forja - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ɔɾdʒa
• Etimologia: Del francès forge, segle XIV, del llatí fabrica ‎(‘taller, obrador’), doblet de fàbrica i de farga.

forja f. ‎(plural forges)

1. Acció i efecte de forjar.
2. Obrador i procediment de treball dels metalls en calent amb el mall.

• farga
• ferreria

Traduccions

• Alemany: Schmiedeofen (de) m., Esse (de) f.

• Anglès: forge (en)

• Castellà: forja (es), fragua (es) f.

• Danès: esse (da) c.

• Finès: ahjo (fi)

• Francès: forge (fr)

• Gallec: forxa (gl) f., frágoa (gl) f.

• Italià: forgia (it) f.

• Neerlandès: smeltoven (nl)

• Noruec: esse (no) m.

• Polonès: palenisko (pl) n.

• Portuguès: frágua (pt) f., forja (pt) f.

• Rus: горн (ru) m. ‎(gorn)

• Suec: ässja (sv) c.

• Síl·labes: for·ja (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC