Gerontius (magister militum) (original) (raw)
Gerontius († 411 in Hispanien) war ein General des weströmischen Gegenkaisers Konstantin III. (407–411). 409 rebellierte er gegen Konstantin und ließ Maximus zum Kaiser ausrufen.
Property | Value |
---|---|
dbo:abstract | Geronci (Gerontius) fou un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) al qual l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals i Justinià. Geronci tenia una bona reputació com a militar i fou nomenat conjuntament amb el franc (Edovinchus). El general Sar (Sarus) al que Estilicó va enviar contra Constantí, el va assetjar a Viena del Delfinat, però es va retirar quan es va assabentar que Geronci havia estat nomenat, i va tornar a Itàlia (408). A l'estiu del 408 a Itàlia es van reunir les tropes per contraatacar, sota el comandament dels generals d'Honori, emperador a Ravenna. Però Constantí no els va esperar sinó que va dirigir els seus atacs cap a Hispània, on els cosins de l'emperador Honori asseguraven la lleialtat de les províncies per l', però sembla que alguns nobles volien abraçar el partit de Constantí. Mentre Estilicó i Sar atacaven des d'Itàlia, Constantí va cridar al seu fill Constant, que era a un monestir, i el va fer cèsar, i el va enviar a Hispània amb el general Geronci. Els governants d'Hispània es van decantar definitivament per Constantí quan el partit nacionalista romà, potser instigat pel govern de Constantinoble, va acusar a Estilicó de preparar el lliurament de l'Imperi al rei visigot Alaric I, i va ordir un complot; va esclatar una revolta de tropes a Ticinum (Pavia) el 13 d'agost, que va obligar a Estilicó a refugiar-se en una església a Ravenna, sent assassinat en el moment de sortir (després de la promesa de què salvaria la vida si sortia) pel cortesà Olimp, sota ordres de l'Emperador Honori (23 d'agost del 408). El general Sar va abandonar a l'emperador Honori amb els seus homes i van deixar a l'emperador de Ravenna sense cap suport militar rellevant. Així Honori va haver de reconèixer a Constantí com a co-emperador (409) i cònsol. Però l'Emperador Honori comptava amb molts suports a Hispània, car pertanyia a la , fundada per l'hispà Teodosi el gran. Uns cosins d'Honori, anomenats i , van organitzar un exèrcit amb els esclaus i colons de les seves propietats (exèrcit al qual havien d'alimentar a costa del seu patrimoni propi) i van ocupar els passos Pirinencs, bé per impedir l'arribada de tropes de Constantí o per prevenir un atac bàrbar. Constantí va elevar a la dignitat d'august al seu fill Constant, nomenant Cèsar a un altre fill anomenat Julià. Didim i Verià van demanar ajuda a Honori, però aquest es va limitar a concedir honors teòrics. Constant va vèncer a Didim i al seu germà Teodosiol (Didimus i Teodosiolus) amb facilitat, i altres dos germans, Verià i Lagodi (Verianus i Lagodius) es van escapar a Constantinoble. Les tropes dels caps hispans segurament tenien escassa capacitat combativa. Constant, qui no confiava en les milícies de les províncies d'Hispània (pel que sembla aquestes milícies no van prendre partit en la lluita contra Didim i Verià) va encarregar la custòdia dels passos pirinencs a uns mercenaris bàrbars d'incert origen, que eren coneguts com els honoriaci, i va donar el comandament al general Geronci, qui, amb el suport de les forces regulars, es va oposar que la missió de vigilància fos encarregada als honoriaci, el que li va costar la destitució. Constant va confirmar l'encàrrec als honoriaci. No se sap que va ocórrer, però aquests mercenaris bàrbars, bé fora per negligència, per traïció o per incapacitat, van permetre el pas dels sueus, vàndals i alans cap a Hispània, avançat ja l'any 409 (les dates més probables són el 28 de setembre o el 13 d'octubre). Assolada Hispània, Geronci, suposadament en saber que havia estat nomenat general en cap de Constantí el general Just (Justus), es va rebel·lar i va proclamar Emperador al seu amic el general Màxim, de qui se sap que va encunyar moneda a Barcino i que sembla que va tenir residència a Tarraco. Constant (la dona del qual va quedar a Cesaraugusta) va fugir a les Gàl·lies amb el seu pare a Arle. Mentre els alans (sota el comandament d'Atax), els asdings (governats per Gunderic), els silings (dirigits per ) i els sueus (liderats pel rei Hermenric), van saquejar les regions per les quals passaven. Probablement l'Emperador Màxim (i a través d'ell, Geronci) va pactar amb ells reconeixent-los la condició de federats, i els va cedir totes les províncies d'Hispània llevat de la Tarraconense (410), i encara els van fer servir com aliats en contra de Constantí. Geronci va reunir a les seves tropes i va passar a les Gàl·lies. Constantí, en una jugada desesperada, va envair Itàlia: un cap anomenat , volia substituir a Honori per un cap més capacitat i Constantí s'hi va aliar, però la invasió no va reeixir i Al·lòbic va morir i Constantí es va haver de retirar altre cop a la Gàl·lia (410). Allí les forces de Geronci el van derrotar a Viena del Delfinat i el seu fill Constant fou capturat i executat. Constantí va quedar assetjat a Arle per Geronci. El 411 l'Emperador Honori va enviar a la Gàl·lia al Magister Militum Constanci, amb un exèrcit. Geronci es trobava a Arle, on mantenia el setge de Constantí III. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense. El general Constanci va continuar el setge d'Arle, ara per compte d'Honori. Les tropes de Geronci a la Tarraconense es van rebel·lar i planejaven matar el seu cap. Atacat Geronci per un nombre superior de soldats rebels, es va defensar fins al darrer moment i en va matar molts, però quan va considerar que no se'n podia sortir es va suïcidar, després de matar la seva dona (que Sozomen diu que era cristiana, mentre Geronci era probablement pagà) i el seu fidel servidor alà. L'emperador Màxim es va refugiar segurament amb els aliats bàrbars (probablement amb els alans). L'exèrcit d'Hispània es va sotmetre al general Constanci i per tant a l'emperador Honori. (ca) Gerontius († 411 in Hispanien) war ein General des weströmischen Gegenkaisers Konstantin III. (407–411). 409 rebellierte er gegen Konstantin und ließ Maximus zum Kaiser ausrufen. (de) Gerontius (died 411) was a general of the Western Roman Empire (with the rank of magister militum), who initially supported the usurper Constantine III but later opposed him in favour of another usurper, Maximus of Hispania. (en) Geroncio (en latín, Gerontius; fl. 411) fue un general del Imperio romano de occidente, que apoyó al usurpador Constantino, contra el cual se rebeló más tarde, nombrando emperador en Hispania a Máximo, posiblemente hijo suyo. (es) Gerontius (forme latine du nom celtique Gerontios gallois Geraint breton: Gerent) est un général romain d'origine bretonne. (fr) Geronzio (latino: Gerontius; ... – 411) è stato un militare romano, sostenitore dell'usurpatore Costantino III, contro il quale si rivoltò in Hispania, nominando imperatore Massimo. (it) Gerontiusz – wódz wojsk zachodniego Cesarstwa Rzymskiego, który początkowo poparł uzurpację Konstantyna III, a później opowiedział się po stronie uzurpatora Maksymusa. (pl) Gerôncio (em latim: Gerontius; m. 411) foi um oficial do começo do século V, ativo durante o reinado dos usurpadores Constantino III (r. 407–411) e Máximo (r. 409–411). Nativo da Britânia, serviu como conde e mestre dos soldados para Constâncio, porém ao irritar-se com o coimperador Constante II (r. 409–411) em 409, trairia Constantino e se dirigiria à Hispânia, onde ajudaria Máximo a reivindicar o trono imperial. Ele atacou seus antigos mestres, matando Constante e sitiando Constantino em Arles. No decorrer dos eventos que se sucederam, foi derrotado pelas tropas do general Constâncio e cometeu suicídio. (pt) Геронтий (лат. Gerontius; умер в 411) — римский полководец начала V века, который первым поддержал узурпатора Константина III, а затем выступил против него в пользу другого узурпатора Максима. (ru) |
dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Siliqua_Constantine_III-RIC_1355.jpg?width=300 |
dbo:wikiPageID | 26747488 (xsd:integer) |
dbo:wikiPageLength | 4377 (xsd:nonNegativeInteger) |
dbo:wikiPageRevisionID | 1087957395 (xsd:integer) |
dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Caesar_(title) dbr:Roman_Britain dbr:Honorius_(emperor) dbc:Year_of_birth_unknown dbr:Constantius_III dbc:Ancient_Roman_military_personnel_who_committed_suicide dbr:Gaul dbc:411_deaths dbr:Theodosian_dynasty dbr:Lusitania dbc:Generals_of_Constantine_III dbr:Augustus_(title) dbr:Western_Roman_Empire dbr:Germania dbr:Constantine_III_(usurper) dbr:Hispania dbr:Tarraco dbr:Arelate dbc:5th-century_Romans dbc:Magistri_militum dbr:Constans_II_(usurper) dbr:Maximus_of_Hispania dbr:Magister_militum dbr:Sozomen dbr:House_of_Theodosius dbr:File:Siliqua_Constantine_III-RIC_1355.jpg dbr:Verenianus |
dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:ISBN dbt:Other_uses dbt:Reflist dbt:Short_description |
dct:subject | dbc:Year_of_birth_unknown dbc:Ancient_Roman_military_personnel_who_committed_suicide dbc:411_deaths dbc:Generals_of_Constantine_III dbc:5th-century_Romans dbc:Magistri_militum |
rdfs:comment | Gerontius († 411 in Hispanien) war ein General des weströmischen Gegenkaisers Konstantin III. (407–411). 409 rebellierte er gegen Konstantin und ließ Maximus zum Kaiser ausrufen. (de) Gerontius (died 411) was a general of the Western Roman Empire (with the rank of magister militum), who initially supported the usurper Constantine III but later opposed him in favour of another usurper, Maximus of Hispania. (en) Geroncio (en latín, Gerontius; fl. 411) fue un general del Imperio romano de occidente, que apoyó al usurpador Constantino, contra el cual se rebeló más tarde, nombrando emperador en Hispania a Máximo, posiblemente hijo suyo. (es) Gerontius (forme latine du nom celtique Gerontios gallois Geraint breton: Gerent) est un général romain d'origine bretonne. (fr) Geronzio (latino: Gerontius; ... – 411) è stato un militare romano, sostenitore dell'usurpatore Costantino III, contro il quale si rivoltò in Hispania, nominando imperatore Massimo. (it) Gerontiusz – wódz wojsk zachodniego Cesarstwa Rzymskiego, który początkowo poparł uzurpację Konstantyna III, a później opowiedział się po stronie uzurpatora Maksymusa. (pl) Gerôncio (em latim: Gerontius; m. 411) foi um oficial do começo do século V, ativo durante o reinado dos usurpadores Constantino III (r. 407–411) e Máximo (r. 409–411). Nativo da Britânia, serviu como conde e mestre dos soldados para Constâncio, porém ao irritar-se com o coimperador Constante II (r. 409–411) em 409, trairia Constantino e se dirigiria à Hispânia, onde ajudaria Máximo a reivindicar o trono imperial. Ele atacou seus antigos mestres, matando Constante e sitiando Constantino em Arles. No decorrer dos eventos que se sucederam, foi derrotado pelas tropas do general Constâncio e cometeu suicídio. (pt) Геронтий (лат. Gerontius; умер в 411) — римский полководец начала V века, который первым поддержал узурпатора Константина III, а затем выступил против него в пользу другого узурпатора Максима. (ru) Geronci (Gerontius) fou un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) al qual l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals i Justinià. El 411 l'Emperador Honori va enviar a la Gàl·lia al Magister Militum Constanci, amb un exèrcit. Geronci es trobava a Arle, on mantenia el setge de Constantí III. Atacat Geronci per Constanci, va haver de fugir a la Tarraconense. El general Constanci va continuar el setge d'Arle, ara per compte d'Honori. (ca) |
rdfs:label | Geronci (general) (ca) Gerontius (de) Geroncio (es) Gerontius (magister militum) (en) Gerontius (fr) Geronzio (it) Gerontiusz (pl) Gerôncio (general de Máximo) (pt) Геронтий (военный магистр) (ru) |
owl:sameAs | wikidata:Gerontius (magister militum) dbpedia-br:Gerontius (magister militum) dbpedia-ca:Gerontius (magister militum) dbpedia-cy:Gerontius (magister militum) dbpedia-de:Gerontius (magister militum) dbpedia-es:Gerontius (magister militum) dbpedia-fa:Gerontius (magister militum) dbpedia-fr:Gerontius (magister militum) dbpedia-it:Gerontius (magister militum) dbpedia-pl:Gerontius (magister militum) dbpedia-pt:Gerontius (magister militum) dbpedia-ru:Gerontius (magister militum) https://global.dbpedia.org/id/WP4c |
prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Gerontius_(magister_militum)?oldid=1087957395&ns=0 |
foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Siliqua_Constantine_III-RIC_1355.jpg |
foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Gerontius_(magister_militum) |
is dbo:parent of | dbr:Maximus_of_Hispania |
is dbo:wikiPageDisambiguates of | dbr:Gerontius |
is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Sarus_the_Goth dbr:List_of_assassinated_and_executed_heads_of_state_and_government dbr:History_of_the_Later_Roman_Empire dbr:Honorius_(emperor) dbr:Constans_II_(son_of_Constantine_III) dbr:Constantius_III dbr:Constantine_III_(Western_Roman_emperor) dbr:Battle_of_the_Nervasos_Mountains dbr:Suebi dbr:Western_Roman_Empire dbr:Later_Roman_Empire dbr:408 dbr:409 dbr:410 dbr:Eucherius_(son_of_Stilicho) dbr:Fall_of_the_Western_Roman_Empire dbr:Edobichus dbr:Gerontius dbr:AD_411 dbr:Kingdom_of_the_Suebi dbr:Maximus_of_Hispania |
is dbp:father of | dbr:Maximus_of_Hispania |
is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Gerontius_(magister_militum) |