marca - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

• Pronúncia(i): oriental /ˈmar.kə/, occidental /ˈmaɾ.ka/
• Rimes: -aɾka
• Etimologia: Del llatí marca, del fràncic *marku ‎(‘frontera’), segle XII.

marca f. ‎(plural marques)

1. Senyal realitzat en alguna cosa per tal de donar algun tipus d'informació: indicar que per allí passa una ruta, indicar la pujada màxima d'un riu, indicar propietat, etc.
2. Senyal que un objecte deixa en un altre.
   El cafè ha deixat marca en les estovalles.
3. Paraula, símbol o ambdós alhora que identifiquen un producte o servei i que sovint pretenen fer-los més atractius per al seu potencial destinatari.
4. (antigament) Territori fronterer amb l'enemic.
5. (rugbi) assaig

Senyal

• Anglès: mark (en), scratch (en)
• Castellà: marca (es)
• Francès: marque (fr), trace (fr) f.
• Gallec: marca (gl) f.
• Italià: marchio (it), macchia (it) f.
• Neerlandès: blaam (nl) m.
• Portuguès: marca (pt) f.
• Rus: пятно́ (ru) n. ‎(piatnó)

marca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de marcar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb marcar.

• Síl·labes: mar·ca (2)

• Anagrames: arcam, caram, macar

• Article corresponent a la Viquipèdia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

• Pronúncia(i):

Peninsular: /ˈmaɾ.ka/

Americà: alt /ˈmaɾ.k(a)/, baix /ˈmaɾ.ka/

• Rimes: -aɾka
• Etimologia: Del baix llatí marca, d'un germànic *mark ‎(‘frontera’).

marca f. ‎(plural marcas)

1. marca
2. (rugbi) assaig
3. (rugbi) senyal

• señal, distintivo
• (rugbi) ensayo

marca

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb marcar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb marcar

• (voseo) marcá

• Síl·labes: mar·ca (2)

• Anagrama: macar

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre marca

• Pronúncia (AFI): /ˈmar.t͡sa/

marca

1. genitiu singular de marzec

• Síl·labes: mar·ca (2)