Farfa Abbey (original) (raw)

dbo:abstract

دير فارفا هو دير إقليمي في شمال لاتسيو وسط إيطاليا. يعد أحد أشهر الأديرة في أوروبا. تنتمي إلى النظام البينديكتي وتقع على بعد حوالي 60 كيلومترًا من روما، في بلدية فارا سابينا، ولا تبعد كثيرًا عن محطة قطاراتها. (ar)
L'abadia de Santa Maria de Farfa fou una institució monàstica del centre d'Itàlia que sota domini imperial va constituir molt de temps un principat eclesiàstic independent. Algunes construccions religioses existien al lloc durant el Baix Imperi. Fou probablement el bisbat de Forum Novum del que es coneix al bisbe Llorenç Siro (554). Sota els llombards hi va haver una abadia que al segle vii estava en ruïnes. Tommaso de Moriana va venir des Jerusalem per una visió i la va reconstruir el segle vii. El segle viii va rebre la protecció del duc que li va cedir extens territoris i li va atorgar privilegis. Va esdevenir de fet un estat independent entre el domini del papa i el ducat llombard. El 774 l'abat Probat va canviar la política d'amistat amb els llombards i es va declarar a favor dels francs i el 775 va rebre de Carlemany el privilegi d'autonomia civil i religiosa. Carlemany hi va pernoctar unes setmanes abans de ser coronat emperador. Va anar augmentant el seu poder i al segle ix l'abat Ingoald fins i tot disposava d'alguna nau comercial amb franquícies. Fou en aquesta època quan l'abadia va arribar a la seva esplendor màxima, amb acumulació d'un tresor molt important, i fou quan es van construir els edificis que la van portar a la seva màxima superfície. A l'acabament del segle l'abadia fou atacada pels àrabs; l'abat Pietro I i la seva gent van resistir durant set anys. Finalment els monjos van decidir repartir-se el tresor i dividir-se en tres grups: un d'ells fou capturat i massacrat pels àrabs; un altre es va establir a Santa Vittoria de Materano, abadia que van fundar a Les Marques; i el tercer dirigit per Ratfred va arribar a Roma i s'hi va refugiar un temps, i passat el perill, el 913, van tornar a Farfa. Però ja l'abadia havia perdut la protecció imperial i va entrar en decadència; les famílies romanes dels Crescenti, els Ottaviani i els Stefaniani van usurpar moltes terres de l'abadia que, mancada del tresor i d'ingressos rellevants, va començar un ràpid declivi. Els monjos s'enfrontaren entre ells, i en un moment donat al segle x, hi va arribar a haver tres abats enfrontats dins els límits de l'abadia. Fou l'abat Ugo I (997]-1038) qui va redreçar la situació i el 999 va introduir la reforma de Cluny. Amb Bernat I (1047-1089) va recuperar el seu caràcter de feu immediat imperial i es va declarar a favor d'Enric IV i contra el papa. El perill d'aquesta situació va fer decidir als monjos a traslladar l'abadia a Monte Acuziano, però les construccions, de les que encara resten les ruïnes, mai es van acabar. La seva màxima grandesa com a feu imperial fou després de les donacions de 1118, en què l'emperador Enric V li reconeixia (per donació o perquè ja ho posseïa) establiments a Roma, i les terres de Viterbo, Tarquínia, Orte, Narni, Terni, Spoleto, , Perusa, Todi, Pisa, Siena, Camerino, Fermo, Ascoli, Senigallia, Osimo, Chieti, Tívoli, i Molise, el port de Civitavecchia amb la meitat d'aquesta ciutat. Però el 1122 el concordat de Worms va posar l'abadia sota dependència del papa. L'abat Arnulf va reconèixer aquesta sobirania el 1125. Des de llavors va entrar en una lenta però inexorable decadència econòmica i en una crisi monàstica. A la meitat del segle xiv l'abat fou excomunicat per no poder pagar el delme a la cambra apostòlica. A començaments del segle xv Carboni Tomacelli, nebot del papa Bonifaci IV, en fou nomenat el primer abat comendatari; el sistema de les comandes fetes a diverses famílies italianes va donar un cert resultat, i els Orsini van fer algunes construccions religioses (l'església actual, que fou consagrada el 1496), i els Barberini van ampliar el llogaret i van afavorir les dues fires anyals, el que va millorar l'estat de la regió entorn de l'abadia de Farfa. El 1798 l'abadia fou saquejada pels francesos i el 1861 fou confiscada per l'estat italià. El 1921 fou assignada a la comunitat benedictina de San Paoli fuori le mura (Basílica de Sant Pau Extramurs). (ca)
Das Kloster Farfa (ital. Abbazia di Santa Maria di Farfa; lat. Abbatia Farfensis) ist eine Benediktinerabtei in Fara in Sabina in Italien, benannt nach dem Fluss , einem Nebenfluss des Tiber. (de)
Farfa Abbey (Italian: Abbazia di Farfa) is a territorial abbey in northern Lazio, central Italy. In the Middle Ages it was one of the richest and most famous abbeys in Italy. It belongs to the Benedictine Order and is located about 60 km (37 mi) from Rome, in the commune of Fara Sabina, of which it is also a hamlet (It. frazione). In 2016 it was added to the "tentative" list to be a UNESCO World Heritage Site, as part of a group of eight Italian medieval Benedictine monasteries, representing "The cultural landscape of the Benedictine settlements in medieval Italy". (en)
La Abadía de Farfa fue una institución monástica situada en Fara in Sabina de la provincia de Rieti en la región del Lacio (Italia), que bajo el dominio imperial constituyó durante mucho tiempo un principado elcesiástico independiente. (es)
L'abbaye Sainte-Marie de Farfa est un monastère bénédictin se trouvant à Fara in Sabina, Latium (Italie), à quelque 50 km de Rome. Très ancienne (fondée au VIe siècle) l’abbaye eut une grande importance politique - et territoriale - au temps de Charlemagne (abbaye impériale) et un prestige intellectuel considérable tout au long de son histoire. Elle appartient à la fédération bénédictine du Mont-Cassin. (fr)
L'abbazia di Santa Maria di Farfa è un monastero della congregazione benedettina cassinese, che prende il nome dall'omonimo fiume (il Farfarus di Ovidio) che scorre poco lontano e che ha dato il nome anche al borgo adiacente all'abbazia. Si trova nel territorio del comune di Fara in Sabina, nel reatino. La via principale del borgo sorto presso l'abbaziaBorgo di Farfa (it)
Farfa, officiellt Abbazia di Santa Maria di Farfa, är ett benediktinkloster, i kommunen Fara in Sabina i den italienska regionen Lazio. Klostret grundades under 500-talets andra hälft, men skövlades av langobarderna på 600-talet. Ett nytt kloster grundades i slutet av 600-talet av . Omkring år 900 ödelades klostret av saracener, men återuppbyggdes inom kort. Under Ugo (död 1039) och (död cirka 1133) upplevde klostret sin blomstringstid. (sv)

dct:subject

rdf:type

rdfs:comment

دير فارفا هو دير إقليمي في شمال لاتسيو وسط إيطاليا. يعد أحد أشهر الأديرة في أوروبا. تنتمي إلى النظام البينديكتي وتقع على بعد حوالي 60 كيلومترًا من روما، في بلدية فارا سابينا، ولا تبعد كثيرًا عن محطة قطاراتها. (ar)
Das Kloster Farfa (ital. Abbazia di Santa Maria di Farfa; lat. Abbatia Farfensis) ist eine Benediktinerabtei in Fara in Sabina in Italien, benannt nach dem Fluss , einem Nebenfluss des Tiber. (de)
Farfa Abbey (Italian: Abbazia di Farfa) is a territorial abbey in northern Lazio, central Italy. In the Middle Ages it was one of the richest and most famous abbeys in Italy. It belongs to the Benedictine Order and is located about 60 km (37 mi) from Rome, in the commune of Fara Sabina, of which it is also a hamlet (It. frazione). In 2016 it was added to the "tentative" list to be a UNESCO World Heritage Site, as part of a group of eight Italian medieval Benedictine monasteries, representing "The cultural landscape of the Benedictine settlements in medieval Italy". (en)
La Abadía de Farfa fue una institución monástica situada en Fara in Sabina de la provincia de Rieti en la región del Lacio (Italia), que bajo el dominio imperial constituyó durante mucho tiempo un principado elcesiástico independiente. (es)
L'abbaye Sainte-Marie de Farfa est un monastère bénédictin se trouvant à Fara in Sabina, Latium (Italie), à quelque 50 km de Rome. Très ancienne (fondée au VIe siècle) l’abbaye eut une grande importance politique - et territoriale - au temps de Charlemagne (abbaye impériale) et un prestige intellectuel considérable tout au long de son histoire. Elle appartient à la fédération bénédictine du Mont-Cassin. (fr)
L'abbazia di Santa Maria di Farfa è un monastero della congregazione benedettina cassinese, che prende il nome dall'omonimo fiume (il Farfarus di Ovidio) che scorre poco lontano e che ha dato il nome anche al borgo adiacente all'abbazia. Si trova nel territorio del comune di Fara in Sabina, nel reatino. La via principale del borgo sorto presso l'abbaziaBorgo di Farfa (it)
Farfa, officiellt Abbazia di Santa Maria di Farfa, är ett benediktinkloster, i kommunen Fara in Sabina i den italienska regionen Lazio. Klostret grundades under 500-talets andra hälft, men skövlades av langobarderna på 600-talet. Ett nytt kloster grundades i slutet av 600-talet av . Omkring år 900 ödelades klostret av saracener, men återuppbyggdes inom kort. Under Ugo (död 1039) och (död cirka 1133) upplevde klostret sin blomstringstid. (sv)
L'abadia de Santa Maria de Farfa fou una institució monàstica del centre d'Itàlia que sota domini imperial va constituir molt de temps un principat eclesiàstic independent. Algunes construccions religioses existien al lloc durant el Baix Imperi. Fou probablement el bisbat de Forum Novum del que es coneix al bisbe Llorenç Siro (554). Sota els llombards hi va haver una abadia que al segle vii estava en ruïnes. Tommaso de Moriana va venir des Jerusalem per una visió i la va reconstruir el segle vii. El segle viii va rebre la protecció del duc que li va cedir extens territoris i li va atorgar privilegis. Va esdevenir de fet un estat independent entre el domini del papa i el ducat llombard. (ca)

rdfs:label

دير فارفا (ar)
Abadia de Farfa (ca)
Kloster Farfa (de)
Farfa Abbey (en)
Abadía de Farfa (es)
Abbaye de Farfa (fr)
Abbazia di Farfa (it)
Farfa (sv)

foaf:depiction

is dbo:wikiPageWikiLink of