cala - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Potser volíeu: calà

Cala amb platja i embarcacions

• Pronúncia(i): oriental /ˈka.ɫə/, occidental /ˈka.ɫa/
• Rimes: -ala
• Etimologia: [1] D'un substrat precèltic *cala ‎(‘lloc d’abric’), segle XII. Cognat antic de l’occità cala, en altres llengües romàniques són manlleus.
• Etimologia: [2] Deverbal de calar.

cala f. ‎(plural cales)

1. Forma de la costa en què la mar penetra en la terra en forma de C, quedant un espai apte per a treure i varar embarcacions.

• Sard: cala

Forma de la costa

• Anglès: cove (en), creek (en)
• Castellà: cala (es) f.
• Francès: crique (fr) f.
• Italià: cala (it) f.
• Occità: cala (oc) f., calanca (oc) f.
• Portuguès: cala (pt) f.
• Sard: cala (sc) f.
• Sicilià: cala (scn) f.

cala f. ‎(plural cales)

1. Acció de llançar xarxes a la mar per a pescar.
2. Excavació al costat dels fonaments d'un edifici que s'omple de formigó per a reforçar la fonamentació.

Excavació al costat dels fonaments d'un edifici

cala

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de calar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb calar.

• Síl·labes: ca·la (2)

• Anagrames: acal, laca, lacà

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DECat, Optimot

• Pronúncia(i): /ˈka.la/

• Rimes: -ala

• Etimologia: Derivat del verb calar. Geologia, incert, probablement preromà. Botànica, del llatí calla.

cala f. ‎(plural calas)

1. tast
2. (nàutica) sentina
3. (geologia) cala
4. (botànica) lliri d'aigua

• Síl·labes: ca·la (2)

• Pronúnciaⓘ: /ˈkaː.la/

cala f. ‎(plural cale)

1. (geologia) cala
2. (nàutica) sentina
3. (pesca) cala

• Síl·labes: cà·la (2)