animal - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ə.niˈmaɫ/, occidental /a.niˈmaɫ/ⓘ
• Rimes: -al
• Etimologia: Del llatí anĭmal ‎(‘ésser vivent, animal’), segle XIV [nom].
• Etimologia: Del llatí animālis [adjectiu].

animal m. ‎(plural animals)

1. Ésser viu del regne animalia.

• bèl·lua, bèstia, bístia, fera
• bèstia, criatura
• grosser, ignorant, incivil, rude

Traduccions

• Alemany: Tier (de)
• Anglès: animal (en)
• Basc: animalia (eu)
• Belarús: жывёла (be) f. ‎(jiviola)
• Búlgar: живо́тно (bg) n. ‎(jivotno)
• Castellà: animal (es) m.
• Danès: dyr (da) n.
• Eslovac: živočích (sk) m., zviera (sk) n.
• Eslovè: žival (sl) f.
• Esperanto: animalo (eo)
• Estonià: loom (et)
• Feroès: djór (fo) n., dýr (fo) n.
• Finès: eläin (fi)
• Francès: animal (fr) m.
• Friülà: animâl (fur) m.
• Gallec: animal (gl) m.
• Gal·lès: anifail (cy) m.
• Grec: ζώο (el) n. ‎(zoo)
• Grec antic: ζῷον (grc) n. ‎(zôion)
• Irlandès: ainmhí (ga) m.
• Italià: animale (it) m.
• Japonès: 動物 (ja)
• Llatí: animal (la) n.
• Maltès: annimal (mt) m.
• Neerlandès: dier (nl) n.
• Occità: animal (oc) m., animau (oc) m.
• Persa: حیوان (fa)
• Polonès: zwierzę (pl) n.
• Portuguès: animal (pt) m.
• Quítxua: uywa (qu)
• Retoromànic: animal (rm) m.
• Romanès: animal (ro) n., fiară (ro) f.
• Rus: живо́тное (ru) n. ‎(jivótnoie)
• Sànscrit: पशु (sa)
• Sard: animali (sc)
• Serbocroat: животиња (sh), životinja (sh)
• Sicilià: armali (scn) m.
• Suec: djur (sv) n.
• Tahitià: manu (ty) (terrestre), i'a (ty) (marí)
• Tàtar: хайван (tt)
• Turc: hayvan (tr)
• Txec: živočich (cs) m., zvíře (cs) n.
• Xinès: 動物 (zh) ‎(动物, dòngwù)

animal inv. ‎(plural animals)

1. Relatiu als animals.

• Síl·labes: a·ni·mal (3)

• Anagrames: lamina (revers), laminà, làmina, Manila, milana

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: animal

• Pronúncia (AFI): /ˈæn.ə.məl/

• Etimologia: Del francès antic animal, del llatí animālis, segle XIV.

animal ‎(plural animals)

1. animal

animal ‎(comparatiu more animal, superlatiu most animal)

1. animal (relatiu als animals)
   «This immersive and interactive exhibit explores procreation in the human and animal worlds.» (Los Angeles Times, set. 2021)
   Aquesta exhibició immersiva i interactiva explora la procreació al món dels animals i al dels humans.

• Anagrames: lamina (revers), Manila

• Obres de referència: Dictionary.com, Collins, Collins

• Pronúncia(i): /a.niˈmal/

• Rimes: -al

• Etimologia: Del llatí anĭmal [nom].

• Etimologia: Del llatí animālis [adjectiu].

animal m. ‎(plural animales)

1. animal

• animalario
• animalista

animal inv. ‎(plural animales)

1. animal

• Síl·labes: a·ni·mal (3)

• Anagrames: lamina (revers), lámina, malina, manila

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre animal

• Pronúncia (AFI): /a.niˈmal/

animal m. ‎(plural animaux)

1. animal

animal m. ‎(femení animale, plural masculí animaux, plural femení animales)

1. animal

• Anagrama: lamina (revers)

• Pronúncia (AFI): /ˈa.nɪ.maɫ/

• Etimologia: De l'adjectiu animāle ‎(‘amb vida, dotat de moviment’).

animal n. ‎(genitiu animālis)

1. animal

3a declinació -, -is (tema i)

• Pronúncia (AFI): /a.niˈmal/
• Etimologia: Del llatí animal.

animal m. ‎(plural animals)

1. animal

• animau

• Pronúncia (AFI): /a.niˈmal/

animal n. ‎(plural animale)

1. animal