boca - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i): oriental /ˈbo.kə/ⓘ, occidental /ˈbo.ka/
- Rimes: -oka
- Etimologia: Del llatí bŭcca, segle XIV.
boca f. (plural boques)
- (anatomia) Orifici que tenen els éssers vius que permet ingerir aliment.
- Forat, entrada (boca de metro, boca de canó)
- accés, entrada, llindar, obertura, porta, portal, portalada.
- bocamoll (que parla massa)
- bocabadat (sorprès)
- boquejar
- boqueta
- bocassa
- Obrir boca = parlar o començar a menjar
- Anar-se'n de la boca = revelar un secret
- anar de boca en boca = ser del domini públic
- fer el boca a boca = reanimació
- no badar boca = callar
- obreboca
Orifici dels éssers vius
Amazic marroquí: ⵉⵎⵉ (zgh) (imi)
Friülà: boche (fur) f.
Llengua de signes catalana: BOCA (csc)
Romaní: muj (rom) m.
Sard: bucca (sc) f.
Síl·labes: bo·ca (2)
Article corresponent a la Viquipèdia
Pronúncia(i):
Peninsular: /ˈbo.ka/
Americà: alt /ˈbo.k(a)/, baix /ˈbo.ka/
boca f. (plural bocas)
Síl·labes: bo·ca (2)
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre boca
Pronúncia: /ˈbo.ka/
Etimologia: Del llatí bucca.
boca f. (plural bocas)
Síl·labes: bo·ca (2)
Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre boca
Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre boca
Pronúncia(i): /ˈbu.ko̞/
Àudio: Bearn ⓘ
boca f. (plural bocas o boques [aranès])
Síl·labes: bo·ca (2)
Pronúncia: /ˈbo.kɐ/
Etimologia: Del llatí bucca.
boca f. (plural bocas)
- Síl·labes: bo·ca (2)