Geostationary orbit (original) (raw)
Geostacionární dráha je oběžná dráha, na níž se družice pozorovatelům na Zemi jeví jako nehybná. Aby se družice nacházela na geostacionární dráze, musí se pohybovat kruhovou rychlostí v rovině rovníku a musí mít stejnou úhlovou rychlost jako Země. Aby se obě síly, které na ni působí (odstředivá síla a gravitace), vyrovnaly, musí se nacházet ve výšce přibližně 35 800 km nad rovníkem. Družice na takovéto dráze oběhne Zemi právě za 23 hodin a 56 minut, což je délka siderického dne. To znamená, že obíhá vůči zemské ose se stejnou úhlovou rychlostí jako jakýkoli bod na Zemi. Družice s takovou dráhou se nazývá geostacionární družicí.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | Una òrbita geoestacionària és una òrbita geosíncrona caracteritzada per tenir tant l'excentricitat com la inclinació nul·les (e = 0, i = 0). Es tracta d'una òrbita circular situada a 35.786 km sobre l'equador terrestre. El concepte va ser publicat per Artur C. Clarke a un article a la revista Wireles World l'octubre de 1945 amb el títol "Extraterrestrial relays"., basant-se en l'obra , de Hermann Noordung, de 1929. Un satèl·lit en aquesta òrbita manté fixa la seva posició (es troba estacionari) respecte a la superfície terrestre, ja que el seu moviment orbital es fa a la mateixa velocitat angular que el moviment de rotació de la Terra. D'una certa manera, es pot dir que el satèl·lit «segueix» el moviment de rotació de la superfície. Aquesta característica es revela d'una gran utilitat per als satèl·lits de comunicacions, ja que permet l'ús d'antenes de recepció fixes i proporciona una constant. També permet als satèl·lits meteorològics recollir i enviar informació actualitzada sobre la meteorologia de regions molt extenses (p. ex. d'un continent). Aquesta òrbita presenta, emperò, alguns inconvenients respecte a l'òrbita baixa terrestre (l'altre tipus d'òrbita més utilitzat). D'entrada, es requereix molta més energia per arribar-hi degut a la gran alçada, cosa que dificulta i encareix el llançament. A això s'afegeix un nivell de radiació molt més important, ja que ens trobem al límit de la zona protegida pel camp magnètic terrestre. La gran alçada també tendeix a dificultar la tasca del satèl·lit. Per exemple, els satèl·lits de comunicació han d'enviar senyals de gran potència per compensar la distància que els separa de l'usuari receptor. A aquestes complicacions s'afegeix el fet que l'òrbita geoestacionària és una òrbita inestable. Diverses pertorbacions orbitals fan que els satèl·lits geoestacionaris es vegin obligats a utilitzar els seus sistemes de propulsió per mantenir-se a la seva posició. Les pertorbacions més importants són: 1. * El potencial lunisolar (o deriva Nord-Sud): Es tracta d'una variació espontània de la inclinació de l'òrbita causada per l'efecte combinat de la gravetat del Sol i de la Lluna. L'amplitud d'aquesta pertorbació varia periòdicament entre 0,75 i 0,95 °/any, amb un cicle de 18,6 anys imposat pel moviment relatiu d'aquests dos astres. Aquesta pertorbació és la que requereix més combustible per ser corregida. 2. * La deriva de la longitud (o deriva Est-Oest): La posició relativa d'un satèl·lit geoestacionari respecte a la superfície es troba definida per la longitud sobre la qual es troba el satèl·lit. Aquesta posició ha de restar fixa per poder realitzar la missió. La longitud del satèl·lit, emperò, es veu afectada per una pertorbació causada pel fet que la Terra no és una esfera perfecta. L'efecte d'això és una deriva de la longitud que pot arribar a 0,7 °/any. Aquest valor, però, no és uniforme per a tota l'òrbita geoestacionària, sinó que depèn, al seu torn, de la longitud sobre la qual es troba el satèl·lit. Fins i tot tenint en compte aquests problemes, el gran valor comercial dels satèl·lits geoestacionaris fa que el nombre d'objectes en òrbita geoestacionària augmenti. L'any 2005 existien més de 300 satèl·lits geoestacionaris operacionals. Com que l'espai a l'òrbita és limitat, la ha dividit l'òrbita en parcel·les o «finestres» que són assignades a cada satèl·lit i que permeten de disminuir el risc de col·lisió o interferència entre satèl·lits geoestacionaris. El problema de la tot i no ser tan intens com a l'òrbita baixa terrestre també es planteja i actualment es procura que els satèl·lits geoestacionaris deixin l'òrbita geoestacionària a la fi de la seva vida útil a fi i efecte de deixar el lloc lliure per als satèl·lits del futur. (ca) المدار الجغرافي الثابت هو مدار دائري على ارتفاع 35,786 كيلومتر (22,236 ميل) فوق خط الاستواء وفي نفس اتجاه دوران الأرض. أي جسم في هذا المدار يكون له فترة مدارية تساوي الوقت اللازم ليتم كوكب الأرض دورة كاملة حول نفسه (يوم فلكي) وبالتالي يبدو كأنه في موقع ثابت لا يتحرك بالنسبة لمشاهد على الأرض. أقمار الاتصالات وأقمار الأرصاد الجوية غالباً يتم وضعها في المدار الجغرافي الثابت وذلك حتى لا تضطر الهوائيات الأرضية التي تتصل بها أن تتحرك معها لمتابعتها، بل يتم توجيهها لنقطة ثابتة في السماء التي يوجد بها القمر المطلوب. المدار الجغرافي الثابت هو أحد أنواع المدارات المتزامنة.فكرة الأقمار الصناعية في المدارات المتزامنة بغرض الاتصالات تم نشرها لأول مرة عام 1928 (ولكنها لم تنتشر بشكل كبير حينها) بواسطة . فكرة المدار الجغرافي الثابت انتشرت على نطاق واسع عام 1945 في مقال بعنوان «المبدلات خارج كوكب الأرض - هل تستطيع المحطات الصاروخية توفير تغطية راديو عالمية؟» من تأليف كاتب الخيال العلمي البريطانيآرثر سي كلارك ونشرت في مجلة «عالم اللاسلكي Wireless World». المدار الذي وصفه كلارك على أنه يمكن استخدامه لأقمار التغطية الإذاعية والاتصالات يسمى أحياناً مدار كلارك. كذلك يوجد حزام كلارك والذي هو جزء من الفضاء على ارتفاع 35,786 كيلومتر (حوالي 22,000 ميل) فوق سطح البحر في مستوى خط الاستواء، حيث توجد المدارات شبيهة المدارات الجغرافية الثابتة وهو بطول حوالي 265,000 كيلومتر (165,000 ميل). (ar) Geostacionární dráha je oběžná dráha, na níž se družice pozorovatelům na Zemi jeví jako nehybná. Aby se družice nacházela na geostacionární dráze, musí se pohybovat kruhovou rychlostí v rovině rovníku a musí mít stejnou úhlovou rychlost jako Země. Aby se obě síly, které na ni působí (odstředivá síla a gravitace), vyrovnaly, musí se nacházet ve výšce přibližně 35 800 km nad rovníkem. Družice na takovéto dráze oběhne Zemi právě za 23 hodin a 56 minut, což je délka siderického dne. To znamená, že obíhá vůči zemské ose se stejnou úhlovou rychlostí jako jakýkoli bod na Zemi. Družice s takovou dráhou se nazývá geostacionární družicí. (cs) Γεωστατική τροχιά ονομάζεται η τροχιά ενός τεχνητού δορυφόρου γύρω από τη γη, κατά την οποία ο δορυφόρος κινείται πάνω από τον ισημερινό, σε ύψος 35.786 χλμ (22.236 μιλίων) και με τέτοια ταχύτητα (11.040χλμ/ω), ώστε από τη γη να φαίνεται σταθερός, καθώς βρίσκεται πάντοτε πάνω από το ίδιο σημείο της επιφάνειας της γης. Αποτελεί μία ειδική περίπτωση της γεωσύγχρονης τροχιάς. Πολλές φορές ο όρος γεωσύγχρονη τροχιά συγχέεται, συνήθως χωρίς πρόβλημα, με τον όρο γεωστατική. Δορυφόροι που ακολουθούν αυτού του είδους την τροχιά χρησιμοποιούνται κυρίως για τηλεπικοινωνιακές ανάγκες. (el) A geostationary orbit, also referred to as a geosynchronous equatorial orbit (GEO), is a circular geosynchronous orbit 35,786 km (22,236 mi) in altitude above Earth's equator (42,164 km (26,199 mi) in radius from Earth's center) and following the direction of Earth's rotation. An object in such an orbit has an orbital period equal to Earth's rotational period, one sidereal day, and so to ground observers it appears motionless, in a fixed position in the sky. The concept of a geostationary orbit was popularised by the science fiction writer Arthur C. Clarke in the 1940s as a way to revolutionise telecommunications, hence the name Clarke orbit is sometimes used in his honour. The first satellite to be placed in this kind of orbit was launched in 1963. Communications satellites are often placed in a geostationary orbit so that Earth-based satellite antennas (located on Earth) do not have to rotate to track them but can be pointed permanently at the position in the sky where the satellites are located. Weather satellites are also placed in this orbit for real-time monitoring and data collection, and navigation satellites to provide a known calibration point and enhance GPS accuracy. Geostationary satellites are launched via a temporary orbit, and placed in a slot above a particular point on the Earth's surface. The orbit requires some stationkeeping to keep its position, and modern retired satellites are placed in a higher graveyard orbit to avoid collisions. (en) Orbita geostazionario bat (ingelesetik geosynchronous equatorial orbit), orbita geosinkrona mota bat da: Lurraren ekuatoreak sortzen duen planoan kokaturik dagoen eta eszentrizitaterik ez duen orbita da, bere norantza mendebaldetik ekialdera doa. Lurraren ekuatoretik 35.786 kilometroko distantziara dago eta lurraren zentzu berean biratzen du. Bere kokapena beti latitude berdinean dago (0 gradu) beraz oso erraza da topatzen eta gainera 23 ordu 56 minutu eta 4,09 segundo behar ditu bira osoa egiteko. Lurrean kokaturik dagoen behatzaile batek, espazioan dagoen objektu geoestazionarioa geldirik ikusten du, horregatik satelite artifizialen operadoreek (telebista eta komunikazio operadoreek) interes handia dute orbita mota honetan. (eu) Una órbita geoestacionaria o GEO (del inglés geosynchronous equatorial orbit), es un tipo particular de órbita geosincrónica u órbita geosíncrona: es una órbita en el plano ecuatorial terrestre, con una excentricidad nula (órbita circular) y un movimiento de Oeste a Este. Es una órbita circular a 35 786 kilómetros de distancia de la superficie de la Tierra (a 42 164 km del centro de la Tierra), sobre el ecuador, y orbitando en el mismo sentido que la rotación de la Tierra. Desde tierra, un objeto geoestacionario parece inmóvil en el cielo y, por tanto, es la órbita de mayor interés para los operadores de satélites artificiales de comunicación y de televisión. Esto es porque su periodo orbital es igual al periodo de rotación sidéreo de la Tierra, 23 horas, 56 minutos y 4,09 segundos. Debido a que su latitud siempre es igual a 0º, las localizaciones de los satélites solo varían en su longitud. La idea de un satélite geosíncrono para comunicaciones se publicó por primera vez en 1928 por Herman Potočnik. La idea de órbita geoestacionaria se popularizó por el escritor de ciencia ficción Arthur C. Clarke en 1945 como una órbita útil para satélites de comunicaciones. En consecuencia, algunas veces se refiere a esta órbita como órbita de Clarke. De igual manera, el cinturón de Clarke es la zona del espacio, aproximadamente a 35 786 km sobre nivel del mar, en el plano del ecuador donde se puede conseguir órbitas geoestacionarias. Las órbitas geoestacionarias son útiles debido a que un satélite parece estático respecto a un punto fijo de la Tierra en rotación. El satélite orbita en la dirección de la rotación de la Tierra, a una altitud de 35 786 km. Esta altitud es significativa ya que produce un período orbital igual al período de rotación de la Tierra, conocido como día sideral. Como resultado, se puede apuntar una antena a una dirección fija y mantener un enlace permanente con el satélite. Se utiliza una órbita de transferencia geoestacionaria para trasladar un satélite desde órbita terrestre baja hasta una órbita geoestacionaria. (es) Orbit Geostasioner (bahasa Inggris: geostationary orbit) adalah orbit geosinkron yang berada tepat di atas ekuator Bumi (garis lintang 0°), dengan sama dengan nol. Dari permukaan Bumi, objek yang berada di orbit geostasioner akan tampak diam (tidak bergerak) di angkasa karena perioda orbit objek tersebut mengelilingi Bumi sama dengan perioda rotasi Bumi. Orbit ini sangat diminati oleh operator-operator satelit buatan (termasuk satelit komunikasi dan televisi). Karena letaknya konstan pada lintang 0°, lokasi satelit hanya dibedakan oleh letaknya di bujur Bumi. Ide satelit geostasioner untuk kegunaan komunikasi dipublikasikan pada tahun 1928 oleh . Orbit geostasioner dipopulerkan pertama kali oleh penulis fiksi ilmiah Arthur C. Clarke pada tahun 1945 sebagai orbit yang berguna untuk satelit komunikasi. Oleh karena itu, orbit ini kadang disebut sebagai orbit Clarke. Dikenal pula istilah Sabuk Clarke yang menunjukkan bagian angkasa 35,786 km dari di atas ekuator di mana orbit yang mendekati geostasioner dapat dicapai. Orbit geostasioner sangat berguna karena dapat menyebabkan sebuah satelit seolah olah diam terhadap satu titik di permukaan Bumi yang berputar. Akibatnya, sebuah dapat menunjuk ke satu arah tertentu dan tetap berhubungan dengan satelit. Satelit mengorbit searah dengan rotasi Bumi pada ketinggian sekitar 35,786 km (22,240 statute miles) di atas permukaan tanah. (in) In astrodinamica, un'orbita geostazionaria (in inglese: Geostationary Earth Orbit o GEO) è un'orbita circolare ed equatoriale situata a una altezza tale per cui il periodo di rivoluzione di un satellite che la percorre, in particolare un satellite artificiale, coincide con il periodo di rotazione della Terra. È un caso particolare di orbita geosincrona. (it) Une orbite géostationnaire (en abrégé GEO, geostationary orbit) est une orbite circulaire caractérisée par une période orbitale (durée d'une orbite) égale à la période de rotation de la planète Terre et une inclinaison orbitale nulle (donc une orbite dans le plan équatorial). Cette orbite est fréquemment utilisée par des satellites terrestres car elle leur permet de rester en permanence au-dessus du même point de l'équateur : depuis cette position, le satellite est visible depuis tous les points de l'hémisphère terrestre qui lui fait face et, a contrario, les instruments du satellite peuvent observer en permanence cet hémisphère. Ces propriétés de l'orbite géostationnaire sont exploitées en particulier par les satellites de télécommunications qui peuvent ainsi servir de relais permanent entre des stations émettrices et des stations réceptrices pour des liaisons téléphoniques, informatiques ou la diffusion de programmes de télévision, et les satellites météorologiques qui peuvent enregistrer en permanence l'évolution des nuages et températures sur une grande partie de la surface de notre planète. Dans le cas de la Terre, l'orbite géostationnaire se situe à une altitude de 35 786 km au-dessus de la surface. L'orbite géostationnaire est un cas particulier de l'orbite géosynchrone caractérisé par une période orbitale égale à la période de rotation de la Terre mais sans contrainte sur l'inclinaison. (fr) 静止軌道（せいしきどう、geostationary orbit）は、対地同期軌道 (geosynchronous orbit) の一種で、（赤道面を基準面として）軌道傾斜角0度、離心率ゼロ（真円）、自身の公転周期と母星の自転周期が等しい軌道である。この軌道を回る衛星は惑星の赤道上を自転と同期して移動し、地上からは天空の一点に止まっているように見えるため、通信衛星や放送衛星や気象衛星によく用いられている。GEOと略されることもある。静止軌道の（人工の）衛星を静止衛星という。 (ja) 정지궤도( 靜止軌道, Geostationary Orbit, GEO)는 위도 0°인 적도 36000 km 상공의 이다. 이것은 지구 동기 궤도(GSO, GeoSynchronous Orbit)의 특별한 경우이다. 통신, 방송 위성을 포함한 인공위성 운용시 가장 큰 이점이 있는 궤도이다. GEO는 항상 위도가 0°이다. 통신을 위한 정지위성의 아이디어는 1928년 에 의해 처음으로 출판되었다. 1945년에 SF 작가인 아서 C. 클라크는 정지 궤도가 통신위성의 궤도로 유용하다는 논문을 발표하였고 이때 이 궤도가 대중에게 널리 알려지게 되었다. 이런 이유로, 정지 궤도는 클라크 궤도로 부르기도 한다. 비슷한 이유로, 클라크 벨트가 있는데, 이는 정지 위성 궤도와 가까운, 행성의 적도 상공의, 대략 해수면으로부터 35,786 km 상공의 우주 공간을 말한다. 정지 궤도 위성은 지상에서 발사 후 1시간 정도 후에 근지점 1,352 km, 원지점 35,786 km의 타원궤도인 정지 천이 궤도(GTO: Geosynchronous Transfer Orbit)에 들어가고, 천이궤도의 원지점에서 원지점 모터를 작동, 원형궤도에 진입하게 된다. 이후 원하는 경도상으로 이동하며 이 궤도를 준정지궤도인 (drift orbit)라고 한다. Satellite Keeping Window 라 불리는 75*75*35 km의 영역내에서 운용되다가 서비스종료시점이 다가오면 경사 궤도로 변경운용되기도 한다. 종료 약 6주전에는 향후 발사체들과의 충돌가능성을 배제하기 위해 150 km 상위궤도로 천이시켜 폐기한다. 3개의 정지 궤도 위성으로 대부분의 지구표면을 커버할 수 있으나 기하학적으로 위도 81도이상의 극지역에서는 위성이 수평선 아래로 사라져 서비스 이용이 불가능하다. (ko) De geostationaire baan is de cirkelvormige baan rond de aarde waar een kunstmaan of ander object stil lijkt te staan ten opzichte van het aardoppervlak. Zo'n satelliet heet een geostationaire satelliet. Het is een van de vijf belangrijke soorten baan rond de aarde. De omlooptijd voor deze baan is 23 uur, 56 minuten en 4,1 seconde, exact gelijk met de rotatie van de aarde, en de positie is recht boven de evenaar op een hoogte van 35 786 kilometer boven zeeniveau of 42 164 km boven het middelpunt van de aarde. Er bestaan ook geosynchrone satellieten. Deze hebben dezelfde omloopstijd als de draaitijd van de aarde, maar bevinden zich niet permanent boven dezelfde plek.Ze bevinden zich niet boven de evenaar en/of lopen niet in een cirkelvormige baan.Een geostationaire satelliet is ook geosynchroon, het omgekeerde niet altijd. (nl) Orbita geostacjonarna – orbita okołoziemska, która zapewnia krążącemu po niej satelicie zachowanie stałej pozycji nad wybranym punktem równika Ziemi. Orbita geostacjonarna jest orbitą kołową, zawartą w płaszczyźnie równika. Przebiega na wysokości 35 786 km nad równikiem (42 160 km od środka Ziemi). Prędkość ciała na orbicie geostacjonarnej wynosi około 3,08 km/s, a czas okrążenia przez niego Ziemi jest równy 23 godziny 56 minut i 4 sekundy, czyli dokładnie tyle, ile trwa doba gwiazdowa. Orbita geostacjonarna jest szczególnym przypadkiem orbity geosynchronicznej. (pl) Uma órbita é considerada geoestacionária quando esta órbita é circular e se processa exatamente sobre o plano que contém a linha do equador; e a sua rotação acompanha exatamente a rotação da Terra. Desta forma para um observador que estiver situado sobre a superfície, verá que um satélite pertencente a uma órbita geoestacionária, permanece sempre na mesma posição. É o caso da maioria dos satélites artificiais de comunicações e de televisão que ficam em órbitas geoestacionárias a fim de permanecerem sempre sobre a mesma posição aparente e desta forma sempre poder receber e transmitir dados para uma mesma região o tempo todo. Assim uma antena terrestre pode permanecer fixa apontando sempre uma dada direção do céu, sem necessitar ser redirecionada periodicamente. Para que um satélite permaneça sempre sobre um determinado ponto da superfície da Terra sem a necessidade de propulsão vertical e horizontal, ele deve orbitar sempre a uma distancia fixa de 35 786 km acima do nível do mar, no plano do equador da Terra. Isso independente da massa do satélite. Os satélites brasileiros de comunicação da família Brasilsat são satélites de órbita geoestacionária. (pt) Геостациона́рная орби́та (ГСО) — круговая орбита, расположенная над экватором Земли (0° широты), находясь на которой, искусственный спутник обращается вокруг планеты с угловой скоростью, равной угловой скорости вращения Земли вокруг оси. В горизонтальной системе координат направление на спутник не изменяется ни по азимуту, ни по высоте над горизонтом — спутник «висит» в небе неподвижно. Поэтому спутниковая антенна, однажды направленная на такой спутник, всё время остаётся направленной на него. Геостационарная орбита является разновидностью геосинхронной орбиты и используется для размещения искусственных спутников (коммуникационных, телетрансляционных и т. п.). Спутник должен обращаться в направлении вращения Земли, на высоте 35 786 км над уровнем моря (вычисление высоты ГСО см. ниже). Именно такая высота обеспечивает спутнику период обращения, равный периоду вращения Земли относительно звёзд (Звёздные сутки: 23 часа 56 минут 4,091 секунды). Идея использования геостационарных спутников для целей связи высказывалась ещё словенским теоретиком космонавтики Германом Поточником в 1928 году. Преимущества геостационарной орбиты получили широкую известность после выхода в свет научно-популярной статьи Артура Кларка в журнале «» в 1945 году, поэтому на Западе геостационарная и геосинхронные орбиты иногда называются «орбитами Кларка», а «поясом Кларка» называют область космического пространства на расстоянии 36 000 км над уровнем моря в плоскости земного экватора, где параметры орбит близки к геостационарной. Первым спутником, успешно выведенным на ГСО, был , запущенный NASA в августе 1964 года. (ru) Den geostationära omloppsbanan är en cirkulär omloppsbana i jordens ekvatorialplan, på ett sådant avstånd att en satellit i denna bana roterar runt jorden i samma riktning och med samma omloppstid som jordens rotationstid. Det finns bara en enda sådan bana, då satelliter på lägre höjd måste snurra snabbare för att inte ramla ner och satelliter på högre höjd måste snurra långsammare för att inte kastas ut i rymden. (sv) Геостаціона́рна орбі́та (ГСО) — колова орбіта, на якій штучний супутник, обертаючись у напрямку обертання Землі, постійно перебуває над однією й тією ж точкою земної поверхні. Геостаціонарна орбіта є особливим випадком геосинхронної орбіти. Вона розташована над екватором Землі (нахил орбіти до екватора дорівнює 0°), на постійній висоті 35 786 км над рівнем моря (ексцентриситет дорівнює 0). Саме така висота забезпечує супутнику період обертання, рівний сидеричному періоду обертання Землі (23 години 56 хвилин). Тобто, супутник обертається навколо планети з кутовою швидкістю, що дорівнює кутовій швидкості обертання Землі навколо своєї осі й начебто непорушно зависає в небі. Орбіта застосовується для розташування комунікаційних, телетрансляційних та ін. штучних супутників. Сьогодні на геостаціонарній орбіті нараховується 402 діючих супутників. (uk) 地球静止轨道（或称地球赤道同步轨道，英語：geostationary orbit，简写：GEO）是指地球赤道面上方35,786km的圆形轨道，该轨道上航天器的运行方向和地球自转方向一致。在地球静止轨道上的航天器绕地球运行一周的时间和地球自转周期（一恒星日）相同，因此，在地面观测者看来，这样的航天器是在天空固定不动的。通信卫星和气象卫星一般运行在静止轨道，因此地面站天线只要对准卫星的定点位置就可以通讯，而不用转动天线。利用这个特点，把携带有可见光和近红外光传感器的海洋卫星发射到静止轨道上，这样就可以监测海洋环境的细微变化，比如GOCI卫星。 地球静止轨道是地球同步轨道的一个特例，二者之间有一些区别，地球同步轨道上的卫星每天在同样的时间通过地球上的同一个点，而地球静止轨道上的卫星一直固定在定点位置不动。 第一个提出把地球同步卫星用于通信的人是赫爾曼·波托奇尼克，他于1928年提出了这个设想（但并没有广为人知）。George O. Smith在系列科幻小说Venus Equilateral的第一个故事中提到了地球静止轨道，这是静止轨道第一次出现在大众文学作品中，但Smith并没有进行深入的探讨。1945年，英国著名科幻作家亞瑟·查理斯·克拉克在发表了一篇题为“Extra-Terrestrial Relays – Can Rocket Stations Give Worldwide Radio Coverage?”的文章，对地球静止轨道的原理进行了详细解释，这也使得地球静止轨道这个概念广泛传播。克拉克承认，他引入的地球静止轨道概念和Smith的The Complete Venus Equilateral有联系 。克拉克第一个阐明了静止轨道对于广播和中继通讯卫星的作用。所以，有时候地球静止轨道也被称为克拉克轨道 。相应的，海平面以上大约35,786km的地方有一片区域被称为克拉克带，它位于赤道平面内，可作为类静止轨道来使用。另外，克拉克轨道的周长大约是265,000km。 (zh) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Geostationaryjava3D.gif?width=300 |
| dbo:wikiPageExternalLink | http://www.satsig.net/sslist.htm http://www.planetary.org/blogs/jason-davis/20140116-how-to-get-a-satellite-to-gto.html https://books.google.co.uk/books%3Fid=rzw4wOHDpjQC&printsec=frontcover&dq=physics+of+geostationary+orbits&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjp0f_er_jkAhXOVhUIHfIRAv4Q6AEIUjAG%23v=onepage&q&f=false https://web.archive.org/web/20060626002953/http:/www.golombek.com/sat/ https://web.archive.org/web/20120204054322/http:/www.braeunig.us/space/orbmech.htm https://web.archive.org/web/20130904234835/http:/science1.nasa.gov/realtime/jtrack/3d/JTrack3D.html/ https://web.archive.org/web/20140404194939/http:/www.radio-electronics.com/info/satellite/satellite-orbits/geostationary-earth-orbit.php https://web.archive.org/web/20141218004537/http:/p-l-a.net/ |
| dbo:wikiPageID | 41210 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 48394 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1118696215 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Precession dbr:Project_Echo dbr:Rocket dbr:Express_(satellite) dbr:Numerical_weather_prediction dbr:OmniSTAR dbr:Parking_orbit dbr:Delta-v dbc:Astrodynamics dbr:Apsis dbr:Areostationary_orbit dbc:Earth_orbits dbr:List_of_orbits dbr:Perturbation_(astronomy) dbr:United_States dbr:Velocity dbr:Earth's_rotation dbr:Inclined_orbit dbr:Indian_National_Satellite_System dbr:Elektro-L dbr:Meteoroid dbr:Meteosat dbr:Orbit dbr:List_of_satellites_in_geosynchronous_orbit dbr:Orbital_station-keeping dbr:Russia dbr:SBAS dbr:Elliptic_orbit dbr:Error_analysis_for_the_Global_Positioning_System dbr:European_Satellite_Services_Provider dbr:Circular_motion dbr:Electrically_powered_spacecraft_propulsion dbr:Fugro dbr:Geostationary_transfer_orbit dbr:Geosynchronous_orbit dbr:Gravitational_constant dbr:Ministry_of_Land,_Infrastructure,_Transport_and_Tourism dbr:Molniya_orbit dbr:Moon dbr:Equator dbr:Equatorial_bulge dbr:Longitude dbr:Bogota_Declaration dbr:Sidereal_time dbr:Communications_satellite dbr:Delta_(rocket_family) dbr:Hall-effect_thruster dbr:Harold_Rosen_(electrical_engineer) dbr:Orbital_period dbr:StarFire_(navigation_system) dbr:Centripetal_force dbr:Transponder_(satellite_communications) dbr:Tundra_orbit dbr:Wide_Area_Augmentation_System dbr:Wireless_World dbr:Japan_Civil_Aviation_Bureau dbr:Latency_(engineering) dbr:Launch_vehicle dbr:Orbital_inclination_change dbr:AMC-9 dbr:Abubakar_Tafawa_Balewa dbr:Cyclone dbr:ECEF dbr:EU dbr:Earth dbr:Earth_radius dbr:EchoStar_XVII dbc:Satellites_in_geostationary_orbit dbr:European_Space_Agency dbr:Federal_Aviation_Administration dbr:Fengyun dbr:Broadcast_satellite dbr:Center_of_mass dbr:Footprint_(satellite) dbr:Geostationary_Ocean_Color_Imager dbr:Geostationary_Operational_Environmental_Satellite dbr:Graveyard_orbit dbr:Volcanic_ash dbr:Satellite_dish dbr:Venus_Equilateral dbr:Science_fiction dbr:Newton's_law_of_universal_gravitation dbr:Retrograde_and_prograde_motion dbr:Thermal_radiation dbr:Herman_Potočnik dbr:Himawari_(satellite) dbr:Atmospheric_refraction dbr:International_Telecommunication_Union dbr:Isaac_Newton dbr:Japan dbr:Telkom-1 dbr:Telstar_1 dbr:EUMETSAT dbr:File:Comparison_satellite_navigation_orbits.svg dbr:European_GNSS_Agency dbr:Arthur_C._Clarke dbr:Chollian dbr:John_F._Kennedy dbr:Sun dbr:George_O._Smith dbr:High_frequency dbr:Mars dbr:Solar_sail dbr:Space_elevator dbr:Sputnik_1 dbr:Circular_orbit dbr:India dbr:Microwave dbr:National_Oceanic_and_Atmospheric_Administration dbr:Newton's_laws_of_motion dbr:Oceanography dbr:Olympus-1 dbr:Orbital_eccentricity dbr:Radiation_pressure dbr:Radio_frequencies dbr:Semi-major_and_semi-minor_axes dbr:Submarine_communications_cable dbr:Multi-functional_Satellite_Augmentation_System dbr:Satellite dbr:Sidereal_day dbr:Solar_wind dbr:Latitudes dbr:European_Geostationary_Navigation_Overlay_Service dbr:ITU_Radio_Regulations dbr:Low_Earth_orbit dbr:Weather_satellite dbr:Standard_gravitational_parameter dbr:Syncom dbr:Statite dbr:Spin-stabilisation dbr:Medium_Earth_Orbit dbr:Space_station dbr:Thermographic_camera dbr:Orbital_stationkeeping dbr:Oceaneering dbr:Geostationary_meteorological_satellite dbr:Geostationary_satellite dbr:Deere_&_Company dbr:Hughes_Aircraft dbr:Fiber-optic dbr:Rotational_period dbr:GNSS dbr:GPS_Aided_Geo_Augmented_Navigation dbr:Navigation_satellites dbr:Geocentric_gravitational_constant dbr:File:Debris-GEO1280.jpg dbr:C-Nav dbr:Starfix_DGPS_System dbr:File:Geosats_compilation.jpg dbr:File:Geostationaryjava3D.gif dbr:File:Syncom_2_side.jpg dbr:GEO-KOMPSAT_2A dbr:File:SBAS_Service_Areas.png |
| dbp:footer | . (en) An example of a transition from temporary GTO to GSO. (en) |
| dbp:image | Animation of EchoStar XVII trajectory Equatorial view.gif (en) Animation of EchoStar XVII trajectory.gif (en) |
| dbp:perrow | 1 (xsd:integer) |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Convert dbt:Cvt dbt:Further dbt:Good_article dbt:Legend2 dbt:Main dbt:Multiple_image dbt:Mvar dbt:Notes dbt:Portal dbt:Reflist dbt:Rp dbt:See_also dbt:Short_description dbt:Use_mdy_dates dbt:Val dbt:· dbt:Broader dbt:FS1037C_MS188 dbt:Orbits |
| dcterms:subject | dbc:Astrodynamics dbc:Earth_orbits dbc:Satellites_in_geostationary_orbit |
| gold:hypernym | dbr:Orbit |
| rdf:type | owl:Thing dbo:ArtificialSatellite |
| rdfs:comment | Geostacionární dráha je oběžná dráha, na níž se družice pozorovatelům na Zemi jeví jako nehybná. Aby se družice nacházela na geostacionární dráze, musí se pohybovat kruhovou rychlostí v rovině rovníku a musí mít stejnou úhlovou rychlost jako Země. Aby se obě síly, které na ni působí (odstředivá síla a gravitace), vyrovnaly, musí se nacházet ve výšce přibližně 35 800 km nad rovníkem. Družice na takovéto dráze oběhne Zemi právě za 23 hodin a 56 minut, což je délka siderického dne. To znamená, že obíhá vůči zemské ose se stejnou úhlovou rychlostí jako jakýkoli bod na Zemi. Družice s takovou dráhou se nazývá geostacionární družicí. (cs) Γεωστατική τροχιά ονομάζεται η τροχιά ενός τεχνητού δορυφόρου γύρω από τη γη, κατά την οποία ο δορυφόρος κινείται πάνω από τον ισημερινό, σε ύψος 35.786 χλμ (22.236 μιλίων) και με τέτοια ταχύτητα (11.040χλμ/ω), ώστε από τη γη να φαίνεται σταθερός, καθώς βρίσκεται πάντοτε πάνω από το ίδιο σημείο της επιφάνειας της γης. Αποτελεί μία ειδική περίπτωση της γεωσύγχρονης τροχιάς. Πολλές φορές ο όρος γεωσύγχρονη τροχιά συγχέεται, συνήθως χωρίς πρόβλημα, με τον όρο γεωστατική. Δορυφόροι που ακολουθούν αυτού του είδους την τροχιά χρησιμοποιούνται κυρίως για τηλεπικοινωνιακές ανάγκες. (el) In astrodinamica, un'orbita geostazionaria (in inglese: Geostationary Earth Orbit o GEO) è un'orbita circolare ed equatoriale situata a una altezza tale per cui il periodo di rivoluzione di un satellite che la percorre, in particolare un satellite artificiale, coincide con il periodo di rotazione della Terra. È un caso particolare di orbita geosincrona. (it) 静止軌道（せいしきどう、geostationary orbit）は、対地同期軌道 (geosynchronous orbit) の一種で、（赤道面を基準面として）軌道傾斜角0度、離心率ゼロ（真円）、自身の公転周期と母星の自転周期が等しい軌道である。この軌道を回る衛星は惑星の赤道上を自転と同期して移動し、地上からは天空の一点に止まっているように見えるため、通信衛星や放送衛星や気象衛星によく用いられている。GEOと略されることもある。静止軌道の（人工の）衛星を静止衛星という。 (ja) Orbita geostacjonarna – orbita okołoziemska, która zapewnia krążącemu po niej satelicie zachowanie stałej pozycji nad wybranym punktem równika Ziemi. Orbita geostacjonarna jest orbitą kołową, zawartą w płaszczyźnie równika. Przebiega na wysokości 35 786 km nad równikiem (42 160 km od środka Ziemi). Prędkość ciała na orbicie geostacjonarnej wynosi około 3,08 km/s, a czas okrążenia przez niego Ziemi jest równy 23 godziny 56 minut i 4 sekundy, czyli dokładnie tyle, ile trwa doba gwiazdowa. Orbita geostacjonarna jest szczególnym przypadkiem orbity geosynchronicznej. (pl) Den geostationära omloppsbanan är en cirkulär omloppsbana i jordens ekvatorialplan, på ett sådant avstånd att en satellit i denna bana roterar runt jorden i samma riktning och med samma omloppstid som jordens rotationstid. Det finns bara en enda sådan bana, då satelliter på lägre höjd måste snurra snabbare för att inte ramla ner och satelliter på högre höjd måste snurra långsammare för att inte kastas ut i rymden. (sv) المدار الجغرافي الثابت هو مدار دائري على ارتفاع 35,786 كيلومتر (22,236 ميل) فوق خط الاستواء وفي نفس اتجاه دوران الأرض. أي جسم في هذا المدار يكون له فترة مدارية تساوي الوقت اللازم ليتم كوكب الأرض دورة كاملة حول نفسه (يوم فلكي) وبالتالي يبدو كأنه في موقع ثابت لا يتحرك بالنسبة لمشاهد على الأرض. أقمار الاتصالات وأقمار الأرصاد الجوية غالباً يتم وضعها في المدار الجغرافي الثابت وذلك حتى لا تضطر الهوائيات الأرضية التي تتصل بها أن تتحرك معها لمتابعتها، بل يتم توجيهها لنقطة ثابتة في السماء التي يوجد بها القمر المطلوب. المدار الجغرافي الثابت هو أحد أنواع المدارات المتزامنة.فكرة الأقمار الصناعية في المدارات المتزامنة بغرض الاتصالات تم نشرها لأول مرة عام 1928 (ولكنها لم تنتشر بشكل كبير حينها) بواسطة . فكرة المدار الجغرافي الثابت انتشرت على نطاق واسع عام 1945 في مقال بعنوان «المبدلات خارج كوكب الأرض - ه (ar) Una òrbita geoestacionària és una òrbita geosíncrona caracteritzada per tenir tant l'excentricitat com la inclinació nul·les (e = 0, i = 0). Es tracta d'una òrbita circular situada a 35.786 km sobre l'equador terrestre. El concepte va ser publicat per Artur C. Clarke a un article a la revista Wireles World l'octubre de 1945 amb el títol "Extraterrestrial relays"., basant-se en l'obra , de Hermann Noordung, de 1929. (ca) A geostationary orbit, also referred to as a geosynchronous equatorial orbit (GEO), is a circular geosynchronous orbit 35,786 km (22,236 mi) in altitude above Earth's equator (42,164 km (26,199 mi) in radius from Earth's center) and following the direction of Earth's rotation. Geostationary satellites are launched via a temporary orbit, and placed in a slot above a particular point on the Earth's surface. The orbit requires some stationkeeping to keep its position, and modern retired satellites are placed in a higher graveyard orbit to avoid collisions. (en) Una órbita geoestacionaria o GEO (del inglés geosynchronous equatorial orbit), es un tipo particular de órbita geosincrónica u órbita geosíncrona: es una órbita en el plano ecuatorial terrestre, con una excentricidad nula (órbita circular) y un movimiento de Oeste a Este. Es una órbita circular a 35 786 kilómetros de distancia de la superficie de la Tierra (a 42 164 km del centro de la Tierra), sobre el ecuador, y orbitando en el mismo sentido que la rotación de la Tierra. (es) Orbita geostazionario bat (ingelesetik geosynchronous equatorial orbit), orbita geosinkrona mota bat da: Lurraren ekuatoreak sortzen duen planoan kokaturik dagoen eta eszentrizitaterik ez duen orbita da, bere norantza mendebaldetik ekialdera doa. Lurraren ekuatoretik 35.786 kilometroko distantziara dago eta lurraren zentzu berean biratzen du. Bere kokapena beti latitude berdinean dago (0 gradu) beraz oso erraza da topatzen eta gainera 23 ordu 56 minutu eta 4,09 segundo behar ditu bira osoa egiteko. (eu) Orbit Geostasioner (bahasa Inggris: geostationary orbit) adalah orbit geosinkron yang berada tepat di atas ekuator Bumi (garis lintang 0°), dengan sama dengan nol. Dari permukaan Bumi, objek yang berada di orbit geostasioner akan tampak diam (tidak bergerak) di angkasa karena perioda orbit objek tersebut mengelilingi Bumi sama dengan perioda rotasi Bumi. Orbit ini sangat diminati oleh operator-operator satelit buatan (termasuk satelit komunikasi dan televisi). Karena letaknya konstan pada lintang 0°, lokasi satelit hanya dibedakan oleh letaknya di bujur Bumi. (in) Une orbite géostationnaire (en abrégé GEO, geostationary orbit) est une orbite circulaire caractérisée par une période orbitale (durée d'une orbite) égale à la période de rotation de la planète Terre et une inclinaison orbitale nulle (donc une orbite dans le plan équatorial). Cette orbite est fréquemment utilisée par des satellites terrestres car elle leur permet de rester en permanence au-dessus du même point de l'équateur : depuis cette position, le satellite est visible depuis tous les points de l'hémisphère terrestre qui lui fait face et, a contrario, les instruments du satellite peuvent observer en permanence cet hémisphère. (fr) 정지궤도( 靜止軌道, Geostationary Orbit, GEO)는 위도 0°인 적도 36000 km 상공의 이다. 이것은 지구 동기 궤도(GSO, GeoSynchronous Orbit)의 특별한 경우이다. 통신, 방송 위성을 포함한 인공위성 운용시 가장 큰 이점이 있는 궤도이다. GEO는 항상 위도가 0°이다. 통신을 위한 정지위성의 아이디어는 1928년 에 의해 처음으로 출판되었다. 1945년에 SF 작가인 아서 C. 클라크는 정지 궤도가 통신위성의 궤도로 유용하다는 논문을 발표하였고 이때 이 궤도가 대중에게 널리 알려지게 되었다. 이런 이유로, 정지 궤도는 클라크 궤도로 부르기도 한다. 비슷한 이유로, 클라크 벨트가 있는데, 이는 정지 위성 궤도와 가까운, 행성의 적도 상공의, 대략 해수면으로부터 35,786 km 상공의 우주 공간을 말한다. 3개의 정지 궤도 위성으로 대부분의 지구표면을 커버할 수 있으나 기하학적으로 위도 81도이상의 극지역에서는 위성이 수평선 아래로 사라져 서비스 이용이 불가능하다. (ko) De geostationaire baan is de cirkelvormige baan rond de aarde waar een kunstmaan of ander object stil lijkt te staan ten opzichte van het aardoppervlak. Zo'n satelliet heet een geostationaire satelliet. Het is een van de vijf belangrijke soorten baan rond de aarde. De omlooptijd voor deze baan is 23 uur, 56 minuten en 4,1 seconde, exact gelijk met de rotatie van de aarde, en de positie is recht boven de evenaar op een hoogte van 35 786 kilometer boven zeeniveau of 42 164 km boven het middelpunt van de aarde. (nl) Uma órbita é considerada geoestacionária quando esta órbita é circular e se processa exatamente sobre o plano que contém a linha do equador; e a sua rotação acompanha exatamente a rotação da Terra. Desta forma para um observador que estiver situado sobre a superfície, verá que um satélite pertencente a uma órbita geoestacionária, permanece sempre na mesma posição. (pt) Геостациона́рная орби́та (ГСО) — круговая орбита, расположенная над экватором Земли (0° широты), находясь на которой, искусственный спутник обращается вокруг планеты с угловой скоростью, равной угловой скорости вращения Земли вокруг оси. В горизонтальной системе координат направление на спутник не изменяется ни по азимуту, ни по высоте над горизонтом — спутник «висит» в небе неподвижно. Поэтому спутниковая антенна, однажды направленная на такой спутник, всё время остаётся направленной на него. Геостационарная орбита является разновидностью геосинхронной орбиты и используется для размещения искусственных спутников (коммуникационных, телетрансляционных и т. п.). (ru) Геостаціона́рна орбі́та (ГСО) — колова орбіта, на якій штучний супутник, обертаючись у напрямку обертання Землі, постійно перебуває над однією й тією ж точкою земної поверхні. Геостаціонарна орбіта є особливим випадком геосинхронної орбіти. Вона розташована над екватором Землі (нахил орбіти до екватора дорівнює 0°), на постійній висоті 35 786 км над рівнем моря (ексцентриситет дорівнює 0). Саме така висота забезпечує супутнику період обертання, рівний сидеричному періоду обертання Землі (23 години 56 хвилин). Тобто, супутник обертається навколо планети з кутовою швидкістю, що дорівнює кутовій швидкості обертання Землі навколо своєї осі й начебто непорушно зависає в небі. (uk) 地球静止轨道（或称地球赤道同步轨道，英語：geostationary orbit，简写：GEO）是指地球赤道面上方35,786km的圆形轨道，该轨道上航天器的运行方向和地球自转方向一致。在地球静止轨道上的航天器绕地球运行一周的时间和地球自转周期（一恒星日）相同，因此，在地面观测者看来，这样的航天器是在天空固定不动的。通信卫星和气象卫星一般运行在静止轨道，因此地面站天线只要对准卫星的定点位置就可以通讯，而不用转动天线。利用这个特点，把携带有可见光和近红外光传感器的海洋卫星发射到静止轨道上，这样就可以监测海洋环境的细微变化，比如GOCI卫星。 地球静止轨道是地球同步轨道的一个特例，二者之间有一些区别，地球同步轨道上的卫星每天在同样的时间通过地球上的同一个点，而地球静止轨道上的卫星一直固定在定点位置不动。 (zh) |
| rdfs:label | مدار جغرافي ثابت (ar) Òrbita geoestacionària (ca) Geostacionární dráha (cs) Γεωστατική τροχιά (el) Órbita geoestacionaria (es) Orbita geoestazionario (eu) Orbite géostationnaire (fr) Orbit geostasioner (in) Geostationary orbit (en) Orbita geostazionaria (it) 정지 궤도 (ko) 静止軌道 (ja) Orbita geostacjonarna (pl) Geostationaire baan (nl) Órbita geoestacionária (pt) Геостационарная орбита (ru) Geostationär omloppsbana (sv) Геостаціонарна орбіта (uk) 地球靜止軌道 (zh) |
| rdfs:seeAlso | dbr:Geostationary_transfer_orbit dbr:Bogota_Declaration dbr:Geosynchronous_satellite dbr:Weather_satellite |
| owl:sameAs | freebase:Geostationary orbit wikidata:Geostationary orbit dbpedia-an:Geostationary orbit dbpedia-ar:Geostationary orbit http://ast.dbpedia.org/resource/Órbita_xeoestacionaria dbpedia-az:Geostationary orbit dbpedia-be:Geostationary orbit dbpedia-bg:Geostationary orbit http://bn.dbpedia.org/resource/ভূস্থির_কক্ষপথ dbpedia-br:Geostationary orbit http://bs.dbpedia.org/resource/Geostacionarna_orbita dbpedia-ca:Geostationary orbit dbpedia-cs:Geostationary orbit dbpedia-da:Geostationary orbit dbpedia-el:Geostationary orbit dbpedia-es:Geostationary orbit dbpedia-et:Geostationary orbit dbpedia-eu:Geostationary orbit dbpedia-fa:Geostationary orbit dbpedia-fi:Geostationary orbit dbpedia-fr:Geostationary orbit dbpedia-gl:Geostationary orbit dbpedia-he:Geostationary orbit http://hi.dbpedia.org/resource/भूस्थिर_कक्षा dbpedia-hr:Geostationary orbit dbpedia-hu:Geostationary orbit dbpedia-id:Geostationary orbit dbpedia-it:Geostationary orbit dbpedia-ja:Geostationary orbit dbpedia-ka:Geostationary orbit dbpedia-kk:Geostationary orbit dbpedia-ko:Geostationary orbit http://lv.dbpedia.org/resource/Ģeostacionārā_orbīta http://ml.dbpedia.org/resource/ഭൂസ്ഥിര_ഭ്രമണപഥം dbpedia-ms:Geostationary orbit dbpedia-nl:Geostationary orbit dbpedia-nn:Geostationary orbit dbpedia-no:Geostationary orbit dbpedia-pl:Geostationary orbit dbpedia-pnb:Geostationary orbit dbpedia-pt:Geostationary orbit dbpedia-ro:Geostationary orbit dbpedia-ru:Geostationary orbit dbpedia-sh:Geostationary orbit http://si.dbpedia.org/resource/භූස්ථාවර_කක්ෂය dbpedia-simple:Geostationary orbit dbpedia-sk:Geostationary orbit dbpedia-sl:Geostationary orbit dbpedia-sr:Geostationary orbit http://su.dbpedia.org/resource/Orbit_Géosetasionér dbpedia-sv:Geostationary orbit http://ta.dbpedia.org/resource/புவிநிலைச்_சுற்றுப்பாதை http://te.dbpedia.org/resource/భూ_స్థిర_కక్ష్య dbpedia-th:Geostationary orbit dbpedia-tr:Geostationary orbit dbpedia-uk:Geostationary orbit http://ur.dbpedia.org/resource/جیوسٹیشنری_آربٹ dbpedia-vi:Geostationary orbit dbpedia-zh:Geostationary orbit https://global.dbpedia.org/id/qJrE |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Geostationary_orbit?oldid=1118696215&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Debris-GEO1280.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Animation_of_EchoStar_XVII_trajectory.gif wiki-commons:Special:FilePath/Animation_of_EchoStar_XVII_trajectory_Equatorial_view.gif wiki-commons:Special:FilePath/Comparison_satellite_navigation_orbits.svg wiki-commons:Special:FilePath/Geosats_compilation.jpg wiki-commons:Special:FilePath/Geostationaryjava3D.gif wiki-commons:Special:FilePath/SBAS_Service_Areas.png wiki-commons:Special:FilePath/Syncom_2_side.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Geostationary_orbit |
| is dbo:type of | dbr:GOES-16 |
| is dbo:wikiPageDisambiguates of | dbr:Geo |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Clarke_Belt dbr:Clark_Belt dbr:Geostationary_Orbit dbr:Geosynchronous_orbit_derivation dbr:Geo-stationary_orbit dbr:Orbital_slot dbr:Geostationary dbr:Geostatic_orbit dbr:Geostationary_Earth_Orbit dbr:Geostationary_Earth_orbit dbr:Geostationary_belt dbr:Geostationary_height dbr:Geostationary_satellite dbr:Geostationary_satellites dbr:Geosynchronous_equatorial_orbit dbr:Geosynchronous_equatorial_satellite dbr:GEO_orbit dbr:Clarke_Orbit dbr:Clarke_belt dbr:Clarke_orbit dbr:Geo-stationary dbr:Geo-stationary_satellite dbr:Geo-stationary_satellites |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Benefits_of_space_exploration dbr:Project_Excalibur dbr:Proton-K dbr:Proton-M dbr:Proton_(rocket_family) dbr:Qaem_100 dbr:Quantum_Experiments_at_Space_Scale dbr:Quasi-Zenith_Satellite_System dbr:QuetzSat_1 dbr:Roscosmos dbr:Saman-1_(rocket_stage) dbr:Satellite_constellation dbr:Satellite_navigation dbr:Satellite_phone dbr:Satellite_radio dbr:Elektro-L_No.2 dbr:Energia-100 dbr:List_of_Vulcan_launches dbr:List_of_asteroid_close_approaches_to_Earth dbr:List_of_communications_satellite_firsts dbr:List_of_fictional_astronauts_(modern_period,_works_released_1975–1989) dbr:Medium_Earth_orbit dbr:MARK_IVB_Meteorological_Data_Station_AN/UMQ-13 dbr:On-orbit_satellite_servicing dbr:Parking_orbit dbr:Production_truck dbr:Project_Orbiter dbr:2007_in_spaceflight dbr:2011_in_spaceflight dbr:BeiDou dbr:Blok_DM-03 dbr:Boeing_702 dbr:Brasilsat_A1 dbr:Brasilsat_A2 dbr:Brasilsat_B1 dbr:Brasilsat_B2 dbr:Brasilsat_B3 dbr:Brazilian_Space_Agency dbr:Devil's_Island dbr:Apogee_kick_motor dbr:Arabsat-1A dbr:Areostationary_orbit dbr:Areosynchronous_orbit dbr:History_of_television dbr:Horizons-2 dbr:Horizons-3e dbr:Hot_Bird_13B dbr:Hot_Bird_13C dbr:Hot_Bird_7 dbr:John_R._Pierce dbr:List_of_Delta_2_launches dbr:List_of_Delta_IV_Heavy_launches dbr:List_of_Delta_IV_Medium_launches dbr:List_of_Falcon_9_and_Falcon_Heavy_launches dbr:List_of_Indian_satellites dbr:List_of_SES_satellites dbr:List_of_TDRS_satellites dbr:List_of_orbits dbr:List_of_visionary_tall_buildings_and_structures dbr:Registration_Convention dbr:Remembrance_of_the_Daleks dbr:DSN-2 dbr:Ugandan_space_initiatives dbr:Ukrainian_Optical_Facilities_for_Near-Earth_Space_Surveillance_Network dbr:Unisphere dbr:United_States_Naval_Observatory_Flagstaff_Station dbr:Vega_(rocket) dbr:Venesat-1 dbr:Verner_E._Suomi dbr:ViaSat-1 dbr:ViaSat-2 dbr:Viasat_(American_company) dbr:Vinasat-1 dbr:Vinasat-2 dbr:Vostochny_Cosmodrome dbr:David_Y._Oh dbr:December_1966 dbr:Dong_Fang_Hong_2 dbr:Earth_observation_satellite dbr:Inclined_orbit dbr:Index_of_aerospace_engineering_articles dbr:Index_of_physics_articles_(G) dbr:Indian_National_Satellite_System dbr:Indian_Remote_Sensing_Programme dbr:Innermost_stable_circular_orbit dbr:Integrated_Apogee_Boost_Stage dbr:Intelsat_VA_F-10 dbr:Intelsat_VA_F-11 dbr:Intelsat_VA_F-12 dbr:Intelsat_VA_F-13 dbr:Intelsat_VA_F-14 dbr:Intelsat_V_F-1 dbr:Intelsat_V_F-2 dbr:Intelsat_V_F-3 dbr:Intelsat_V_F-4 dbr:Intelsat_V_F-5 dbr:Intelsat_V_F-6 dbr:International_Lunar_Resources_Exploration_Concept dbr:Interplanetary_spaceflight dbr:Iodine_Satellite dbr:JCSAT-17 dbr:Network_topology dbr:Orbit dbr:Rain dbr:SpaceX_launch_vehicles dbr:Lincoln_Experimental_Satellite dbr:List_of_heaviest_spacecraft dbr:List_of_nuclear_power_systems_in_space dbr:List_of_satellites_in_geosynchronous_orbit dbr:Orbital_station-keeping dbr:Space_policy dbr:Search_for_extraterrestrial_intelligence dbr:November_1967 dbr:The_Fountains_of_Paradise dbr:Timeline_of_first_images_of_Earth_from_space dbr:Timeline_of_space_exploration dbr:Timeline_of_the_Space_Race dbr:11B97 dbr:1977_in_spaceflight dbr:1978_in_spaceflight dbr:1979_in_spaceflight dbr:1980_in_spaceflight dbr:1981_in_spaceflight dbr:1982_in_spaceflight dbr:1983_in_spaceflight dbr:1987_in_spaceflight dbr:1991_in_spaceflight_(January–June) dbr:1992_in_spaceflight dbr:1993_in_spaceflight dbr:Communications_Technology_Satellite dbr:Comparison_of_orbital_launch_systems dbr:Andover_Earth_Station dbr:Mathematical_coincidence dbr:Rus-M dbr:S400_(rocket_engine) dbr:SBS_1 dbr:SBS_2_(satellite) dbr:SBS_3_(satellite) dbr:SBS_4 dbr:SBS_6_(satellite) dbr:SES-1 dbr:SES-10 dbr:SES-11 dbr:SES-12 dbr:SES-14 dbr:SES-15 dbr:SES-16 dbr:SES-17 dbr:SES-2 dbr:SES-3 dbr:SES-4 dbr:SES-5 dbr:SES-6 dbr:SES-7 dbr:SES-8 dbr:SES-9 dbr:SES_S.A. dbr:SGDC-1 dbr:SICRAL_1B dbr:SITAONAIR dbr:ST-1 dbr:ST-2 dbr:STENTOR_(satellite) dbr:STS-8 dbr:Saint_Helena dbr:Es'hailSat dbr:Nusantara_Satu dbr:O3b_Networks dbr:Optical_solar_reflector dbr:Orion_(satellite) dbr:New_World_Information_and_Communication_Order dbr:Ride_Report dbr:Solar_eclipse_of_November_3,_2013 dbr:Ciel-2 dbr:Circular_motion dbr:Clarke_Belt dbr:Ekspress-103 dbr:Ekspress-80 dbr:Ekspress-A1 dbr:Ekspress-A2 dbr:Ekspress-A3 dbr:Ekspress-A4 dbr:Ekspress-AM1 dbr:Ekspress-AM11 dbr:Ekspress-AM2 dbr:Ekspress-AM22 dbr:Ekspress-AM3 dbr:Ekspress-AM33 dbr:Ekspress-AM4 dbr:Ekspress-AM44 dbr:Ekspress-AM6 dbr:Ekspress-AM7 dbr:Ekspress-AMU1 dbr:Ekspress-AMU3 dbr:Ekspress-AMU7 dbr:Ekspress-AT1 dbr:Ekspress-AT2 dbr:Ekspress-MD1 dbr:Ekspress_AM5 dbr:Ekspress_AM8 dbr:Ekspress_MD2 dbr:El_Hierro_Launch_Centre dbr:Elektro-L_No.1 dbr:Elektro–L dbr:Elon_Musk's_Tesla_Roadster dbr:Energia_(rocket) dbr:Environmental_Science_Services_Administration dbr:Frozen_orbit dbr:GOES-16 dbr:GOES-17 dbr:GOES-18 dbr:GOES-G dbr:GOES-U dbr:GOES_10 dbr:GOES_11 dbr:GOES_12 dbr:GOES_13 dbr:GOES_14 dbr:GOES_15 dbr:GOES_2 dbr:GOES_3 dbr:GOES_4 dbr:GOES_5 dbr:GOES_6 dbr:GOES_7 dbr:GOES_8 dbr:GOES_9 dbr:GPS-aided_GEO_augmented_navigation dbr:GSAT-1 dbr:GSAT-10 dbr:GSAT-11 dbr:GSAT-12 dbr:GSAT-14 dbr:GSAT-15 dbr:GSAT-16 dbr:GSAT-17 dbr:GSAT-18 dbr:GSAT-19 dbr:GSAT-2 dbr:GSAT-20 dbr:GSAT-29 dbr:GSAT-3 dbr:GSAT-30 dbr:GSAT-31 dbr:GSAT-4 dbr:GSAT-5P dbr:GSAT-6A dbr:GSAT-7 dbr:GSAT-7A dbr:GSAT-8 dbr:Galaxy_10R dbr:Galaxy_11 dbr:Galaxy_15 dbr:Galaxy_17 dbr:Galaxy_18 dbr:Galaxy_19 dbr:Galaxy_25 dbr:Galaxy_26 dbr:Galaxy_27 dbr:Galaxy_28 dbr:Galaxy_30 dbr:Galaxy_3C dbr:Galaxy_4R dbr:Galaxy_5 dbr:Garuda_1 dbr:Geocentric_orbit dbr:Geostationary_transfer_orbit dbr:Geosynchronous_orbit dbr:GiSAT-1 dbr:Giotto_(spacecraft) dbr:Global-scale_Observations_of_the_Limb_and_Disk dbr:Globus-1M_No.12L dbr:Glossary_of_aerospace_engineering dbr:Glossary_of_astronomy dbr:Gorizont dbr:Gorizont_33 dbr:Missile_Defense_Alarm_System dbr:Molniya_(satellite) dbr:Molniya_orbit dbr:Morelos_Satellite_System dbr:N-STAR_a dbr:N-STAR_b dbr:N-STAR_c dbr:NSS-5 dbr:NSS-6 dbr:NSS-7 dbr:NSS-703 dbr:NSS-8 dbr:NSS-806 dbr:NSS-9 dbr:Thor_5 dbr:Equinox dbr:Military_satellite dbr:Optical_membrane dbr:Optus_(satellite) dbr:Orbital_propellant_depot dbr:Orbital_ring dbr:Orbital_spaceflight dbr:Wireless_Monitoring_Organisation dbr:1964_Summer_Olympics |
| is dbp:missionType of | dbr:GOES-16 |
| is dbp:orbit of | dbr:Tropospheric_Emissions:_Monitoring_of_Pollution |
| is dbp:orbitReference of | dbr:AngoSat_1 |
| is dbp:orbitRegime of | dbr:QuetzSat_1 dbr:Elektro-L_No.2 dbr:Brasilsat_A1 dbr:Brasilsat_A2 dbr:Brasilsat_B1 dbr:Brasilsat_B2 dbr:Brasilsat_B3 dbr:Arabsat-1A dbr:Horizons-2 dbr:Hot_Bird_13B dbr:Hot_Bird_13C dbr:Hot_Bird_7 dbr:DSN-2 dbr:Venesat-1 dbr:ViaSat-1 dbr:ViaSat-2 dbr:Vinasat-1 dbr:Vinasat-2 dbr:Intelsat_VA_F-10 dbr:Intelsat_VA_F-11 dbr:Intelsat_VA_F-12 dbr:Intelsat_VA_F-13 dbr:Intelsat_VA_F-14 dbr:Intelsat_V_F-1 dbr:Intelsat_V_F-2 dbr:Intelsat_V_F-3 dbr:Intelsat_V_F-4 dbr:Intelsat_V_F-5 dbr:Intelsat_V_F-6 dbr:SBS_1 dbr:SBS_2_(satellite) dbr:SBS_3_(satellite) dbr:SBS_4 dbr:SES-1 dbr:SES-10 dbr:SES-11 dbr:SES-12 dbr:SES-14 dbr:SES-15 dbr:SES-16 dbr:SES-17 dbr:SES-2 dbr:SES-3 dbr:SES-4 dbr:SES-5 dbr:SES-6 dbr:SES-7 dbr:SES-8 dbr:SES-9 dbr:SGDC-1 dbr:SICRAL_1B dbr:ST-1 dbr:ST-2 dbr:STENTOR_(satellite) dbr:Nusantara_Satu dbr:Ciel-2 dbr:Ekspress-103 dbr:Ekspress-80 dbr:Ekspress-A1 dbr:Ekspress-A2 dbr:Ekspress-A3 dbr:Ekspress-A4 dbr:Ekspress-AM1 dbr:Ekspress-AM11 dbr:Ekspress-AM2 dbr:Ekspress-AM22 dbr:Ekspress-AM3 dbr:Ekspress-AM33 dbr:Ekspress-AM44 dbr:Ekspress-AM6 dbr:Ekspress-AM7 dbr:Ekspress-AMU1 dbr:Ekspress-AMU3 dbr:Ekspress-AMU7 dbr:Ekspress-AT1 dbr:Ekspress-AT2 dbr:Ekspress-MD1 dbr:Ekspress_AM5 dbr:Ekspress_AM8 dbr:Elektro-L_No.1 dbr:GOES-16 dbr:GOES-17 dbr:GOES-18 dbr:GOES-G dbr:GOES-U dbr:GOES_10 dbr:GOES_11 dbr:GOES_12 dbr:GOES_13 dbr:GOES_14 dbr:GOES_15 dbr:GOES_2 dbr:GOES_3 dbr:GOES_4 dbr:GOES_5 dbr:GOES_6 dbr:GOES_7 dbr:GOES_8 dbr:GOES_9 dbr:GSAT-10 dbr:GSAT-11 dbr:GSAT-12 dbr:GSAT-14 dbr:GSAT-15 dbr:GSAT-16 dbr:GSAT-17 dbr:GSAT-18 dbr:GSAT-19 dbr:GSAT-2 dbr:GSAT-20 dbr:GSAT-29 dbr:GSAT-3 dbr:GSAT-30 dbr:GSAT-31 dbr:GSAT-4 dbr:GSAT-5P dbr:GSAT-6A dbr:GSAT-7 dbr:GSAT-7A dbr:GSAT-8 dbr:Galaxy_10R dbr:Galaxy_11 dbr:Galaxy_15 dbr:Galaxy_17 dbr:Galaxy_18 dbr:Galaxy_19 dbr:Galaxy_25 dbr:Galaxy_26 dbr:Galaxy_27 dbr:Galaxy_28 dbr:Galaxy_30 dbr:Galaxy_3C dbr:Galaxy_4R dbr:Galaxy_5 dbr:Garuda_1 dbr:GiSAT-1 dbr:Global-scale_Observations_of_the_Limb_and_Disk dbr:Globus-1M_No.12L dbr:Gorizont dbr:Gorizont_33 dbr:N-STAR_a dbr:N-STAR_b dbr:N-STAR_c dbr:NSS-5 dbr:NSS-6 dbr:NSS-7 dbr:NSS-703 dbr:NSS-8 dbr:NSS-806 dbr:NSS-9 dbr:Thor_5 dbr:Apstar_2 dbr:Apstar_6 dbr:Apstar_6C dbr:Apstar_7 dbr:Arabsat-1B dbr:Arabsat-5A dbr:Arabsat-6A dbr:Lybid_1 dbr:MEASAT-3 dbr:MEASAT-3a dbr:MEASAT-3b dbr:Sirius_FM-5 dbr:Sky_Muster dbr:Skynet_5B dbr:Skynet_5D dbr:Star_One_B4 dbr:Star_One_C1 dbr:Star_One_C2 dbr:Star_One_C3 dbr:Star_One_C4 dbr:Star_One_D1 dbr:Star_One_D2 dbr:Hellas_Sat_2 dbr:Horizons-1 dbr:Azerspace-1/Africasat-1a dbr:Azerspace-2 dbr:BSAT-1a dbr:BSAT-3a dbr:BSAT-3b dbr:BSAT-3c dbr:Badr-4 dbr:Bangabandhu-1 dbr:BulgariaSat-1 dbr:CMS-01 dbr:TürkmenÄlem_52°E_/_MonacoSAT dbr:Türksat_1A dbr:Türksat_1B dbr:Türksat_1C dbr:Türksat_2A dbr:Türksat_3A dbr:Türksat_4A dbr:Türksat_4B dbr:Türksat_5A dbr:Türksat_5B dbr:USA-195 dbr:USA-204 dbr:USA-207 dbr:USA-211 dbr:USA-230 dbr:USA-241 dbr:USA-243 dbr:USA-244 dbr:USA-263 dbr:USA-268 dbr:USA-272 dbr:USA-273 dbr:USA-275 dbr:USA-282 dbr:USA-291 dbr:WGS-11+ dbr:WINDS dbr:GOES_1 dbr:GSAT-7R dbr:Galaxy_1 dbr:ABS-2A dbr:ABS-3 dbr:ABS-3A dbr:ABS-7 dbr:AMC-1 dbr:AMC-10_(satellite) dbr:AMC-11 dbr:AMC-12_(satellite) dbr:AMC-14 dbr:AMC-15_(satellite) dbr:AMC-16_(satellite) dbr:AMC-18 dbr:AMC-2 dbr:AMC-21 dbr:AMC-23 dbr:AMC-3 dbr:AMC-4 dbr:AMC-5 dbr:AMC-6 dbr:AMC-7 dbr:AMC-8 dbr:AMC-9 dbr:AMOS-17_(satellite) dbr:AMOS-1_(satellite) dbr:AMOS-2_(satellite) dbr:AMOS-3_(satellite) dbr:AMOS-4_(satellite) dbr:AMOS-5_(satellite) dbr:AMOS-6_(satellite) dbr:AMOS-8_(satellite) dbr:ARSAT-1 dbr:ARSAT-2 dbr:ARSAT_SG-1 dbr:ATS-1 dbr:Afghansat_1 dbr:Alcomsat-1 dbr:Amazonas_1 dbr:Amazonas_3 dbr:Amazonas_5 dbr:DFS_Kopernikus-3 dbr:ETS-VIII dbr:EUTELSAT_II_F-1 dbr:EchoStar_I dbr:EchoStar_II dbr:EchoStar_III dbr:EchoStar_IV dbr:EchoStar_V dbr:EchoStar_VI dbr:EchoStar_VII dbr:EchoStar_VIII dbr:EchoStar_X dbr:EchoStar_XI dbr:EchoStar_XIV dbr:EchoStar_XV dbr:EchoStar_XVI dbr:EchoStar_XVII dbr:EchoStar_XXI dbr:Es'hail_2 dbr:Eutelsat_113_West_A dbr:Eutelsat_115_West_B dbr:Eutelsat_117_West_A dbr:Eutelsat_12_West_B dbr:Eutelsat_16C dbr:Eutelsat_172B dbr:Eutelsat_21B dbr:Eutelsat_25B/Es'hail_1 dbr:Eutelsat_31A dbr:Eutelsat_33B dbr:Eutelsat_33C dbr:Eutelsat_33E dbr:Eutelsat_36A dbr:Eutelsat_36B dbr:Eutelsat_3D dbr:Eutelsat_5_West_A dbr:Eutelsat_5_West_B dbr:Eutelsat_70B dbr:Eutelsat_8_West_B dbr:Eutelsat_8_West_C dbr:Eutelsat_I_F-1 dbr:Eutelsat_I_F-2 dbr:Eutelsat_I_F-3 dbr:Eutelsat_I_F-4 dbr:Eutelsat_I_F-5 dbr:Eutelsat_W3A dbr:Fengyun_2-07 |
| is dbp:orbits of | dbr:Boeing_702 dbr:Elektro–L dbr:GEO_Imaging_Satellite dbr:GSAT dbr:Galaxy_(satellite) dbr:ARSAT-3K dbr:Alphabus dbr:DS2000 dbr:HS-393 dbr:Spacebus dbr:Tianlian dbr:Indian_Data_Relay_Satellite_System dbr:Intelsat_II |
| is dbp:regime of | dbr:BeiDou dbr:List_of_BeiDou_satellites |
| is dbp:spacecraftType of | dbr:ARSAT-3K dbr:DS2000 |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Geostationary_orbit |
