infant - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Rimes: -ant
Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans ‎(literalment ‘que no parla’), segle XIII. En sentit militar, de l’italià fante.

infant m. ‎(plural infants)

Nen, persona que encara no ha assolit l'edat adulta, d'entre els 0 i els 13 anys de vida.
Soldat d'infanteria.
En la monarquia espanyola, fill o filla que no hereta el tron.

Nen

Alemany: Kind (de), Säugling (de) m.
Anglès: infant (en)
Àrab: رَضِيع‎ (ar) m.
Armeni: երեխա (hy) ‎(ierekhà)
Búlgar: бебе (bg) n. ‎(bebe)
Castellà: niño (es)
Coreà: 유아 (ko) ‎(yua)
Eslovac: dojča (sk) n.
Esperanto: infano (eo)
Feroès: barn (fo) n.
Francès: enfant (fr)
Grec: βρέφος (el) n. ‎(vrefos), νήπιο (el) n. ‎(nípio)
Grec antic: βρέφος (grc) n. ‎(bréphos)
Hebreu: עולל‎ (he) m.
Hindi: बच्चा (hi), शिशु (hi) m.
Hongarès: csecsemő (hu)
Italià: bambino (it) m.
Japonès: 赤ちゃん (ja)
Kirguís: наристе (ky) ‎(nariste)
Llatí: infans (la) m. f.
Llengua de signes catalana: BAIX (csc)
Noruec: spedbarn (no) n.
Polonès: niemowlę (pl) n., niemowlak (pl) m.
Portuguès: infante (pt) m. f.
Romanès: bebeluș (ro) m.
Rus: младе́нец (ru) m. ‎(mladénets), ребёнок (ru) m. ‎(rebiónok), дитя́ (ru) n. ‎(ditià)
Tai: ทารก (th)
Turc: bebek (tr)
Txec: kojenec (cs) m., nemluvně (cs) n.
Ucraïnès: немовля (uk) ‎(nemovlia)
Xinès: 嬰兒 (zh) ‎(婴儿, yīng'ér)

infant m. ‎(plural infants, femení infanta o infantessa)

Títol nobiliari atorgat en alguns regnes als fills d'un rei que no són l'hereu. L'infant és germà o germana del príncep.

infant

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infantar.

Síl·labes: in·fant (2)
Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, Optimot
Pronúncia (AFI): /ˈɪn.fənt/ àudio (EUA) ⓘ
Etimologia: Del llatí īnfante(m), acusatiu de infans ‎(literalment ‘que no parla’).

infant ‎(plural infants)