culpa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈkuɫ.pə/, occidental /ˈkuɫ.pa/
• Etimologia: Del llatí culpa, segle XIV.

culpa m. ‎(plural culpes)

1. La causa d'un dany.
2. Acció o omissió que comporta un mal.

• pecat, falta

Traduccions

• Albanès: faj (sq)
• Alemany: Schuld (de) f.
• Anglès: guilt (en), fault (en), blame (en)
• Àrab: ذَنْب‎ (ar) m.
• Belarús: віна́ (be) f. ‎(vinà)
• Castellà: culpa (es)
• Coreà: 죄 (ko) ‎(joe)
• Eslovac: vina (sk) f.
• Eslovè: krivda (sl) f.
• Francès: coulpe (fr), faute (fr) f.
• Gal·lès: euogrwydd (cy)
• Grec: ενοχή (el) f. ‎(enokhí)
• Hindi: अपराध (hi) m.
• Irlandès: ciontacht (ga) f.
• Italià: colpa (it)
• Japonès: 有罪 (ja)
• Llatí: culpa (la) f.
• Macedoni: вина (mk) f.
• Mongol: гэм (mn)
• Noruec: skyld (no)
• Polonès: wina (pl) f.
• Portuguès: culpa (pt) f.
• Romanès: culpă (ro) f.
• Rus: вина́ (ru) f. ‎(vinà)
• Suahili: hatia (sw)
• Suec: skuld (sv) c.
• Tadjik: гуноҳ (tg)
• Turc: suç (tr)
• Txec: vina (cs) f.
• Ucraïnès: вина́ (uk) f. ‎(vinà)
• Xinès: 罪狀 (zh) ‎(罪状, zuìzhuàng)

culpa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de culpar.

• Síl·labes: cul·pa (2)

• Anagrama: calup

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia(i):

Peninsular: /ˈkul.pa/

Americà: alt /ˈkul.p(a)/, baix /ˈkul.pa/

• Rimes: -ulpa
• Etimologia: Del llatí culpa.

culpa f. ‎(plural culpas)

1. culpa

culpa

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb culpar

• Síl·labes: cul·pa (2)

• Pronúncia (AFI): /ˈkʊɫ.pa/

• Etimologia: Emparentat etimològicament amb colaphus ‎(‘cop’).

culpa f. ‎(genitiu culpae)

1. culpa
   Ob culpam unius omnes plectere.
   Castigar tots per la culpa d'un.

1a declinació -a, -ae

• culpābilis

• culpābiliter

• culpātio

• culpātor

• culpātus

• culpito

• culpo

• Etimologia: Amb article sufixat -a.

culpa

1. nominatiu i acusatiu definit singular de culpă