encara - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i):
| Oriental: | central /əŋˈka.ɾə/, balear /əŋˈka.ɾə/ |
|---|---|
| alguerès /aŋˈka.ɾa/ | |
| Occidental: | /eŋˈka.ɾa/ |
| Informal: | nord-occidental /aŋˈka.ɾɛ/, valencià /aŋˈka.ɾa/ |
- Rimes: -aɾa
- Etimologia: Del català antic ancara, compost de anc (‘fins i tot’) i ara, probable calc del llatí ad hanc horam (‘a aquesta hora’), segle XIV.
encara
- Que en tal moment una cosa continua passant.
Ahir vaig comprar caramels i encara me'n queden. - Seguit d'un verb subordinat, denota que l'acció expressada pel verb principal passa poc després.
Encara no havia sortit el vigilant que tots van tornar a xerrar. - Emprat per donar èmfasi a les comparacions.
Ell és molt llest i la seva germana encara ho és més. - a més
Traduccions
Grec antic: ἔτι (grc) (éti)
Suec: fortfarande (sv)
Síl·labes: en·ca·ra (3)
Pronúncia(i): /enˈka.ɾo̞/
encara