llaç - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): /ˈʎas/
• Rimes: -as
• Etimologia: Del llatí vulgar laciu, derivat del llatí clàssic laqueus, segle XIV.

llaç m. ‎(plural llaços)

1. Nus fet amb una cinta que deixa dues voltes separades de cada extrem de la cinta; sovint emprat com a decoració de vestits i cabells.
2. Corda amb un nus corredís emprat com a parany.

• llaça

Traduccions

• Alemany: Schleife (de) f.
• Anglès: loop (en), bow (en)
• Asturià: llazu (ast)
• Castellà: lazo (es)
• Eslovac: uzol (sk) m.
• Esperanto: banto (eo)
• Francès: boucle (fr), nœud (fr) m.
• Italià: fiocco (it)
• Llengua de signes catalana: LLAÇ (csc)
• Polonès: kokarda (pl) f.
• Portuguès: laço (pt) m.
• Rus: бант (ru) m. ‎(bant)
• Suec: rosett (sv) c.

llaç

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llaçar.

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot