mes - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Oriental: /ˈmes/
Occidental: nord-occidental /ˈmes/, /ˈmɛs/
valencià /ˈmes/
Oriental: central /ˈmɛs/
balear /ˈməs/, /ˈmɛs/
Occidental: /ˈmes/

mes 1 m. ‎(plural mesos)

  1. Dotzena part d'un any.

Traduccions

mes 2

  1. però

mes 3 f. pl.

  1. Forma plural de ma ‎(‘les meves’).

Possessius en català

Posseïdor/persona singular plural
masculí femení masculí femení
tònic
Un sol 1a (el) meu (la) meva, meua1, mia2 (els) meus (les) meves, meues1, mies2
2a (el) teu (la) teva, teua1, tua2 (els) teus (les) teves, teues1, tues2
3a (el) seu (la) seva, seua1, sua2 (els) seus (les) seves, seues1, sues2
Més d’un 1a (el) nostre (la) nostra (els/les) nostres
2a (el) vostre (la) vostra (els/les) vostres
3a llur3 llurs3
(el) seu (la) seva, seua1 (els) seus (les) seves, seues1
àton
Un sol 1a mon4 ma4 mos4 mes4
2a ton4 ta4 tos4 tes4
3a son4 sa4 sos4 ses4
1) Dialectal i valencià 2) Antic, poètic i alguerès 3) Literari 4) Antic i fossilitzat.

mes 4

  1. Participi masculí singular del verb metre.

mes m. pl.

  1. forma plural de mon

mes f. pl.

  1. forma plural de ma

mes m. ‎(plural meses o mesi [aranès])

  1. mes

mes

  1. (gascó) forma alternativa de mai ‎(‘més’)
    «Que m'èri consagrat mes especialament a un trabalh sus l'anciana poësia occitana.» (Pèire Bèc, Contes de l'Unic, 1977)
    M'havia consagrat més especialment en un treball sobre la poesia occitana antiga.