Sound recording and reproduction (original) (raw)

dbo:abstract

L'enregistrament i reproducció del so és un tipus d'enregistrament consistent en la inscripció i posterior recreació elèctrica o mecànica de les ones sonores, normalment utilitzat per a la veu o la música. Les dues tècniques principals d'enregistrament del so són l'enregistrament analògic i l'enregistrament digital. L'enregistrament analògic s'aconsegueix amb un petit diafragma de micròfon que detecta canvis en la pressió atmosfèrica (ones de so acústiques) i les enregistra com ones de so gràfiques en un medi com un fonògraf (en el que un estilet fa solcs helicoidals sobre un cilindre de fonògraf) o una cinta magnètica. En l'enregistrament en cinta magnètica, les ones de so fan vibrar el diafragma del micròfon i són convertides en flux magnètic, que es converteix posteriorment en un camp magnètic per un electroimant, que fa una representació del so mitjançant àrees magnetitzades en una cinta de plàstic amb un reversiment magnètic. La reproducció del so analògic és el procés invers, en el que un altaveu de diafragma de major mida causa canvis en la pressió atmosfèrica per formar ones de so acústiques. Les ones de so generades per electricitat també poden ser enregistrades directament mitjançant dispositius com els altaveus d'una guitarra elèctrica o un sintetitzador, sense l'ús d'acústic en el procés de gravació, més que la necessitat dels músics d'escoltar com estan tocant durant les sessions de gravació. La reproducció i enregistrament digital utilitza les mateixes tecnologies analògiques, amb l'afegit de la digitalització de les dades i senyals onogràfiques, permetent que aquests siguin emmagatzemats i transmesos en una major varietat de medis. Les dades numèriques binàries digitals són una representació dels punts de vector periòdics en les dades analògiques a una freqüència de mostratge normalment massa freqüent perquè la oïda humana distingeixi diferències en la qualitat. Els enregistraments digitals no han d'estar necessàriament a una freqüència de mostratge major, però en general se les considera de més qualitat per la seva menor interferència per pols o electromagnètica en la reproducció, i un menor deteriorament mencànic per fregament o mal ús del medi d'emmagatzematge. (ca)
Záznamem zvuku se rozumí vytváření audiozáznamu, trvanlivé mechanické, magnetické nebo optické stopy zvukových vln, kterou lze při reprodukci opakovaně proměňovat ve zvukový signál. Zvukový záznam vzniká v nahrávacím zařízení a reprodukuje se v odpovídajícím přehrávacím zařízení. Předmětem záznamu je nejčastěji hudba a zpěv, ale také řeč nebo jiné zvuky. Záznam a reprodukce zvuku slouží především kultuře a zábavě, využívá se ale také k dokumentaci důležitých jednání, ke studiu cizích jazyků, k registraci průběhu letu ("černá skříňka") a řadě dalších účelů. Nahrávání a reprodukce zvuku mohou být mechanické, elektromagnetické nebo optické, a to analogové nebo digitální. Na začátku nahrávacího řetězce je vždy citlivá membrána, která zachycuje zvukové vlny jako pohyb. Při čistě mechanickém nahrávání se tento pohyb přímo přenáší na rycí jehlu, která do plastického média vytváří drážku se záznamem. Přehrávání pak probíhá opačně: jehla snímá profil drážky a přímo rozeznívá membránu, která vytváří reprodukovaný zvuk. Nejpozději od 30. let 20. století se pohyb membrány v mikrofonu převádí na elektrický proud, který se zesílí a pak ovládá záznamové zařízení. To může být při analogovém záznamu opět rycí jehla pro mechanický záznam (gramofonová deska) nebo záznamová hlava pro elektromagnetický záznam (magnetofon, kazeta). Reprodukci obstarává zase jehla (gramofonová deska) nebo magnetická snímací hlava (magnetofon). Přečtený a zesílený elektrický signál nakonec rozechvívá membránu reproduktoru, která vytváří slyšitelné zvukové vlny. Při digitálním záznamu se průběh zvuku vzorkuje podstatně vyšší frekvencí, než je zaznamenávaný zvuk, a zachycují se tak okamžité číselné hodnoty tlaku vzduchu v pravidelných intervalech. Ty se pak zaznamenávají jako číselné (diskrétní, digitální) informace na kompaktní disk (CD, DVD) nebo v elektronických pamětech a v počítačích, například v komprimovaném formátu MP3 a podobně. Při reprodukci se z číselných údajů opět vytváří spojitý analogový signál, který se přivede do sluchátek nebo reproduktoru. Hlavní předností digitálního záznamu je větší odolnost proti mechanickému opotřebení a poškození: kvalita reprodukce z digitálního záznamu se časem ani přehráváním nezhoršuje, dokud jsou zaznamenané hodnoty vůbec čitelné. (cs)
La reproducción y grabación de sonido es la inscripción eléctrica o mecánica y la recreación de ondas sonoras, como la voz, el canto, la música instrumental o efectos sonoros. Las dos clases principales de tecnologías de grabación de sonido son la grabación analógica y la grabación digital. La grabación analógica acústica se logra con un pequeño micrófono de diafragma que puede detectar cambios en la presión atmosférica (ondas de sonido acústicas) y grabarlas como ondas de sonido gráficas en un medio como un fonógrafo (en el que un estilete hace surcos helicoidales sobre un cilindro de fonógrafo) o una cinta magnética (en la que la corriente eléctrica del micrófono es convertidas a fluctuaciones electromagnéticas que modulan una señal eléctrica). La reproducción de sonido analógico es el proceso inverso, en el que un altavoz de diafragma de mayor tamaño causa cambios en la presión atmosférica para formar ondas de sonido acústicas. Las ondas de sonido generadas por electricidad también pueden ser grabadas directamente mediante dispositivos como los altavoces de una guitarra eléctrica o un sintetizador, sin el uso de acústica en el proceso de grabación, más que la necesidad de los músicos de escuchar que tan bien están tocando durante las sesiones de grabación. La reproducción y grabación digital usa las mismas tecnologías analógicas, con el añadido de la digitalización de los datos y señales fonográficas, permitiendo que estos sean almacenados y transmitidos en una mayor variedad de medios. Los datos numéricos binarios digitales son una representación de los puntos de vector periódicos en los datos analógicos a una frecuencia de muestreo la mayoría de las veces demasiado frecuente para que el oído humano distinga diferencias en la calidad. Las grabaciones digitales no tienen que estar necesariamente a una frecuencia de muestreo mayor, pero en general se las considera de mayor calidad por su menor interferencia por polvo o interferencia electromagnética en la reproducción y un menor deterioro mecánico por corrosión o mal manejo del medio de almacenamiento. (es)
Sound recording and reproduction is the electrical, mechanical, electronic, or digital inscription and re-creation of sound waves, such as spoken voice, singing, instrumental music, or sound effects. The two main classes of sound recording technology are analog recording and digital recording. Sound recording is the transcription of invisible vibrations in air onto a storage medium such as a phonograph disc. The process is reversed in sound reproduction, and the variations stored on the medium are transformed back into sound waves. Acoustic analog recording is achieved by a microphone diaphragm that senses changes in atmospheric pressure caused by acoustic sound waves and records them as a mechanical representation of the sound waves on a medium such as a phonograph record (in which a stylus cuts grooves on a record). In magnetic tape recording, the sound waves vibrate the microphone diaphragm and are converted into a varying electric current, which is then converted to a varying magnetic field by an electromagnet, which makes a representation of the sound as magnetized areas on a plastic tape with a magnetic coating on it. Analog sound reproduction is the reverse process, with a bigger loudspeaker diaphragm causing changes to atmospheric pressure to form acoustic sound waves. Digital recording and reproduction converts the analog sound signal picked up by the microphone to a digital form by the process of sampling. This lets the audio data be stored and transmitted by a wider variety of media. Digital recording stores audio as a series of binary numbers (zeros and ones) representing samples of the amplitude of the audio signal at equal time intervals, at a sample rate high enough to convey all sounds capable of being heard. A digital audio signal must be reconverted to analog form during playback before it is amplified and connected to a loudspeaker to produce sound. Prior to the development of sound recording, there were mechanical systems, such as wind-up music boxes and, later, player pianos, for encoding and reproducing instrumental music. (en)
Perekam suara (bahasa Inggris: "gramophone record", "phonograph record", atau "vinyl record") adalah sebuah media penyimpanan suara analog yang terdiri dari piringan pipih dengan alur spiral tertulis dan termodulasi. Media untuk merekam musik terus berkembang dari masa ke masa. Perkembangannya mulai dari piringan hitam, kaset, cakram padat (CD), sampai mp3. Di Indonesia media perekam tersebut sudah menjadi bagian dari kehidupan masyarakat. Akan tetapi seiring berjalannya waktu, beberapa dari media perekam tersebut mulai tidak digunakan lagi secara umum, kecuali untuk mereka yang mencintai dan mengoleksinya. (in)
( 녹음기는 여기로 연결됩니다. 소프트웨어에 대해서는 녹음기 (윈도우) 문서를 참고하십시오.)( 화학 용어에 대해서는 융해 문서를 참고하십시오.) 녹음(錄音, 문화어: 록음)은 전자적 또는 기계적으로 소리를 기록하고 재생하는 행위이며 보통 음성이나 음악을 기록한다. 기술적으로 녹음은 크게 과 으로 나눌 수 있다. (ko)
A gravação e a reprodução sonora, é obtida através de um equipamento eléctrico ou mecânico de gravação e reprodução de ondas sonoras como, voz, canto, música ou efeitos sonoros. As duas principais classes de tecnologia de gravação são a e a gravação digital. A gravação analógica é efectuada através de um microfone de diafragma que pode detectar mudanças na pressão atmosférica (ondas sonoras acústicas) e gravá-las como ondas sonoras em um equipamento próprio, como um fonógrafo (na qual um estilete cria ranhuras sobre um determinado meio) ou fita magnética na qual as ondas eléctricas saídas de um microfone são convertidas em (fluxo) que modulam um sinal eléctrico. A reprodução sonora analógica é o processo inverso, utilizando um altifalante de diafragma causando mudanças de pressão atmosférica para formar ondas acústicas. As ondas sonoras geradas electronicamente, também podem ser gravadas a partir de dispositivos como um captador de guitarra eléctrica ou um sintetizador, sem recorrer à utilização de meios acústicos para a sua captação. A gravação e a reprodução sonora digital, utiliza a mesma tecnologia que a gravação e a reprodução sonora analógica, com o acréscimo da digitalização das ondas sonoras, permitindo por isso ser armazenadas e transmitidos através de uma maior variedade de meios de comunicação. Os dados numéricos binário digitais, são uma representação dos pontos vectoriais analógico da informação bruta da taxa de amostragem sonora mais frequentemente, em que o ouvido humano tem capacidade para distinguir as diferenças de qualidade. As gravações digitais não são, necessariamente, uma maior taxa de amostragem, mas são muitas vezes considerados de maior qualidade por causa da menor interferência de ruído e de interferências electromagnéticas na reprodução e menor deterioração mecânica da corrosão ou manuseio inadequado do suporte de armazenamento. Um sinal de áudio digital, quando convertido, assemelha-se a um sinal analógico, ao contrário de um sinal digital puro binário que só seria percebido como uma (ruído de fundo) pelo ouvido humano. (pt)
Звукові технології — технології обробки, запису і відтворення звукових хвиль: голосу, співу, інструментальної музики, звукових ефектів тощо. (uk)
聲音錄製和再现是指人們通過各種手段記錄下声音（例如說話、唱歌、器樂發出的聲音以及聲音音效）並播放、重現這些聲音。录音技术分為两大类，分別是和。 (zh)

dbp:date

2010-03-12 (xsd:date)
August 2022 (en)

dbp:filename

1860 (xsd:integer)
Kham Hom - Sweet Words.ogg (en)

dbp:title

0001-07-06 (xsd:gMonthDay)
Au Clair de la Lune (en)
"Kham Hom" (en)

dbp:wikiPageUsesTemplate

rdfs:comment

( 녹음기는 여기로 연결됩니다. 소프트웨어에 대해서는 녹음기 (윈도우) 문서를 참고하십시오.)( 화학 용어에 대해서는 융해 문서를 참고하십시오.) 녹음(錄音, 문화어: 록음)은 전자적 또는 기계적으로 소리를 기록하고 재생하는 행위이며 보통 음성이나 음악을 기록한다. 기술적으로 녹음은 크게 과 으로 나눌 수 있다. (ko)
Звукові технології — технології обробки, запису і відтворення звукових хвиль: голосу, співу, інструментальної музики, звукових ефектів тощо. (uk)
聲音錄製和再现是指人們通過各種手段記錄下声音（例如說話、唱歌、器樂發出的聲音以及聲音音效）並播放、重現這些聲音。录音技术分為两大类，分別是和。 (zh)
L'enregistrament i reproducció del so és un tipus d'enregistrament consistent en la inscripció i posterior recreació elèctrica o mecànica de les ones sonores, normalment utilitzat per a la veu o la música. Les dues tècniques principals d'enregistrament del so són l'enregistrament analògic i l'enregistrament digital. (ca)
Záznamem zvuku se rozumí vytváření audiozáznamu, trvanlivé mechanické, magnetické nebo optické stopy zvukových vln, kterou lze při reprodukci opakovaně proměňovat ve zvukový signál. Zvukový záznam vzniká v nahrávacím zařízení a reprodukuje se v odpovídajícím přehrávacím zařízení. Předmětem záznamu je nejčastěji hudba a zpěv, ale také řeč nebo jiné zvuky. Záznam a reprodukce zvuku slouží především kultuře a zábavě, využívá se ale také k dokumentaci důležitých jednání, ke studiu cizích jazyků, k registraci průběhu letu ("černá skříňka") a řadě dalších účelů. (cs)
La reproducción y grabación de sonido es la inscripción eléctrica o mecánica y la recreación de ondas sonoras, como la voz, el canto, la música instrumental o efectos sonoros. Las dos clases principales de tecnologías de grabación de sonido son la grabación analógica y la grabación digital. La grabación analógica acústica se logra con un pequeño micrófono de diafragma que puede detectar cambios en la presión atmosférica (ondas de sonido acústicas) y grabarlas como ondas de sonido gráficas en un medio como un fonógrafo (en el que un estilete hace surcos helicoidales sobre un cilindro de fonógrafo) o una cinta magnética (en la que la corriente eléctrica del micrófono es convertidas a fluctuaciones electromagnéticas que modulan una señal eléctrica). La reproducción de sonido analógico es el p (es)
Perekam suara (bahasa Inggris: "gramophone record", "phonograph record", atau "vinyl record") adalah sebuah media penyimpanan suara analog yang terdiri dari piringan pipih dengan alur spiral tertulis dan termodulasi. (in)
Sound recording and reproduction is the electrical, mechanical, electronic, or digital inscription and re-creation of sound waves, such as spoken voice, singing, instrumental music, or sound effects. The two main classes of sound recording technology are analog recording and digital recording. Sound recording is the transcription of invisible vibrations in air onto a storage medium such as a phonograph disc. The process is reversed in sound reproduction, and the variations stored on the medium are transformed back into sound waves. (en)
A gravação e a reprodução sonora, é obtida através de um equipamento eléctrico ou mecânico de gravação e reprodução de ondas sonoras como, voz, canto, música ou efeitos sonoros. As duas principais classes de tecnologia de gravação são a e a gravação digital. A gravação analógica é efectuada através de um microfone de diafragma que pode detectar mudanças na pressão atmosférica (ondas sonoras acústicas) e gravá-las como ondas sonoras em um equipamento próprio, como um fonógrafo (na qual um estilete cria ranhuras sobre um determinado meio) ou fita magnética na qual as ondas eléctricas saídas de um microfone são convertidas em (fluxo) que modulam um sinal eléctrico. A reprodução sonora analógica é o processo inverso, utilizando um altifalante de diafragma causando mudanças de pressão atmosfé (pt)

is dbo:product of

is dbo:wikiPageRedirects of