arruga - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i): oriental /əˈru.ɣə/, occidental /aˈru.ɣa/
- Rimes: -uɡa
- Etimologia: Fals tall sil·làbic de la ruga > l’arruga, segle XVII.
arruga f. (plural arrugues)
- Plec que es presenta a la pell per la pèrdua d’elasticitat, normalment per envelliment.
- Plec deforme o irregular que es fa a la roba o altra cosa flexible.
Plec de la pell
- Alemany: Falte (de) f.
- Anglès: wrinkle (en)
- Belarús: маршчы́на (be) f. (marxtxina)
- Búlgar: бръ̀чка (bg) f. (bratxka)
- Castellà: arruga (es)
- Eslovac: vráska (sk) f.
- Eslovè: guba (sl) f.
- Finès: ryppy (fi)
- Francès: ride (fr)
- Friülà: grispe (fur) f.
- Gallec: engurra (gl) f.
- Grec: ρυτίδα (el) f. (ritida), ζάρα (el) f. (zara)
- Grec antic: ῤυτίς (grc) f. (rytís), φαρκίς (grc) f. (pharkís)
- Italià: ruga (it)
- Llatí: ruga (la) f.
- Noruec: rynke (no)
- Occità: ruga (oc) f.
- Persa: چروک (fa)
- Polonès: zmaszczka (pl) f.
- Portuguès: ruga (pt) f.
- Romanès: rid (ro) n.
- Rus: морщи́на (ru) f. (morsxina)
- Serbocroat: бо́ра (sh), bora (sh) f.
- Suec: rynka (sv) c.
- Turc: buruşukluk (tr)
- Txec: vráska (cs) f.
- Ucraïnès: змо́ршка (uk) f. (zmorxka)
- Xinès: 皺紋 (zh) (皱纹, zhòuwén)
arruga
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de arrugar.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb arrugar.
Peninsular: \aˈru.ɣa\
Americà: alt /aˈru.ɡa/, baix \aˈru.ɣa\
- Rimes: -uɡa
arruga f. (plural arrugas)
- Síl·labes: a·rru·ga (3)