afrontar - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental: central /ə.fɾunˈta/
balear /ə.fɾonˈta/, /ə.fɾunˈta/
Occidental: nord-occidental /a.fɾonˈta/
valencià /a.fɾonˈtaɾ/, /a.fɾonˈta/

afrontar trans., intr.

  1. Confrontar.
  2. Causar afront.

Primera conjugació regular

Formes no normatives o col·loquials

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
perfet he has ha hem heu han ... afrontat
havem haveu
passat perifràstic vaig vas va vam vau van ... afrontar
vares vàrem vàreu varen
plusquamperfet havia havies havia havíem havíeu havien ... afrontat
passat anterioro perifràstic haguí hagueres hagué haguérem haguéreu hagueren ... afrontat
vaig haver vas haver va haver vam haver vau haver van haver
vares haver vàrem haver vàreu haver varen haver
futur perfet hauré hauràs haurà haurem haureu hauran ... afrontat
condicional perfet hauria hauries hauria hauríem hauríeu haurien ... afrontat
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
subjuntiu jo tu ell/ella/vostè nosaltres vosaltres/vós ells/elles/vostès verb
passat perifràstic vagi vagis vagi vàgim vàgiu vagin ... afrontar
vaja vages vaja vàgem vàgeu vagen
perfet hagi hagis hagi hàgim hàgiu hagin ... afrontat
haja hages haja hàgem hàgeu hagen
plusquamperfet hagués haguessis hagués haguéssim haguéssiu haguessin ... afrontat
haguesses haguéssem haguésseu haguessen
haguera hagueres haguera haguérem haguéreu hagueren
passat anteriorperifràstic vagi haver vagis haver vagi haver vàgim haver vàgiu haver vagin haver ... afrontat
vaja haver vages haver vaja haver vàgem haver vàgeu haver vagen haver

Paradigmes de flexió: afronto, afronta, afrontem
Vocal rizotònica: /o/

Confrontar

afrontar

  1. acarar (front a front)
  2. afrontar

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu afrontar
gerundi afrontant
participi afrontat
Formes personals simples
indicatiu io, yo, jo tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present afront afrontes afronta afrontam afrontats afronten
afrontau
imperfet afrontava afrontaves afrontava afrontàvem afrontàvets afrontaven
passat simple afrontí afrontast afrontà afrontam afrontàs afrontaren
afronté afrontist afrontàrem afrontàrets
afrontares afrontàreu
futur afrontaré afrontaràs afrontarà afrontarem afrontarets afrontaran
afrontareu
condicional afrontaria afrontaries afrontaria afrontaríem afrontaríets afrontarien
afrontaríeu
subjuntiu io, yo, jo tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present afront afronts afront afrontem afrontets afronten
afronteu
imperfet afrontàs afrontasses afrontàs afrontàssem afrontàssets afrontassen
afrontara afrontares afrontara afrontàrem afrontàsseu afrontaren
afrontàrets
afrontàreu
imperatiu – tu él, eyl, ell nós, nosaltres vós, vosaltres éls, eyls, ells
present – afronta afront afrontem afrontats afronten
– afrontau

Peninsular: septentrional /a.fɾonˈtaɾ/, meridional \a.fɾoŋˈtaɾ\

Americà: alt /a.f(ɾo)nˈtaɾ/, baix \a.fɾoŋˈtaɾ\, austral /a.fɾonˈtaɾ/

afrontar trans. ‎(present afronto, passat afronté, futur afrontaré)

  1. afrontar