analogia - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí analogia, segle XV, del grec antic ἀναλογία ‎(analogía).

analogia f. ‎(plural analogies)

1. Relació de semblança.
2. (filologia) Procés de creació o modificació de mots per adaptació a un model conegut d’un grup de mots.

Relació de semblança

• Afrikaans: analogie (af)

• Alemany: Analogie (de) f.

• Anglès: analogy (en)

• Àrab: مَمَاثَلَة‎ (ar) f.

• Armeni: անալոգիա (hy) ‎(analoguià)

• Castellà: analogía (es)

• Eslovè: analogija (sl) f.

• Esperanto: analogio (eo)

• Estonià: analoogia (et)

• Francès: analogie (fr)

• Grec: αναλογία (el) f. ‎(analogia)

• Hongarès: analógia (hu)

• Irlandès: analach (ga) f.

• Italià: analogia (it) f.

• Japonès: 類推 (ja)

• Neerlandès: analogie (nl) f.

• Occità: analogia (oc) f.

• Polonès: analogia (pl) f.

• Portuguès: analogia (pt) f.

• Romanès: analogie (ro) f.

• Rus: анало́гия (ru) f. ‎(analóguia)

• Serbocroat: аналогија (sh), analogija (sh) f.

• Suec: analogi (sv) c.

• Txec: analogie (cs) f.

• Ucraïnès: анало́гія (uk) f. ‎(analòhia)

• Volapük: naalog (vo)

• Xinès: 類推 (zh) ‎(类推, lèituī)

• Síl·labes: a·na·lo·gi·a (5)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

analogia

1. nominatiu i acusatiu definit singular de analogie