Anguish (original) (raw)
Pein (ahd. pīna, mtl. pena, lat. ‚poena‘ = Sühne, Buße, Strafe, Qual) bezeichnet in der heutigen Sprache gehoben „heftiges körperliches, seelisches Unbehagen; etwas, was jemanden quält“. Ableitungen davon sind Peinigung, peinigen, peinlich und Peinlichkeit, aber auch bildungssprachlich penibel und umgangssprachlich pingelig.
_Horas_de_angustia.png?width=300)
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | L'angoixa és un estat afectiu de caràcter trist, caracteritzat per aparèixer com una reacció davant d'un perill o una impressió desconeguts. Sol aparèixer acompanyat d'un malestar psicològic intens i de petites alteracions de l'organisme com l'increment del ritme cardíac, tremolors, suor excessiva, sensació d'opressió al pit o de falta d'aire. En sentit col·loquial es fa servir com un sinònim d'ansietat extrema o por. L'angoixa és l'objecte d'estudi d'una disciplina científica: la psicologia, i especialment de la psicoanàlisi, per a la qual és, d'una banda, un dels conceptes fonamentals, i, de l'altra, gràcies a aquesta disciplina tenim les aportacions principals pel que fa al coneixement de l'angoixa. Com tots els conceptes freudians, el d'angoixa va ser construït per Freud a poc a poc, articulant-se a la vegada amb els altres que integraven la teoria psicoanalítica que s'estava desenvolupant, i creixent a la llum dels nous descobriments que l'investigador vienès feia en la seva pràctica clínica.Per al psicòleg cognitiu , l'angoixa és una resposta normal per a l'ésser humà, i, també, per a tots els animals quan existeix un perill real. L'angoixa és el que provoca el desig de fugir o evitar una situació potencialment perillosa. Segons aquest psicòleg, quan el cervell interpreta erròniament que hi ha un perill es produeixen tots els símptomes de l'ansietat (suor, taquicàrdies, falta de concentració, falta de memòria, bloqueig). Tenint en compte tot això, l'angoixa és la por a allò desconegut, ja que la reacció davant del perill real és la por. (ca) Anguish (from the Latin angustia "distress") is "extreme unhappiness caused by physical or mental suffering." The feeling of anguish is typically preceded by a tragedy or event that has a profound meaning to the being in question. Anguish can be felt physically or mentally (often referred to as emotional distress). Anguish is also a term used in philosophy, often as a synonym for angst. It is a paramount feature of existentialist philosophy, in which anguish is often understood as the experience of an utterly free being in a world with zero absolutes (existential despair). In the theology of Søren Kierkegaard, it refers to a being with total free will who is in a constant state of spiritual fear in the face of their unlimited freedom. (en) Pein (ahd. pīna, mtl. pena, lat. ‚poena‘ = Sühne, Buße, Strafe, Qual) bezeichnet in der heutigen Sprache gehoben „heftiges körperliches, seelisches Unbehagen; etwas, was jemanden quält“. Ableitungen davon sind Peinigung, peinigen, peinlich und Peinlichkeit, aber auch bildungssprachlich penibel und umgangssprachlich pingelig. (de) Larritasuna edo larrimina berehalako mehatxu bat hautematean erantzun gisa sentitzen den estutasuna da: bihotz aurrean eta epigastrioan ondoeza sentitzen da, eta arnasketa eta bihotz-taupadak bizkortu egiten dira. Erabilera arruntean, muturreko antsietatea edo beldurra da. Hala ere, hain izaera partikularreko egoera afektiboa denez, diziplina zientifiko baten aztergaia izan da: psikologia, eta bereziki psikoanalisiarena, ezagutzarako ekarpen nagusiak egin dituena eta bere funtsezko kontzeptuetako bat bihurtu duena. (eu) L’angoisse possède plusieurs sens et définitions mais il s’agit avant tout d’une expérience « psychométaphysique ». Avant d'être considérée comme un sujet pour la psychologie, l'angoisse a fait l'objet d'une réflexion philosophique qui plonge ses racines dans la question de l'Être (Qui suis-je ? D'où est-ce que je viens ? Qu'est-ce que l’éternité, le néant, la mort, etc. ?). La psychopathologie de l'angoisse retrouve à un niveau individuel un questionnement universel, les deux sont inséparables même si pratiquement, elles ne doivent pas être confondues. Saint Augustin, Pascal, Kierkegaard, Heidegger, Jean-Paul Sartre parmi les philosophes et Karl Jaspers et Pierre Janet pour la psychologie, Sigmund Freud pour la psychanalyse ont chacun traité à leur manière cette question de l'angoisse, questions sur la mort, les origines, etc. L'angoisse n'est réductible ni à une manifestation psychologique ni à une question philosophique, elle est l'une et l'autre dans ses fondements. 1. * En philosophie, le sujet a été traité par plusieurs auteurs et particulièrement l'existentialisme pour lequel elle prend la valeur d'un questionnement sur la condition humaine. 2. * En psychopathologie il désigne un état de mal-être qui se manifeste par une sensation interne d'oppression et de resserrement ressentie au niveau du corps. Ceci s'accompagnant généralement d'une crainte de malheurs ou de mort imminente contre lesquelles le sujet se sent impuissant. L'angoisse n'est pas un signe psychopathologique en lui-même mais le miroir d'un ensemble de phénomènes affectifs ; toutefois, si elle devient trop fréquente voire continue l'angoisse devient un symptôme pouvant être corrélée à d'autres signes particuliers pour former un syndrome, ou se présenter de manière isolée à travers l'anxiété généralisée, ou névrose d'angoisse. Dans certaines situations cliniques, une absence d'angoisse peut être aussi alarmante qu'un excès. 3. * En psychanalyse freudienne, l'angoisse est un concept métapsychologique élaboré dans la première topique en tant que conséquence du refoulement puis, révisé et approfondi dans la seconde en tant qu'origine du refoulement, et, dès lors, considérée comme la manifestation clinique signal d'un conflit intrapsychique. (fr) La angustia (etimología: del indoeuropeo anghu-, moderación, relacionado con la palabra alemana Angst) es un estado afectivo que se caracteriza por aparecer como reacción ante un peligro desconocido o impresión. Suele estar acompañado por intenso malestar psicológico y por pequeñas alteraciones en el organismo, tales como elevación del ritmo cardíaco, temblores, sudoración excesiva, sensación de opresión en el pecho o de falta de aire (de hecho, “angustia” se refiere a “angostamiento”). En el sentido y uso vulgares, se lo hace equivalente a ansiedad extrema o miedo.Sin embargo, por ser un estado afectivo de índole tan particular, ha sido tema de estudio de una disciplina científica: la psicología, y especialmente del psicoanálisis, que ha realizado los principales aportes para su conocimiento y lo ha erigido como uno de sus conceptos fundamentales. Como todos los conceptos freudianos, el de la angustia fue construido por un Sigmund Freud poco a poco, articulándose a la vez con los demás que integraban la teoría psicoanalítica en pleno desarrollo, y creciendo a la luz de los nuevos descubrimientos que el maestro vienés realizaba en su práctica clínica. (es) L'angoscia è uno stato psichico cosciente di un individuo caratterizzato da un sentimento intenso di ansia e apprensione. Rappresenta una paura senza nome, le cui cause e origini sono apparenti, ovvero non dirette o immediatamente individuabili. Per tale motivo, l'angoscia non è solo minacciosa, ma spesso anche catastrofica per l'individuo che la vive. L'urlo, di Edvard Munch (1910) (it) Тоска́ — отрицательно окрашенная эмоция, тяжёлое, гнетущее чувство.Близкими чувствами являются скука, печаль, грусть, уныние, тревога. Тоска отличается выраженным снижением настроения и ухудшением общего самочувствия. В тяжёлых случаях наблюдается резко выраженная подавленность, постоянная сосредоточенность на чувстве тоски, при этом практически отсутствуют даже кратковременные приятные впечатления. Наконец, могут быть случаи совершенно невыносимых состояний тоскливости, которые нередко являются причиной суицидальных мыслей и действий. Выраженные состояния тоски часто сопровождаются тревогой, чувством немотивированного безотчётного страха. По утверждению российского лингвиста А. Д. Шмелёва, склонность к тоске, как и к удали, характерна для русской ментальности и является уникальным русским понятием, а само слово «тоска» едва ли можно адекватно перевести на какой-либо иностранный язык. Русская тоска — это чувство человека, который чего-то хочет, но не знает точно, чего, но знает, что желаемое недостижимо. Чувству тоски способствуют бескрайние русские просторы, что нашло отражение в русской литературе, например «тоска бесконечных равнин» у С. А. Есенина и «тоскливая, несущаяся по всей длине и ширине твоей, от моря до моря, песня» у Н. В. Гоголя. (ru) Ту́га чи журба́ — почуття глибокого жалю; важкий настрій, переживання, спричинені якимсь горем, невдачею і т. ін.; негативно забарвлена емоція, важке, гнітюче почуття. Близькими почуттями є смуток, нудьга, тривога. Туга відрізняється вираженим зниженням настрою і погіршенням загального самопочуття. У важких випадках спостерігається різко виражена пригніченість, постійна зосередженість на почутті туги, при цьому практично відсутні навіть короткочасні приємні враження. Нарешті, можуть бути випадки абсолютно нестерпної туги, які нерідко є причиною суїцидальних думок і дій. Стан туги часто супроводжуються тривогою, почуттям невмотивованого несвідомого страху. (uk) Podemos chamar de angústia a forte sensação psicológica, caracterizada por "abafamento", insegurança, falta de humor, ressentimento e dor. Na moderna psiquiatria é considerada uma doença que pode produzir problemas psicossomáticos. A angústia é também uma emoção que precede algo (um acontecimento, uma ocasião, circunstância), também pode-se chegar a angústia através de lembranças traumáticas que dilaceraram ou fragmentaram o ego. Angústia quando a integridade psíquica está ameaçada, também costuma-se haver angústia em estados paranoicos onde a percepção é redobrada e em casos de ansiedade persecutória. A angústia exerce função crucial na simbolização de perigos reais (situação, circunstância) e imaginários (consequências temidas). (pt) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Julio_Romero_de_Torres_(1904)_Horas_de_angustia.png?width=300 |
| dbo:wikiPageID | 2849785 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 7038 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1087279133 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Limit-experience dbr:Free_will dbr:Friedrich_Nietzsche dbr:Functional_magnetic_resonance_imaging dbr:Dark_romanticism dbr:File:August_Friedrich_Albrecht_Schenck_-_Anguish_-_Google_Art_Project.jpg dbr:Existentialism dbr:Angst dbr:Guernica_(Picasso) dbr:Jean-Paul_Sartre dbc:Emotions dbc:Existentialist_concepts dbr:Latin dbr:Søren_Kierkegaard dbr:Philosophy dbr:Marsyas dbr:The_Scream dbr:File:Julio_Romero_de_Torres_(1904)_Horas_de_angustia.png |
| dbp:author | Søren Kierkegaard (en) |
| dbp:text | Is “truth” the sort of thing one might conceivably appropriate without more ado by means of another man? Without more ado-that is without being willing to be developed and tried, to fight and to suffer, just as he did who acquired the truth for himself? Is not that as impossible as to sleep or dream oneself into the truth. Is it not just as impossible to appropriate it thus without more ado however wide awake one might be? Or is one really wide awake, is not this a vain conceit, when one does not understand or will not understand that with respect to the truth there is no shortcut which dispenses with the necessity of acquiring it, and with that respect to acquire it from generation to generation there is no essential shortcut, so that every generation and every individual in the generation must essentially begin again from the start? (en) All the knowledge allied with inquisitiveness, thirst for knowledge, natural talent, the self-seeking passion, all the knowledge the natural man promptly understands to be worth learning is also basically and essentially easy to learn, and aptitude is involved here from first to last. Therefore people are willing enough to learn when it is a matter of learning more, but when it is a matter of learning anew through sufferings, then learning becomes hard and heavy, then aptitude does not help, but on the other hand no one is excluded even though he is ever so lacking in aptitude. The lowliest, the simplest, the most forsaken human being, someone whom all teachers give up but heaven has by no means given up-he can learn obedience fully as well as anyone else. (en) |
| dbp:title | Upbuilding Discourses in Various Spirits, 1847, Hong translation, pp. 252–253 (en) Training in Christianity, 1850, pp. 181–182; Lowrie translation 1941, 2004 (en) |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Other_uses dbt:Quotation dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:Wikiquote-inline dbt:Wiktionary-inline dbt:Emotion-footer dbt:Emotion |
| dcterms:subject | dbc:Emotions dbc:Existentialist_concepts |
| gold:hypernym | dbr:Term |
| rdfs:comment | Pein (ahd. pīna, mtl. pena, lat. ‚poena‘ = Sühne, Buße, Strafe, Qual) bezeichnet in der heutigen Sprache gehoben „heftiges körperliches, seelisches Unbehagen; etwas, was jemanden quält“. Ableitungen davon sind Peinigung, peinigen, peinlich und Peinlichkeit, aber auch bildungssprachlich penibel und umgangssprachlich pingelig. (de) Larritasuna edo larrimina berehalako mehatxu bat hautematean erantzun gisa sentitzen den estutasuna da: bihotz aurrean eta epigastrioan ondoeza sentitzen da, eta arnasketa eta bihotz-taupadak bizkortu egiten dira. Erabilera arruntean, muturreko antsietatea edo beldurra da. Hala ere, hain izaera partikularreko egoera afektiboa denez, diziplina zientifiko baten aztergaia izan da: psikologia, eta bereziki psikoanalisiarena, ezagutzarako ekarpen nagusiak egin dituena eta bere funtsezko kontzeptuetako bat bihurtu duena. (eu) L'angoscia è uno stato psichico cosciente di un individuo caratterizzato da un sentimento intenso di ansia e apprensione. Rappresenta una paura senza nome, le cui cause e origini sono apparenti, ovvero non dirette o immediatamente individuabili. Per tale motivo, l'angoscia non è solo minacciosa, ma spesso anche catastrofica per l'individuo che la vive. L'urlo, di Edvard Munch (1910) (it) Ту́га чи журба́ — почуття глибокого жалю; важкий настрій, переживання, спричинені якимсь горем, невдачею і т. ін.; негативно забарвлена емоція, важке, гнітюче почуття. Близькими почуттями є смуток, нудьга, тривога. Туга відрізняється вираженим зниженням настрою і погіршенням загального самопочуття. У важких випадках спостерігається різко виражена пригніченість, постійна зосередженість на почутті туги, при цьому практично відсутні навіть короткочасні приємні враження. Нарешті, можуть бути випадки абсолютно нестерпної туги, які нерідко є причиною суїцидальних думок і дій. Стан туги часто супроводжуються тривогою, почуттям невмотивованого несвідомого страху. (uk) L'angoixa és un estat afectiu de caràcter trist, caracteritzat per aparèixer com una reacció davant d'un perill o una impressió desconeguts. Sol aparèixer acompanyat d'un malestar psicològic intens i de petites alteracions de l'organisme com l'increment del ritme cardíac, tremolors, suor excessiva, sensació d'opressió al pit o de falta d'aire. En sentit col·loquial es fa servir com un sinònim d'ansietat extrema o por. L'angoixa és l'objecte d'estudi d'una disciplina científica: la psicologia, i especialment de la psicoanàlisi, per a la qual és, d'una banda, un dels conceptes fonamentals, i, de l'altra, gràcies a aquesta disciplina tenim les aportacions principals pel que fa al coneixement de l'angoixa. Com tots els conceptes freudians, el d'angoixa va ser construït per Freud a poc a poc, a (ca) Anguish (from the Latin angustia "distress") is "extreme unhappiness caused by physical or mental suffering." The feeling of anguish is typically preceded by a tragedy or event that has a profound meaning to the being in question. Anguish can be felt physically or mentally (often referred to as emotional distress). (en) La angustia (etimología: del indoeuropeo anghu-, moderación, relacionado con la palabra alemana Angst) es un estado afectivo que se caracteriza por aparecer como reacción ante un peligro desconocido o impresión. Suele estar acompañado por intenso malestar psicológico y por pequeñas alteraciones en el organismo, tales como elevación del ritmo cardíaco, temblores, sudoración excesiva, sensación de opresión en el pecho o de falta de aire (de hecho, “angustia” se refiere a “angostamiento”). En el sentido y uso vulgares, se lo hace equivalente a ansiedad extrema o miedo.Sin embargo, por ser un estado afectivo de índole tan particular, ha sido tema de estudio de una disciplina científica: la psicología, y especialmente del psicoanálisis, que ha realizado los principales aportes para su conocimie (es) L’angoisse possède plusieurs sens et définitions mais il s’agit avant tout d’une expérience « psychométaphysique ». Avant d'être considérée comme un sujet pour la psychologie, l'angoisse a fait l'objet d'une réflexion philosophique qui plonge ses racines dans la question de l'Être (Qui suis-je ? D'où est-ce que je viens ? Qu'est-ce que l’éternité, le néant, la mort, etc. ?). La psychopathologie de l'angoisse retrouve à un niveau individuel un questionnement universel, les deux sont inséparables même si pratiquement, elles ne doivent pas être confondues. Saint Augustin, Pascal, Kierkegaard, Heidegger, Jean-Paul Sartre parmi les philosophes et Karl Jaspers et Pierre Janet pour la psychologie, Sigmund Freud pour la psychanalyse ont chacun traité à leur manière cette question de l'angoisse, qu (fr) Podemos chamar de angústia a forte sensação psicológica, caracterizada por "abafamento", insegurança, falta de humor, ressentimento e dor. Na moderna psiquiatria é considerada uma doença que pode produzir problemas psicossomáticos. A angústia é também uma emoção que precede algo (um acontecimento, uma ocasião, circunstância), também pode-se chegar a angústia através de lembranças traumáticas que dilaceraram ou fragmentaram o ego. A angústia exerce função crucial na simbolização de perigos reais (situação, circunstância) e imaginários (consequências temidas). (pt) Тоска́ — отрицательно окрашенная эмоция, тяжёлое, гнетущее чувство.Близкими чувствами являются скука, печаль, грусть, уныние, тревога. Тоска отличается выраженным снижением настроения и ухудшением общего самочувствия. В тяжёлых случаях наблюдается резко выраженная подавленность, постоянная сосредоточенность на чувстве тоски, при этом практически отсутствуют даже кратковременные приятные впечатления. Наконец, могут быть случаи совершенно невыносимых состояний тоскливости, которые нередко являются причиной суицидальных мыслей и действий. Выраженные состояния тоски часто сопровождаются тревогой, чувством немотивированного безотчётного страха. (ru) |
| rdfs:label | Anguish (en) Angoixa (ca) Pein (de) Angustia (es) Larritasun (eu) Angoscia (it) Angoisse (fr) 苦悶 (ja) Angústia (pt) Тоска (ru) Туга (емоція) (uk) |
| owl:sameAs | freebase:Anguish wikidata:Anguish dbpedia-az:Anguish http://bs.dbpedia.org/resource/Tuga dbpedia-ca:Anguish http://cv.dbpedia.org/resource/Салхулăх dbpedia-de:Anguish dbpedia-es:Anguish dbpedia-eu:Anguish dbpedia-fa:Anguish dbpedia-fr:Anguish dbpedia-gl:Anguish http://hy.dbpedia.org/resource/Կարոտ dbpedia-it:Anguish dbpedia-ja:Anguish http://kn.dbpedia.org/resource/ಸಂಕಟ dbpedia-pt:Anguish dbpedia-ru:Anguish dbpedia-simple:Anguish dbpedia-tr:Anguish dbpedia-uk:Anguish http://ur.dbpedia.org/resource/رنج https://global.dbpedia.org/id/33g4c |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Anguish?oldid=1087279133&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Julio_Romero_de_Torres_(1904)_Horas_de_angustia.png wiki-commons:Special:FilePath/August_Friedrich_Albr...ck_-_Anguish_-_Google_Art_Project.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Anguish |
| is dbo:wikiPageDisambiguates of | dbr:Anguish_(disambiguation) |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:😧 |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Carla_Herrero dbr:Premier_League_10_Seasons_Awards dbr:Psychopathy dbr:Barrett_(album) dbr:List_of_Horizon_in_the_Middle_of_Nowhere_characters dbr:😧 dbr:Index_of_continental_philosophy_articles dbr:Index_of_philosophy_articles_(A–C) dbr:Limit-experience dbr:Condolences dbr:Nausea_(novel) dbr:Emotion_classification dbr:Love_(Kid_Cudi_song) dbr:Existentialism dbr:Fear_and_Trembling dbr:Angst dbr:Richard_Frenkel dbr:Bad_faith_(existentialism) dbr:Anguish_(disambiguation) dbr:Joe_Duplantier dbr:Fictional_portrayals_of_psychopaths dbr:Michel_Henry dbr:Teodor_Ilić_Češljar dbr:Sadako_Yamamura dbr:In_Nomine_(role-playing_game) dbr:Đặng_Thân dbr:Existentialism_Is_a_Humanism dbr:Photo_psychology dbr:Vito_Fazio_Allmayer |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Anguish |
