Leo IV of Armenia (original) (raw)
Ο Λέων Ε΄ (Լևոն Ե, 1309 - 28 Αυγούστου 1341) από τον Οίκο των Χετουμιδών ήταν ηγεμόνας της Μικράς Αρμενίας (Κιλικίας) (1320 - 1341). Ως Λέων Δ΄ είναι βασιλιάς της Μ. Αρμενίας, διότι ο πρώτος Λέων ήταν πρίγκιπας της Μ. Αρμενίας.
| Property | Value |
|---|---|
| dbo:abstract | Lleó V o Levond V —en armeni Լեիոն Դ— (1309 – 28 d'agost de 1341) fou rei del Regne Armeni de Cilícia o de la Petita Armènia, fill d'Oshin, a qui va succeir quan va morir el 20 de juliol de 1320. La seva mare fou Isabel de Korikos. Fou el darrer monarca de la dinastia hethumiana. Quan va arribar al tron tenia deu anys (encara no havia arribat als 11 anys) i va assolir la regència la mare Joana d'Anjou, filla de Felip de Tàrent i vídua del rei Oshin, que al cap de pocs mesos (el mateix any 1320) es va casar amb el comte o senyor de Korikos, Oshin (II), vidu de Margarita d'Ibelin, a qui va anar a parar la regència. El 1321 regent va imposar l'enllaç del jove rei amb la seva pròpia filla, Alícia de Korikos (que era del primer matrimoni d'Oshin de Korikos). L'enllaç es va fer el 10 d'agost de 1321. Alguns membres de la família foren assassinats per ordre d'Oshin II per consolidar el seu poder. El 1322 els mamelucs van destruir la ciutat d'Ajas (Lajazzo), però amb la mediació del Papa Joan XXII i del rei Felip V de França el soldà d'Egipte, el mameluc Al-Nasr Muhammad va concedir al regne una treva per quinze anys. El 1329 Lleó V va arribar a la majoria d'edat i llavors va fer detenir al regent i padrastre i el va fer matar. Junt amb ell foren executats el germà d'Oshin, Constantí, que era camarlenc del regne i senyor de Lampron, i la mateixa muller del rei, Alícia. El cap d'Oshin fou enviat a l'Il-khan i el de Constantí al soldà mameluc. Va afavorir, sens dubte per necessitats polítiques, la unió de les esglésies romana i armènia, a la que s'oposaven els nakharark armenis. El 29 de desembre de 1331 es va casar amb , filla de Frederic II de Sicília i d'Elionor d'Anjou, que era vídua d'Enric II de Xipre. Aquest enllaç tampoc fou ben vist pels nakharark. El 1337, acabada la treva amb els mamelucs, aquestos van envair altre cop el país i van ocupar la ciutat d'Ajas (Lajazzo) que era rival d'Alexandria en el comerç del Llevant. Armènia va haver de signar una treva humiliant, obligant-se a desmantellar les fortificacions d'Ajas, havent d'entregar territoris i una forta indemnització i obligant-se a canviar la seva política d'acostament als estats cristians occidentals. La resta del seu regnat el va passar a la fortalesa de Sis, esperant un ajut d'occident que mai va arribar. El 28 de desembre de 1341 fou assassinat per un grup de nakharark segurament hostils a la seva política favorable a Occident. Havia tingut un fill amb Alícia de Korikos, que es deia Hethum, però l'havia premort abans de 1331. Segons les clàusules del seu testament l'herència el regne requeia en la descendència de la germana del seu pare, Isabel d'Armènia (morta el 1321, casada amb Amalric II de Xipre, del que va enviudar el 1310, però del que tenia fills, entre ells el gran de nom Guiu de Lusignan al que corresponia la successió). Esperant l'arribada del rei que va regnar amb el nom de Constantí IV, el seu germà Joan de Lusignan, va assolir la regència. (ca) Ο Λέων Ε΄ (Լևոն Ե, 1309 - 28 Αυγούστου 1341) από τον Οίκο των Χετουμιδών ήταν ηγεμόνας της Μικράς Αρμενίας (Κιλικίας) (1320 - 1341). Ως Λέων Δ΄ είναι βασιλιάς της Μ. Αρμενίας, διότι ο πρώτος Λέων ήταν πρίγκιπας της Μ. Αρμενίας. (el) Leon V., armenisch Լեիոն Դ, translit. Levon IV, (* 1309; † 28. August 1341) war der letzte König von Kleinarmenien aus der Dynastie der Hethumiden. Er herrschte von 1320 bis 1341. Leon war der Sohn von König Oschin und Isabelle von Korykos. Er wurde nach dem Tod seines Vaters im Alter von elf Jahren Thronerbe. Während Leons Minderjährigkeit übte Oschin von Korykos, sein Onkel und Schwiegervater die Regentschaft aus. In dieser Zeit wurde das Königreich durch die Mamluken und das mongolische Reich der Ilchane bedroht. 1320 eroberte und verwüstete der ägyptische Sultan al-Malik an-Nasir Muhammad Teile des Armenischen Königreichs von Kilikien. In einem Schreiben vom 1. Juli 1322, das er von seinem Sitz in Avignon an den mongolischen Il-Khan Abū Saʿīd sandte, erinnerte Papst Johannes XXII. diesen an das Bündnis, das dessen Vorfahren mit den Christen geschlossen hatten und bat ihn, in Kilikien einzugreifen. Gleichzeitig empfahl er ihm, den Islam aufgeben und das Christentum anzunehmen. Die mongolischen Truppen, die nach Kilikien geschickt wurden, erreichten das Land jedoch erst, als bereits zwischen dem armenischen Katholikos Konstantin und dem ägyptischen Sultan eine Waffenruhe von 15 Jahren ausgehandelt worden war. Der Regent Oschin von Korykos hatte seine Stiefmutter Johanna von Anjou, eine Tochter des Titularkaisers von Konstantinopel, Philipp I. von Tarent geheiratet. Leon wurde gezwungen, am 10. August 1321 Oschins Tochter Alix von Korykos (von dessen erster Frau, Margarete d’Ibelin) zu heiraten. Oschin ermordete zur Konsolidierung seiner eigenen Macht eine Reihe von Mitgliedern der königlichen Familie. Leon reagierte darauf, nachdem er 1329 die Volljährigkeit erreicht hatte, ebenfalls mit Gewalt. Oschin von Korykos, sein Bruder Konstantin, Konstabler von Armenien und Herr von Lampron, und Leons Frau Alix wurden auf Befehl des Königs getötet, Oschins Kopf wurde an den Il-Khan und der Kopf von Konstantin an Sultan an-Nasir geschickt. Leon war stark prowestlich eingestellt und favorisierte eine Union der Armenischen Apostolischen Kirche und der Römisch-katholischen Kirche. Dies erregte das Missfallen der armenischen Barone. Seine zweite Ehe, die er am 29. Dezember 1331 mit Konstanze, der Tochter des sizilischen Königs Friedrich II. und Eleonores (Tochter Karls II. von Anjou) sowie Witwe Heinrichs II. von Zypern einging, verstärkte die antiwestlichen Ressentiments. Als 1337 an-Nasir erneut in das Land einfiel und Ayas eroberte, war Leon gezwungen, einen demütigenden Waffenstillstand zu schließen, Gebietsverluste hinzunehmen und das Versprechen abzugeben, keine Abkommen mit dem Westen zu schließen. Er verbrachte die letzten Jahre seiner Herrschaft in der Zitadelle von Sis in der Hoffnung auf Hilfe aus dem Westen. Am 28. Dezember 1341 wurde er von den Baronen ermordet. Sein einziger Sohn mit seiner Frau Alix, Hethum, starb vor 1331. Die Barone wählten seinen Cousin Guido von Lusignan zu seinem Nachfolger. (de) Leo IV or Leon IV (Armenian: Լեւոն Դ, Levon IV) (also numbered Leo V; ) (1309 – August 28, 1341) was the last Hethumid king of Cilicia, ruling from 1320 until his death. He was the son of Oshin of Armenia and Isabel of Korikos, and came to the throne on the death of his father. His name is sometimes spelled as Leo or Leon. He spent his minority under the regency of Oshin of Korikos. During this period, the kingdom was much harassed by Mamluks and Mongols. In 1320, the Egyptian sultan Naser Mohammed ibn Kelaoun invaded and ravaged Christian Armenian Cilicia. In a letter dated July 1, 1322, and sent from Avignon, Pope John XXII reminded Mongol ruler Abu Sa'id Bahadur Khan of the alliance of his ancestors with Christians, asking him to intervene in Cilicia. At the same time he advocated that he abandon Islam in favor of Christianity. Mongol troops were sent to Cilicia, but only arrived after a ceasefire had been negotiated for 15 years between Constantin, patriarch of the Armenians, and the sultan of Egypt. The regent Oshin had married his stepmother, Joan of Taranto, and Leo was forced to marry Alice Oshin's daughter by his first wife, Margaret d'Ibelin, on August 10, 1321. Oshin murdered a number of members of the royal family to consolidate his own power, and Leo's reaction upon reaching his majority in 1329 was violent. Oshin, his brother Constantine, Constable of Armenia and Lord of Lampron, and Leo's wife Alice were all murdered on the king's orders, Oshin's head being sent to the Il-Khan and Constantine's head to Al-Nasr Muhammad, Sultan of Egypt. Leo had his aunt Isabella, wife of the late Amalric, Lord of Tyre, and two of her sons imprisoned and then executed. Leo was strongly pro-Western and favored a union of the Armenian and Roman Churches, which deeply displeased the native barons. His second marriage on December 29, 1331 to Constance, daughter of Frederick III of Sicily and Eleanor of Anjou, widow of Henry II of Cyprus, further aroused anti-Western sentiment. In 1337, Al-Nasr Muhammad invaded again, taking the city of Ayas, and Leo was forced to conclude a humiliating truce, surrendering territory and a large indemnity and promising to have no dealings with the West. He spent the last years of his reign holed up in the citadel at Sis, hoping for Western aid. On August 28, 1341 he was murdered by his own barons. His only son by Alice, Hethum, had died before 1331; the barons elected his cousin Constantine II to succeed him. (en) León IV (en armenio, Լեւոն Դ: , Levon IV) (también numerado como León V) (1309-28 de agosto de 1341) fue el último rey hetumiano de Cilicia, y gobernó desde 1320 hasta su muerte. Eral hijo de Oshin de Armenia e Isabel de Corico, y ascendió al trono a la muerte de su padre. Pasó su minoría bajo la regencia de Oshin de Córico. Durante este periodo, el reino estaba acosado por Mamelucos y Mongoles. En 1320, el sultán egipcio An-Nassir Muhammad ibn Qalawun invadió y saqueóCilicia. En una carta datada el 1 de julio e 1322, y enviada desde Avigñón, el Papa Juan XXII recordaba al gobernante Mongol Abu Said Bahador Jan la alianza de sus antepasados con los cristianos, pidiendo su intervención en Cilicia. Al mismo tiempo solicitaba que abandonara el islam a favor del cristianismo. Se enviaron tropas mongolas a Cilicia, pero llegaron después de que hubiera acordado una tregua de 15 años entre Constantino, patriarca Armenio, y el sultán de Egipto. El regente Oshin se había casado con la madrastra de León, Juana de Tarento, y Leo tuvo que casarse conAlice, la hija de Oshin y primera mujer, Margarita de Ibelin, el 10 de agosto de 1321. Oshin asesinó a varios miembros de la familia real para consolidar su poder, y la reacción de León al alcanzar la mayoría de edad en 1329 fue violenta. Oshin, su hermano Constantino, Condestable de Armenia y Señor de Lampron, y su mujer Alice fueron asesinados por orden del rey, y la cabeza de Oshin enviada al Ilkhan y la de Constantino a An-Nasir Mohammed. León era fuertemente Prooccidental y favoreció la unión de las iglesias Armenia y Romana, lo que desagradó profundamente a los barones nativos. Su segundo matrimonio el 29 de diciembre de 1331 con Constanza, hija de Federico II de Sicilia y Leonor de Anjou, viuda de Enrique II de Chipre, excitando aún más los sentimientos anti occidentales. En 1337, Al-Nasr Muhammad invadió otra vez Cilicia, conquistando Ayas, y Leo tuvo que acordar una humillante tregua, entregando territorios y una gran indemnización y comprometiéndose a no tener tratos con occidente. Pasó los últimos años de su reinado encerrado en la ciudadela de Sis, esperando la ayuda occidental. El 28 de agosto de 1341 fue asesinado por sus propios barones. Su único hijo con Alice, Hethum, había muerto antes de 1331; los barones eligieron a su primo Constantino II como sucesor. (es) Léon V ou Lévon V (en arménien Լեիոն Ե), né en 1310 et mort en 1341, est un roi d'Arménie de 1320 à 1341. Il est fils d'Oshin, roi d'Arménie, et d'Isabelle de Korikos, tous deux de la famille des Héthoumides. (fr) Leone V d'Armenia, anche Leone IV (oppore Leo o Leon, (HY) Լեիոն Դ: Levon IV; 1310 – 1341), fu l'ultimo re hetumide della Piccola Armenia dal 1320 alla morte. (it) Leo/Leon V (Armeens: Լեիոն Դ, Levon IV/V) (1309 – 28 augustus 1341) was vanaf 1320 tot zijn dood de laatste Hethumide koning van Armeens Cilicie. Hij was een zoon van Oshin van Armenië en Isabel van Korikos. Was als Leo V prins van Armenië en als Leo IV koning van Armenië. (nl) Levon V var kung av armeniska kungadömet i Kilikien och regerade mellan 1320 och 1341. Han var son till kung Oshin och Isabel av Gorigos, och övertog tornen vid sin faders död. (sv) Левон V (иногда Левон IV) (1310 — † 26 августа 1342) — король Армении. Последний представитель династии Хетумидов (Хетумян) на армянском троне. (ru) Левон V (іноді Левон IV; (1310 — † 26 серпня 1342) — король Кілікійської Вірменії. Останній представник династії Хетумідів (Хетумян) на вірменському троні. (uk) |
| dbo:activeYearsStartYear | 1320-01-01 (xsd:gYear) |
| dbo:parent | dbr:Oshin_of_Armenia |
| dbo:predecessor | dbr:Oshin_of_Armenia |
| dbo:spouse | dbr:Alice_of_Korikos dbr:Constance_of_Sicily,_Queen_of_Cyprus |
| dbo:successor | dbr:Constantine_II,_King_of_Armenia |
| dbo:thumbnail | wiki-commons:Special:FilePath/Portrait_of_Levon_V_i...n_of_Assises_d'Antioche.jpg?width=300 |
| dbo:wikiPageID | 403563 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageLength | 5192 (xsd:nonNegativeInteger) |
| dbo:wikiPageRevisionID | 1092708215 (xsd:integer) |
| dbo:wikiPageWikiLink | dbr:Alice_of_Korikos dbc:Hethumid_dynasty dbr:Oshin_of_Korikos dbr:Cilicia dbr:Eleanor_of_Anjou dbr:Frederick_III_of_Sicily dbc:Kings_of_the_Armenian_Kingdom_of_Cilicia dbr:Constance_of_Sicily,_Queen_of_Cyprus dbr:Constantine_II,_King_of_Armenia dbr:Armenian_Orthodox_Church dbr:List_of_Armenian_kings dbr:Avignon dbc:1341_deaths dbr:Isabella_of_Armenia,_Princess_of_Tyre dbr:Joan_of_Taranto dbr:Al-Nasir_Muhammad dbr:Amalric,_Lord_of_Tyre dbr:Roman_Catholic_Church dbr:Henry_II_of_Cyprus dbr:Hethumids dbr:Armenian_Kingdom_of_Cilicia dbc:Medieval_child_rulers dbr:Abu_Sa'id_Bahadur_Khan dbc:14th-century_murdered_monarchs dbc:1309_births dbr:Pope_John_XXII dbr:Kozan,_Adana dbr:Mamluk dbr:Ayas_(city) dbr:Oshin_of_Armenia dbr:Mongol dbr:Hethumid dbr:House_of_Lambron dbr:Naser_Mohammed_ibn_Kelaoun |
| dbp:after | dbr:Constantine_II,_King_of_Armenia |
| dbp:before | dbr:Oshin_of_Armenia |
| dbp:birthDate | 1309 (xsd:integer) |
| dbp:caption | King Levon IV doing justice by Sarkis Pitzak, 1331 (en) |
| dbp:deathDate | 1341-08-28 (xsd:date) |
| dbp:father | dbr:Oshin_of_Armenia |
| dbp:house | dbr:Hethumids |
| dbp:imageSize | 250 (xsd:integer) |
| dbp:issue | Hethum (en) |
| dbp:mother | Isabel of Korikos (en) |
| dbp:name | Leo IV (en) |
| dbp:predecessor | dbr:Oshin_of_Armenia |
| dbp:reign | 0001-08-28 (xsd:gMonthDay) |
| dbp:spouse | dbr:Alice_of_Korikos dbr:Constance_of_Sicily,_Queen_of_Cyprus |
| dbp:succession | dbr:List_of_Armenian_kings |
| dbp:successor | dbr:Constantine_II,_King_of_Armenia |
| dbp:title | dbr:Armenian_Kingdom_of_Cilicia |
| dbp:wikiPageUsesTemplate | dbt:Armenian_kings dbt:Cite_book dbt:For dbt:Infobox_royalty dbt:Reflist dbt:S-end dbt:S-hou dbt:S-reg dbt:S-start dbt:Sfn dbt:Succession_box dbt:Death_date_and_age |
| dbp:years | 1320 (xsd:integer) |
| dcterms:subject | dbc:Hethumid_dynasty dbc:Kings_of_the_Armenian_Kingdom_of_Cilicia dbc:1341_deaths dbc:Medieval_child_rulers dbc:14th-century_murdered_monarchs dbc:1309_births |
| rdf:type | owl:Thing foaf:Person dbo:Person dul:NaturalPerson wikidata:Q19088 wikidata:Q215627 wikidata:Q5 wikidata:Q729 dbo:Animal dbo:Eukaryote dbo:Species schema:Person dbo:Royalty |
| rdfs:comment | Ο Λέων Ε΄ (Լևոն Ե, 1309 - 28 Αυγούστου 1341) από τον Οίκο των Χετουμιδών ήταν ηγεμόνας της Μικράς Αρμενίας (Κιλικίας) (1320 - 1341). Ως Λέων Δ΄ είναι βασιλιάς της Μ. Αρμενίας, διότι ο πρώτος Λέων ήταν πρίγκιπας της Μ. Αρμενίας. (el) Léon V ou Lévon V (en arménien Լեիոն Ե), né en 1310 et mort en 1341, est un roi d'Arménie de 1320 à 1341. Il est fils d'Oshin, roi d'Arménie, et d'Isabelle de Korikos, tous deux de la famille des Héthoumides. (fr) Leone V d'Armenia, anche Leone IV (oppore Leo o Leon, (HY) Լեիոն Դ: Levon IV; 1310 – 1341), fu l'ultimo re hetumide della Piccola Armenia dal 1320 alla morte. (it) Leo/Leon V (Armeens: Լեիոն Դ, Levon IV/V) (1309 – 28 augustus 1341) was vanaf 1320 tot zijn dood de laatste Hethumide koning van Armeens Cilicie. Hij was een zoon van Oshin van Armenië en Isabel van Korikos. Was als Leo V prins van Armenië en als Leo IV koning van Armenië. (nl) Levon V var kung av armeniska kungadömet i Kilikien och regerade mellan 1320 och 1341. Han var son till kung Oshin och Isabel av Gorigos, och övertog tornen vid sin faders död. (sv) Левон V (иногда Левон IV) (1310 — † 26 августа 1342) — король Армении. Последний представитель династии Хетумидов (Хетумян) на армянском троне. (ru) Левон V (іноді Левон IV; (1310 — † 26 серпня 1342) — король Кілікійської Вірменії. Останній представник династії Хетумідів (Хетумян) на вірменському троні. (uk) Lleó V o Levond V —en armeni Լեիոն Դ— (1309 – 28 d'agost de 1341) fou rei del Regne Armeni de Cilícia o de la Petita Armènia, fill d'Oshin, a qui va succeir quan va morir el 20 de juliol de 1320. La seva mare fou Isabel de Korikos. Fou el darrer monarca de la dinastia hethumiana. El 1321 regent va imposar l'enllaç del jove rei amb la seva pròpia filla, Alícia de Korikos (que era del primer matrimoni d'Oshin de Korikos). L'enllaç es va fer el 10 d'agost de 1321. Alguns membres de la família foren assassinats per ordre d'Oshin II per consolidar el seu poder. (ca) Leon V., armenisch Լեիոն Դ, translit. Levon IV, (* 1309; † 28. August 1341) war der letzte König von Kleinarmenien aus der Dynastie der Hethumiden. Er herrschte von 1320 bis 1341. Leon war der Sohn von König Oschin und Isabelle von Korykos. Er wurde nach dem Tod seines Vaters im Alter von elf Jahren Thronerbe. (de) León IV (en armenio, Լեւոն Դ: , Levon IV) (también numerado como León V) (1309-28 de agosto de 1341) fue el último rey hetumiano de Cilicia, y gobernó desde 1320 hasta su muerte. Eral hijo de Oshin de Armenia e Isabel de Corico, y ascendió al trono a la muerte de su padre. (es) Leo IV or Leon IV (Armenian: Լեւոն Դ, Levon IV) (also numbered Leo V; ) (1309 – August 28, 1341) was the last Hethumid king of Cilicia, ruling from 1320 until his death. He was the son of Oshin of Armenia and Isabel of Korikos, and came to the throne on the death of his father. His name is sometimes spelled as Leo or Leon. (en) |
| rdfs:label | Lleó V d'Armènia (ca) Leon V. (Armenien) (de) Λέων Ε΄ της Αρμενίας (el) León IV de Armenia (es) Leone V d'Armenia (it) Léon V (roi d'Arménie) (fr) Leo IV of Armenia (en) Leo V van Armenië (nl) Levon V (sv) Левон V (ru) Левон V (uk) |
| owl:sameAs | wikidata:Leo IV of Armenia http://arz.dbpedia.org/resource/ليو_الرابع_(ملك) dbpedia-ca:Leo IV of Armenia dbpedia-de:Leo IV of Armenia dbpedia-el:Leo IV of Armenia dbpedia-es:Leo IV of Armenia dbpedia-fa:Leo IV of Armenia dbpedia-fr:Leo IV of Armenia dbpedia-hu:Leo IV of Armenia http://hy.dbpedia.org/resource/Լևոն_Ե dbpedia-it:Leo IV of Armenia dbpedia-ka:Leo IV of Armenia dbpedia-nl:Leo IV of Armenia dbpedia-ru:Leo IV of Armenia dbpedia-sv:Leo IV of Armenia dbpedia-uk:Leo IV of Armenia https://global.dbpedia.org/id/4wwTp |
| prov:wasDerivedFrom | wikipedia-en:Leo_IV_of_Armenia?oldid=1092708215&ns=0 |
| foaf:depiction | wiki-commons:Special:FilePath/Portrait_of_Levon_V_i...translation_of_Assises_d'Antioche.jpg |
| foaf:isPrimaryTopicOf | wikipedia-en:Leo_IV_of_Armenia |
| foaf:name | Leo IV (en) |
| is dbo:child of | dbr:Oshin,_King_of_Armenia |
| is dbo:wikiPageRedirects of | dbr:Leo_IV,_King_of_Armenia dbr:King_Levon_IV dbr:Leo_IIII_of_Armenia dbr:Leon_IV_of_Armenia dbr:Levon_IV_of_Armenia |
| is dbo:wikiPageWikiLink of | dbr:Index_of_Armenia-related_articles dbr:1309 dbr:Oshin_of_Korikos dbr:Eleanor_of_Anjou dbr:Constantine_II,_King_of_Armenia dbr:Isabella_of_Armenia,_Princess_of_Tyre dbr:Oshin,_King_of_Armenia dbr:Armenian_Kingdom_of_Cilicia dbr:Jacob_II_of_Cilicia dbr:Second_Battle_of_Sarvandik'ar dbr:Leo_IV,_King_of_Armenia dbr:Mongol_Armenia dbr:King_Levon_IV dbr:Leo_IIII_of_Armenia dbr:Leon_IV_of_Armenia dbr:Levon_IV_of_Armenia |
| is dbp:after of | dbr:Oshin,_King_of_Armenia |
| is dbp:issue of | dbr:Oshin,_King_of_Armenia |
| is foaf:primaryTopic of | wikipedia-en:Leo_IV_of_Armenia |
