gegant - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i):

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí gigas, segle XIV, del grec antic γιγαντος ‎(gigantos, ‘ésser mitològic de forma semblant a la humana però de mides molt més grans’).

gegant m. ‎(plural gegants, femení geganta o gegantessa)

1. Ésser d'estatura desmesurada.
2. Figures que van davant en la processó de corpus i que formen part dels seguicis festius de cada ciutat que es fan per les festes majors en molts municipis catalans.

• agegantar

Ésser d'estatura desmesurada

• Afrikaans: reus (af)
• Albanès: katallaj (sq) m.
• Alemany: Riese (de) m.
• Anglès: giant (en)
• Àrab: عِمْلَاق‎ (ar) m.
• Búlgar: велика́н (bg) m. ‎(velikan)
• Castellà: gigante (es)
• Danès: kæmpe (da) c.
• Eslovac: obor (sk) m.
• Esperanto: giganto (eo)
• Estonià: hiiglane (et)
• Feroès: risi (fo) m.
• Francès: géant (fr)
• Friülà: gigant (fur) m.
• Gallec: xigante (gl) m.
• Gal·lès: cawr (cy) m.
• Grec: γίγαντας (el) m. ‎(ígandas)
• Grec antic: γίγας (grc) m. ‎(gígas)
• Hebreu: נָפִיל (he) m.
• Hindi: दानव (hi) m.
• Hongarès: óriás (hu)
• Italià: gigante (it) m. f.
• Japonès: 巨人 (ja)
• Llatí: gigas (la) m.
• Maltès: ġolf (mt) m.
• Neerlandès: reus (nl) m.
• Noruec: kjempe (no)
• Polonès: olbrzym (pl) m.
• Portuguès: gigante (pt) m.
• Romanès: uriaș (ro) m., gigant (ro) m.
• Rus: велика́н (ru) m. ‎(velikan)
• Serbocroat: див (sh), div (sh) m.
• Suahili: jitu (sw)
• Suec: jätte (sv) c.
• Tagal: higante (tl)
• Turc: dev (tr)
• Txec: obr (cs) m.
• Ucraïnès: ве́летень (uk) m. ‎(vèleten)
• Xinès: 巨人 (zh) ‎(jùrén)

gegant inv. ‎(plural gegants)

1. Que és molt gran, extraordinari, que excedeix a d'altres
   una carbassa gegant, estrella gegant, calamar gegant.

• Síl·labes: ge·gant (2)

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.