Effects of nuclear explosions (original) (raw)

dbo:abstract

التاثيرات الناجمة من انفجار القنبلة النووية يقصد بها التاثير الذي تحدثه انفجار الأسلحة النووية نتيجة لعملية الأنفجار بحد ذاتها وليست الأضرار الناجمة من التاثيرات الحرارية للقنبلة النووية والتاثيرات الأشعاعية للقنبلة النووية. (ar)
Les explosions nuclears produeixen molts diversos tipus d'efectes tots ells tremendament destructius en tots els aspectes. Es distingeixen en dues categories: efectes immediats, o primaris, i efectes alentits o secundaris. Entre els immediats hi ha l'ona expansiva, el pols de calor, la radiació ionitzant i l' (EMP). En el grup dels alentits hi ha els efectes sobre el clima i el medi ambient, així com el dany generalitzat a infraestructures bàsiques per a l'activitat humana. A pesar de l'espectacularitat dels primers, són els danys secundaris els que ocasionarien la major part de les morts després d'un atac nuclear. Però els danys no solament s'han de mesurar per separat, ja que en molts casos actuen efectes sinèrgics; és a dir, que un dany potencia l'altre. Per exemple, la radiació disminueix les defenses de l'organisme i, al seu torn, aguditza la possibilitat d'infecció de les ferides causades per l'explosió augmentant així la mortalitat. És precisament aquesta multitud d'efectes i sinergies el que fa de les armes nuclears les més destructives que existeixen. L'emissió inicial d'energia es produeix en un 80% o més en forma de raigs gamma però aquests són ràpidament absorbits i dispersats en la seva majoria per l'aire en poc més d'un microsegon, convertint la radiació gamma en radiació tèrmica (pols tèrmic) i energia cinètica (ona de xoc) que són en realitat els dos efectes dominants en els moments inicials de l'explosió. La resta de l'energia s'allibera en forma de radiació alentida (pluja radioactiva) i no sempre se sol comptar a l'hora de mesurar el rendiment de l'explosió. Les explosions a gran altitud produeixen un major flux de radiació extrema a causa de la menor densitat de l'aire (els fotons troben menys oposició) i, consegüentment es genera una menor ona expansiva. Durant un temps abans de la invenció de la bomba, alguns científics van creure que la seva detonació en superfície podria provocar la ignició de l'atmosfera terrestre, generant-se una reacció en cadena global en la qual els àtoms de nitrogen s'unirien per a formar carboni i oxigen. Aquest fet aviat es va demostrar impossible, ja que les densitats necessàries perquè es produeixin aquestes reaccions han de ser molt més elevades que les atmosfèriques i si bé és possible que hi hagi reaccions addicionals de fusió en el cor de l'explosió aquestes no aporten energia suficient per a amplificar i propagar la reacció nuclear a la resta de l'atmosfera i la producció d'elements pesants cessa de seguida. Malgrat tot, aquesta idea persisteix en l'actualitat com una remor malentesa entre molta gent. Explosions nuclears fins a la data: * 2 bombes atòmiques han estat detonades en estat de guerra. * S'han realitzat al voltant de 2.000 proves nuclears. * 27 de les quals han estat realitzades per a construcció.Nota: Totes les xifres que es donen a continuació, si no s'especifica el contrari, es referiran a un atac típic contra ciutats mitjançant un artefacte termonuclear de 20Mt. ADVERTIMENT: Per a saber què fer i com actuar enfront d'un atac nuclear imminent, vegeu (ca)
The effects of a nuclear explosion on its immediate vicinity are typically much more destructive and multifaceted than those caused by conventional explosives. In most cases, the energy released from a nuclear weapon detonated within the lower atmosphere can be approximately divided into four basic categories: * the blast itself: 50% of total energy * thermal radiation: 30–50% of total energy * ionizing radiation: 5% of total energy (more in a neutron bomb) * residual radiation: 5–10% of total energy with the mass of the explosion. Depending on the design of the weapon and the location in which it is detonated, the energy distributed to any one of these categories may be significantly higher or lower. The physical blast effect is created by the coupling of immense amounts of energy, spanning the electromagnetic spectrum, with the surroundings. The environment of the explosion (e.g. submarine, ground burst, air burst, or exo-atmospheric) determines how much energy is distributed to the blast and how much to radiation. In general, surrounding a bomb with denser media, such as water, absorbs more energy and creates more powerful shockwaves while at the same time limiting the area of its effect. When a nuclear weapon is surrounded only by air, lethal blast and thermal effects proportionally scale much more rapidly than lethal radiation effects as explosive yield increases. This bubble is faster than the speed of sound. The physical damage mechanisms of a nuclear weapon (blast and thermal radiation) are identical to those of conventional explosives, but the energy produced by a nuclear explosion is usually millions of times more powerful per unit mass and temperatures may briefly reach the tens of millions of degrees. Energy from a nuclear explosion is initially released in several forms of penetrating radiation. When there is surrounding material such as air, rock, or water, this radiation interacts with and rapidly heats the material to an equilibrium temperature (i.e. so that the matter is at the same temperature as the fuel powering the explosion). This causes vaporization of the surrounding material, resulting in its rapid expansion. Kinetic energy created by this expansion contributes to the formation of a shockwave which expands spherically from the center. Intense thermal radiation at the hypocenter forms a nuclear fireball which, if the explosion is low enough in altitude, is often associated with a mushroom cloud. In a high-altitude burst, where the density of the atmosphere is low, more energy is released as ionizing gamma radiation and X-rays than as an atmosphere-displacing shockwave. (en)
Las explosiones nucleares producen diversos tipos de efectos tremendamente destructivos en todos los aspectos. Se distinguen en dos categorías: efectos inmediatos o primarios y efectos atrasados o secundarios. Entre los inmediatos estarían la onda expansiva, el pulso de calor, la radiación ionizante y el pulso electromagnético (EMP [PEM en español]). En el grupo de los retardados estarían los efectos sobre el clima, el medio ambiente así como el daño generalizado a infraestructuras básicas para el sustento humano. A pesar de la espectacularidad de los primeros son los daños secundarios los que ocasionarían el grueso de las muertes tras un ataque nuclear. Pero los daños no solo deben medirse por separado ya que en muchos casos actúan efectos sinérgicos es decir, que un daño potencia el otro. Por ejemplo, la radiación disminuye las defensas del organismo y, a su vez, agudiza la posibilidad de infección de las heridas causadas por la explosión aumentando así la mortalidad. Es precisamente esa multitud de efectos y sinergias lo que hace de las armas nucleares las más destructivas que existen. La emisión inicial de energía se produce en un 80% o más en forma de rayos gamma pero estos son rápidamente absorbidos y dispersados en su mayoría por el aire en poco más de un microsegundo convirtiendo la radiación gamma en radiación térmica (pulso térmico) y energía cinética (onda de choque) que son en realidad los dos efectos dominantes en los momentos iniciales de la explosión. El resto de la energía se libera en forma de radiación retardada (lluvia radiactiva o fallout) y no siempre se suele contar a la hora de medir el rendimiento de la explosión. Las explosiones a gran altitud producen un mayor daño y flujo de radiación extrema debido a la menor densidad del aire (los fotones encuentran menos oposición) y, consiguientemente se genera una mayor onda expansiva. Durante tiempo antes de la invención de la bomba algunos científicos creyeron que su detonación en superficie podría provocar la ignición de la atmósfera terrestre generándose una reacción en cadena global en la que los átomos de nitrógeno se unirían para formar carbono y oxígeno. Este hecho pronto se demostró imposible ya que las densidades necesarias para que se produzcan dichas reacciones han de ser mucho más elevadas que las atmosféricas y si bien es posible que haya reacciones adicionales de fusión en el corazón de la explosión estas no aportan energía suficiente para amplificar y propagar la reacción nuclear al resto de la atmósfera y la producción de elementos pesados cesa enseguida. A pesar de todo, esta idea persiste en la actualidad como un rumor malentendido entre mucha gente. (es)
Dampak ledakan nuklir terhadap daerah yang ada di sekitarnya biasanya jauh lebih merusak dan beragam daripada yang disebabkan oleh bahan peledak konvensional. Dalam kebanyakan kasus, energi yang dilepaskan dari senjata nuklir yang diledakkan di dalam troposfer dapat dibagi kira-kira menjadi empat kategori dasar: * Ledakan itu sendiri: 40-50% dari total energi * radiasi termal: 30–50% dari total energi * radiasi pengion: 5% dari total energi (lebih banyak daripada ) * radiasi sisa: 5-10% dari total energi dengan massa ledakan Tergantung pada desain senjata dan lokasi ledakannya, energi yang didistribusikan ke salah satu dari kategori ini mungkin secara signifikan bisa lebih tinggi atau lebih rendah. Efek ledakan tercipta dari gabungan sejumlah besar energi, membuat spektrum elektromagnetik melanda lingkungan sekitarnya. Lingkungan ledakan (misalnya kapal selam, , , atau exo-atmosfer) menentukan berapa banyak energi yang didistribusikan ke dalam ledakan dan berapa banyak untuk radiasi. Secara umum, bom yang dikelilingi oleh media yang lebih padat, seperti air, menyerap lebih banyak energi dan menciptakan gelombang kejut yang lebih kuat dan pada saat yang sama membatasi area efeknya. Ketika senjata nuklir hanya dikelilingi oleh udara, ledakan mematikan dan efek termal skala secara proporsionalnya jauh lebih cepat daripada efek radiasi mematikan karena peningkatan hasil ledakannya. Mekanisme kerusakan fisik dari senjata nuklir (ledakan dan radiasi termal) identik dengan yang ada pada bahan peledak konvensional, tetapi energi yang dihasilkan oleh ledakan nuklir biasanya jutaan kali lebih kuat per unit massa dan suhu dalam sekejap dapat mencapai puluhan juta derajat. Energi dari ledakan nuklir pada awalnya dilepaskan dalam beberapa bentuk radiasi yang dapat menembus. Ketika ada material di sekitarnya seperti udara, batu, atau air, radiasi ini berinteraksi dan memanaskan material tersebut dengan cepat ke suhu kesetimbangan (yakni materi berada pada suhu yang sama dengan bahan bakar yang menyalakan ledakan). Hal ini menyebabkan penguapan material di sekitarnya, menghasilkan ekspansi yang cepat. Energi kinetik yang diciptakan oleh ekspansi ini berkontribusi pada pembentukan gelombang kejut. Ketika ledakan nuklir terjadi di udara dekat dengan permukaan laut misalnya, banyak energi yang dilepaskan berinteraksi dengan atmosfer dan menciptakan gelombang kejut yang mengembang bulat seperti bola dari pusatnya. Radiasi panas yang intens di hiposenter membentuk bola api nuklir yang, jika ledakannya cukup rendah, sering dikaitkan dengan awan jamur. Dalam kasus ledakan pada ketinggian yang sangat tinggi, dengan kepadatan atmosfer yang rendah, lebih banyak energi yang dilepaskan sebagai pengion radiasi gamma dan sinar-X daripada sebagai gelombang kejut yang menggantikan atmosfer. Pada tahun 1942, ada beberapa spekulasi awal di antara para ilmuwan yang mengembangkan senjata nuklir pertama bahwa ledakan nuklir yang cukup besar dapat menyalakan atmosfer bumi. Gagasan ini menyangkut reaksi nuklir dari dua atom nitrogen atmosfer yang membentuk atom karbon dan oksigen, dengan pelepasan energi yang terkait. Para ilmuwan berhipotesis bahwa energi ini akan memanaskan nitrogen atmosfer yang tersisa sehingga cukup untuk menjaga reaksi tetap berlangsung sampai semua atom nitrogen dikonsumsi, dan kemudian membakar semua atmosfer bumi (yang terdiri dari hampir 80% nitrogen diatomik) dalam satu peristiwa pembakaran besar-besaran tunggal. Hans Bethe ditugaskan untuk mempelajari hipotesis ini pada masa-masa awal, dan akhirnya ia menyimpulkan bahwa pembakaran seluruh atmosfer tidak mungkin: pendinginan bola api karena semua kebalikan dari efek Compton kecuali dijamin bahwa skenario seperti itu tidak akan menjadi kenyataan. , seorang ahli matematika, diminta untuk membuat perhitungan serupa sebelum uji coba Trinity, dan ia juga mendapatkan hasil yang sama seperti Bethe. Namun demikian, gagasan tersebut telah bertahan sebagai desas-desus selama bertahun-tahun dan menjadi sumber komedi gelap pada masa uji Trinity. (in)
Gli effetti delle esplosioni nucleari nella troposfera si dividono in quattro categorie, sulla base dell'energia che si sviluppa per ognuno di loro: * Irraggiamento termico—30-50% dell'energia totale * Onda d'urto o blast—40-50% dell'energia totale; * Radiazioni ionizzanti—5% dell'energia totale; * Radiazione residua—5-10% dell'energia totale. (it)
核爆発の効果（かくばくはつのこうか、Effects of nuclear explosions）について解説する。 (ja)
A energia liberada por uma bomba nuclear pode ser categorizada em quatro grupos: * Blast: 40-50% da energia liberada. * Radiação térmica: 30-50% da energia liberada. * Radiação ionizantes: 5% da energia liberada. * Radiação residual: 5-10% da energia liberada. * Espada: 1% da energia libertada. No entanto dependendo do local, altura, ambiente e design da arma as categorias aqui apresentadas podem ter seus efeitos maximizados ou minimizados. (pt)
Уражальні чинники ядерного вибуху — це вплив від ядерного вибуху, що створює ударну хвилю, світлове випромінювання та здійснює радіоактивне зараження. (uk)
При наземном ядерном взрыве около 50 % энергии идёт на образование ударной волны и воронки в земле, 30–50 % — в световое излучение, до 5 % — на проникающую радиацию и электромагнитное излучение и до 15 % — в радиоактивное загрязнение местности. При воздушном взрыве нейтронного боеприпаса доли энергии распределяются своеобразно: ударная волна — до 10 %, световое излучение — 5–8 % и примерно 85 % энергии уходит в проникающую радиацию (нейтронное и гамма-излучения) Ударная волна и световое излучение аналогичны поражающим факторам традиционных взрывчатых веществ, но световое излучение в случае ядерного взрыва значительно мощнее. Ударная волна разрушает строения и технику, травмирует людей и оказывает отбрасывающее действие быстрым перепадом давления и скоростным напором воздуха. Последующие за волной разрежение (падение давления воздуха) и обратный ход воздушных масс в сторону развивающегося ядерного гриба также могут нанести некоторые повреждения. Световое излучение действует только на неэкранированные, то есть ничем не прикрытые от взрыва объекты, может вызвать воспламенение горючих материалов и пожары, а также ожоги и поражение зрения человека и животных. Проникающая радиация оказывает ионизирующее и разрушающее воздействие на молекулы тканей человека, вызывает лучевую болезнь. Особенно большое значение имеет при взрыве нейтронного боеприпаса. От проникающей радиации могут защитить подвалы многоэтажных каменных и железобетонных зданий, подземные убежища с заглублением от 2 метров (погреб, например или любое укрытие 3–4 класса и выше), некоторой защитой обладает бронированная техника. Радиоактивное загрязнение — при воздушном взрыве относительно «чистых» термоядерных зарядов (деление-синтез) этот поражающий фактор сведён к минимуму. И наоборот, в случае взрыва «грязных» вариантов термоядерных зарядов, устроенных по принципу деление-синтез-деление, наземного, заглублённого взрыва, при которых происходит нейтронная активация содержащихся в грунте веществ, а тем более взрыва так называемой «грязной бомбы» может иметь решающее значение. Электромагнитный импульс выводит из строя электрическую и электронную аппаратуру, нарушает радиосвязь. В зависимости от типа заряда и условий взрыва энергия взрыва распределяется по-разному. Например, при взрыве обычного ядерного заряда средней мощности (10 — 100 кт) без повышенного выхода нейтронного излучения или радиоактивного загрязнения может быть следующее соотношение долей энергетического выхода на различных высотах: (ru)

dbo:wikiPageExternalLink

dbp:date

2007-10-14 (xsd:date)
March 2022 (en)

dbp:url

https://web.archive.org/web/20071014020201/http:/www.undergroundbombshelter.com/

rdfs:comment

التاثيرات الناجمة من انفجار القنبلة النووية يقصد بها التاثير الذي تحدثه انفجار الأسلحة النووية نتيجة لعملية الأنفجار بحد ذاتها وليست الأضرار الناجمة من التاثيرات الحرارية للقنبلة النووية والتاثيرات الأشعاعية للقنبلة النووية. (ar)
Gli effetti delle esplosioni nucleari nella troposfera si dividono in quattro categorie, sulla base dell'energia che si sviluppa per ognuno di loro: * Irraggiamento termico—30-50% dell'energia totale * Onda d'urto o blast—40-50% dell'energia totale; * Radiazioni ionizzanti—5% dell'energia totale; * Radiazione residua—5-10% dell'energia totale. (it)
核爆発の効果（かくばくはつのこうか、Effects of nuclear explosions）について解説する。 (ja)
A energia liberada por uma bomba nuclear pode ser categorizada em quatro grupos: * Blast: 40-50% da energia liberada. * Radiação térmica: 30-50% da energia liberada. * Radiação ionizantes: 5% da energia liberada. * Radiação residual: 5-10% da energia liberada. * Espada: 1% da energia libertada. No entanto dependendo do local, altura, ambiente e design da arma as categorias aqui apresentadas podem ter seus efeitos maximizados ou minimizados. (pt)
Уражальні чинники ядерного вибуху — це вплив від ядерного вибуху, що створює ударну хвилю, світлове випромінювання та здійснює радіоактивне зараження. (uk)
Les explosions nuclears produeixen molts diversos tipus d'efectes tots ells tremendament destructius en tots els aspectes. Es distingeixen en dues categories: efectes immediats, o primaris, i efectes alentits o secundaris. Entre els immediats hi ha l'ona expansiva, el pols de calor, la radiació ionitzant i l' (EMP). En el grup dels alentits hi ha els efectes sobre el clima i el medi ambient, així com el dany generalitzat a infraestructures bàsiques per a l'activitat humana. A pesar de l'espectacularitat dels primers, són els danys secundaris els que ocasionarien la major part de les morts després d'un atac nuclear. Però els danys no solament s'han de mesurar per separat, ja que en molts casos actuen efectes sinèrgics; és a dir, que un dany potencia l'altre. Per exemple, la radiació disminu (ca)
The effects of a nuclear explosion on its immediate vicinity are typically much more destructive and multifaceted than those caused by conventional explosives. In most cases, the energy released from a nuclear weapon detonated within the lower atmosphere can be approximately divided into four basic categories: * the blast itself: 50% of total energy * thermal radiation: 30–50% of total energy * ionizing radiation: 5% of total energy (more in a neutron bomb) * residual radiation: 5–10% of total energy with the mass of the explosion. (en)
Las explosiones nucleares producen diversos tipos de efectos tremendamente destructivos en todos los aspectos. Se distinguen en dos categorías: efectos inmediatos o primarios y efectos atrasados o secundarios. Entre los inmediatos estarían la onda expansiva, el pulso de calor, la radiación ionizante y el pulso electromagnético (EMP [PEM en español]). En el grupo de los retardados estarían los efectos sobre el clima, el medio ambiente así como el daño generalizado a infraestructuras básicas para el sustento humano. A pesar de la espectacularidad de los primeros son los daños secundarios los que ocasionarían el grueso de las muertes tras un ataque nuclear. Pero los daños no solo deben medirse por separado ya que en muchos casos actúan efectos sinérgicos es decir, que un daño potencia el otro (es)
Dampak ledakan nuklir terhadap daerah yang ada di sekitarnya biasanya jauh lebih merusak dan beragam daripada yang disebabkan oleh bahan peledak konvensional. Dalam kebanyakan kasus, energi yang dilepaskan dari senjata nuklir yang diledakkan di dalam troposfer dapat dibagi kira-kira menjadi empat kategori dasar: * Ledakan itu sendiri: 40-50% dari total energi * radiasi termal: 30–50% dari total energi * radiasi pengion: 5% dari total energi (lebih banyak daripada ) * radiasi sisa: 5-10% dari total energi dengan massa ledakan (in)
При наземном ядерном взрыве около 50 % энергии идёт на образование ударной волны и воронки в земле, 30–50 % — в световое излучение, до 5 % — на проникающую радиацию и электромагнитное излучение и до 15 % — в радиоактивное загрязнение местности. При воздушном взрыве нейтронного боеприпаса доли энергии распределяются своеобразно: ударная волна — до 10 %, световое излучение — 5–8 % и примерно 85 % энергии уходит в проникающую радиацию (нейтронное и гамма-излучения) Электромагнитный импульс выводит из строя электрическую и электронную аппаратуру, нарушает радиосвязь. (ru)

is dbo:wikiPageWikiLink of