amenaça - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ə.məˈna.sə/, occidental /a.meˈna.sa/
• Rimes: -asa
• Etimologia: Del llatí vulgar *mĭnacia, de mĭna ‎(‘amenaça’), segle XIII.

amenaça f. ‎(plural amenaces)

1. Acció d'amenaçar.
2. Paraula, gest, etc. amb què s'amenaça.
3. Perill potencial, cosa que cal témer.

• advertiment, advertència, avís

• terror

• amenaçar

• amenassa, arcaisme

Traduccions

• Anglès: threat (en)
• Basc: mehatxu (eu), zemai (eu)
• Castellà: amenaza (es)
• Danès: trussel (da) c.
• Esperanto: minaco (eo)
• Francès: menace (fr)
• Gallec: ameaza (gl) f.
• Grec: απειλή (el) f. ‎(apilí)
• Grec antic: ἀπειλή (grc) f. ‎(apeilḗ)
• Hebreu: איום‎ (he) m.
• Hindi: धमकी (hi) f. [1]
• Italià: minaccia (it), minaccio (it), minacciatura (it)
• Llatí: minae (la)
• Llengua de signes catalana: AMENAÇAR (csc)
• Macedoni: закана (mk) f.
• Marathi: धमकी (mr) f. [1]
• Neerlandès: bedreiging (nl)
• Noruec: trussel (no) m.
• Occità: menaça (oc)
• Polonès: groźba (pl) f.
• Portuguès: ameaça (pt)
• Romanès: amenințare (ro) f.
• Rus: угро́за (ru) f. ‎(ugroza)
• Suec: hot (sv) n.
• Turc: tehdit (tr)
• Txec: hrozba (cs) f.
• Xinès: 威脅 (zh) ‎(威胁, wēixié)

amenaça

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de amenaçar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb amenaçar.

• Síl·labes: a·me·na·ça (4)

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.