sortir - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i):

Oriental:	central /surˈti/ⓘ
balear /soɾˈti/, /surˈti/
Occidental:	nord-occidental /sorˈti/
valencià /soɾˈtiɾ/, /soɾˈti/

Rimes: -i(ɾ)
Homòfon: sortí
Etimologia: Del llatí sortīrī ‎(‘tocar en sort’), barrejat amb surgere ‎(‘sorgir, eixir’).

sortir intr., pron. ‎(pronominal sortir-se, sortir-se'n)

Passar a fora.
Sorgir, aparèixer
(esports de pilota) Desplaçar-se, un porter, en direcció a un adversari que controla la pilota, la bola o el disc amb opcions de marcar, amb la intenció de prendre-l'hi o dificultar-li el xut cap a la porteria.

Tercera conjugació pura amb alternança vocàlica en el radical

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... sortit
			havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... sortir
	vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... sortit
passat anterioro perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... sortit
vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
	vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... sortit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... sortit
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... sortir
vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... sortit
haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... sortit
	haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anteriorperifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... sortit
vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: surto, surt, sortim

assortir
sortida
sortidor
eixir
entrar
sortir amb algú = mantenir una relació sentimental
sortir-se'n
sortir amb alguna cosa (col·loquial) = dir de sobte, tenir una ocurrència

Passar a fora

Alemany: ausgehen (de)
Anglès: go out (en)
Àrab: خَرَجَ‎ (ar)
Armeni: ելնել (hy) ‎(ielnel)
Àzeri: çıxmaq (az)
Belarús: выхо́дзіць (be) ‎(vikhódzits), вы́йсці (be) ‎(vistsi)
Birmà: ထွက် (my)
Búlgar: изли́зам (bg) ‎(izlízam), изля́за (bg) ‎(izliaza)
Castellà: salir (es)
Coreà: 나가다 (ko) ‎(nagada)
Eslovac: vychádzať (sk), vyjsť (sk)
Finès: mennä ulos (fi)
Francès: sortir (fr)
Gal·lès: mynd (cy), allan (cy)
Grec: βγαίνω (el) ‎(vgeno)
Grec antic: ἐκβαίνω (grc) ‎(ekbaínō)
Groenlandès: anivoq (kl)
Hongarès: kimegy (hu)
Ídix: אַרויסגיין‎ (yi)
Ido: ekirar (io)
Irlandès: téigh amach (ga)
Italià: uscire (it)
Japonès: 出る (ja)
Llatí: exire (la)
Macedoni: излегува (mk), излезе (mk)
Occità: sortir (oc)
Persa: خارج شدن (fa)
Polonès: wychodzić (pl), wyjść (pl)
Portuguès: sair (pt)
Retoromànic: sortir (rm)
Romanès: a ieși (ro)
Rus: выходи́ть (ru) ‎(vikhodit), вы́йти (ru) ‎(viti)
Serbocroat: излазити (sh), izlaziti (sh), изаћи (sh), izaći (sh)
Suec: gå ut (sv)
Tadjik: баромадан (tg)
Turc: çıkmak (tr)
Txec: vycházet (cs), vyjít (cs)
Ucraïnès: виходи́ти (uk) ‎(vikhoditi), ви́йти (uk) ‎(viti)
Való: rexhe (wa), sôrti (wa)
Xinès: 出 (zh) ‎(chū)
Síl·labes: sor·tir (2)
Anagrames: rostir, torris
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
sortir. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.
Pronúncia (AFI): /sɔʁˈtiʁ/ àudio ⓘ
Etimologia: Del llatí sortīrī i possiblement sigui un doblet de sourdre, però barrejat amb surgere.

sortir

sortir