34 i 47 esp.;

2025

Estudis 3 ALEJANDRO COROLEU, Les traduccions d'autors neollatins en àmbit català entre 1880 i 1940 18 CÈLIA NADAL PASQUAL, «La salamandra»: traduir la violència. Una proposta italiana 35 JUAN CARRILLO DEL SAZ, De conquilles i altres "coses": Francis Ponge en català 54 NÚRIA GASÓ GÓMEZ, Primeras muestras de traducción de la literatura alemana en España 73 PAULA ESPINOSA, Les traduccions de Josep Vallverdú per a la col•lecció La Cua de Palla: les solucions lèxiques per al trasllat del "mal parlar" Comentaris de traduccions 96 MIREIA VARGAS-URPÍ, Una finestra oberta a Taiwan: la traducció dels referents culturals de L'home dels ulls compostos 102 YANNICK GARCIA, A propòsit de la traducció d'Orgull i prejudici de Jane Austen 109 M. ÀNGELS GARDELLA,

2025, La Natividad: arte, religiosidad y …

2025

Más allá de los recurrentes debates entre posturas más historicistas o más esencialistas en relación con la architextualidad medieval, el caso de la especie discursiva del milagro mariano supone una problematicidad especial en la definición de su género, pues presenta elementos que la aproximan al exemplum y al relato didáctico propios del genus deliberativum junto a otros que la inscriben más bien en la laus y en el genus demonstrativum. La discusión ha tenido peculiar desarrollo a propósito

2025

La disponibilitat de fonts documentals directes és un dels reptes principals a l’hora d’estudiar les crisis de mortalitat a l’edat mitjana. Probablement, aquesta sigui una de les causes per les quals, en les darreres dècades, s’ha avançat... more

2025, Estudis romànics

El corpus de textos transcrit i estudiat conté, per a alguns dels tipus rondallístics, més d'una versió. Així, per exemple, «La madrastra» i «Lo sarró que cantava» corresponen a ATU 311B* (The Singing Bag); i «Lo fregallot» i «Rondalla de la Ventafocs», a ATU 510A (Cinderella). Finalment, aquesta segona part del llibre inclou un apartat de rondalles que no tenen entrada a l'índex tipològic internacional, algunes de les quals disposen d'una numeració pròpia en la base de dades RondCat , creada per Carme Oriol i Josep M. Pujol. De les vint-i-una versions transcrites i estudiades, catorze tenen equivalent en el catàleg tipològic internacional. De la resta, és a dir, de les que no tenen entrada al catàleg internacional, n'hi ha dues que permeten, gràcies al treball de catalogació realitzat per Laura Villalba, la creació de dos tipus propis. D'acord amb el sistema establert per Oriol i Pujol, aquests tipus van precedits de la lletra «C», que indica «Català». Són les dues versions de «Les tres coquetes» (C-115) i d'«Els tres pensaments» (C-116), de les quals coneixem respectivament una versió recollida per Marià Aguiló i una altra per Joan Amades. L'existència de dues o més versions en la tradició catalana és el que ha permès la creació d'un tipus propi nou. En el capítol final, dedicat a la conclusió, i que l'autora titula «Desembastant», s'indiquen les conclusions més significatives que ha aportat el llibre. Aquestes inclouen aspectes sobre la catalogació i sobre les característiques del corpus de rondalles estudiat. Pel que fa a la catalogació, es remarca que l'estudi ha permès de crear dos tipus nous. Pel que fa a les característiques de les versions, es destaca l'elevat grau d'oralitat de les rondalles, els aspectes lèxics d'algunes de les versions, i la importància de les notes contextuals i comparatives que acompanyen les rondalles recollides i publicades per Adelaida Ferré. El llibre es tanca amb una àmplia bibliografia i uns annexos que inclouen: en primer lloc, un índex de títols i un altre de tipus; en segon lloc, una relació dels informants amb referència a les versions proporcionades; en tercer lloc, un índex de localització de les versions i un mapa que permet visualitzar els llocs on van ser recollides (Abella de la Conca, Almenar, Alòs de Balaguer, Bellver de Cerdanya, Fontsagrada, Isòvol, Llagostera i Reus); i, finalment, un índex de les revistes on van sortir publicades les rondalles, amb indicació del títol de la rondalla i de l'any de publicació. En resum, el llibre de Laura Villalba constitueix un treball de referència en els estudis dedicats a les dones folkloristes. Concretament, reivindica i valora la tasca duta a terme per una d'elles, Adelaida Ferré i Gomis, en les primeres dècades del segle xx, una tasca que va realitzar sota el guiatge del seu mestre, el folklorista Rossend Serra i Pagès. El llibre de Laura Villalba, que traça un recorregut per la vida i l'obra rondallística publicada d'Adelaida Ferré, és, sens dubte, tot un estímul per continuar la tasca de recuperació de genealogies de folkloristes fins ara oblidades. Universitat Rovira i Virgili zaragoza, Verònica / vaLsaLobre, Pep (2019): fontanella polièdric: poesia barroca i transmissió. Barcelona / Girona:

2025

Jean NARD és l'autor d'unes Aves acuáticas. Especies -Migraciones -Caza, que foren traduïdes a l'espanyol i publicades en Barcelona allà per l'any 1963. En bon criteri, l'editorial catalana Pulide decidí afegir-ne un apèndix final, fet pel català Juan-Francisco Llatjós, contenint un llistat dels noms espanyols dels pardals citats junt en «sus equivalentes catalanes y valencianos» (p. 159). Esta seria una meritòria obreta ornitològica més per a especialistes i aficionats sense cap atra peculiaritat excepte aquella del detallet lexicogràfic del catàlec, que ne conté 90 de noms d'aus aquàtiques en les dites tres llengües acompanyats del seu nom científic. Sols en 6 casos els noms són els mateixos en les dos llengües germanes: cigonya, cigonya negra, fochafotja, grua, oca i rascló. En 5 ocasions el valencià no dispon de nom específic en no [re]conéixer-se l'animal, encara que sí ne té el català. En totes les demés 89 ocasions els ornitònims o noms dels pardals són diferents. Junt a divergències menors com valencià bequeruda ≈ català becadell, corriolet ≈ corriol petit, escabussonet ≈ cabusset, martinet chiquet ≈ martinet menut, tètol de cua negra ≈ tètol cuanegre, sisne 'cisne' ≈ cigne [que és un cultisme]... majoritàriament ací trobem grans divergències, com ara boix ≠ ànec cap-roig, cabrelló ≠ cabussó gris, fusell ≠ daurada, garsa parda ≠ bernat pescaire, morell capellut ≠ ànec de plomall, ocascle ≠ ànec fosc, oroval ≠ martinet ros, picaport ≠ capó reial, picardó ≠ rasclet, picardona ≠ polla pintada, picaplages ≠ remena-rocs, picarot ≠ gamba verda, piuló ≠ ànec xiulador, primavera ≠ bec d'alena, redondell ≠ batallaire, roncadell ≠ xarrasclet, roseta ≠ xarxet marbrenc, serranet ≠ polit, siglot o sislot ≠ becut, siseta gran ≠ territ, tifort ≠ gamba roja... Naturalment, la forma catalana ànec -servil i fraudulentament arreplegada com a veu de referència principal en el diccionari normativíssim de l'Acadèmia Pujoliana de la Llengua Repoblada-és desconeguda en valencià, que històricament a soletes coneix la forma antiga i tradicional ànet, evolució regular del llatí anăte-.

2025, SCRINIVM

El present article té dos objectius bàsics. El primer, esbossar l’estat de la qüestió de l’estudi dels draps de ras a les seus del Principat de Catalunya. El segon, analitzar amb deteniment la col·lecció de tapissos de la catedral de... more

El present article té dos objectius bàsics. El primer, esbossar l’estat de la
qüestió de l’estudi dels draps de ras a les seus del Principat de Catalunya. El segon, analitzar amb deteniment la col·lecció de tapissos de la catedral de Barcelona, cosa que es farà a partir de l’estudi de la documentació capitular dels segles XV i XVI.

2025, Marges Els Revista De Llengua I Literatura

2025, El registro de la memoria: conmemoraciones y efemérides

2025, Anuari de la Societat Catalana de Filosofia

Amb l’aval del prestigiós segell editorial Vrin (París), i en el marc de la col-lecció Hobbes latinus, dirigida per Yves Charles Zarka, l’any 2018 va aparèixer l’edició crítica de la secció segona dels Elements de filosofia de Thomas Hobbes, De Homine (1658), a cura de Josep Monserrat i Molas. De bon antuvi, cal assenyalar que ens trobem davant d’un material filosòfic esculpit i cisellat per mitjà d’un aparell crític fructífer i precís a l’ensems, que es forma com un ve-ritable instrument d’estudi del pensament del filòsof de Malmesbury.

2025

PID_00190579 CC-BY-NC-ND • PID_00190579 El Renaixement i l'humanisme (segles XIV-XVI) Els textos i imatges publicats en aquesta obra estan subjectes -llevat que s'indiqui el contrari-a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada (BY-NC-ND) v.3.0 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-los, distribuir-los i transmetre'ls públicament sempre que en citeu l'autor i la font (FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya), no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a legalcode.ca

2025

Sul sito LMR-Lirica Medievale Romanza, dedicato alla poesia medievale di area romanza, è oggi possibile reperire anche un'edizione digitale, con traduzione in italiano, dell'opera variamente de nita come Mapamundi o Atlante catalano. Probabilmente commissionata intorno al 1375 dal re d'Aragona all'illustratore e cartografo Elisha ben Abraham Cresques, constava originariamente di sei carte pergamenacee. Successivamente, tuttavia, i fogli sono stati divisi in due parti e montati su supporti lignei e oggi si presentano come un complesso di 12 tavole di 06/05/25, 22:05 Sull'edizione digitale dell'Atlante catalano nel laboratorio di Lirica Medievale Romanza-Insula europea

2025, Revista Caràcters 102, pp. 159-161

Ellectordifícilments’imaginarà,nomésmirantlaportada,lasingularitatd’aquestalectura.JosepCarlesLaínez(València,1970),filòlegiescriptorpolifacèticquehaconreatelstresgransgèneresliteraris,enssorprènambunanovel·labreuquefusionalaciència-ficcióa... more

2025

Aquest article examina la simbologia i la mitologia del mite de la derrota, central en el sistema catalanista, a traves dels textos literaris escrits per catalans durant els segles xix, xx i xxi. Estudia aquests textos en funcio dels referents que s'hi exposen. En dues fases l'anterior i la posterior a la dictadura franquista, la necessitat expressada de recuperacio de la memoria historica fa aflorar els personatges historics i els indrets que representen la resistencia o l'agressio. S'hi constata la capacitat de recuperacio dels vencuts, la reconversio dels signes de la derrota en elements positius, constructius, i, sobretot en les ultimes decades, es tendeix a la relacio del mite amb episodis similars d'altres paisos, com el cop d'estat de Xile o l'atemptat de les Torres Bessones de Nova York casualment esdevinguts tambe en onze de setembre o la mes recent de les guerres dels Balcans.

2025

Aquest article examina l’us de la ironia en dos poemes de Joan Maragall, «La fi d’en Serrallonga» i el Comte Arnau. En el primer, en el dialeg que s’estableix entre el bandoler i el capella, l’obcecacio del religios propicia que el condemnat a mort se’n burli i, amb l’us de la ironia, tingui l’ultima paraula. En el segon, la redaccio en tres fases i els canvis de perspectiva del poeta despres de la primera part del poema van situar l’heroi en situacio de victima del seu plantejament primer. This article examines the use of irony in two poems by Joan Maragall: «La fi d’en Serrallonga» and the Count Arnau. In the former, the priest’s stubbornness prompts the bandit, who has been condemned to death, to poke fun at him and, ironically, have the last word. In the second, the fact that the text is structured in three phases and that the poet changes perspective after the first part of the poem parts makes the hero the victim of the initial situation.

2025

This article examines, through the interpretation of Pilar Prim's controversial ending, the overcoming of those prejudices which had dogged Narcís Oller in the writing of his earlier novels.

2025, Anuari Verdaguer

Aquest llibre aplega la major part de la investigació elaborada en el curs d'una vida acadèmica dedicada, sobretot, a la literatura catalana del segle XIX, una recerca iniciada quan aquest camp d'estudi estava ben poc valorat. Només vint anys enrere, quan es va escriure i publicar el primer article recollit en aquest llibre, Antònia Tayadella advertia que «els estudis sobre el romanticisme català, iniciats de fa temps, s'han d'emprendre encara de manera sistemàtica». S'hi havia dedicat un esforç considerable en el volum corresponent de la Història de la literatura catalana de l'editorial Ariel, en què Tayadella es va ocupar, amb Enric Cassany, dels capítols sobre la novel•la, però l'interès per l'estudi de la literatura vuitcentista no es va generalitzar fins als anys noranta. Llavors, Antònia Tayadella ja havia publicat bona part dels articles reunits en aquest llibre -el més antic està signat el 1979-i havia llegit una tesi de llicenciatura sobre Joan Sardà, el 1978, i una tesi doctoral sobre La punyalada, de Marià Vayreda, el 1988. Convé recordar aquestes circumstàncies perquè fan comprendre que alguns d'aquests textos s'hagin convertit en referències obligades -de vegades i durant anys, úniquesper als estudiosos del vuit-cents i que Antònia Tayadella hagi tingut un paper important en la «normalització» de la bibliografia sobre la literatura catalana del segle XIX. El llibre, prologat per Enric Gallén, Josep Maria Domingo i Enric Cassany, està dividit en sis apartats -«El Romanticisme», «La literatura narrativa», «Narcís Oller», «Els Vayreda», «Jacint Verdaguer» i «1888»-que recullen estudis que van des de la recepció del Romanticisme alemany a partir dels anys quaranta del segle XIX fins a les darreres novel•les del cicle renaixencista, de principis del segle XX, en un període de seixanta anys durant el qual el signe de les lletres catalanes va canviar de ma nera radical. El conjunt permet observar les estratègies que ha seguit una part important de la investigació sobre literatura catalana durant aquests anys, que va des de l'edició i el comentari d'epistolaris -en concret, el de Felip B. Navarro a Narcís Oller-, el catàleg bibliogràfic -«La novel•la en català de 1862 a 1882» de la revista Faig-, fins al rastreig i la interpretació de l'empremta d'autors estrangers -«Presèn cia de Jean Paul a la literatura catalana vuitcentista» (en col•laboració amb Roger Friedlein)-, passant per estudis complets de novel•les -Julita, de Martí Genís i Agui lar, La punyalada, de Marià Vayreda i La Papallona, de Narcís Oller-, la interrelació entre literatura i societat -«Narcís Oller, cronista de la burgesia barcelonina», «L'Exposició Universal de 1888 i la literatura»-, l'edició de text, valoracions globals de fenòmens literaris i aspectes de crítica literària. Antònia TAYADELLA Sobre literatura del segle XIX A cura de Josep Maria Domingo. Barcelona: Universitat de Barcelona-Societat Verdaguer, 2012 brought to you by CORE View metadata, citation and similar papers at core.ac.uk provided by Revistes Catalanes amb Accés Obert

2025, Assaig de teatre: revista de l'Associació d' …

En el context de la trasbalsada vida catalana de la primera meitat del segle xx, la posició inteHectual de Ramon Vinyes no va ser cómoda. Resident durant molts anys a Colómbia, va patir a Catalunya, directament, dolorosament, les dues grans crisis culturals, la del 1909 i la del 1936-39. Per moltes i evidents raons, la segona ha pesat més en la consciencia col'lectiva que la primera. Mentre que la catastrofe del 1939 era difícil d'ocultar i significava un seriós intent d'eliminar; sencerament i d'arrel, tot un món cultural, amb una repressió violentíssima, amb exilis polítics, empresonaments i assassinats, les implicacions de I'esqueixament del 1909 resulten menys explícites, perque es va tractar d'un fenomen intern de la cultura catalana interpretable com un canvi de cicle, amb noves regles i nous actors que arraconaven els anteriors protagonistes, incapac;:os -o poc inclinats-d'adaptar-se a la nova situació, més encara quan en la postguerra es va teixir la idealització d'una edat d'or noucentista, com a refugi en una epoca de relativa normalitat, amb institucions própies i ascens del catalanisme. No va ser fins a decades després que es va comenc;:ar a valorar en una mesura més justa el període anterior a la Setmana T ragica, un sotrac que va interrompre un deis moments més brillants de la literatura escrita en catala. No es va tractar d'un relleu generacional. Els estudiosos deis últims trenta anys -Joan Lluís Marfany, Jordi Castellanos, Alan Yates, entre d'altres-han subratllat que els escriptors que van entrar en I'escena pública en el canvi de segle i que en la divisió estricta en dos bandols van quedar en el de I'anomenada segona generació modernista tenien la mateixa edat que els de la primera generació noucentista: Josep Carner i Joan Puig i Ferreter, Eugeni d'Ors i Ramon Vinyes. Resulta molt útil, a I'hora d'encarar el comentari d'una pec;:a dramatica de Ramon Vinyes donada a coneixer I'any 1936 -en I'inici de la segona gran batzegada-i redactada en la decada anterior, tenir en compte que el dramaturg havia patit molt directament les conseqüencies de la interrupció del modernisme i que ell i els seus companys de grup van quedar apartats de la

2025, … : revista d'història …

Resulta todavía hoy escaso el conocimiento que tenemos sobre la historiografía catalana de la primera mitad del Setecientos, aun y cuando en ella se encuentran presentes algunos elementos de interés para valorar correctamente su trayectoria posterior. Una parte importante de esta producción histórica recabó sobre los miembros de la primitiva Academia de Buenas Letras de Barcelona, entre cuyos componentes iniciales encontramos a Pere Serra i Postius (Barcelona, 1671(Barcelona, -1748)). Su extensa obra, en la línea de las tendencias presentes en la historiografía peninsular y europea del momento, permite mostrar algunos de los trazos más significativos, así como sus carencias, del pensamiento histórico de los inicios del siglo XVIII. Nuestro autor era hijo de Joan Serra, natural de Claramunt dels Cavallers (Bages), y de María Anna Postius. Tras casarse en 1661, el matrimonio se estableció en la calle Argenteria de Barcelona donde regentó una tienda de telas. De esta unión nacieron cinco hijos. Además del propio Pere encontramos a Lenoardo, capellán beneficiado en la iglesia de Sant Miquel; Joan, del que nada sabemos; Este trabajo se inscribe en el marco del proyecto PB89-0514 de la DGICYT. Fundación José Ortega y Gasset 1 Fundació Caixa de Barcelona dentro del Programa d'Estudis doan Maragalln la ayuda prestada para la consulta en los archivos de la Comunidad de Madrid. BE-IR.~N. ESPINO, TOLEDANO Teresa, casada con un Doctor en Derechos, Maurici Oliver, y María Rosa, que ingresaría en el convento de Santa Isabel de Barcelona. En los años de su juventud, P. Sena alternó su formación en el negocio familiar con sus primeras actividades intelectuales. Conocemos su afición por el teatro castellano de Lope de Vega, Calderón, Moreto o por la poesía de Quevedo y Msntalbán, entre otros. Quizá este influjo le empujó a realizar por su propia cuenta algunas composiciones poéticas e incluso a escribir algunas comedias. Una de éstas, Los desprecios en quien ama, escrita en tomo a 1697, habría sido representada por algunos jóvenes de la nobleza según su propio testimesnio2. Más importantes resultan en estos años sus relaciones con D. Josep Palau, procurador de Tarragona y cartujo en Scala-Dei, a través del cual nuestro autor se interesó por el conocimiento de las historias escritas sobre Cataluña, o con el padre Hermenegildo de Olot, amigo de la familia, que le alentaría para que escribiese sobre historia eclesiástica del Principadd. En 1700 P. Serra ingresó en la Cofradía de la Virgen de la Merced, acentuando asi el fervor religioso inculcado en su infancia4. Durante la contienda por la sucesión de la Corona hispinica mostrará su simpatía por la causa del Archiduque en algunos de sus escritos. En 1708, bajo la influencia de Josep Palau, iniciará su Historia Eclesiástica de Cataluña, en doce volúmenes, uno por cada mes del año, en los que relata los principales sucesos acontecidos en ellos tanto de carácter religioso como secular. Sus muchas páginas en blanco muestran que se trata de una obra inconclusa de la que el propio autor siempre tuvo conciencia de las dificultades que supondría su publicación. Entre 1705 y 17 14, nuestor autor emprendió diversos viajes por Cataluña, recorriendo conventos y ermitas en los que aprovechaba su estancia para visitar sus archivos y bibliotecas. Las visitas a Montserrat fueron más continuas con respecto a otros lugares. En estos recorridos recopiló una ingente información a partir de la documentación original conservada en ellos sobre milagros,

2025, Studia Historia. Historia Medieval

El presente artículo analiza la mecánica contenciosa y también los actos voluntarios que se daban en la corte del veguer de Barcelona a inicios del siglo xv. A la vez, pretende indagar en la sociología de los actores que hicieron uso de estos servicios administrativos. A partir de un fondo documental de carácter inédito producido por la institución y relativo al derecho civil, se describen las cuestiones técnicas (el iter procesal, los tipos de contenciosos y de obligaciones registrados), para seguidamente adentrarse en la identidad de los clientes de la justicia. El artículo concluye que la jurisdicción voluntaria, de tipo compulsivo, acogía a miembros de los estamentos populares, legos en leyes, quienes demuestran una cierta agencia en defensa de sus intereses. En cambio, la jurisdicción contenciosa aparece como un ámbito especializado, relevante para conflictos donde estaban en juego importantes volúmenes de dinero.

2025, Revue Critique de Philologie Romane

Fortunata Latella, Donne scortesi. La condizione femminile nello specchio
della narrativa di corte, Lucca, Edizioni La Vela, 2021

2025

Feta per un Rector Aragonés, prop lo Pont de la Corba. Ab llicència de l'ordinari, en Barcelona, en la estampa administrada per Sebastià de Cormellas mercader, any 1641.

2025

Comunicació i pòster presentats a la 11a TIPECE Berlín (9-11/04/2025 Humboldt-Universität zu Berlin). La comunicació "Un plat a l'aula", presentada en forma de taller, mostra alguns exemples i recursos per a integrar a les classes de CLE continguts històrics, culturals i literaris. A través de la gastronomia, podem introduir a l’aula diferents exemples de la literatura catalana que al mateix temps ens fan reflexionar sobre aspectes relacionats amb les identitats minoritzades en l'actual context de globalització. Hem treball textos de Najat El Hachmi, Francesc Serés i Bel Olid.
D'altra banda, el pòster, STEFAN ZWEIG REISE DURCH KATALONIEN, mostra els resultats de la meva recerca entorn Stefan Zweig i Catalunya, concretament, sobre els seus textos de joventut, «In König Titurels Schloß» (Al castell del rei Titurel) i «Das Creuz» (La creu). Al castell del rei Titurel és un breu reportatge de viatge, publicat el 29 de març de 1905 al Berliner Tegeblatt, que recull les impressions personals de la visita de Zweig a Montserrat. Emulant les passes del Parzival Zweig recorre el lloc imaginari on per la cultura alemanya s’hi custodia el Sant Greal... El text era inèdit en català. "La creu" és un relat que es va publicar a la revista berlinesa Die Nation el 6 de gener de 1906. Narra uns dies concrets del Setge d’Hostalric (1810) un episodi històric relatiu a la Guerra d’Independència Espanyola (1808-1814).

2025

Sant Vicent Ferrer va ser un dels predicadors més populars de tota l’Europa del sergle XIV-XV i encara avui el seu nom és conegut per molts lectors. Els seus sermons, plens d’anècdotes, paràboles, i imatges vivíssimes, tenen l’expressivitat dels discursos orals més abrandats, i són una mostra de la millor literatura del seu temps. Els sermonaris transmeten unes prèdiques que causaven sensació i conversions allà on les pronunciava, per l’enorme força i capacitat de persuasió.
Aquesta antologia fa una tria de deu dels sermons més importants i populars, i els posa a l’abast tant del lector especialitzat, com el més generalista. Cada sermó parteix d’un versicle en llatí de les Escriptures per fer-ne una aplicació moral i desenvolupar-la posteriorment. La capacitat de persuasió de Vicent Ferrer rau en un llenguatge directe i expressiu, amb paràboles simples, exemples molt vívids i contínues interpel·lacions a l’auditori.

2025, Cultura política y comunicación en la Península Ibérica. Pacto, negociación y conflicto (siglos VI-XIII)

La cuestión clave que surge al analizar el mecenazgo cultural regio en
la Alta y la Plena Edad Media tiene que ver con las motivaciones que
llevaron a los monarcas a invertir cuantiosos recursos en patrocinar
la actividad intelectual o artística en su corte. Lo que realmente
distinguía el poder cultural de las monarquías medievales, tomado
como una política consistente, del patrocinio ocasional de la cultura
motivado por la curiosidad intelectual o el mero placer estético,
era precisamente esto: sus motivaciones ideológicas y estrategias de
reputación. Por supuesto, en la época medieval estas motivaciones
políticas estaban interrelacionadas con las creencias religiosas. En
el caso del mecenazgo cultural regio del Occidente latino medieval
solo la teología política cristiana y los temas interrelacionados de
la Realeza sagrada y el ideal sapiencial pueden proporcionarnos el
contexto ideológico correcto.

2025

El comte d'Oliva, Francesc-Gilabert de Centelles i Queralt...

2025, Lecturae Tropatorum 17

Pistes codicologiques pour l'atelier du chansonnier des troubadours E (BNF, fr. 1749) (avec des considérations sur la tradition vénitienne de la poésie des troubadours) Relativement peu considéré dans les études pionnières sur les chansonniers des troubadours d'Aurelio Roncaglia, de d'Arco Silvio Avalle et de leurs écoles respectives, tout au long des trente-cinq dernières années, le chansonnier E (Bibliothèque nationale de France, fr. 1749) s'est vu consacrer plusieurs travaux. 1 Je voudrais présenter ici de nouveaux aperçus relatifs à la facture matérielle du manuscrit, qui rejoignent les observations récemment avancées par Gilda Caïti-Russo au sujet de la langue du chansonnier et de la textualité qui s'y manifeste. Afin de rendre la lecture plus aisée, je rappelle que le manuscrit transmet 454 textes, en vers et dans une moindre mesure en prose, organisés en quatre sections distinctes: une section principale, consacrée aux poèmes lyriques attribués à un seul auteur (367 poèmes); une section dédiée aux vidas et razos en prose, pour un total de 39 unités textuelles; deux sections lyriques «de complément», consacrées respecti-* Ce travail a été rendu possible par la gentillesse de maints collègues et amis, qui m'ont aidée avec leurs conseils, leur temps et leurs matériaux. Mes remerciements vont en particulier à Marco Grimaldi, Graziella Pastore, Marco Robecchi. Les erreurs et les imprécisions sont sous ma responsabilité exclusive. L'enquête s'inscrit dans le cadre plus vaste du projet Répertoire critique des manuscrits littéraires en ancien occitan, financé par le SNF/FNS suisse et abrité à l'Université de Lausanne (Encouragement de projets, 100012_188901).

2025, Escrits sobre decolonialitat en clau feminista

El presente libro aporta tres escritos que iluminan los devenires, quehaceres y complejidades de los más recientes debates en torno a las comprensiones y aportaciones de los feminismos en clave decolonial. A través de sus reflexiones críticas sobre las intersecciones entre género, raza, clase y otras formas de opresión, las autoras aspiran superar las limitaciones del feminismo eurocentrado. Además, problematizan las condiciones de producción de conocimientos desde una perspectiva decolonizadora. Las metodologías feministas decoloniales propuestas ofrecen un enfoque multidimensional que reconoce y legitima saberes subalternizados con el fin de contribuir al análisis social, la comprensión del legado discursivo y material del colonialismo, así como a la transformación como proyecto político y social global.