Daniel Iborra Pellín | University of Alicante / Universidad de Alicante (original) (raw)
Uploads
Papers by Daniel Iborra Pellín
Complutum 35(2), 2024: 319-342. ISSN: 1131-6993, 2024
Estos últimos años se ha avanzado en la valoración de las orientaciones astronó-micas al planeta ... more Estos últimos años se ha avanzado en la valoración de las orientaciones astronó-micas al planeta Venus de los templos y cuevas santuario ibéricos. La importancia creciente de estos testimonios plantea conocer qué nombre dieron los íberos a dicha divinidad. Este artículo relaciona datos astronómicos, iconográficos y lingüísticos que indican que el nombre de la Dea Mater ibérica pudo ser Iunstir. Esta palabra parece estar formada por los términos iun (nombre de la divinidad) y stir(“astro”), lo que relacionaría esa divinidad ibérica con el epíteto “astro”, como ocurre con la Astart fenicia. Según esta hipótesis, el nombre de la Diosa Madre ibérica sería Iun / Iunstir.
La llum i els seus espais de culte en l'antiguitat, 2021
Des de temps immemorial, i fins que la humanitat comprengué el moviment dels astres, aquests van ... more Des de temps immemorial, i fins que la humanitat comprengué el moviment dels astres, aquests van ser sovint vene- rats (del llatí Veneris, nom del planeta Venus) com a divinitats. La fascinació pels principals astres del cel ha per- viscut fins al present, i, com veurem, també al sud del País Valencià trobem exemples d’astronomia cultural que
comprenen des de la prehistòria fins l’edat moderna.
Per a aquest article hem seleccionat les alineacions solars més rellevants pel que fa a astronomia cultural; per motius d’espai, hem deixat fora els pos- sibles cultes a la Lluna, Venus o altres astres. Partirem de les més recents i anirem avançant cap al passat, allà on és més difícil determinar la intenciona- litat de les alineacions o si es deuen a la casualitat.
Al mateix temps, presentem diver- ses efemèrides astronòmiques inèdites de les coves santuari ibèriques de la Moneda (Ibi), dels Pilars (Agres) i de les Dones (Busot), així com les insolacions de les coves sepulcrals prehistòriques del Cantal (Biar) i la Pastora (Alcoi).
Anas 35, 2022
En estos últimos años se han valorado en Extremadura algunas pareidolias en cuevas y peñas sacras... more En estos últimos años se han valorado en Extremadura algunas pareidolias en cuevas y peñas sacras que asemejan los ojos de una cara humana al igual que ocurre con algunas cuevas-santuario ibéricas de Sierra Morena y del Sureste. Estas pareidolias contribuyen a conocer la evolución del imaginario y la religión popular prerromana, ya que se asocian a una Diosa Madre, de ancestrales raíces neolíticas, de la que proceden los ídolos oculados del Calcolítico y las estelas femeninas de la Edad del Bronce. Esta divinidad se identificó con la diosa fenicia Astart en época orientalizante, con la diosa Ataecina de los Célticos del Suroeste y con Proserpina en época romana, hasta cristianizarse en ritos y leyendas populares que han llegado hasta la actualidad, por lo que esta tradición constituye un ejemplo paradigmático de estudio etno-arqueológico de “larga duración”.
El solstici d’hivern en el santuari iber de La Serreta (Alcoi, Cocentaina, Penàguila; Alacant), 2022
En el present article s’exposen els resultats d’un nou estudi arqueoastronòmic dels santuaris ibe... more En el present article s’exposen els resultats d’un nou estudi arqueoastronòmic dels santuaris iber i romà de la Serreta, el qual indica l’existència d’un marcador geogràfic de l’ocàs del Sol en el solstici d’hivern en el Carrascal de la Font Roja. A més, es plantegen altres possibles alineacions amb el planeta Venus, en relació amb estudis recents que indiquen un coneixement i veneració de l’astre per part dels ibers.
CASTELLANO:
En el presente artículo se exponen los resultados de un nuevo estudio arqueoastronómico de los santuarios íbero y romano de La Serreta, el cual indica la existencia de un marcador geográfico del ocaso del Sol en el solsticio de invierno en el Carrascal de la Font Roja. Además, se plantean otras posibles alineaciones con el planeta Venus, en relación con estudios recientes que indican un conocimiento y veneración del astro por parte de los íberos.
ENGLISH:
The winter solstice in the iberian sanctuary of La Serreta (Alcoi, Cocentaina, Penàguila; Alacant)
This article presents the deliverables of a new archaeoastronomical study of the Iberian and Roman sanctuaries of La Serreta, which indicate the existence of a geographic marker of the sunset of the Sun at the winter solstice in the Carrascal de la Font Roja. In addition, other possible alignments with the planet Venus are proposed related to recent studies that point at the knowledge and veneration of the planet by the Iberians.
We present a compilation of orientations of seven temples dedicated to the Phoenician goddess Ast... more We present a compilation of orientations of seven temples dedicated to the Phoenician goddess Astarte across the Mediterranean. The chronology of the earliest temple corresponds to the Early Bronze Age – temple of Baalat Gebal at Byblos, 2800 BCE – but the rest dating back to the Iron Age, from IX to IV BCE. We find that most temples follow a sun-rising or moon-rising orientation pattern but three of them show westerly orientations in the range of azimuth between 232 and 239. These values are consistent with the orientation custom found by Esteban & Escacena (2013a, b) in a sample of Iron Age sanctuaries of the southern half of the Iberian Peninsula that show direct influence by Phoenician colonisation. One of the potential targets of these westerly orientations is the setting of Venus at its extreme southerly position. This possibility can be related to the well-known ties between the Phoenician goddess Astarte and planet Venus.
Se presentan los resultados sobre un posible culto al planeta Venus en el mundo íbero de la Regió... more Se presentan los resultados sobre un posible culto al planeta Venus en el mundo íbero de la Región de Murcia y sur de Alicante, a través del estudio arqueoastronómico de templos y cuevas santuario íberas.
LA VERGE DELS DESEMPARATS D’ALCOLEJA I BENIAFÉ, 2019
Amb motiu de la commemoració del quart centenari del patró d'Alcoleja, Sant Vicent Ferrer, la ima... more Amb motiu de la commemoració del quart centenari del patró d'Alcoleja, Sant Vicent Ferrer, la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats de València, patrona de tots els valencians des del segle XVII, va visitar el nostre poble a finals de juliol del 2018. Amb este article es pretén determinar l'origen del seu culte a Alcoleja i Beniafé i l'empremta que s'ha mantingut fins l'actualitat.
Maria del Seguró. Una espiritista d'Alcoleja (El Comtat, Alacant), 2018
En este article, publicat al Llibret de Festes d'Alcoleja de l'any 2018, es presenta un possible ... more En este article, publicat al Llibret de Festes d'Alcoleja de l'any 2018, es presenta un possible perfil del personatge Maria del Seguró, el qual és arreplegat en tres fonts literàries diferents.
We present a compilation of orientations of seven temples dedicated to the Phoenician goddess Ast... more We present a compilation of orientations of seven temples dedicated to the Phoenician goddess Astarte across the Mediterranean. The chronology of the earliest temple corresponds to the Early Bronze Age – temple of Baalat Gebal at Byblos, 2800 BCE – but the rest dating back to the Iron Age, from IX to IV BCE. We find that most temples follow a sun-rising or moon-rising orientation pattern but three of them show westerly orientations in the range of azimuth between 232 and 239. These values are consistent with the orientation custom found by Esteban & Escacena (2013a, b) in a sample of Iron Age sanctuaries of the southern half of the Iberian Peninsula that show direct influence by Phoenician colonisation. One of the potential targets of these westerly orientations is the setting of Venus at its extreme southerly position. This possibility can be related to the well-known ties between the Phoenician goddess Astarte and planet Venus.
En el presente artículo se presentan un conjunto de datos arqueoastronómicos, epigráficos e icono... more En el presente artículo se presentan un conjunto de datos arqueoastronómicos, epigráficos e iconográficos que parecen indicar un culto al planeta Venus alrededor del puerto etrusco de Pyrgi, lugar de contacto con la cultura fenicia, cuya diosa Astarté está asociada con el mismo astro según estudios arqueoastronómicos recientes. Se muestra
también cómo el templo de la Baalat Gebal, en Byblos (uno de los santuarios originarios del culto a la diosa Astarté) responde a un mismo patrón orientativo dirigido hacia el planeta Venus. Por tanto, se plantea la posibilidad que el culto a la diosa etrusca Uni, deidad sincrética a la Astarté fenicia, tuviera como origen celeste el tercer astro en luminosidad de todo el firmamento.
les forces humanes no podien controlar. Esta és la història de com el seu culte arribà fins a est... more les forces humanes no podien controlar. Esta és la història de com el seu culte arribà fins a este poble de lʼAitana i de com, de la mateixa manera, la llegenda de dit miracle desaparegué durant segles.
Drafts by Daniel Iborra Pellín
Es presenten jaciments arqueològics alacantins relacionats amb el solstici d'hivern. L'estudi se ... more Es presenten jaciments arqueològics alacantins relacionats amb el solstici d'hivern. L'estudi se centra en temples i coves santuari iberes principalment, però també d'altres cronologies més antigues i més modernes. L'àmbit geogràfic és el de l'actual província d'Alacant aproximadament.
Annual Issues by Daniel Iborra Pellín
Huygens, 2022
Aproximación al estudio de santuarios íberos del sureste peninsular desde la perspectiva de su or... more Aproximación al estudio de santuarios íberos del sureste peninsular desde la perspectiva de su orientación astrofisíca
Complutum 35(2), 2024: 319-342. ISSN: 1131-6993, 2024
Estos últimos años se ha avanzado en la valoración de las orientaciones astronó-micas al planeta ... more Estos últimos años se ha avanzado en la valoración de las orientaciones astronó-micas al planeta Venus de los templos y cuevas santuario ibéricos. La importancia creciente de estos testimonios plantea conocer qué nombre dieron los íberos a dicha divinidad. Este artículo relaciona datos astronómicos, iconográficos y lingüísticos que indican que el nombre de la Dea Mater ibérica pudo ser Iunstir. Esta palabra parece estar formada por los términos iun (nombre de la divinidad) y stir(“astro”), lo que relacionaría esa divinidad ibérica con el epíteto “astro”, como ocurre con la Astart fenicia. Según esta hipótesis, el nombre de la Diosa Madre ibérica sería Iun / Iunstir.
La llum i els seus espais de culte en l'antiguitat, 2021
Des de temps immemorial, i fins que la humanitat comprengué el moviment dels astres, aquests van ... more Des de temps immemorial, i fins que la humanitat comprengué el moviment dels astres, aquests van ser sovint vene- rats (del llatí Veneris, nom del planeta Venus) com a divinitats. La fascinació pels principals astres del cel ha per- viscut fins al present, i, com veurem, també al sud del País Valencià trobem exemples d’astronomia cultural que
comprenen des de la prehistòria fins l’edat moderna.
Per a aquest article hem seleccionat les alineacions solars més rellevants pel que fa a astronomia cultural; per motius d’espai, hem deixat fora els pos- sibles cultes a la Lluna, Venus o altres astres. Partirem de les més recents i anirem avançant cap al passat, allà on és més difícil determinar la intenciona- litat de les alineacions o si es deuen a la casualitat.
Al mateix temps, presentem diver- ses efemèrides astronòmiques inèdites de les coves santuari ibèriques de la Moneda (Ibi), dels Pilars (Agres) i de les Dones (Busot), així com les insolacions de les coves sepulcrals prehistòriques del Cantal (Biar) i la Pastora (Alcoi).
Anas 35, 2022
En estos últimos años se han valorado en Extremadura algunas pareidolias en cuevas y peñas sacras... more En estos últimos años se han valorado en Extremadura algunas pareidolias en cuevas y peñas sacras que asemejan los ojos de una cara humana al igual que ocurre con algunas cuevas-santuario ibéricas de Sierra Morena y del Sureste. Estas pareidolias contribuyen a conocer la evolución del imaginario y la religión popular prerromana, ya que se asocian a una Diosa Madre, de ancestrales raíces neolíticas, de la que proceden los ídolos oculados del Calcolítico y las estelas femeninas de la Edad del Bronce. Esta divinidad se identificó con la diosa fenicia Astart en época orientalizante, con la diosa Ataecina de los Célticos del Suroeste y con Proserpina en época romana, hasta cristianizarse en ritos y leyendas populares que han llegado hasta la actualidad, por lo que esta tradición constituye un ejemplo paradigmático de estudio etno-arqueológico de “larga duración”.
El solstici d’hivern en el santuari iber de La Serreta (Alcoi, Cocentaina, Penàguila; Alacant), 2022
En el present article s’exposen els resultats d’un nou estudi arqueoastronòmic dels santuaris ibe... more En el present article s’exposen els resultats d’un nou estudi arqueoastronòmic dels santuaris iber i romà de la Serreta, el qual indica l’existència d’un marcador geogràfic de l’ocàs del Sol en el solstici d’hivern en el Carrascal de la Font Roja. A més, es plantegen altres possibles alineacions amb el planeta Venus, en relació amb estudis recents que indiquen un coneixement i veneració de l’astre per part dels ibers.
CASTELLANO:
En el presente artículo se exponen los resultados de un nuevo estudio arqueoastronómico de los santuarios íbero y romano de La Serreta, el cual indica la existencia de un marcador geográfico del ocaso del Sol en el solsticio de invierno en el Carrascal de la Font Roja. Además, se plantean otras posibles alineaciones con el planeta Venus, en relación con estudios recientes que indican un conocimiento y veneración del astro por parte de los íberos.
ENGLISH:
The winter solstice in the iberian sanctuary of La Serreta (Alcoi, Cocentaina, Penàguila; Alacant)
This article presents the deliverables of a new archaeoastronomical study of the Iberian and Roman sanctuaries of La Serreta, which indicate the existence of a geographic marker of the sunset of the Sun at the winter solstice in the Carrascal de la Font Roja. In addition, other possible alignments with the planet Venus are proposed related to recent studies that point at the knowledge and veneration of the planet by the Iberians.
We present a compilation of orientations of seven temples dedicated to the Phoenician goddess Ast... more We present a compilation of orientations of seven temples dedicated to the Phoenician goddess Astarte across the Mediterranean. The chronology of the earliest temple corresponds to the Early Bronze Age – temple of Baalat Gebal at Byblos, 2800 BCE – but the rest dating back to the Iron Age, from IX to IV BCE. We find that most temples follow a sun-rising or moon-rising orientation pattern but three of them show westerly orientations in the range of azimuth between 232 and 239. These values are consistent with the orientation custom found by Esteban & Escacena (2013a, b) in a sample of Iron Age sanctuaries of the southern half of the Iberian Peninsula that show direct influence by Phoenician colonisation. One of the potential targets of these westerly orientations is the setting of Venus at its extreme southerly position. This possibility can be related to the well-known ties between the Phoenician goddess Astarte and planet Venus.
Se presentan los resultados sobre un posible culto al planeta Venus en el mundo íbero de la Regió... more Se presentan los resultados sobre un posible culto al planeta Venus en el mundo íbero de la Región de Murcia y sur de Alicante, a través del estudio arqueoastronómico de templos y cuevas santuario íberas.
LA VERGE DELS DESEMPARATS D’ALCOLEJA I BENIAFÉ, 2019
Amb motiu de la commemoració del quart centenari del patró d'Alcoleja, Sant Vicent Ferrer, la ima... more Amb motiu de la commemoració del quart centenari del patró d'Alcoleja, Sant Vicent Ferrer, la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats de València, patrona de tots els valencians des del segle XVII, va visitar el nostre poble a finals de juliol del 2018. Amb este article es pretén determinar l'origen del seu culte a Alcoleja i Beniafé i l'empremta que s'ha mantingut fins l'actualitat.
Maria del Seguró. Una espiritista d'Alcoleja (El Comtat, Alacant), 2018
En este article, publicat al Llibret de Festes d'Alcoleja de l'any 2018, es presenta un possible ... more En este article, publicat al Llibret de Festes d'Alcoleja de l'any 2018, es presenta un possible perfil del personatge Maria del Seguró, el qual és arreplegat en tres fonts literàries diferents.
We present a compilation of orientations of seven temples dedicated to the Phoenician goddess Ast... more We present a compilation of orientations of seven temples dedicated to the Phoenician goddess Astarte across the Mediterranean. The chronology of the earliest temple corresponds to the Early Bronze Age – temple of Baalat Gebal at Byblos, 2800 BCE – but the rest dating back to the Iron Age, from IX to IV BCE. We find that most temples follow a sun-rising or moon-rising orientation pattern but three of them show westerly orientations in the range of azimuth between 232 and 239. These values are consistent with the orientation custom found by Esteban & Escacena (2013a, b) in a sample of Iron Age sanctuaries of the southern half of the Iberian Peninsula that show direct influence by Phoenician colonisation. One of the potential targets of these westerly orientations is the setting of Venus at its extreme southerly position. This possibility can be related to the well-known ties between the Phoenician goddess Astarte and planet Venus.
En el presente artículo se presentan un conjunto de datos arqueoastronómicos, epigráficos e icono... more En el presente artículo se presentan un conjunto de datos arqueoastronómicos, epigráficos e iconográficos que parecen indicar un culto al planeta Venus alrededor del puerto etrusco de Pyrgi, lugar de contacto con la cultura fenicia, cuya diosa Astarté está asociada con el mismo astro según estudios arqueoastronómicos recientes. Se muestra
también cómo el templo de la Baalat Gebal, en Byblos (uno de los santuarios originarios del culto a la diosa Astarté) responde a un mismo patrón orientativo dirigido hacia el planeta Venus. Por tanto, se plantea la posibilidad que el culto a la diosa etrusca Uni, deidad sincrética a la Astarté fenicia, tuviera como origen celeste el tercer astro en luminosidad de todo el firmamento.
les forces humanes no podien controlar. Esta és la història de com el seu culte arribà fins a est... more les forces humanes no podien controlar. Esta és la història de com el seu culte arribà fins a este poble de lʼAitana i de com, de la mateixa manera, la llegenda de dit miracle desaparegué durant segles.
Es presenten jaciments arqueològics alacantins relacionats amb el solstici d'hivern. L'estudi se ... more Es presenten jaciments arqueològics alacantins relacionats amb el solstici d'hivern. L'estudi se centra en temples i coves santuari iberes principalment, però també d'altres cronologies més antigues i més modernes. L'àmbit geogràfic és el de l'actual província d'Alacant aproximadament.
Huygens, 2022
Aproximación al estudio de santuarios íberos del sureste peninsular desde la perspectiva de su or... more Aproximación al estudio de santuarios íberos del sureste peninsular desde la perspectiva de su orientación astrofisíca