ella - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

ella f. ‎(plural elles, masculí ell)

Pronom personal tònic usat per a referir-se a la tercera persona del singular femení.

Pronoms personals

Nombre	Persona	Forts	Febles
Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
No nominatiu	mi 2
Majestàtic	nos 3
Segona	tu	et	t'	-te	't
De cortesia	vós 4
Formal	vostè 5
Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
Femení	ella	la	-la
Datiu 6	li	-li
Plural	Primera	nosaltres	ens	-nos	'ns
Segona	vosaltres	us	-vos	-us 7
Formal	vostès 8
Tercera	Masculí	ells	els	-los	'ls
Femení	elles	les	-les
Datiu 6	els	-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre	ho	-ho
Adverbial	hi	-hi
en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars.2) Usat després de preposicions.3) Concorda amb la primera personal del plural.4) Concorda amb la segona personal del plural.	5) Concorda amb la tercera personal del singular.6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe.7) Darrera vocal excepte u, és asil·làbica /ws/.8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Traduccions

Peninsular: septentrional /ˈe.ʎa/, meridional /ˈe.ʝa/

Americà: /ˈe.ʝa/, austral \ˈe.ʒa\

Rimes: -eʎa
Etimologia: Del llatí illa, femení de ille, potser influenciat pel llatí ea.

ella f. ‎(plural ellas, masculí él)

ella f.