barba - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈbar.bə/ⓘ, occidental /ˈbaɾ.ba/
• Rimes: -aɾba
• Etimologia: Del llatí barba, segle XIII.

barba f. ‎(plural barbes)

1. Pèl que els homes de vegades es deixen créixer per la cara i en especial el què hi ha a la barbeta.
2. Pèl o apèndix que tenen alguns animals, comparable a la barba d'un home per la seva posició.
   La barba d'una cabra.
3. Part sortint de la mandíbula inferior; barbeta.
   Tenir la barba ampla.
4. (ornitologia) Cadascun dels filaments paral·lels disposats en un mateix pla a banda i banda del raquis de les plomes dels ocells.
5. (mastologia) Làmina còrnia que tenen les balenes i els rorquals implantades transversalment al paladar, que conjuntament serveixen per filtrar el plàncton de què s'alimenten.
6. Rebava que hi ha a la vora d'una peça deguda al seu encuny.
7. Vores irregulars sobrants d'un paper fabricat a mà.
8. (botànica) Arestes d'una planta.
9. (botànica) Arrels primes d'una planta.
10. Algues o altra brutícia filamentosa que penja del buc d'una nau o d'un recipient qualsevol.
11. Columna de glaç que penja de les branques d'un arbre o similar.

• barbablanc

• barbabrut

• barbacana

• barbaclar

• barbaclòs

• barbaespès

• barbaflorit

• barbafort

• barbafresc

• barbagrís

• barballa

• barballera

• barballó

• barbamec

• barbanegre

• barbapunyent

• barbar

• barba-reveixí

• barba-roig

• barba-ros

• barba-serrat

• barbat

• barbejar

• barbelló

• barber

• barberia

• barbeta

• barbicel·la

• barbíger

• barbim

• barbiquell

• barbís

• barbó

• barbol

• barbós

• bàrbula

• barbulat

• barbut

• cuixabarba

• desbarbador

• desbarbar

• desbarbat

• esbarbar

• filabarba

• sotabarba

• a les barbes: Davant mateix d'algú.
  Va intentar robar a les barbes del botiguer.

• barba de cuixa: Tall de carn corresponent a l'anca d'un anyell.

• fer o fer-se la barba: Afaitar-se la barba.

• per barba: Per persona.
  Seran quatre euros per barba.

Pèl de la cara

• Afrikaans: baard (af)
• Albanès: mjekër (sq) f.
• Alemany: Bart (de)
• Anglès: beard (en)
• Àrab: لِحْيَة‎ (ar) f.
• Aragonès: barba (an)
• Arameu: דקנא‎ (arc) m.
• Armeni: մորուք (hy) ‎(moruk)
• Asturià: barba (ast)
• Basc: bizar (eu)
• Bretó: barv (br) m.
• Búlgar: брада̀ (bg) f. ‎(bradà)
• Castellà: barba (es)
• Danès: skæg (da) n.
• Eslovac: brada (sk) f.
• Eslovè: brada (sl) f.
• Esperanto: barbo (eo)
• Estonià: habe (et)
• Feroès: skegg (fo) n.
• Finès: parta (fi)
• Francès: barbe (fr)
• Friülà: barbe (fur) f.
• Gallec: barba (gl) f.
• Georgià: წვერი (ka) ‎(tsveri)
• Grec: γένι (el) n. ‎(geni)
• Grec antic: πώγων (grc) m. ‎(pṓgōn)
• Groenlandès: umik (kl)
• Hindi: झझ‎ (hi)
• Italià: barba (it)
• Letó: barda (lv) f.
• Lituà: barzda (lt) f.
• Llatí: barba (la) f.
• Luxemburguès: Baart (lb) m.
• Macedoni: брада (mk) f.
• Maori: kuau (mi)
• Neerlandès: baard (nl) m.
• Noruec: skjegg (no) n.
• Occità: barba (oc) f.
• Persa: ریش‎ (fa)
• Polonès: broda (pl) f.
• Portuguès: barba (pt) f.
• Retoromànic: barba (rm) f.
• Romanès: barbă (ro) f.
• Rus: борода́ (ru) f. ‎(borodà)
• Sànscrit: दाढिका (sa) f.
• Sard: barba (sc) f., balba (sc) f.
• Serbocroat: бра́да (sh), brada (sh) f.
• Sicilià: barba (scn) f., varva (scn) f., varba (scn) f.
• Suahili: ndevu (sw)
• Suec: skägg (sv) n.
• Tadjik: риш (tg)
• Tagal: balbas (tl)
• Tàtar: сакал (tt)
• Txec: brada (cs) f.
• Xinès: 鬍子 (zh) ‎(胡子, húzǐ)

barba m. ‎(plural barbes)

1. (obsolet) Actor especialista en representar papers de vell.

Especialista en papers de vell

• Castellà: barba (es)

barba

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de barbar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb barbar.

• Síl·labes: bar·ba (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Termcat, Optimot

• Pronúncia(i): \ˈbaɾ.βa\

• Rimes: -aɾba

• Etimologia: Del llatí barba.

barba f. ‎(plural barbas)

1. barba

• barbudo

• barbo

• bigote

barba

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb barbar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb barbar

• [2]: (voseo) barbá

• Síl·labes: bar·ba (2)

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre barba

• Pronúncia (AFI): /ˈbar.ba/

• Etimologia: Del protoindoeuropeu *bʰardʰeh₂.

barba f. ‎(genitiu barbae)

1. barba

1a declinació -a, -ae

• barbātus
• barbitium
• barbula
• imberbis