bisbe - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈbiz.bə/ⓘ, occidental /ˈbiz.be/
• Etimologia: Del català antic bisbe~biscbe doblet de la variant antiga bispe, del llatí eclesiàstic episcŏpus amb síncope de la vocal posttònica i afèresi per deglutinació de l’article (lo biscbe), del grec antic επίσκοπος ‎(epískopos, ‘supervisor, cap eclesiàstic’), de επι- ‎(epi-, ‘sobre’) i σκοπος ‎(skopos, ‘guardià, vigilant’), segle XII. Com a embotit és una extensió de pigostil per la semblança amb una mitra.

bisbe m. ‎(plural bisbes)

1. Càrrec de la jerarquia de l'església cristiana, que té l'administració d'una diòcesi sota el seu control.
2. (mallorquí) Embotit fet amb carn picada de porc adobada com la de la sobrassada, usant el ventrell com a contenidor.
3. Peix cartilaginós raïforme de la família dels rinoptèrids de dimensions notables, fins a 2 m d'amplada del disc (Rhinoptera marginata).
4. Peix cartilaginós de la família dels miliobàtids amb musell pronunciat i en punta (Pteromylaeus bovinus).
5. Peix de la família dels macrúrids, de cap allargat i d’aigua profunda (Trachyrincus scabrus).

• 
  Un bisbe catòlic

• 
  Un bisbe Pteromylaeus bovinus

• 
  Un bisbe Rhinoptera marginata

• 
  Un bisbe Trachyrincus scabrus

• (Rhinoptera marginata) mantellina, vela llatina, arsobispo

• (Pteromylaeus bovinus) bonjesús, milà, milana grossa, peix bisbe

• (Trachyrincus scabrus) titol, titolot, titolots, titulot, titulots

• En parlar salat s’usa amb article literari en sentit propi (càrrec) i amb article salat en sentit figurat (embotit).

• bbe.

• bisbal

• bisbat

• bisbessa

• bisbetó

• fer un bisbe

• arquebisbe

Càrrec de la jerarquia de l'església

• Albanès: peshkop (sq)

• Alemany: Bischof (de) m.

• Anglès: bishop (en)

• Àrab: أُسْقُف (ar)

• Armeni: եպիսկոպոս (hy) ‎(iepiskopòs)

• Belarús: епі́скап (be) m. ‎(iepískap)

• Bretó: eskob (br) m.

• Castellà: obispo (es) m.

• Coreà: 주교 (ko) ‎(jugyo)

• Danès: biskop (da) c.

• Eslovac: biskup (sk) m.

• Eslovè: škof (sl) m.

• Esperanto: episkopo (eo)

• Estonià: piiskop (et)

• Feroès: biskupur (fo) m.

• Finès: piispa (fi)

• Francès: évêque (fr) m.

• Friülà: vescul (fur) m.

• Gallec: bispo (gl) m.

• Gal·lès: esgob (cy) m.

• Georgià: ეპისკოპოსი (ka) ‎(episkòpossi)

• Grec: επίσκοπος (el) m. ‎(epískopos)

• Grec antic: ἐπίσκοπος (grc) m. ‎(epískopos)

• Hebreu: בִּישׁוֹף‎ (he) m.

• Hongarès: püspök (hu)

• Ídix: ביסקופּ‎ (yi) m.

• Islandès: biskup (is) m.

• Italià: vescovo (it) m.

• Japonès: 主教 (ja), 司教 (ja)

• Letó: biskaps (lv) m.

• Lituà: vyskupas (lt) m.

• Llatí: episcopus (la) m.

• Macedoni: епископ (mk) m.

• Maltès: isqof (mt) m.

• Maori: pihopa (mi)

• Mongol: хүрээний тэргүүн (mn)

• Neerlandès: bisschop (nl) m.

• Noruec: biskop (no) m.

• Occità: avesque (oc) m.

• Polonès: biskup (pl) m.

• Portuguès: bispo (pt) m.

• Retoromànic: uvestg (rm) m.

• Romanès: episcop (ro) m.

• Rus: епи́скоп (ru) m. ‎(iepískop)

• Serbocroat: eпископ (sh), episkop (sh) m.

• Suahili: askofu (sw)

• Suec: biskop (sv) c.

• Tai: บิชอป (th)

• Turc: piskopos (tr)

• Txec: biskup (cs) m.

• Ucraïnès: єпи́скоп (uk) m. ‎(iepískop)

• Vietnamita: giám mục (vi)

• Volapük: bijop (vo)

• Xinès: 主教 (zh) ‎(zhǔjiào)

• Síl·labes: bis·be (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• bisbe. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia.