Gregorian mode (original) (raw)
Els modes grecs són una organització de sons descendents (que van des d'un so agut fins a un de més greu) establint distàncies d'un to o de mig to entre els set sons que els formen.Els seus noms deriven dels subgrups grecs (doris), una petita regió en el centre de Grècia (Lòcrida), i alguns pobles veïns (no grecs) d'Àsia Menor (lidis, frigis). L'associació d'aquests noms ètnics amb l'espècie d'octava sembla precedir Aristoxen, que va criticar la seva aplicació als tonoi per part de teòrics anteriors a qui ell va anomenar Harmonicistes.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | Els modes grecs són una organització de sons descendents (que van des d'un so agut fins a un de més greu) establint distàncies d'un to o de mig to entre els set sons que els formen.Els seus noms deriven dels subgrups grecs (doris), una petita regió en el centre de Grècia (Lòcrida), i alguns pobles veïns (no grecs) d'Àsia Menor (lidis, frigis). L'associació d'aquests noms ètnics amb l'espècie d'octava sembla precedir Aristoxen, que va criticar la seva aplicació als tonoi per part de teòrics anteriors a qui ell va anomenar Harmonicistes. (ca) Die Kirchentonarten (lateinisch modi, toni, tropi), auch Kirchentöne, Töne (lateinisch Toni) oder moderner Modi (Mehrzahl von lateinisch modus, „Maß“, „Einheit“, „Regel“, „Vorschrift“, „Art“, „Weise“, „Melodie“, „Ton“) genannt, bilden das tonale Ordnungsprinzip der abendländischen Musik vom frühen Mittelalter bis zum 16. Jahrhundert, mit unmittelbaren Nachwirkungen bis ins 17. und 18. Jahrhundert. Grundlage des acht bis dreizehn Modi umfassenden Systems ist eine von den Griechen übernommene Tonreihe. Sie beginnt beim großen A (später G, mit dem griechischen Buchstaben Γ bezeichnet) und endet bei a1. Diese Tonreihe ist jedoch nicht als Tonleiter im heutigen Sinne zu verstehen, sondern als Tonsystem, das sich am Vorbild des altgriechischen Systema Téleion orientiert. Von diesem unterscheidet es sich im Wesentlichen dadurch, dass die Anordnung der teils verbundenen, teils getrennten Tetrachorde um einen Ton nach unten verschoben wurde, so dass die Finaltöne (d, e, f, g) der „alten“ Kirchentöne ein Tetrachord bilden. Auch die einzelnen Kirchentöne (Modi) sind keine Tonleitern im heutigen Sinne, sondern skalenartige Ausschnitte aus dem Tonsystem („Oktavgattungen“), die das Tonmaterial von verwandten Melodien enthalten. Die einzelnen Modi (Richtmodelle) sind ursprünglich durch bestimmte, in den Melodien immer wiederkehrende Wendungen gekennzeichnet, zum Beispiel durch die Wendung, mit der die Melodien desselben Modus endgültig die Finalis erreichen. Ausschlaggebend für die Zuweisung einer Melodie zu einem Modus sind nicht wie im heutigen Dur und Moll die Anordnung der Ganz- und Halbtonschritte, sondern der Zielton (Finalis), der Hauptton (Repercussa, Ténor), der Umfang (Ambitus) der Melodie und bestimmte melodische Wendungen. Die Modi werden zwar auch mit den aus der altgriechischen Musiklehre stammenden Bezeichnungen dorisch, phrygisch usw. belegt; diese haben hier jedoch eine völlig andere Bedeutung und mit dem griechischen System nichts zu tun. (de) A Gregorian mode (or church mode) is one of the eight systems of pitch organization used in Gregorian chant. (en) En la teoría musical de la antigua Grecia es más apropiado emplear los términos harmonia o tonos (en plural harmoniai o tonoi), ya que la palabra «modo» es un término latino posterior. Los modos griegos antiguos o escalas griegas según la tradición de Aristoxeno de Tarento eran los siguientes: * Modo lidio: parhypate hypaton–trite diezeugmenon (do′–do″) * Modo frigio: lichanos hypaton–paranete diezeugmenon (re′–re″) * Modo dórico: hypate meson–nete diezeugmenon (mi′–mi″) * : parhypate meson–trite hyperbolaion (fa′–fa″) * Modo hipofrigio: lichanos meson–paranete hyperbolaion (sol′–sol″) * Modo locrio (común) o modo hipodórico: mese–nete hyperbolaion, o bien proslambnomenos–mese (la′–la″ o la–la′) * Modo mixolidio: hypate hypaton–paramese (si–si′) La base de la antigua teoría griega era el tetracordio, sucesión conjunta de cuatro notas en sentido descendente comprendidos en el ámbito de una cuarta justa. El dórico o dorio era el tetracordo básico de cuyas notas surgían otros tres. La unión de dos tetracordos iguales constituía el modo. El nombre de los tetracordos y sus nombres son: Dórico -simétrico, Frigio -simétrico, Lidio -simétrico, Mixolidio -asimétrico Cada modo tenía una nota fundamental, (tónica, la primera nota de la escala), y una nota dominante (la quinta nota de una escala). La fundamental y la dominante eran las mismas notas en el modo auténtico y en su correspondiente hipo- o plagal. La diferencia era que la escala hipo- empezaba y terminaba con la fundamental y en el modo auténtico empezaba y terminaba con la dominante. Solamente las notas la', sol, fa y mi podían ser fundamentales y mi, re, do y si eran dominantes.El modo dórico era el más importante del sistema. (es) Le chant grégorien (et dans les derniers siècles appelé faussement plain-chant) se place dans une logique modale. Dans le plain-chant, la modalité s'organise autour de la notion de teneur. Les pièces du répertoire jouent sur une ou plusieurs teneurs élémentaires. Les modalités du chant grégorien, traditionnellement classées en huit modes par le cadre théorique de l'octoéchos, sont à l'analyse plus variées. D'une part, certaines pièces relèvent de modes primitifs (en la, si ou do). D'autre part, les modes de l'octoéchos regroupent des formules modales variées, qu'il convient de distinguer. Article détaillé : Octoéchos. Les logiques modales des pièces grégoriennes superposent généralement deux ou trois teneurs élémentaires, à une tierce (parfois une quarte) d'intervalle. Les teneurs isolées dans une pièce grégorienne sont assez rares dans les antiennes de l'office, et très rares dans les pièces de la messe. Article détaillé : Teneur (chant). (fr) 교회 선법은 그레고리오 성가를 표현하는 데 쓰이는 선법이다. (ko) 教会旋法（きょうかいせんぽう、英語：gregorian mode）は、グレゴリオ聖歌の分類に用いられる旋法である。 教会旋法の体系は、主要なグレゴリオ聖歌の作曲よりも後に、ビザンティンのオクトエコスを基盤として成立したものである。したがって、実際のグレゴリオ聖歌は教会旋法の理論に全面的に合致するものではなく、聖歌の中には教会旋法では分類困難なものもある。 8〜9世紀頃以来、少なくとも16世紀頃まで西洋音楽理論の基礎であったが、機能和声の発達によって長調・短調の組織に取って代わられた。しかし19世紀末以降、新たな音楽の可能性の追求の中で教会旋法がしばしば用いられている。 (ja) Een kerktoonladder, of modus, is een toonladder met tonen uit een diatonische reeks, dus met dezelfde intervallen als een grote-tertstoonladder, die echter op een andere toontrap kan beginnen. Dit heeft als gevolg dat het patroon van hele en halve tonen verschoven is ten opzichte van de tonica (en dominant) van de toonreeks. (nl) Na Grécia antiga, as diversas organizações sonoras (ou formas de organizar os sons) diferiam de região para região, consoante as tradições culturais e estéticas de cada uma delas. Assim, cada uma das regiões da antiga Grécia deu origem a um modo (organização dos sons naturais) muito próprio, e que adaptou a denominação de cada região respectiva. Desta forma, aparece-nos o modo dórico (Dória), o modo frígio (da região da Frígia), o modo lídio (da Lídia), o modo jónio (da região da Jónia) e o modo eólio (da Eólia). Também aparece um outro — que é uma mistura dos modos lídio e dórico — denominado modo mixolídio. (pt) Kyrkotonarter, också kända som modala skalor eller kyrkotonala skalor, är ett flertal tonarter och skalor som användes under medeltiden, och som är grunden för modal improvisation inom bland annat 50-talsjazz och senare. Inom klassisk musik och konstmusik har dessa skalor blivit ovanliga efter medeltiden, sånär som på dur-tonarter och rena moll-tonarter som därefter länge varit de dominerande. Med tonförrådet enligt bilden definieras tonarterna: 1. * Jonisk, grundton C (durskala, ej modal) 2. * Dorisk, grundton D 3. * Frygisk, grundton E 4. * Lydisk, grundton F 5. * Mixolydisk, grundton G 6. * Eolisk, grundton A. Mollskala. 7. * Lokrisk, grundton B De innehåller med andra ord samma toner, men är förskjutningar av durskalan (jonisk). Kyrkotonarterna är idag mer kända för musiker under ordet modus eller det engelska ordet mode,[källa behövs] vilket även kan avse andra mindre vanliga mollskalor. (sv) Середньовічні лади або церковні лади — назва восьми діатонічних ладів професійної європейської музики Середньовіччя. Історично сходять до давньогрецької ладової системи, проте назви середньовічних ладів не збігаються з назвами давньогрецькими, що пов'язано з їх перейменованням на сторінках анонімного теоретичного трактату «Alia musica» IX століття. Існувало три системи позначення середньовічних ладів — числова парна, числова проста і номінативна. Перелік можна представити наступною таблицею: Записані сучасною нотацією середньовічні лади виглядають так: Основними категоріями середньовічних ладів є * фіналіс — заключний тон хоралу. * амбітус — діапазон хоралу (від найнижчого до найвищого використовуваного звуку) * реперкуса — друга ладова опора (тон, найчастіше повторюваний або у хоралі) (uk) Церковные тоны (от нем. Kirchentöne), или церковные лады (нем. Kirchentonarten, Modi; англ. church modes, или просто англ. modes; фр. modes ecclésiastiques; лат. modi ecclesiastici) — система октавных монодических модальных ладов, лежащих в основе григорианского хорала. Обзор категорий и функций церковных тонов см. в статье Модальность. (ru) 教會調式（Gregorian mode或church mode），即中古调式，為中世紀羅馬教會統治歐洲時期的音樂所使用的調式，後來的人們稱做“教會調式體系”。這些調式有一個共同特點：音階由七個音構成，全部都是自然音，沒有變化音，因此也稱作“自然調式體系”。教會調式在當時被廣泛運用在葛利果聖歌中，在經過大量的音樂創作之後，再由音樂理論家從音樂中整理出規律，方便規範音樂的創作。 (zh) |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/QuasimodoIntroit.jpg?width=300 |
| dbo:wikiPageExternalLink | https://isidore.co/calibre/browse/search%3Fquery=id:5977+or+id:5978+or+id:5974+or+id:5975+or+id:3332+or+id:3327 |
| dbo:wikiPageID | 12949632 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 11587 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1117638199 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Ambrosian_chant dbr:Mixolydian dbr:Hypolydian_mode dbr:Hypophrygian_mode dbc:Melody_types dbr:Dorian_mode dbr:Neobyzantine_Octoechos dbr:Octoechos_(liturgy) dbr:Mode_(music) dbr:Mozarabic_chant dbr:Musical_system_of_ancient_Greece dbr:The_New_Grove_Dictionary_of_Music_and_Musicians dbr:Lydian_mode dbr:Hagiopolitan_Octoechos dbr:Phrygian_mode dbr:Pitch_(music) dbr:Old_Roman_chant dbr:Carolingian dbr:Gregorian_chant dbr:Ionian_mode dbr:Hypodorian_mode dbr:Aeolian_mode dbc:Modes_(music) dbr:Echos dbr:Reciting_tone dbr:Tonic_(music) dbr:Dominant_(music) dbr:Pope_Gregory_I dbr:Psalm_tone dbr:Hypomixolydian_mode dbr:Musical_mode dbr:Note_(music) dbr:File:EcclesiasticalModes.png dbr:File:QuasimodoIntroit.jpg dbr:File:The_eight_musical_modes.png dbr:Psalm_tones |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Authority_control dbt:Cite_book dbt:Page_needed dbt:R dbt:Reflist dbt:Short_description dbt:Use_dmy_dates dbt:Use_shortened_footnotes dbt:Modes |
| dcterms:subject | dbc:Melody_types dbc:Modes_(music) |
| gold:hypernym | dbr:Systems |
| rdf:type | owl:Thing dbo:Place yago:WikicatModes yago:Abstraction100002137 yago:Attribute100024264 yago:Manner104928903 yago:Property104916342 |
| rdfs:comment | Els modes grecs són una organització de sons descendents (que van des d'un so agut fins a un de més greu) establint distàncies d'un to o de mig to entre els set sons que els formen.Els seus noms deriven dels subgrups grecs (doris), una petita regió en el centre de Grècia (Lòcrida), i alguns pobles veïns (no grecs) d'Àsia Menor (lidis, frigis). L'associació d'aquests noms ètnics amb l'espècie d'octava sembla precedir Aristoxen, que va criticar la seva aplicació als tonoi per part de teòrics anteriors a qui ell va anomenar Harmonicistes. (ca) A Gregorian mode (or church mode) is one of the eight systems of pitch organization used in Gregorian chant. (en) 교회 선법은 그레고리오 성가를 표현하는 데 쓰이는 선법이다. (ko) 教会旋法（きょうかいせんぽう、英語：gregorian mode）は、グレゴリオ聖歌の分類に用いられる旋法である。 教会旋法の体系は、主要なグレゴリオ聖歌の作曲よりも後に、ビザンティンのオクトエコスを基盤として成立したものである。したがって、実際のグレゴリオ聖歌は教会旋法の理論に全面的に合致するものではなく、聖歌の中には教会旋法では分類困難なものもある。 8〜9世紀頃以来、少なくとも16世紀頃まで西洋音楽理論の基礎であったが、機能和声の発達によって長調・短調の組織に取って代わられた。しかし19世紀末以降、新たな音楽の可能性の追求の中で教会旋法がしばしば用いられている。 (ja) Een kerktoonladder, of modus, is een toonladder met tonen uit een diatonische reeks, dus met dezelfde intervallen als een grote-tertstoonladder, die echter op een andere toontrap kan beginnen. Dit heeft als gevolg dat het patroon van hele en halve tonen verschoven is ten opzichte van de tonica (en dominant) van de toonreeks. (nl) Na Grécia antiga, as diversas organizações sonoras (ou formas de organizar os sons) diferiam de região para região, consoante as tradições culturais e estéticas de cada uma delas. Assim, cada uma das regiões da antiga Grécia deu origem a um modo (organização dos sons naturais) muito próprio, e que adaptou a denominação de cada região respectiva. Desta forma, aparece-nos o modo dórico (Dória), o modo frígio (da região da Frígia), o modo lídio (da Lídia), o modo jónio (da região da Jónia) e o modo eólio (da Eólia). Também aparece um outro — que é uma mistura dos modos lídio e dórico — denominado modo mixolídio. (pt) Церковные тоны (от нем. Kirchentöne), или церковные лады (нем. Kirchentonarten, Modi; англ. church modes, или просто англ. modes; фр. modes ecclésiastiques; лат. modi ecclesiastici) — система октавных монодических модальных ладов, лежащих в основе григорианского хорала. Обзор категорий и функций церковных тонов см. в статье Модальность. (ru) 教會調式（Gregorian mode或church mode），即中古调式，為中世紀羅馬教會統治歐洲時期的音樂所使用的調式，後來的人們稱做“教會調式體系”。這些調式有一個共同特點：音階由七個音構成，全部都是自然音，沒有變化音，因此也稱作“自然調式體系”。教會調式在當時被廣泛運用在葛利果聖歌中，在經過大量的音樂創作之後，再由音樂理論家從音樂中整理出規律，方便規範音樂的創作。 (zh) Die Kirchentonarten (lateinisch modi, toni, tropi), auch Kirchentöne, Töne (lateinisch Toni) oder moderner Modi (Mehrzahl von lateinisch modus, „Maß“, „Einheit“, „Regel“, „Vorschrift“, „Art“, „Weise“, „Melodie“, „Ton“) genannt, bilden das tonale Ordnungsprinzip der abendländischen Musik vom frühen Mittelalter bis zum 16. Jahrhundert, mit unmittelbaren Nachwirkungen bis ins 17. und 18. Jahrhundert. (de) En la teoría musical de la antigua Grecia es más apropiado emplear los términos harmonia o tonos (en plural harmoniai o tonoi), ya que la palabra «modo» es un término latino posterior. Los modos griegos antiguos o escalas griegas según la tradición de Aristoxeno de Tarento eran los siguientes: (es) Le chant grégorien (et dans les derniers siècles appelé faussement plain-chant) se place dans une logique modale. Dans le plain-chant, la modalité s'organise autour de la notion de teneur. Les pièces du répertoire jouent sur une ou plusieurs teneurs élémentaires. Les modalités du chant grégorien, traditionnellement classées en huit modes par le cadre théorique de l'octoéchos, sont à l'analyse plus variées. D'une part, certaines pièces relèvent de modes primitifs (en la, si ou do). D'autre part, les modes de l'octoéchos regroupent des formules modales variées, qu'il convient de distinguer. (fr) Kyrkotonarter, också kända som modala skalor eller kyrkotonala skalor, är ett flertal tonarter och skalor som användes under medeltiden, och som är grunden för modal improvisation inom bland annat 50-talsjazz och senare. Inom klassisk musik och konstmusik har dessa skalor blivit ovanliga efter medeltiden, sånär som på dur-tonarter och rena moll-tonarter som därefter länge varit de dominerande. Med tonförrådet enligt bilden definieras tonarterna: (sv) Середньовічні лади або церковні лади — назва восьми діатонічних ладів професійної європейської музики Середньовіччя. Історично сходять до давньогрецької ладової системи, проте назви середньовічних ладів не збігаються з назвами давньогрецькими, що пов'язано з їх перейменованням на сторінках анонімного теоретичного трактату «Alia musica» IX століття. Існувало три системи позначення середньовічних ладів — числова парна, числова проста і номінативна. Перелік можна представити наступною таблицею: Записані сучасною нотацією середньовічні лади виглядають так: (uk) |
| rdfs:label | Modes grecs (ca) Kirchentonart (de) Modos griegos (es) Gregorian mode (en) Modalité grégorienne (fr) 교회 선법 (ko) 教会旋法 (ja) Kerktoonladder (nl) Церковные тоны (ru) Modos gregos (pt) Kyrkotonart (sv) Середньовічні лади (uk) 教會調式 (zh) |
| owl:sameAs | freebase:Gregorian mode yago-res:Gregorian mode http://d-nb.info/gnd/4195058-6 wikidata:Gregorian mode dbpedia-ca:Gregorian mode dbpedia-da:Gregorian mode dbpedia-de:Gregorian mode dbpedia-es:Gregorian mode dbpedia-et:Gregorian mode dbpedia-fi:Gregorian mode dbpedia-fr:Gregorian mode dbpedia-ja:Gregorian mode dbpedia-ko:Gregorian mode dbpedia-nl:Gregorian mode dbpedia-nn:Gregorian mode dbpedia-pt:Gregorian mode dbpedia-ru:Gregorian mode dbpedia-sv:Gregorian mode dbpedia-uk:Gregorian mode dbpedia-zh:Gregorian mode https://global.dbpedia.org/id/88WF |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Gregorian_mode?oldid=1117638199&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/The_eight_musical_modes.png wiki-commons:Special:FilePath/EcclesiasticalModes.png wiki-commons:Special:FilePath/QuasimodoIntroit.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Gregorian_mode |
| is dbo:wikiPageDisambiguates of | dbr:Mode |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Church_mode dbr:Church_modes dbr:Cofinal_(music) dbr:Authentic_mode dbr:Authentic_modes dbr:Final_(music) dbr:Gregorian_modes dbr:Plagal_mode dbr:Plagal_modes dbr:Gregorian_Modes dbr:Church_Mode dbr:Church_Modes dbr:Kirchentonart dbr:Authentic_tone dbr:Authentic_tones dbr:Plagal_tone dbr:Plagal_tones |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:List_of_compositions_by_Anton_Bruckner dbr:Mode dbr:Hypoionian_mode dbr:Hypolydian_mode dbr:Charles-Valentin_Alkan dbr:Veni_Creator_Spiritus,_WAB_50 dbr:Eastern_Orthodox_worship dbr:Index_of_music_articles dbr:Mass_No._1_(Bruckner) dbr:Mass_No._2_(Bruckner) dbr:Mass_No._3_(Bruckner) dbr:Medieval_music dbr:Melody_type dbr:Church_mode dbr:Church_modes dbr:Cofinal_(music) dbr:Franz_Eckert dbr:Giovanni_Pierluigi_da_Palestrina dbr:Missa_solemnis_(Bruckner) dbr:Mode_(music) dbr:Modus_(medieval_music) dbr:Music_written_in_all_major_and/or_minor_keys dbr:Otto_Reinhold dbr:Lydian_mode dbr:1st_millennium_in_music dbr:Authentic_mode dbr:Authentic_modes dbr:Ave_Regina_caelorum,_WAB_8 dbr:96_equal_temperament dbr:Byzantine_Rite dbr:Two_Asperges_me,_WAB_3 dbr:Eastern_Orthodoxy dbr:Ecce_sacerdos_magnus_(Bruckner) dbr:Final_(music) dbr:Hans_Friedrich_Micheelsen dbr:Kol_Nidre dbr:Parce_Domine dbr:Psalter_of_Charlemagne dbr:Repercussion_(singing) dbr:Gregorian_modes dbr:Heinrich_Glarean dbr:Attende,_Domine dbr:Ionian_mode dbr:Final dbr:Asperges_me,_WAB_4 dbr:Symphony_No._5_(Enescu) dbr:Reciting_tone dbr:Missa_L'homme_armé_sexti_toni dbr:Missa_Mi-mi dbr:Missa_brevis_(Palestrina) dbr:Byzantine_music dbr:Plagal_mode dbr:Plagal_modes dbr:Classical_Greek_sculpture dbr:Gregorian_Modes dbr:Messe_für_den_Gründonnerstag dbr:Octave_species dbr:Os_justi_(Bruckner) dbr:Canonical_hours dbr:Authenticity dbr:Matteo_Palotta dbr:Vogel's_Tonnetz dbr:Subtonic dbr:Tonary dbr:Church_Mode dbr:Church_Modes dbr:Kirchentonart dbr:Authentic_tone dbr:Authentic_tones dbr:Plagal_tone dbr:Plagal_tones |
| is dbp:key of | dbr:Veni_Creator_Spiritus,_WAB_50 dbr:Ave_Regina_caelorum,_WAB_8 |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Gregorian_mode |
