enigma - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)
- Pronúncia(i): oriental /əˈniɡ.mə/ⓘ, occidental /eˈniɡ.ma/ⓘ
- Etimologia: Del llatí aenigma, del grec antic αἴνιγμα (aínigma, ‘endevinalla’), format per αίνος (aínos, ‘faula’) més el sufix -μα (-ma, ‘resultat de’), segle XV.
enigma m. (plural enigmes)
- Situació de la qual no es coneix el seu origen o causa.
- Qüestió difícil de resoldre.
Traduccions
Friülà: enigme (fur) f.
Noruec: forunderlig (no)
Síl·labes: e·nig·ma (3)
Heterograma de 6 lletres (aegimn)
Anagrames: gemina, geminà, gèmina, manegi, manegí, maneig, mengia
Article corresponent a la
ViquipèdiaPronúncia(i):
Peninsular: \eˈniɣ.ma\
Americà: alt /eˈniɡ.ma/, baix \eˈniɣ.ma\
- Rimes: -iɡma
enigma m. (plural enigmas)
Síl·labes: e·nig·ma (3)
Heterograma de 6 lletres (aegimn)
Pronúnciaⓘ: /eˈniɡ.ma/
enigma m. (plural enigmi)
- Síl·labes: e·nìg·ma (3)
- Heterograma de 6 lletres (aegimn)