Nikephoros II Phokas (original) (raw)

dbo:abstract

Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros Νικηφόρος) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969. És conegut com a Nicèfor Focas (o Nicèfor II Focas) Va tenir una brillant carrera militar però quan va prendre el poder i el títol d'emperador casant-se amb l'emperadriu vídua Teòfan es va guanyar l'enemistat d'un grup important de persones, entre els quals estava Joan Tsimiscés, el seu successor, que van posar fi a la seva vida. (ca)
نقفور الثاني فوكاس Nikephoros II Phokas، Nicephorus II Phocas نيقفوروس الثاني؛ ((باليونانية: Νικηφόρος Β΄ Φωκᾶς)‏، نيكـِفوروس ب فوكاس، ح. 912–10 ديسمبر 969، كان (963-969) أسهمت حملاته العسكرية في إحياء الامبراطورية البيزنطية في القرن العاشر.تزوج نقفور في مستهل شبابه ستفانو. وقد توفيت بعد أن أصبح شهيراً، وبعد وفاتها أخذ قسـَم العفة، وهو الأمر الذي سبب له مشاكل لاحقاً. (ar)
Nikeforos II. Fokas (912 v Kappadokii – 10./11. prosince 969 v Konstantinopoli) byl byzantským císařem v letech 963 až 969. Během své šestileté vlády si Fokas odcizil většinu svých někdejších stoupenců a na příkaz své ženy a jejího milence, pozdějšího císaře Jana I. Tzimiska, byl zavražděn. O jeho osudu věrně vypovídá nápis vyrytý na jeho hrobě: „Dobyl vše kromě ženy.“ (cs)
Ο Νικηφόρος Β΄ Φωκάς (912 - 11 Δεκεμβρίου 969) ήταν Βυζαντινός αυτοκράτορας από το 963 έως το 969, καταγόμενος από τον μικρασιατικό Οίκο των Φωκάδων. Τα λαμπρά στρατιωτικά κατορθώματά του συνέβαλαν στην ενδυνάμωση και ανάπτυξη της Βυζαντινής Αυτοκρατορίας κατά τη διάρκεια του 10ου αιώνα. (el)
Nikephoros II. Phokas (mittelgriechisch Νικηφόρος Βʹ Φωκάς Nikephoros II. Phokas; * 912 in Kappadokien; † 11. Dezember 969 in Konstantinopel) war byzantinischer Kaiser von 963 bis 969. Er gehörte einer kappadokischen Familie an, die eine Reihe von berühmten Generälen hervorgebracht hatte. (de)
Nizeforo II.a Fokas (antzinako grezieraz: Νικηφόρος Β΄ Φωκᾶς, Nikēphoros II Phōkas; 912 aldean – Konstantinopla, 969ko abenduaren 11) 963-969 bitartean Bizantziar Inperioko enperadorea izan zen. (eu)
Nicéforo II Focas (en griego Νικηφόρος Β' Φωκάς [Nikiphóros II Fōkás], Capadocia, 912-Constantinopla, 969) fue un emperador bizantino que reinó entre los años 963 y 969. Procedía de una familia de Capadocia que había dado varios generales distinguidos. (es)
Nikephoros II Phokas (Νικηφόρος Φωκᾶς; c. 912 – 11 December 969), Latinized Nicephorus II Phocas, was Byzantine emperor from 963 to 969. His career, not uniformly successful in matters of statecraft or of war, nonetheless included brilliant military exploits which contributed to the resurgence of the Byzantine Empire during the 10th century. In the east, Nikephoros completed the conquest of Cilicia and even retook the islands of Crete and Cyprus, thus opening the path for subsequent Byzantine incursions reaching as far as Upper Mesopotamia and the Levant; these campaigns earned him the sobriquet "pale death of the Saracens". Meanwhile in the west, he inflamed conflict with the Bulgarians and saw Sicily completely turn over to the Muslims, while he failed to make any serious gains in Italy following the incursions of Otto I. At home, Nikephoros' administrative policies caused controversy. He financed his wars with increased taxes both on the people and on the church, while maintaining unpopular theological positions and alienating many of his most powerful allies. These included his nephew John Tzimiskes, who would take the throne after killing Nikephoros in his sleep. (en)
An tImpire Biosántach idir 963 agus 969 ab ea Nikephorus II Phokas (nó Nicephorus II Phocas; 912 – 11 Nollaig 969). In ainneoin an ratha mhíleata a bhain sé amach le linn athbheochan na mBiosántach sa deichiú haois, impire conspóideach ab ea é i ndáiríre. De réir roinnt scríbhneoirí, eisean a spreag an choimhlint idir an Impireacht agus na Bulgáraigh, agus le linn dó bheith i réim, cailleadh an tSicil do na Moslamaigh. Anuas air sin, theip air dul i ngleic le Otto I, rí Gearmánach a rinne ionradh talún ar an Iodáil. Ag an am céanna, d'éirigh leis a ghabháil agus fiú an Chipir a athghabháil don Impireacht, éachtaí a chuir ar a chumas dó a ionraí féin a dhéanamh ar an Leiveaint níos déanaí, nuair a d'éirigh leis dul chomh fada le . Ní raibh gnaoi an phobail air ina thír féin: bhí air an ráta cánach a ardú chun na feachtais mhíleata ar fad a mhaoiniú, agus bhí seasamh éagsúil aige i leith ceisteanna diagachta, rud a tharraing drochamhras a chomhghuaillithe air. Bhí a nia, , i measc na ndaoine a chaill muinín as, agus de réir seo, ghabh sé cumhacht tar éis dó Nikephorus a mharú ina leaba. (ga)
Nikeforos II Fokas (bahasa Yunani: Νικηφόρος Β΄ Φωκᾶς, translit. Nikēforos II Fōkas; bahasa Latin: Nicephorus II Phocas) (c. 912 – 10–11 Desember 969) adalah kaisar Romawi Timur yang berkuasa dari tahun 963 hingga 969. Dia berasal dari keluarga militer. Nikeforos adalah seorang ahli strategi yang cakap. Sebagai seorang kaisar, dia berhasil merebut Siprus (965), Kilikia (965), dan Syam bagian utara termasuk Antiokhia (966/969). Dia memulai perang melawan Bulgaria pada tahun 967. Nikeforos menghentikan pembayaran upeti kepada Bulgaria dan menghasut Raja Sviatoslav I dari Kiev agar menyerang Bulgaria. Kemudian, , tetapi akhirnya Nikeforos memperbaharui persekutuannya dengan Bulgaria, dan lalu menyerang sekutu Rus' Kievnya. (in)
Nicéphore II Phocas (en grec Νικηφόρος Βʹ Φωκᾶς), surnommé la mort pâle des Sarrasins (en grec ο λευκός θάνατος των Σαρακηνών) né vers 912 et mort le 11 décembre 969, est un grand chef de guerre de l'Empire byzantin de la famille Phocas qui accède au trône et devient un empereur contesté. Il règne de 963 à 969. Issu d'une illustre famille qui a bâti sa réputation et sa fortune sur ses succès contre les Arabes en Anatolie, Nicéphore Phocas apparaît véritablement dans les années 940 quand, avec son frère Léon Phocas et son père Bardas Phocas l'Ancien, il mène un grand nombre de batailles contre les Hamdanides d'Alep. Devenu domestique des Scholes d'Orient en 955, il est à l'initiative d'une stratégie de plus en plus agressive qui mène le combat au-delà de la frontière et favorise l'émergence de sa réputation de brillant général. Choisi pour mener la reconquête de la Crète, il s'empare de l'île entre 960 et 961 puis revient mener bataille vers Alep où il s'impose à nouveau. En 963, Romain II s'éteint et une vacance du pouvoir s'installe alors que les deux empereurs légitimes, Basile II et Constantin VIII, sont trop jeunes. Général le plus prestigieux de son époque, Nicéphore Phocas s'impose comme régent face aux notables de la cour et il s'empare du trône à l'été 963. Néanmoins, il ne remet pas en cause les deux souverains issus de la dynastie légitime mais gouverne en leur nom, en épousant leur mère, Théophano Anastaso, veuve de Romain II. Comme souverain, il continue sa politique d'expansion en Orient, avec succès. Profitant du délitement progressif de la puissance musulmane à ses frontières, il reconquiert la Cilicie puis reprend Antioche en 968 et contraint de plus en plus l'émirat d'Alep à la vassalité. En revanche, en Occident, il est moins heureux. Ne disposant pas des forces nécessaires pour intervenir, il ne peut s'opposer à la fin de la conquête musulmane de la Sicile et peine à circonvenir les prétentions impériales d’Otton Ier, qui tente de s'étendre en Italie méridionale. Surtout, il suscite l'intervention de la Rus' de Kiev contre les Bulgares et contribue à une déstabilisation profonde de la situation dans les Balkans. S'il jouit d'une excellente réputation comme militaire, comme en témoignent les manuels militaires dont il est l'auteur, l'influenceur ou le commanditaire, il souffre d'une certaine impopularité en raison d'une politique fiscale austère et d'une tendance à privilégier ses parents proches aux plus hautes fonctions, au risque de lui aliéner certains grands dignitaires. Ainsi, en décembre 969, il est la victime d'une conspiration qui unit sa femme, soucieuse de préserver les droits au trône de ses fils Basile et Constantin, à plusieurs personnages d'importance, dont Jean Tzimiskès, longtemps lieutenant de Nicéphore et qui lui succède, après l'avoir fait assassiner. La postérité et le souvenir de Nicéphore Phocas sont parmi les plus riches de l'histoire des souverains byzantins. Il laisse derrière lui l'image d'un grand général qui participe grandement à l'expansionnisme byzantin de son temps, ainsi qu'un homme sensible à la spiritualité, qui l'amène à développer le monachisme, non sans s'opposer à un clergé qui apprécie peu son interventionnisme théologique. (fr)
니키포로스 2세 포카스(그리스어: Νικηφόρος Β΄ Φωκάς, 912년경 –969년)는 10세기 동로마 제국의 유능한 장군 출신 황제(재위기간:963-969)로 연이은 군사적 성공을 이끌었다. 그러나 외교적으로는 실패하였다. (ko)
Niceforo II Foca (in greco medievale Νικηφόρος Β΄ Φωκάς, Nikēphoros II Phōkas; Cappadocia, 912 circa – Costantinopoli, 11 dicembre 969) è stato un imperatore bizantino. Era appartenente a una famiglia di aristocratici latifondisti originaria della Cappadocia; fu uno dei più brillanti generali della storia dell'Impero bizantino, fu anche basileus dei Romei dal 2 luglio 963 fino alla sua morte. (it)
ニケフォロス2世フォカス（ギリシア語：Νικηφόρος Βʹ Φωκάς, Nīkēphoros II Phōkas, 913年 - 969年12月10日）は、東ローマ帝国マケドニア王朝の皇帝（在位：963年 - 969年）。中世ギリシア語読みでは「ニキフォロス」となる。 (ja)
Nikephoros II Phokas (Grieks: Νικηφόρος Β΄ Φωκᾶς; Latijn: Nicephorus) (Cappadocië, ca. 912 – Constantinopel 10/11 december 969) was Byzantijns keizer van 963 tot 969. Hij stamde uit een militaire familie: zowel zijn grootvader, zijn vader als zijn broer waren succesvolle generaals geweest en opperbevelhebbers van het leger. Tijdens de regering van Romanos II wist hij na anderhalve eeuw het eiland Kreta te heroveren en ook in Syrië behaalde hij eclatante overwinningen. Na de plotselinge dood van Romanos werd Nikephoros door het leger in Klein-Azië tot keizer uitgeroepen. Zijn huwelijk met de keizerin-weduwe Theophano wettigde zijn staatsgreep en behoedde de opvolgingsrechten van Romanos' minderjarige zonen Basilius en Constantijn. Nikephoros was een briljant strateeg en een vroom en ernstig man, die de sociale politiek van zijn voorgangers temperde en de enorme grondbezitsvorming van kerk en kloosters afremde. Met hem werd echter vooral de bloei van de Byzantijnse militaire machtsontplooiing ingeluid. Als keizer heroverde hij op de Arabieren Kreta (961) Cyprus (965), Cilicië (965) en Noord-Syrië met inbegrip van Antiochië (966/969). Hij halveerde het Bulgaarse Rijk door, met de hulp van Svjatoslav I, de Russische grootvorst van Kiev, het oostelijke gedeelte ervan in te lijven (967/968) en aan de Bulgaren de keizerstitel en het patriarchaat te onttrekken. Met het pas ontstane Duitse keizerschap (962) kwam hij in conflict wegens de Byzantijnse bezittingen in Zuid-Italië. Vervreemd van keizerin Theophano werd hij echter vermoord door haar minnaar, de jonge Armeense veldheer Johannes Tzimiskes. (nl)
Nicéforo II Focas (em grego: Νικηφόρος Β' Φωκάς; romaniz.: Nikēphoros II Fōkas), imperador bizantino entre 963 e 969, procedente da família Focas da Capadócia que dera vários eminentes generais. (pt)
Ники́фор II Фока́ (ок. 912 — декабрь 969) — военачальник, затем византийский император (963—969). Сын полководца Варды Фоки Старшего. (ru)
Nicefor II Fokas (gr. Νικηφόρος Β΄ Φωκάς, Nikēphoros II Phōkas) (ur. ok. 912, zm. 11 grudnia 969) – cesarz bizantyjski od 963, jeden z najwybitniejszych bizantyjskich władców X w., zasłużony dla odbudowy militarnej potęgi państwa. (pl)
Nikeforos II Fokas (grekiska: Νικηφόρος Β′ Φωκάς), född omkring 913, död (mördad) 969, var bysantinsk kejsare från 963 till sin död. Nikeforos tillhörde en kappadokisk familj och utmärkte sig under Romanos II som djärv och framgångsrik fältherre. Han erövrade bland annat Kreta 961. Sedan Romanos 963 avlidit, gifte sig hans änka Teofano sig med Nikeforos, vilken av hären utropades till kejsare och till namnet samregent med sina omyndiga styvbarn, Romanos' söner Basileios och Konstantin. Nikeforos var en kraftfull och sparsam regent, men väckte ovilja genom tryckande skatteutpressningar. Han återtog flera provinser som araberna erövrat, och kämpade med framgång mot bulgarerna. Nikeforos mördades 969 av fältherren Johannes Tzimiskes, som därefter erhöll kejsarvärdigheten. (sv)
尼基弗鲁斯二世·福卡斯（拉丁化：Nicephorus II Phocas；希腊文：Νικηφόρος Β΄ Φωκᾶς，Nikēphoros II Phōkas；约912年至969年12月10/11日），963至969年间為拜占庭皇帝，其辉煌的战功对于拜占庭帝国於10世纪的中兴作出了极大的贡献。 (zh)
Никифор ІІ Фока (грец. Νικηφόρος Β΄ Φωκάς) (близько 912 — 11 грудня 969) — візантійський імператор (963—969). (uk)

dbo:title

Emperor and Autocrat of the Romans (en)

dbp:wikiPageUsesTemplate

dct:subject

rdfs:comment

Nicèfor II (Nicephorus, Nikephóros Νικηφόρος) (912-969) fou emperador romà d'Orient del 963 al 969. És conegut com a Nicèfor Focas (o Nicèfor II Focas) Va tenir una brillant carrera militar però quan va prendre el poder i el títol d'emperador casant-se amb l'emperadriu vídua Teòfan es va guanyar l'enemistat d'un grup important de persones, entre els quals estava Joan Tsimiscés, el seu successor, que van posar fi a la seva vida. (ca)
نقفور الثاني فوكاس Nikephoros II Phokas، Nicephorus II Phocas نيقفوروس الثاني؛ ((باليونانية: Νικηφόρος Β΄ Φωκᾶς)‏، نيكـِفوروس ب فوكاس، ح. 912–10 ديسمبر 969، كان (963-969) أسهمت حملاته العسكرية في إحياء الامبراطورية البيزنطية في القرن العاشر.تزوج نقفور في مستهل شبابه ستفانو. وقد توفيت بعد أن أصبح شهيراً، وبعد وفاتها أخذ قسـَم العفة، وهو الأمر الذي سبب له مشاكل لاحقاً. (ar)
Nikeforos II. Fokas (912 v Kappadokii – 10./11. prosince 969 v Konstantinopoli) byl byzantským císařem v letech 963 až 969. Během své šestileté vlády si Fokas odcizil většinu svých někdejších stoupenců a na příkaz své ženy a jejího milence, pozdějšího císaře Jana I. Tzimiska, byl zavražděn. O jeho osudu věrně vypovídá nápis vyrytý na jeho hrobě: „Dobyl vše kromě ženy.“ (cs)
Ο Νικηφόρος Β΄ Φωκάς (912 - 11 Δεκεμβρίου 969) ήταν Βυζαντινός αυτοκράτορας από το 963 έως το 969, καταγόμενος από τον μικρασιατικό Οίκο των Φωκάδων. Τα λαμπρά στρατιωτικά κατορθώματά του συνέβαλαν στην ενδυνάμωση και ανάπτυξη της Βυζαντινής Αυτοκρατορίας κατά τη διάρκεια του 10ου αιώνα. (el)
Nikephoros II. Phokas (mittelgriechisch Νικηφόρος Βʹ Φωκάς Nikephoros II. Phokas; * 912 in Kappadokien; † 11. Dezember 969 in Konstantinopel) war byzantinischer Kaiser von 963 bis 969. Er gehörte einer kappadokischen Familie an, die eine Reihe von berühmten Generälen hervorgebracht hatte. (de)
Nizeforo II.a Fokas (antzinako grezieraz: Νικηφόρος Β΄ Φωκᾶς, Nikēphoros II Phōkas; 912 aldean – Konstantinopla, 969ko abenduaren 11) 963-969 bitartean Bizantziar Inperioko enperadorea izan zen. (eu)
Nicéforo II Focas (en griego Νικηφόρος Β' Φωκάς [Nikiphóros II Fōkás], Capadocia, 912-Constantinopla, 969) fue un emperador bizantino que reinó entre los años 963 y 969. Procedía de una familia de Capadocia que había dado varios generales distinguidos. (es)
니키포로스 2세 포카스(그리스어: Νικηφόρος Β΄ Φωκάς, 912년경 –969년)는 10세기 동로마 제국의 유능한 장군 출신 황제(재위기간:963-969)로 연이은 군사적 성공을 이끌었다. 그러나 외교적으로는 실패하였다. (ko)
Niceforo II Foca (in greco medievale Νικηφόρος Β΄ Φωκάς, Nikēphoros II Phōkas; Cappadocia, 912 circa – Costantinopoli, 11 dicembre 969) è stato un imperatore bizantino. Era appartenente a una famiglia di aristocratici latifondisti originaria della Cappadocia; fu uno dei più brillanti generali della storia dell'Impero bizantino, fu anche basileus dei Romei dal 2 luglio 963 fino alla sua morte. (it)
ニケフォロス2世フォカス（ギリシア語：Νικηφόρος Βʹ Φωκάς, Nīkēphoros II Phōkas, 913年 - 969年12月10日）は、東ローマ帝国マケドニア王朝の皇帝（在位：963年 - 969年）。中世ギリシア語読みでは「ニキフォロス」となる。 (ja)
Nicéforo II Focas (em grego: Νικηφόρος Β' Φωκάς; romaniz.: Nikēphoros II Fōkas), imperador bizantino entre 963 e 969, procedente da família Focas da Capadócia que dera vários eminentes generais. (pt)
Ники́фор II Фока́ (ок. 912 — декабрь 969) — военачальник, затем византийский император (963—969). Сын полководца Варды Фоки Старшего. (ru)
Nicefor II Fokas (gr. Νικηφόρος Β΄ Φωκάς, Nikēphoros II Phōkas) (ur. ok. 912, zm. 11 grudnia 969) – cesarz bizantyjski od 963, jeden z najwybitniejszych bizantyjskich władców X w., zasłużony dla odbudowy militarnej potęgi państwa. (pl)
Nikeforos II Fokas (grekiska: Νικηφόρος Β′ Φωκάς), född omkring 913, död (mördad) 969, var bysantinsk kejsare från 963 till sin död. Nikeforos tillhörde en kappadokisk familj och utmärkte sig under Romanos II som djärv och framgångsrik fältherre. Han erövrade bland annat Kreta 961. Sedan Romanos 963 avlidit, gifte sig hans änka Teofano sig med Nikeforos, vilken av hären utropades till kejsare och till namnet samregent med sina omyndiga styvbarn, Romanos' söner Basileios och Konstantin. Nikeforos var en kraftfull och sparsam regent, men väckte ovilja genom tryckande skatteutpressningar. Han återtog flera provinser som araberna erövrat, och kämpade med framgång mot bulgarerna. Nikeforos mördades 969 av fältherren Johannes Tzimiskes, som därefter erhöll kejsarvärdigheten. (sv)
尼基弗鲁斯二世·福卡斯（拉丁化：Nicephorus II Phocas；希腊文：Νικηφόρος Β΄ Φωκᾶς，Nikēphoros II Phōkas；约912年至969年12月10/11日），963至969年间為拜占庭皇帝，其辉煌的战功对于拜占庭帝国於10世纪的中兴作出了极大的贡献。 (zh)
Никифор ІІ Фока (грец. Νικηφόρος Β΄ Φωκάς) (близько 912 — 11 грудня 969) — візантійський імператор (963—969). (uk)
Nikephoros II Phokas (Νικηφόρος Φωκᾶς; c. 912 – 11 December 969), Latinized Nicephorus II Phocas, was Byzantine emperor from 963 to 969. His career, not uniformly successful in matters of statecraft or of war, nonetheless included brilliant military exploits which contributed to the resurgence of the Byzantine Empire during the 10th century. In the east, Nikephoros completed the conquest of Cilicia and even retook the islands of Crete and Cyprus, thus opening the path for subsequent Byzantine incursions reaching as far as Upper Mesopotamia and the Levant; these campaigns earned him the sobriquet "pale death of the Saracens". Meanwhile in the west, he inflamed conflict with the Bulgarians and saw Sicily completely turn over to the Muslims, while he failed to make any serious gains in Italy (en)
An tImpire Biosántach idir 963 agus 969 ab ea Nikephorus II Phokas (nó Nicephorus II Phocas; 912 – 11 Nollaig 969). In ainneoin an ratha mhíleata a bhain sé amach le linn athbheochan na mBiosántach sa deichiú haois, impire conspóideach ab ea é i ndáiríre. De réir roinnt scríbhneoirí, eisean a spreag an choimhlint idir an Impireacht agus na Bulgáraigh, agus le linn dó bheith i réim, cailleadh an tSicil do na Moslamaigh. Anuas air sin, theip air dul i ngleic le Otto I, rí Gearmánach a rinne ionradh talún ar an Iodáil. Ag an am céanna, d'éirigh leis a ghabháil agus fiú an Chipir a athghabháil don Impireacht, éachtaí a chuir ar a chumas dó a ionraí féin a dhéanamh ar an Leiveaint níos déanaí, nuair a d'éirigh leis dul chomh fada le . Ní raibh gnaoi an phobail air ina thír féin: bhí air an rát (ga)
Nicéphore II Phocas (en grec Νικηφόρος Βʹ Φωκᾶς), surnommé la mort pâle des Sarrasins (en grec ο λευκός θάνατος των Σαρακηνών) né vers 912 et mort le 11 décembre 969, est un grand chef de guerre de l'Empire byzantin de la famille Phocas qui accède au trône et devient un empereur contesté. Il règne de 963 à 969. Issu d'une illustre famille qui a bâti sa réputation et sa fortune sur ses succès contre les Arabes en Anatolie, Nicéphore Phocas apparaît véritablement dans les années 940 quand, avec son frère Léon Phocas et son père Bardas Phocas l'Ancien, il mène un grand nombre de batailles contre les Hamdanides d'Alep. Devenu domestique des Scholes d'Orient en 955, il est à l'initiative d'une stratégie de plus en plus agressive qui mène le combat au-delà de la frontière et favorise l'émergence (fr)
Nikeforos II Fokas (bahasa Yunani: Νικηφόρος Β΄ Φωκᾶς, translit. Nikēforos II Fōkas; bahasa Latin: Nicephorus II Phocas) (c. 912 – 10–11 Desember 969) adalah kaisar Romawi Timur yang berkuasa dari tahun 963 hingga 969. Dia berasal dari keluarga militer. (in)
Nikephoros II Phokas (Grieks: Νικηφόρος Β΄ Φωκᾶς; Latijn: Nicephorus) (Cappadocië, ca. 912 – Constantinopel 10/11 december 969) was Byzantijns keizer van 963 tot 969. Hij stamde uit een militaire familie: zowel zijn grootvader, zijn vader als zijn broer waren succesvolle generaals geweest en opperbevelhebbers van het leger. Tijdens de regering van Romanos II wist hij na anderhalve eeuw het eiland Kreta te heroveren en ook in Syrië behaalde hij eclatante overwinningen. Vervreemd van keizerin Theophano werd hij echter vermoord door haar minnaar, de jonge Armeense veldheer Johannes Tzimiskes. (nl)

owl:sameAs

foaf:depiction

is dbo:wikiPageRedirects of