capità - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Pronúncia(i): oriental /kə.piˈta/ⓘ, occidental /ka.piˈta/
Rimes: -a
Etimologia: Del català antic capitani, del llatí capitāneu(m), acusatiu de capitāneus ‎(‘cabdal’), de caput ‎(‘cap’), amb calc semàntic del grec bizantí κατεπάνω ‎(katepánō, literalment ‘el [de grau militar] més alt’), segle XIII. Doblet de capatàs via l’occità.

capità m. ‎(plural capitans, femení capitana)

Qui té el comandament d’un exèrcit o grup armat.
(esports) Jugador encarregat de representar un equip i de coordinar-lo en el transcurs d'un partit d'acord amb l'entrenador.
Grau militar entre tinent i comandant.
(naùtica) Qui té el comandament d’una nau.

Traduccions

Alemany: Hauptmann (de) m.
Anglès: captain (en)
Belarús: капіта́н (be) m. ‎(kapitan)
Búlgar: капитан (bg) m. ‎(kapitan)
Castellà: capitán (es)
Coreà: 대위 (ko) ‎(daewi)
Danès: kaptajn (da)
Eslovac: kapitán (sk) m.
Eslovè: stotnik (sl) m., kapétan (sl) m.
Esperanto: kapitano (eo)
Finès: kapteeni (fi)
Francès: capitaine (fr)
Friülà: cjapitani (fur) m.
Gallec: capitán (gl) m.
Gal·lès: capten (cy) m.
Grec: λοχαγός (el) m. ‎(lokhagós)
Grec antic: λοχαγός (grc) m. ‎(lokhagós)
Hebreu: סֶרֶן‎ (he) m.
Hongarès: százados (hu)
Ídix: קאַפּיטאַן‎ (yi) m.
Islandès: kafteinn (is) m.
Italià: capitano (it) m.
Japonès: 大尉 (ja)
Macedoni: капетан (mk) m.
Malai: kapten (ms)
Maori: kapene (mi)
Neerlandès: kapitein (nl) m.
Noruec: kaptein (no) m.
Occità: capitani (oc) m.
Polonès: kapitan (pl) m.
Portuguès: capitão (pt) m.
Rus: капита́н (ru) m. ‎(kapitan)
Serbocroat: сатнӣк (sh) m. (ciríl·lic), satnik (sh) m. (llatí), капeтан (sh) m. (ciríl·lic), kapetan (sh) m. (llatí)
Suahili: kapteni (sw)
Suec: kapten (sv) c.
Tagal: kapitan (tl)
Tai: กัปตัน (th)
Txec: kapitán (cs) m.
Ucraïnès: капіта́н (uk) m. ‎(kapitan)
Xinès: 上尉 (zh) ‎(shàngwèi)
Síl·labes: ca·pi·tà (3)
Anagrames: acapti, acaptí, apàtic
Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC
capità. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.