muller - Viccionari, el diccionari lliure (original) (raw)

Rimes: -e(ɾ)
Etimologia: Del català antic muyler per palatalització de la iod, del llatí muliere(m), segle XIV. Doblet de mòller via el nominatiu.

muller f. ‎(plural mullers)

Traduccions

Alemany: Ehefrau (de) f.
Anglès: wife (en)
Basc: emazte (eu)
Belarús: жо́нка (be) f. ‎(jonka)
Castellà: esposa (es)
Coreà: 아내 (ko) ‎(anae)
Danès: hustru (da) c.
Eslovac: manželka (sk) f., žena (sk) f.
Eslovè: žena (sl) f.
Esperanto: edzino (eo)
Finès: vaimo (fi)
Francès: épouse (fr)
Gallec: muller (gl) f., esposa (gl) f.
Georgià: ცოლი (ka) ‎(tsoli)
Grec: σύζυγος (el) f. ‎(sízigos), γυναίκα (el) f. ‎(gineka)
Grec antic: γαμετή (grc) f. ‎(gametḗ), δάμαρ (grc) f. ‎(dámar)
Hebreu: אִשָּׁה‎ (he) f.
Irlandès: bean (ga) f.
Italià: moglie (it), sposa (it) f.
Japonès: 妻 (ja)
Lituà: pati (lt) f.
Llatí: uxor (la) f., nupta (la) f., femina (la) f., mulier (la) f., marita (la) f.
Llengua de signes catalana: DONA+MATRIMONI (csc)
Neerlandès: vrouw (nl) f.
Occità: femna (oc) f.
Portuguès: esposa (pt) f., mulher (pt) f.
Retoromànic: dunna (rm) f., duonna (rm) f., cunsorta (rm) f., duna (rm) f., donna (rm) f.
Romanès: soție (ro) f., nevastă (ro) f.
Rus: жена́ (ru) f. ‎(jenà)
Sard: mugere (sc), mullei (sc)
Serbocroat: жeна (sh), žena (sh)
Sicilià: mugghieri (scn) f.
Suahili: mke (sw)
Suec: hustru (sv) c.
Turc: karı (tr)
Txec: manželka (cs) f., žena (cs) f.
Vènet: mojer (vec)
Xinès: 妻子 (zh) ‎(qīzǐ)

muller

(balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mullerar-se.