alumne - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /əˈɫum.nə/, occidental /aˈɫum.ne/
• Homòfon: alumna
• Etimologia: Del castellà alumno, del llatí alumnus ‎(‘alimentat, criat, educat’), segle XIX.

alumne m. ‎(plural alumnes, femení alumna)

1. Persona que rep ensenyament regular en un centre docent o d’un mestre.

• S’usa amb relació al mestre, al centre educatiu o a la matèria o art.

• deixeble, pupil, aprenent, escolar

• estudiant (alumne de l'ensenyament superior)

• mestre, professor, docent, ensenyant

Traduccions

• Alemany: Schüler (de) m., Zögling (de) m.

• Anglès: pupil (en), student (en)

• Castellà: alumno (es) m., estudiante (es) m. f.

• Francès: élève (fr), étudiant (fr)

• Gallec: alumno (gl)

• Italià: alunno (it)

• Llengua de signes catalana: alumne (csc)

• Occità: escolan (oc) m.

• Romanès: elev (ro)

• Suec: elev (sv)

• Síl·labes: a·lum·ne (3)

• Heterograma de 6 lletres (aelmnu)

• Anagrames: alumèn, Manuel, maulen

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• alumne. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.