Pre Roman Archaeology/Iberian Culture Research Papers (original) (raw)

In this work I analyse five Iberian inscriptions of three rocks from Osona, two from L'Esquirol at the banks of the Ter river, and one from Sant Martí de Centelles in the limit with the Vallés. The inscriptions respond to the expected pattern of votive inscriptions, with alphabets, repetitive elements and coherent morphs, as in La Cerdanya. The first rock of L'Esquirol contains a quasi-complete non-dual alphabet, which certifies the kutukiѓbitatiko sequence as a characteristic beginning. In the rest highlights the identification heading the inscriptions of already known elements, such as sibanetin, balkar, and aloѓberi, which makes it plausible to consider these elements as divinities, rather than as anthroponyms. However, the elements that follow them are more obscure, but could fit into the category of deity epithets, most likely descriptive, accompanied by the er / ir morphs, such as gais, which appears as both isolated, and following aloѓberi. In Sant Martí de Centelles, labeѓei, appears accompanied by the morph ku, which is distinctive to place-names, and could be identifying the community in which the divinity was protective. And in the second one from L’Esquirol, taѓbaiter, could be identifying a river divinity, taѓ, if the relation of bai or bait(e) with the concept of river was confirmed.
_____________________________________________________________________________________________________________________________________________
En aquest treball analitzo cinc inscripcions ibèriques de tres roques d’Osona, dues de L’Esquirol a la riba del Ter i una de Sant Martí de Centelles ja a tocar del Vallés. Les inscripcions responen al patró esperat de les inscripcions votives, amb abecedaris, elements repetitius i morfs coherents, tal com passa a la Cerdanya. La primera roca de L'Esquirol conté un abecedari no-dual quasi complet, que certifica a la seqüència kutukiѓbitatiko com a començament característic. A la resta destaca la identificació encapçalant les inscripcions d’elements ja prèviament coneguts, com sibanetin, balkar i aloѓberi, cosa que fa plausible considerar aquests elements com a divinitats, més que no pas com a antropònims. En canvi, els elements que els segueixen són més obscurs, però podrien encaixar en la categoria d’epítets de divinitats, alguns probablement descriptius, acompanyats dels morfs er/ir, com gais, que apareix tant isolat, com acompanyant aloѓberi. A la de Sant Martí de Centelles, labeѓei, que apareix acompanyat del morf ku, propi de topònims, podria estar indicant la comunitat de la que la divinitat era protectora. I a la segona de L’Esquirol, taѓbaiter, podria estar identificant a una divinitat fluvial, taѓ, si es confirmés la relació de bai o bait(e) amb el concepte de riu.
______________________________________________________________________________________________________________________________________________
En este trabajo analizo cinco inscripciones ibéricas de tres rocas de Osona, dos de L'Esquirol en la rivera del Ter y una de Sant Martí de Centelles ya a tocar del Vallés. Las inscripciones responden al patrón esperado de las inscripciones votivas, con abecedarios, elementos repetitivos y morfos coherentes, tal como ocurre en la Cerdanya. La primera roca de L'Esquirol contiene un abecedario no-dual casi completo, que certifica a la secuencia kutukiѓbitatiko como comienzo característico. En el resto destaca la identificación encabezando las inscripciones de elementos ya previamente conocidos, como sibanetin, balkar y aloѓberi, lo que hace plausible considerar estos elementos como divinidades, más que como antropónimos. En cambio, los elementos que les siguen son más oscuros, pero podrían encajar en la categoría de epítetos de divinidades, algunos probablemente descriptivos, acompañados de morfos er / ir, como gais, que aparece tanto aislado, como acompañando a aloѓberi. En la de Sant Martí de Centelles, labeѓei, que aparece acompañado del morfo ku, propio de topónimos, podría estar indicando la comunidad de la que la divinidad era protectora. Y en la segunda de L'Esquirol, taѓbaiter, podría estar identificando a una divinidad fluvial, taѓ, de confirmarse la relación de bai o bait (e) con el concepto de río.