garsa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
Una garsa
- Pronúncia(i): oriental /ˈɡar.sə/ⓘ, occidental /ˈɡaɾ.sa/
- Rimes: -aɾsa
- Etimologia: D’origen preromà probablement d'un substrat precèltic *karkia, del protoindoeuropeu *ḱer- amb amplificació onomatopeica, segle XIV. Cognat de l'occità gascó garça. Afí al lituà šárka, prussià sarke, eslovè sráka.
garsa f. (plural garses)
- Ocell de la família dels còrvids, de color blanc al ventre i a les ales, i negre a la resta del cos, comú en zones de conreu i parcs urbans (Pica pica).
- blanca (valencià)
Traduccions
- Alemany: Elster (de) f.
- Anglès: magpie (en)
- Asturià: pega (ast)
- Castellà: urraca (es)
- Danès: skade (da) c.
- Eslovac: straka (sk) f.
- Eslovè: sraka (sl) f.
- Esperanto: pigo (eo)
- Finès: harakka (fi)
- Francès: pie (fr)
- Friülà: cheche (fur)
- Gallec: pega (gl) f.
- Grec: καρακάξα (el) f. (karakaxa)
- Hongarès: szarka (hu)
- Islandès: skjór (is) m.
- Italià: gazza (it) f.
- Llatí: pica (la) f.
- Neerlandès: ekster (nl) m.
- Occità: agaça (oc) f., 'jassa (oc) f.
- Polonès: sroka (pl) f.
- Portuguès: gralha (pt) f., pega (pt) f.
- Retoromànic: giazla (rm) f.
- Romanès: coțofană (ro) f.
- Rus: соро́ка (ru) f. (soroka)
- Sard: piga (sc), malabiga (sc)
- Txec: straka (cs) f.
Traduccions importades de Wikidata (d:Q25307)
Afrikaans: Eurasiese ekster (af)
Alamànic: Ägerst (gsw)
Albanès: Pica pica (sq)
Alemany: Elster (de)
Alt sòrab: sroka (hsb)
Amhàric: የአውርስያ ዓቅዓቅ (am)
Anglès: Eurasian Magpie (en)
Àrab: عقعق أوراسي (ar)
Àrab egipci: عقعق اوراسى (arz)
Aragonès: Pica pica (an)
Armeni: սովորական կաչաղակ (hy)
Asturià: Pica pica (ast)
Àzeri: Sağsağan (az)
Baix saxó neerlandès: ikster (nds-nl)
Baixkir: Һайыҫҡан (ba)
Balinès: Magpie Eurasia (ban)
Basc: mika arrunt (eu)
Belarús: Сарока звычайная (be)
Belarús taraškievica: сарока звычайная (be-tarask)
Bengalí: ইউরেশীয় ম্যাগপাই (bn)
Bosnià: Svraka (bs)
Bretó: Pig-klakenn (br)
Búlgar: сврака (bg)
Caixubi: Sroka (csb)
Castellà: Pica pica (es)
Cebuà: Pica pica (ceb)
Coreà: 까치 (ko)
Còrnic: Pyasen (kw)
Cors: Pica pica (co)
Croat: svraka (hr)
Danès: husskade (da)
Emilianoromanyès: Gaśa (eml)
Erza: Сезьган (myv)
Escocès: Pyot (sco)
Eslovac: straka obyčajná (sk)
Eslovè: sraka (sl)
Esperanto: Eŭropa pigo (eo)
Estonià: harakas (et)
Extremeny: Pega (ext)
Feroès: Skjóra (fo)
Finès: harakka (fi)
Flamenc occidental: Ekster (vls)
Francès: pie bavarde (fr)
Frisó occidental: Ekster (fy)
Frisó oriental: Akster (stq)
Frisó septentrional: Heister (frr)
Friülà: Cheche (fur)
Gaèlic escocès: Pioghaid (gd)
Gallec: Pega (gl)
Gal·lès: Pioden (cy)
Georgià: კაჭკაჭი (ka)
Gilaki: کشکرت (glk)
Grec: Καρακάξα (el)
Hebreu: עקעק זנבתן פיקה (he)
Hongarès: szarka (hu)
Ido: Pigo (io)
Igbo: Eurasian Magpie (ig)
Indonesi: Magpie erasia (id)
Interlingua: Pica (ia)
Irlandès: Pica pica (ga)
Islandès: Skjór (is)
Italià: Pica pica (it)
Japonès: カササギ (ja)
Kabardí: Къанжэ (kbd)
Kazakh: Сауысқан (kk)
Kirguís: Сагызган (ky)
Kurd: Zaq (ku)
Ladí: Agacia (lld)
Lesguià: Керекул (lez)
Letó: žagata (lv)
Lígur: Bèrta (lij)
Limburguès: Aekster (li)
Lingala: Piká (ln)
Lituà: Šarka (lt)
Livià: Harakku (olo)
Llatí: Pica (la)
Llombard: Pica pica (lmo)
Luxemburguès: Kréi (lb)
Macedoni: Европска страчка (mk)
Malgaix: Pika (mg)
Manx: Pieanat (gv)
Mirandès: Pega-rabuda (mwl)
Mongol: Алаг шаазгай (mn)
Multilingüe: Pica pica (mul)
Navaho: Tó wónaanídę́ę́ʼ ąąʼąʼii (nv)
Neerlandès: ekster (nl)
Noruec (bokmål): skjære (nb)
Noruec (nynorsk): skjor (nn)
Occità: Pica pica (oc)
Osseta: Дзæгъындзæг (os)
Paixtu: اروپايي کاغۍ (ps)
Pannonian Rusyn: Страка (rsk)
Persa: زاغی (fa)
Picard: Agache jacteusse (pcd)
Piemontès: Pica pica (pms)
Polonès: sroka zwyczajna (pl)
Pòntic: κασκάρα (pnt)
Portuguès: Pega-rabuda (pt)
Portuguès brasiler: Pega-rabuda (pt-br)
Romanès: coțofană (ro)
Rus: сорока (ru)
Russia Buriat: Шаазгай (bxr)
Rutè: Сорока (rue)
Sami d'Inari: lädikuávská (smn)
Sami meridional: skærhtjoe (sma)
Sami septentrional: skire (se)
Sami skolt: soorkõs (sms)
Samogitià: Žagata (sgs)
Serbi: сврака (sr)
Serbocroat: Svraka (sh)
Sicilià: carcarazza (scn)
Suahili: Kinubi (sw)
Suec: skata (sv)
Tadjik: Акка (tg)
Tagal: Dominikong Europeo (tl)
Tai: นกสาลิกาปากดำ (th)
Tàmil: ஐரோவாசிய மேக்பை (ta)
Tàtar: Саескан (tt)
Telugu: వస పిట్ట (te)
Tibetà: སྐྱ་ཀ། (bo)
Turc: Avrupa saksağanı (tr)
Txec: straka obecná (cs)
Txetxè: Къорзакъиг (ce)
Txuvaix: Чакак (cv)
Ucraïnès: сорока (uk)
Udmurt: Коӵо (udm)
Uzbek: Zagʻizgʻon (uz)
Való: Agaesse (wa)
Vènet: Chéca (vec)
Vepse: Harag (vep)
Vietnamita: ác là (vi)
Waray: Pica pica (war)
Xinès: 喜鹊 (zh)
Xinès (Taiwan): 喜鵲 (zh-tw)
Xinès (Xina): 喜鹊 (zh-cn)
Xinès cantonès: 喜鵲 (yue)
Xinès hakka: Â-siak (hak)
Xinès min del sud: Kheh-chiáu (nan)
Xinès min oriental: Káh-chiók (cdo)
Xinès wu: 喜鹊 (wuu)
Zhuang: Roeggacak (za)
Castellà: garza (‘agró’)
garsa
Viquipèdia