furt - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): /ˈfurt/
• Rimes: -uɾt
• Etimologia: Del llatí fūrtum, de fūr ‎(‘lladre’), segle XIV.

furt m. ‎(plural furts)

1. Acció de furtar, de robar sense violència.
2. Cosa que s’ha furtat.

Traduccions

• Anglès: theft (en)
• Castellà: hurto (es) m.
• Finès: varkaus (fi)
• Francès: larcin (fr) m.
• Llengua de signes catalana: ROBAR (csc)

furt

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de furtar.

• furto, furte, furti

• Síl·labes: 1

• Anagrama: truf (revers)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC