provocar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental:	central /pɾu.βuˈka/
balear /pɾo.voˈka/, /pɾu.vuˈka/
Occidental:	nord-occidental /pɾo.βoˈka/
valencià /pɾo.voˈkaɾ/, /pɾo.βoˈka/

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: provocà
Etimologia: Del llatí provocāre ‎(‘cridar pe fer sortir’), format pel prefix pro- ‎(‘cap endavant’) i el verb vocare ‎(‘cridar,apel·lar’), segle XIV

provocar trans.

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... provocat
			havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... provocar
	vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... provocat
passat anterioro perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... provocat
vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
	vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... provocat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... provocat
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... provocar
vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... provocat
haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... provocat
	haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anteriorperifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... provocat
vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: provoco, provoca, provoquem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Incitar

Alemany: hervorrufen (de), provozieren (de)
Anglès: provoke (en)
Àrab: اِسْتَفَزَّ‎ (ar)
Castellà: provocar (es)
Danès: provokere (da)
Esperanto: provoki (eo)
Finès: suututtaa (fi)
Francès: provoquer (fr)
Grec: εξοργίζω (el) ‎(exorgizo)
Grec antic: ἐρεθίζω (grc) ‎(erethízō)
Hongarès: provokál (hu)
Islandès: ergja (is)
Italià: provocare (it)
Japonès: 怒らせる (ja)
Letó: provocet (lv)
Llatí: provocare (la)
Neerlandès: uitlokken (nl)
Noruec: provosere (no)
Persa: افژولیدن‎ (fa)
Polonès: prowokować (pl)
Portuguès: provocar (pt)
Rus: провоци́ровать (ru) ‎(provotsírovat), спровоци́ровать (ru) ‎(sprovotsírovat)
Suec: provocera (sv)
Txec: dráždit (cs)
Urdú: مشتعل‎ (ur)
Xinès: 挑釁 (zh) ‎(挑衅, tiǎoxìn)
Síl·labes: pro·vo·car (3)
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: provocar
Pronúncia(i):

Peninsular: \pɾo.βoˈkaɾ\

Americà: alt /p(ɾo).boˈkaɾ/, baix \pɾo.βoˈkaɾ\

provocar trans. ‎(present provoco, passat provoqué, futur provocaré)