Severus of Antioch (original) (raw)

dbo:abstract

Sever d'Antioquia fou el cap de la tendència monofisita de l'església cristiana al començament del segle vi. És anomenat també Sever Heresiarca i Sever Acèfal. Va néixer a Sozòpolis (Psídia) i de jove va anar a Beirut; en aquest temps encara era pagà i va abraçar el cristianisme sent batejat a l'església de Sant Lleonci Màrtir a Trípoli del Líban, passant després a un monestir a Palestina entre Gaza i Maiuma. Des del primer moment fou considerat monofisita; és possible que al monestir on va anar hi hagués , bisbe de Gaza, destacat monofisita i seguidor de . Sever va rebutjar l'Henoticon de l'emperador Zenó i es va oposar al moderat monofisita Pere Monge, patriarca d'Alexandria, que si que el va acceptar. Va anomenar a l'Henoticon (ἑνωτικόν, edicte d'unió) com Kenoticon (κενωτικόν, edicte de vanitat) i Diaereticon (διαιρετικόν edicte de desunió. De Palestina va anar a un monestir egipci on era abat Nefali; però aquest es va declarar seguidor de les doctrines del Concili de Calcedònia i aviat va expulsar Sever i altres monofisites del monestir. Llavors va anar a Constantinoble per protestar i les seves queixes van arribar a l'emperador Anastasi que uns anys abans, el 491, havia succeït a Zenó. Quan va arribar a la ciutat no se sap, però en general se situa a l'entorn del 510. Vers el 511 va encapçalar l'oposició al patriarca Flavià II d'Antioquia; aquest fou desterrat a Petra (Idumea) i Anastasi, que afavoria el monofisisme, el va fer nomenar patriarca al seu lloc, però abans de ser consagrat, sota pressió de molts bisbes dirigits per Epifani de Tir, va haver de renunciar a la seva ordenació com a prevere que havia rebut sent monofisita i era considera invalida, i fou reordenat. Anastasi li havia imposat la condició que no llançaria anatema contra el Concili de Calcedònia, però Sever ja el mateix dia de pujar al càrrec va anatemitzar al concili i el 413 va obtenir la confirmació de l'anatema per un concili que va celebrar a Antioquia; també va anatemitzar a Macedoni, el deposat patriarca de Constantinoble i al seu antecessor Flavià, però va acceptar l'Henoticon de Zenó i es va declarar partidari de Timoteu i de Joan III patriarques a Alexandria i a Constantinoble, i va restaurar als díptics el nom de Pere Monge; al mateix temps va rebre el suport i l'adhesió del radical monofisita Pere l'Iber. Dels bisbes del seu patriarcat alguns van abandonar les seves seus i altres foren desterrats. Entre els deposats Elies I de Jerusalem. El partit monofisita va esdevenir vencedor a molts llocs de l'est. L'oposició la van encapçalar Cosmes d'Epifania i Severià d'Arethusa que van tenir l'audàcia 'enviar un document on el declaraven deposat; l'emperador els va desterrar però tenien tant de suport a les seves seus que finalment Anastasi va haver de renunciar al compliment de la seva orde per evitar un bany de sang. El patriarca de Jerusalem que va succeir a Elies tampoc va donar suport al monofisisme (amb l'ajut dels anacoretes Saba i Teodosi) però en general els monofisites van predominar arreu fins a la pujada al tron de Justí I, que es va declarar pel Concili de Calcedònia. Aviat Justí va ordenar la deposició de Sever i el seu empresonament; sembla que se li havia de tallar la llengua; mentre fou anatemitzat per un concili a Constantinoble (518). Sever va fugir abans de ser agafat i va anar, junt amb el bisbe Julià d'Halicarnàs, a Alexandria (potser el 519). En lloc seu fou nomenat patriarca ; els monofisites es van separar de l'església mentre diverses sínodes o concilis anatemitzaven el monofisisme. Sever va romandre a Alexandria protegit pel patriarca Timoteu. Van iniciar allí la controvèrsia sobre si el cos de Crist es podia corrompre abans de la resurrecció; Sever afirmava que si però el seu company Julià deia que no; Timoteu s'inclinava per Sever. Quan va pujar al tron Justinià I els monofisites van recuperar l'esperança, ja que si bé Justinià era seguidor del concili de Calcedònia, la seva dona Teodora era monofisita; per la influència d'aquesta, Sever va poder tornar a Constantinoble. Allí es va trobar que , que acabava de ser nomenat patriarca de Constantinoble, era monofisita. Amb dos patriarques monofisites (a Constantinoble i Alexandria) el partit ortodox es va alarmar. Antimi i Timoteu foren deposats en els concilis de Constantinoble i Jerusalem (536) i per edicte imperial Sever fou altre cop anatemitzat i es va ordenar cremar els seus escrits. Això va consolidar la separació i es va formar la gran església jacobita oriental d'Egipte i Orient de la qual Sever fou considerat el líder fins a la seva mort i el legal patriarca d'Antioquia. La data en què va morir no se sap segur. Joan bisbe de Tela la situa el 538, Gregori Bar Hebreu (Abulfaragi) el 539 i altres l'allarguen fins al 542. Hauria mort a Alexandria. Els van reconèixer a Sergi com el seu successor en el patriarcat. Una biografia escrita per un contemporani s'ha perdut i una biografia derivada del convent sirià de Santa Maria podria no ser la seva vida sinó la d'un altre Sever. De les seves obres només es conserven alguns fragments. Fabricius esmenta com obres seves: * 1. Commentarii * 2. Sermones Λόγος o Sermo * 3. Κατὰ τοῦ Γραμματικοῦ, Contra Grammaticum, o Κατὰ Ἰωάννου τοῦ γραμματικοῦ τοῦ Καισαρέως, Contra Joanum Caesarensem Grammaticum * 4. Κατὰ Φιλικισσίμου, Contra Felicissimum * 5. Πρὸς Ἰονλιανὸν Ἀλικαρνασέα, Contra Julianum Halicarnassensem * 6. Κατὰ Ἀλεχάνδρου, Contra Alexandrum o Κατὰ κωδικίλλων Ἀλεχάνδρου, Contra Codicillos Alexandri * 7. Κατὰ τῆς διαθήκης Λαμπετίου, Contra Testamentum Lampetii * 8. Τὰ Φιλαλήθη, o Ὁ Φιλαλήθης, Philalethes s. Amator Veri * 9. Ἀπολογία τοῦ Φιλαλήθους, Philalethae Apologia * 10. Περὶ τῶν δύο φυδέων, De duabus Naturis * 11. ᾿Επιστολαί, Epistolae * 12. ?πακοὴ εἰς τοὺς μάρτυρας, Hypacöe in Martyres, o ?πακοή, Hypacöe * 13. Πρὸς Ἀναστάσιον διάλογος, Dialoyus ad (s. Contra) Anastasium * 14. Πρὸς Εὐπράξιον κουβικουλάπιον ἀποκρίσεις, Responsiones ad Eupraxium Cubicularium * 15. Εἰς τὸ "ἅγιος ὁ Θεὸς," σύνταγμα, Syntagma in illud, "Sanctus Deus" * 16. Βίβλος τῶν ὺποσημειμθέντων ἰδιοχείρως διαφόπων κεφαλα?ων, Liber capitum variorum manu propria subsignatorum (ca)
ساويرس الأنطاكي (بالإنجليزية: Severus of Antioch)‏ (و. 456 – 538 م) هو عالم عقيدة، وقسيس من الإمبراطورية البيزنطية، ولد في بيسيديا، توفي في مصر، عن عمر يناهز 82 عاماً. (ar)
Ο Σεβήρος Αντιοχείας (κλασικά συριακά: ܣܘܪܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ‎) θεωρείται ο μεγαλύτερος θεολόγος του αντιχαλκηδονισμού. Γεννήθηκε στη Σωζόπολη της Πισιδίας γύρω στο 465 και πέθανε στην Αλεξάνδρεια της Αιγύπτου το 538. Προερχόταν από ιερατική κι ευγενή ελληνική οικογένεια. Σπούδασε Φιλοσοφία στην Αλεξάνδρεια της Αιγύπτου, και Νομικά στη Βηρυττό. Το 488 ασπάστηκε τον Χριστιανισμό στην μονοφυσίτικη εκδοχή του, και μονάζει στην περιοχή της Ελευθερούπολης στη Παλαιστίνη. Αργότερα ιδρύει δικό του μοναστήρι στην ίδια περιοχή και χειροτονείται ιερέας. Εκλέγεται Πατριάρχης Αντιοχείας για 6 χρόνια -από το 512 μέχρι το 518 και μέχρι την ανάρρηση στο θρόνο του Ιουστίνου το 518, όπου και διώχτηκε γιατί οι μονοφυσίτικες αντιλήψεις δεν γίνονταν πια ανεκτές. Έφυγε για την Αίγυπτο και εκεί με τα πολλά συγράμματά του, καθοδήγησε τον αγώνα των Μονοφυσιτών κατά της αυτοκρατορικής πολιτικής. Πέθανε στην Αίγυπτο και ετάφη σε ένα μοναστήρι της Αλεξάνδρειας. Οι Μονοφυσίτες τον τιμούν ως άγιο. (el)
Severus von Antiochia (griechisch Severos; * um 456 in Sozopolis (Pisidien); † 8. Februar 538 in Xois, Ägypten) war ein bedeutender spätantiker Theologe und der erste miaphysitische Patriarch von Antiochien. Er gilt als Heiliger und Lehrer der Syrisch-orthodoxen und der koptischen Kirche (Gedenktag in beiden: 8. Februar). Severus stammte aus einem begüterten, heidnischen Elternhaus. In Alexandria studierte er Rhetorik und Grammatik, in Beirut Rechtswissenschaften. Er wurde um 488 in Tripolis getauft und nach 491 Mönch im Kloster Petrus des Iberers in Maiuma bei Gaza, gegen 500 Priester und Archimandrit. Von den ihm ergebenen Mönchen wurde er 508 nach Konstantinopel gesandt, um gegen ihre Verfolgungen durch die Chalkedonenier (Anhänger des Konzils von Chalkedon) zu protestieren, blieb drei Jahre am Hof und gewann das Vertrauen des Kaisers Anastasios I. Severus wirkte mit am Sturz der chalkedonensischen Patriarchen Makedonios von Konstantinopel und . Er wurde mit Hilfe des Philoxenos von Mabbug 512 schließlich zum Nachfolger des gestürzten Patriarchen Flavianus gewählt und am 16. November 512 geweiht. In Antiochien bekleidete er dieses Amt bis 518, danach amtierte er auswärts im Exil. Aus seiner antiochenischen Zeit haben sich 125 "Kathedralhomilien" erhalten. Nach Herrschaftsbeginn von Kaiser Justin I. entzog sich Severus im Jahr 518 seiner Gefangennahme durch Flucht über Zypern nach Ägypten, wo er bis zu seinem Tod als Anführer der "severianischen" Gegner des Chalcedonense wirkte. 535 wurde er von Kaiser Justinian I. zu Verhandlungen nach Konstantinopel eingeladen, wo es ihm zeitweilig gelang, mit Hilfe der Kaiserin Theodora I. und des lokalen Patriarchen Anthimos dem Monophysitismus wieder Geltung zu verschaffen. 536 wurden Anthimos und er verurteilt und Severus ging erneut ins Exil nach Ägypten, wo er am 8. Februar 538 in Xois verstarb. Auch die Schriften des Severus, der mehrere Streitschriften verfasste, wurden verboten. Sie sind allerdings in syrischer Übersetzung bekannt. (de)
San Severo el Grande de Antioquía (Siriaco: ܣܘܪܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ‎), fue un monje y teólogo griego que fue el último patriarca no calcedonense que residió en Antioquía durante el tiempo de los emperadores bizantinos Anastasio I y Justiniano. Fue el líder de los miafisitas y es considerado Santo por la Iglesia ortodoxa siria y por la Iglesia ortodoxa oriental. (es)
Severus Agung dari Antiokhia (Yunani: Σεβῆρος; bahasa Suryani: ܣܘܝܪܝܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ), juga dikenal sebagai Severus dari Gaza, adalah Patriarkh Antiokhia, dan kepala Gereja Ortodoks Suryani, dari 512 sampai kematiannya pada 538. Ia dimuliakan sebagai janasuci dalam Gereja Ortodoks Oriental, dan hari perayaannya adalah 8 Februari. (in)
Severus the Great of Antioch (Greek: Σεβῆρος; Syriac: ܣܘܝܪܝܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ), also known as Severus of Gaza or Crown of Syrians (Syriac: ܬܓܐ ܕܣܘܪܝܥܝܐ; Tagha d'Suryoye; Arabic: تاج السوريين; Taj al-Suriyyun), was the Patriarch of Antioch, and head of the Syriac Orthodox Church, from 512 until his death in 538. He is venerated as a saint in the Oriental Orthodox Church, and his feast day is 8 February. (en)
Sévère d'Antioche, né à Sozopolis en Pisidie vers 465, et mort à Xoïs en Égypte le 8 février 538, fut patriarche d'Antioche du 18 novembre 512 au 29 septembre 518. C'est un des principaux théologiens miaphysites. (fr)
アンティオキアのセウェロス(465年頃 - 538年2月8日)はアンティオキア総主教(512年-518年)。キリストの本性の統一性を強調しすぎるきらいのある単性論を軌道修正し、今日の非カルケドン派が奉じる合性論を構築した神学者の一人である。今日の非カルケドン派はしばしば「セウェロス的」(英語: Severian)あるいは「言葉の上での単性論派」(英語: verbal monophysite、後述するセウェロスのキリスト論のように、実質的にはキリストの神人両性を認めるが定式としてはキリストに一つの本性のみを認める立場を指す)と表現される。 (ja)
Severus van Antiochië (Sozopolis, Pisidië, 465 - Egypte, 5 februari 538) was patriarch van Antiochië van 512 tot 518. Door de Oriëntaals-orthodoxe Kerk werd hij evenwel tot zijn dood als patriarch erkend. Hij was een van de voornaamste tegenstanders van het Concilie van Chalcedon. (nl)
Severo di Antiochia, o Severo Antiocheno (Sozopoli, 465 circa – Egitto, 8 febbraio 538), è stato un arcivescovo e teologo bizantino, patriarca di Antiochia dal 512 alla morte. Severo può essere considerato il maggiore autore in materia di teologia cristiana vissuto nell'epoca giustinianea. La letteratura che fiorì in questo periodo fu principalmente dogmatica, nel senso che nel campo teologico, considerata conclusa la fase nota come Patristica con le decisioni del Concilio di Calcedonia del 451, l'interesse maggiore fu volto a definire il dogma nella sua essenza, in base a quanto raggiunto dalla teologia dei Padri della Chiesa. Severo aderì al monofisismo e per questo fu deposto dalla carica di vescovo. Data l'avversione dell'imperatore Giustiniano I al monofisismo, dovette abbandonare più di una volta la capitale. Tuttavia le sue furono posizioni conciliatorie tra il credo calcedoniano (cui aderì la chiesa di Costantinopoli) e la teologia monofisita, maggioritaria nel Vicino Oriente. Fu in rapporto con i più eminenti teologi della parte monofisita. (it)
Sewer (ur. 456, zm. 538 w Aleksandrii) – mnich i teolog, patriarcha Antiochii. (pl)
Severo de Antioquia, Patriarca de Antioquia entre 512 e 518, nascido por volta de 465 em Sozópolis, na Pisídia, era, por berço e educação, um pagão. Ele foi batizado no santuário do mártir cristão , na cidade de Trípoli, na Fenícia. (pt)
Severos av Antiokia, född 465 i Sozopolis, Persien, död 538, är ett helgon tillhörande den syrisk-ortodoxa kyrkan. Han förkastade kyrkomötet Chalkedons beslut år 451 angående Kristi natur. Han hävdade att Jesus Kristus existerar i en natur från två naturer, därför påstår de västliga kyrkorna att den syrisk ortodoxa kyrkan är en monofysitisk (en natur). Detta förnekas än idag av de orientala kyrkorna. Han fick tidigt tillnamnet "syrianernas krona". Han avsattes av Bysantinska riket och landsförvisades. Han var patriark av Antiochia åren 512–518. (sv)
塞维鲁（英語：Severus of Antioch），（465年－538年）。希腊基督教修士与神学家、安条克牧首，基督教一性论派的领导人物。该派在其领导下曾于公元5世纪末至公元6世纪中期发展迅速。后因其失势而衰败。他早年曾在亚历山大城学习神学、在巴勒斯坦亦有活动。他在东方正教中被尊为圣人，其节日为2月8日。 (zh)
Севи́р Антиохи́йский (ср.-греч. Σεβῆρος Ἀντιοχείας, сир. ܣܘܪܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, также Северий; 465, Созополь Писидийский — 538, Ксоис Египетский) — антиохийский патриарх (512—518 годы), основатель северианства. Почитается Древневосточными православными церквями, кроме Армянской апостольской церкви, как святой. (ru)
Север Антіохійський (грец. Σεβῆρος; сир. ܣܘܪܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ‎‎) (бл. 459 / 465–538) відомий також як Север Газський, патріарх Антіохійський. Шанується як святий Орієнтальними православними церквами, крім Вірменської та Ефіопської. День його пам'яті — 8 лютого. Север народився в м. Созополісі Пісідійському, у 459 або 465 р., у заможній християнській родині. Більш пізні монофізитські джерела стверджують, що батьки його були язичниками. Батько його був сенатором у місті Созополь, дідусь по батьківській лінії мав таке ж ім'я Север був єпископом, брав участь у ІІІ Вселенському соборі в м. Ефесі 431 р. Після смерті батька у 485 р. вирушив до Александрії Єгипетської для навчання граматиці, риториці і філософії, грецькій і латині. В Александрії він знайомиться з Захарією Мітіленським (465—536) церковним істориком і ритором. Останній переконав його у необхідності читати твори Григорія Богослова (329—390) і Василія Великого (329—379) особливо його листування з відомим ритором, представником пізньої софістики Лібанієм (314—394). (uk)

dbp:titles

Patriarch of Antioch and All the East (en)

dbp:wikiPageUsesTemplate

dcterms:subject

rdfs:comment

ساويرس الأنطاكي (بالإنجليزية: Severus of Antioch)‏ (و. 456 – 538 م) هو عالم عقيدة، وقسيس من الإمبراطورية البيزنطية، ولد في بيسيديا، توفي في مصر، عن عمر يناهز 82 عاماً. (ar)
San Severo el Grande de Antioquía (Siriaco: ܣܘܪܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ‎), fue un monje y teólogo griego que fue el último patriarca no calcedonense que residió en Antioquía durante el tiempo de los emperadores bizantinos Anastasio I y Justiniano. Fue el líder de los miafisitas y es considerado Santo por la Iglesia ortodoxa siria y por la Iglesia ortodoxa oriental. (es)
Severus Agung dari Antiokhia (Yunani: Σεβῆρος; bahasa Suryani: ܣܘܝܪܝܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ), juga dikenal sebagai Severus dari Gaza, adalah Patriarkh Antiokhia, dan kepala Gereja Ortodoks Suryani, dari 512 sampai kematiannya pada 538. Ia dimuliakan sebagai janasuci dalam Gereja Ortodoks Oriental, dan hari perayaannya adalah 8 Februari. (in)
Severus the Great of Antioch (Greek: Σεβῆρος; Syriac: ܣܘܝܪܝܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ), also known as Severus of Gaza or Crown of Syrians (Syriac: ܬܓܐ ܕܣܘܪܝܥܝܐ; Tagha d'Suryoye; Arabic: تاج السوريين; Taj al-Suriyyun), was the Patriarch of Antioch, and head of the Syriac Orthodox Church, from 512 until his death in 538. He is venerated as a saint in the Oriental Orthodox Church, and his feast day is 8 February. (en)
Sévère d'Antioche, né à Sozopolis en Pisidie vers 465, et mort à Xoïs en Égypte le 8 février 538, fut patriarche d'Antioche du 18 novembre 512 au 29 septembre 518. C'est un des principaux théologiens miaphysites. (fr)
アンティオキアのセウェロス(465年頃 - 538年2月8日)はアンティオキア総主教(512年-518年)。キリストの本性の統一性を強調しすぎるきらいのある単性論を軌道修正し、今日の非カルケドン派が奉じる合性論を構築した神学者の一人である。今日の非カルケドン派はしばしば「セウェロス的」(英語: Severian)あるいは「言葉の上での単性論派」(英語: verbal monophysite、後述するセウェロスのキリスト論のように、実質的にはキリストの神人両性を認めるが定式としてはキリストに一つの本性のみを認める立場を指す)と表現される。 (ja)
Severus van Antiochië (Sozopolis, Pisidië, 465 - Egypte, 5 februari 538) was patriarch van Antiochië van 512 tot 518. Door de Oriëntaals-orthodoxe Kerk werd hij evenwel tot zijn dood als patriarch erkend. Hij was een van de voornaamste tegenstanders van het Concilie van Chalcedon. (nl)
Sewer (ur. 456, zm. 538 w Aleksandrii) – mnich i teolog, patriarcha Antiochii. (pl)
Severo de Antioquia, Patriarca de Antioquia entre 512 e 518, nascido por volta de 465 em Sozópolis, na Pisídia, era, por berço e educação, um pagão. Ele foi batizado no santuário do mártir cristão , na cidade de Trípoli, na Fenícia. (pt)
Severos av Antiokia, född 465 i Sozopolis, Persien, död 538, är ett helgon tillhörande den syrisk-ortodoxa kyrkan. Han förkastade kyrkomötet Chalkedons beslut år 451 angående Kristi natur. Han hävdade att Jesus Kristus existerar i en natur från två naturer, därför påstår de västliga kyrkorna att den syrisk ortodoxa kyrkan är en monofysitisk (en natur). Detta förnekas än idag av de orientala kyrkorna. Han fick tidigt tillnamnet "syrianernas krona". Han avsattes av Bysantinska riket och landsförvisades. Han var patriark av Antiochia åren 512–518. (sv)
塞维鲁（英語：Severus of Antioch），（465年－538年）。希腊基督教修士与神学家、安条克牧首，基督教一性论派的领导人物。该派在其领导下曾于公元5世纪末至公元6世纪中期发展迅速。后因其失势而衰败。他早年曾在亚历山大城学习神学、在巴勒斯坦亦有活动。他在东方正教中被尊为圣人，其节日为2月8日。 (zh)
Севи́р Антиохи́йский (ср.-греч. Σεβῆρος Ἀντιοχείας, сир. ܣܘܪܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ, также Северий; 465, Созополь Писидийский — 538, Ксоис Египетский) — антиохийский патриарх (512—518 годы), основатель северианства. Почитается Древневосточными православными церквями, кроме Армянской апостольской церкви, как святой. (ru)
Sever d'Antioquia fou el cap de la tendència monofisita de l'església cristiana al començament del segle vi. És anomenat també Sever Heresiarca i Sever Acèfal. Va néixer a Sozòpolis (Psídia) i de jove va anar a Beirut; en aquest temps encara era pagà i va abraçar el cristianisme sent batejat a l'església de Sant Lleonci Màrtir a Trípoli del Líban, passant després a un monestir a Palestina entre Gaza i Maiuma. Des del primer moment fou considerat monofisita; és possible que al monestir on va anar hi hagués , bisbe de Gaza, destacat monofisita i seguidor de . (ca)
Ο Σεβήρος Αντιοχείας (κλασικά συριακά: ܣܘܪܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ‎) θεωρείται ο μεγαλύτερος θεολόγος του αντιχαλκηδονισμού. Γεννήθηκε στη Σωζόπολη της Πισιδίας γύρω στο 465 και πέθανε στην Αλεξάνδρεια της Αιγύπτου το 538. Προερχόταν από ιερατική κι ευγενή ελληνική οικογένεια. Σπούδασε Φιλοσοφία στην Αλεξάνδρεια της Αιγύπτου, και Νομικά στη Βηρυττό. Το 488 ασπάστηκε τον Χριστιανισμό στην μονοφυσίτικη εκδοχή του, και μονάζει στην περιοχή της Ελευθερούπολης στη Παλαιστίνη. Αργότερα ιδρύει δικό του μοναστήρι στην ίδια περιοχή και χειροτονείται ιερέας. Εκλέγεται Πατριάρχης Αντιοχείας για 6 χρόνια -από το 512 μέχρι το 518 και μέχρι την ανάρρηση στο θρόνο του Ιουστίνου το 518, όπου και διώχτηκε γιατί οι μονοφυσίτικες αντιλήψεις δεν γίνονταν πια ανεκτές. Έφυγε για την Αίγυπτο και εκεί με τα πολλά συγράμματά (el)
Severus von Antiochia (griechisch Severos; * um 456 in Sozopolis (Pisidien); † 8. Februar 538 in Xois, Ägypten) war ein bedeutender spätantiker Theologe und der erste miaphysitische Patriarch von Antiochien. Er gilt als Heiliger und Lehrer der Syrisch-orthodoxen und der koptischen Kirche (Gedenktag in beiden: 8. Februar). Auch die Schriften des Severus, der mehrere Streitschriften verfasste, wurden verboten. Sie sind allerdings in syrischer Übersetzung bekannt. (de)
Severo di Antiochia, o Severo Antiocheno (Sozopoli, 465 circa – Egitto, 8 febbraio 538), è stato un arcivescovo e teologo bizantino, patriarca di Antiochia dal 512 alla morte. Severo può essere considerato il maggiore autore in materia di teologia cristiana vissuto nell'epoca giustinianea. La letteratura che fiorì in questo periodo fu principalmente dogmatica, nel senso che nel campo teologico, considerata conclusa la fase nota come Patristica con le decisioni del Concilio di Calcedonia del 451, l'interesse maggiore fu volto a definire il dogma nella sua essenza, in base a quanto raggiunto dalla teologia dei Padri della Chiesa. (it)
Север Антіохійський (грец. Σεβῆρος; сир. ܣܘܪܘܣ ܕܐܢܛܝܘܟܝܐ‎‎) (бл. 459 / 465–538) відомий також як Север Газський, патріарх Антіохійський. Шанується як святий Орієнтальними православними церквами, крім Вірменської та Ефіопської. День його пам'яті — 8 лютого. (uk)

owl:sameAs

is dbo:wikiPageWikiLink of