grapa - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈɡɾa.pə/, occidental /ˈɡɾa.pa/
• Rimes: -apa
• Etimologia: Del fràncic *krappa ‎(‘ganxo’), segle XIV.

grapa f. ‎(plural grapes)

1. Part de les extremitats d'un quadrúpede que toca a terra.
2. Peça metàl·lica que, doblegada, serveix per ajuntar papers o cartons.

• engrapar

Peça metàl·lica

• Alemany: Heftklammer (de) f.

• Anglès: staple (en)

• Castellà: grapa (es)

• Danès: hæfteklamme (da) c.

• Esperanto: agrafo (eo)

• Finès: nitomanasta (fi)

• Francès: agrafe (fr)

• Gallec: grampa (gl) f.

• Grec: συνδετήρας (el) m. ‎(sindetiras)

• Hongarès: tűzőkapocs (hu)

• Irlandès: stápla (ga) m.

• Islandès: hefti (is) n.

• Italià: graffa (it), punto metallico (it)

• Neerlandès: niet (nl) f.

• Occità: agrafa (oc) f.

• Polonès: zszywka (pl) f.

• Portuguès: grampo (pt) m.

• Romanès: capsă (ro) f.

• Rus: скре́пка (ru) f. ‎(skrepka)

• Suec: häftklammer (sv) c.

• Turc: tel zımba (tr)

• Xinès: 訂書釘 (zh) ‎(订书钉, dìngshūdìng)

• Síl·labes: gra·pa (2)

• Anagrames: pagar, pagra

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: /ˈɡɾa.pa/

Americà: alt /ˈɡɾa.p(a)/, baix /ˈɡɾa.pa/

• Rimes: -apa
• Etimologia: Del català grapa.

grapa f. ‎(plural grapas)

1. grapa (peça metàl·lica)

• Síl·labes: gra·pa (2)